El castell de Vilassar a Vilassar Ràdio

El passat 11 de gener de 2023 a Vilassar Ràdio (98.1 fm) es va emetre la sessió en la que vaig col·laborar sobre el castell de Vilassar de Dalt.

Forma part del programa "Històries de mar i de dalt", un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar i per extensió del "Vilassar històric" que comprèn a més els pobles de Vilassar de Dalt i Cabrils. EL programa esta dirigit per Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez.

Al llarg de l'entrevista, gravada el passat 16 de desembre de 2022, varem poder repassar en format de tertúlia el passat d'aquest castell.

Agraeixo a l'equipo del programa la confiança i el fet d'haver-me convidat al programa.

Per si el voleu escoltar o baixar el postcast

https://alacarta.vilassarradio.cat/embed/podcast?id=vilassarradio_podcast_2810

600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 3 d'octubre de 2019 vaig ser convidat a la Tertúlia d’Història núm. 454 del programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar dels 600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona. El programa el va presentar  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt i Maria Asmarat i la documentació va estar a càrrec de Sandra Cabrespina amb Carles Capella a la part tècnica.
El motiu del programa va ser el de fer balanç de les Jornades que es van celebrar per commemorar els 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona. 

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

La presentació de les actes d' "In Maritima" i de la trobada del 2020 a Mataró Ràdio

El passat dijous 11 de juliol de 2019 a la tertúlia d’Història del Grup d'Història del Casal  "El Racó" (núm. 450) a Mataró Ràdio es van presentar  les Actes del II simposi in maritima i coincidint amb els 20 anys de les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Mareme. També es va presentar el contingut del III Simposi In Maritima 2020 que anirà sobre el tema de la mort a l'Edad Mitjana.

Com a convidats per explicar-ho hi varem anar Alexis Serrano com a director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i jo mateix com a Director del Simposi. El programa va ser presentat per Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt. La part de documentació per preparar el programa va a càrrec de Sandra Cabrespina i la part tècnica va ser portada per Pere Gonzàlez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

El II Simposi “In Marítima” sobre «Masos, masies i bordes» del Maresme al programa el Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a la tertúlia núm. 416 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm) hi vaig anar com a convidat juntament amb Alexis Serrano (Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme) per a parlar del II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec de Sandra Cabrespina i a la part tècnica amb Carles Capella. 

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval, el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits.

Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,37 minuts Descarrega’l 24 Mb

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat  dijous 17 de maig de 2018 a la tertúlia núm. 411 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm), hi vaig anar com a convidat per a parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar- El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec Maria Asmarat i Oriol Agramunt i a la part tècnica Carles Capella. 

El contingut va reproduir el que es va tractar en la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” realitzada el passat dissabte 28 d’abril de 2018 a a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. 

Durada de la gravació: 51,48 minuts 

Descarrega’l 24,0 Mb

Als estudis de Mataró Ràdio després d'acabar el programa [Foto: M. Asmarat]

Maria Asmarat i Oriol Agramunt, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]

Sandra Cabrespina i Núria Gómez, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]

Amb l'equip del programa [Foto: M. Asmarat]

Les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils al Racó de Mataró Ràdio

El passat  dijous 2 de març de 2017 es va emetre el programa 371 de la tertúlia d’Història "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) . Aquest cop hi vaig ser convidat per parlar de les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils. El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina, va tenir com a documentalista a la mateixa Sandra Cabrespina i com a tècnic Pere González

El contingut del programa va tarctar d'un mostra d’art medieval amb vinculacions maresmenques, que ja hem divulgat força en aquest bloc. A partir d’una sèrie de fotografies realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas i altres a la Biblioteca de Catalunya, es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils que procedien de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar.

Per poder-ho escoltar en MP3. 

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb]

Maresme Medieval a l’especial Cruïlla de llibres “10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio”.

El dissabte 1 d’octubre de 2016 Mataró Ràdio va d’emetre l’especial Cruïlla 10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio en directe, des de les 4 de la tarda fins les 2 de la matinada. El programa cultural es va emetre en directe des del pati de Dòria Llibres, i va ser dirigit pel col•laborador de Mataró Ràdio i responsable del Cruïlla de Llibres, Francesc Bechdejú. Acompanyat d’un equip molt més ampli per tal de cobrir les 10 hores d’emissió sense interrupcions, tots els programes van girar entorn la cultura, sobretot, de la ciutat de Mataró i des de diverses vessants: des d’arquitectura romana fins els grups musicals naixents de la capital maresmenca.

A la vora d’un centenar de persones es van animar a participar en el programa. A més, la localització cèntrica de la botiga de llibres amb la vessant més cultural, actualment, a Mataró, va fer animar a interessats que entressin i gaudissin de l’emissió. Bechdejú, a més, metaforitza “la identitat cultural de Dòria Llibres amb la temàtica cultural del programa”.

De 20 a 21 h vàrem intervenir en directe per plantejar l’estat de la qüestió sobre el tema de les ciències socials a Mataró i al Maresme presentat per la Sandra Cabrespina. Vaig tractar el tema del bloc Maresme medieval i l’organització del Simposi ”In Maritima”. Em van acompanyar Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar de les Trobades de Centres d'Estudi del Maresme i Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Mataronins i membre del MASM que parlar de la Sessió d’Estudis Mataronins. També van passar un tall de veu de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal que enguany celebren 30 anys d’activitat.

Per poder-lo escoltar en MP3: Descarrega’l (23 Mb).Durada de la gravació: 50,04 minuts.

El mas de Can Jordà (Santa Sussana) al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 22 de setembre de 2016, en el programa 353 de "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm) es va tractar el tema de les Jornades "El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir". Van participar com a convidats, Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch. El programa va estar va estar presentat i documentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina i amb Carles Capella com a tècnic.

Al llarg de la sessió es va repassar el contingut de la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni celebrades a Santa Susanna el 17 de setembre de 2106 on es va presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que va fer evident l'interès que va desertar l'acte.

Per poder-lo escoltar en MP3:  Descarrega’l (27 Mb)Durada de la gravació: 50,23minuts.

El Simposi "IN MARITIMA" al Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 7 de juliol de 2016 en el programa 349 del programa “El Racó” del grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), vig ser convidat per parlar del desenvolupament del Simposi "IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval". Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Marta Gómez, a banda de repassar l'organització del primer Simposi es va convidar a participar per telèfon a Josep Samon per explicar presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar en el marc del Vilazari 2016. L’Arxiu conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars de les quals en destaca el fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.

• Per escoltar el programa
• Per a saber-ne més sobre el Simposi "In Maritima"

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

Joaquim Graupera, director del simposi In Martitima

Participació a "El Racó " de Mataró Ràdio sobre la capella de Santa Rita de Mataró

El passat dijous 18 de maig de 2016 a la tertúlia d'història núm. 343 del porgrama "El Racó" (Mataró Ràdio: 89.3 fm) vaig participar com a convidat, juntament amb Montse López i el Pare Freixas, per parlar de la capella de Santa Rita de Mataró. El programa , presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina; amb la col·laboració de Maria Asmarat, Marta Gómez i amb Carles Capella a la part tècnica, va repassar la història de l'ermita de Valldeix en motiu de la recent publicació del llibre de Montse López "Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’ermita de Santa Rita de Mataró".

La capella de Santa Rita de Valldeix (Mataró) es troba documentada des del s.X sota l'advocació de Sant Sadurní. El primitiu edifici preromànic va ser reformat al s.XVI. D'aquests primitius edificis no en queda cap evidència arqueològica visible, malgrat haver estat excavat per Marià Ribas l'any 1966. A darrer quart del s.XIX es va bastir un nou temple realitzat sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Boada en estil neomedieval que és el que ens ha pervingut fins ara. 

El llibre de Montse López recull totes les fotografies i els testimonis documentals d'aquest edifici coneguts fins l'actualitat. Tal com vàrem informar, el llibre va ser presentat el passat Sant Jordi 2016.

Per escoltar el programa: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval» a "El racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.
El programa mostra el contingut de la xerrada que amb l mateix títol vaig oferir el dimarts dia 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte.

En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc.

Per escoltar-ho en MP3: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

«Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol» al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous  11 de febrer de 2016, a les 21,00 h. vaig ser convidat al programa de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) organitzat pel Grup d'Història del Casal - Mataró per parlaar de «Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol». El programa estar presentat per Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat.

Al llarg del programa es van presentar els continguts tractats a la comunicació «La cartoixa de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» que es va presentar al XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) el passat dijous 29 d'octubre de 2015 i a la conferència «El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic» el diumenge 24 de gener de 2016 a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar) dins el marc de la Festa Major d'hivern.

Durant el programa es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Per escoltar-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.

" De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme " al programa El Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 9 de juliolde 2015 vaig ser convidat al programa 315 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de « De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, a la part tècnica hi va participar en Carles Capella.

Durant l'antiguitat tardana, va viure's una completa transformació de les bases polítiques i socials de l'Imperi romà i es comenen a establir-se les bases del que serà l'etapa medieval. En aquesta etapa es segur que el topònim d’Iluro va evolucionar en Ilurona/Alarona. Aquesta evolució es detecta en altres llocs a partir del s.VI.A mitjans del s.V es detecten també una sèrie de remodelacions en el perímetre urbà d’Iluro, que ens permet parlar de dues trames urbanístiques diferents. Durant la segona meitat del s.VI encara podem parlar d’una ciutat plenament activa amb evidències que demostren que el nucli habitat encara no havia desaparegut del tot i encara hi ha una activitat comercial important envers altres centres productors de la mediterrània.

Pel que fa a l’àrea rural d’Iluro, l’evolució d’aquesta etapa és menys coneguda. A partir de la segona meitat del s. IV i principis del s. V es produeix una ruralització de moltes vil·les i s’entreveu l’inici d’una situació prefeudal, amb vincles de dependència dels propietaris i els pagesos. A partir del s.VI al VII hi ha una generalització de la fundació de capelles cristianes a les explotacions rurals. Sembla ser que les vil·les, a finals del període visigot, pateixen la crisi econòmica i s’inicia un procés de decadència. Aquesta evolució rural també comportarà com a conseqüència la decadència d’aquestes capelles rurals i es legisla sobre l’obligatorietat dels propietaris a destinar un terç de les almoines a refer els desperfectes de les capelles i estipula que si una capella no hi ha sacerdot propi que s’encomani a un sacerdot veí perquè no es perdi el culte. 

No sabrem mai l’evolució que prendria l’art durant el període visigot, ja que la invasió musulmana va provocar una ruptura dins l’evolució d’aquestes formes, una dispersió de la població i una acceleració d’aquesta inèrcia, durant el període visigot, d’autarquia rural de la societat.

Cap el 713-714, els musulmans trepitgen Catalunya i fins i tot arriben a l’alçada de Narbona. Sembla ser que les reaccions als musulmans per part dels hispanoromans i visigots van ser diferents. Per una banda, uns fugiren vers el territori franc (hispani), altres es van refugiar a les zones de muntanya, produint un acceleració de la tendència de l’antiguitat tardana del despoblament de les zones planes de les depressions litorals, prelitorals i la plana central de Catalunya. La comarca del Maresme va esdevenir frontera amb els musulmans entre la capitulació de Girona, el 785 i l’ocupació de Barcelona del 801 per part dels francs. 

Segurament durant aquest curt període la població rural en les vil·les tardoromanes devia continuar i el nucli urbà d’Alarona, devia quedar abandonat. Possiblement, a nivell toponímic aquest abandonament ha quedat reflectit en la manca de continuïtat del topònim Alarona per designar aquest nucli de població concentrada i l’aparició del mot Civitas Fracta i Mataró com a nova forma per a designar-lo.

Les tropes carolíngies segurament van pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal que acceptessin el poder franc.Durant el període comprès entre la conquesta de Barcelona pels francs, l’any 801, i la independència formal dels comtats de la Catalunya Vella respecte el poder franc, al voltant de l’any 1000, es produeix a la Catalunya Vella i també en el Maresme, una repoblació i reorganització del territori, en base a les parròquies i monestirs, per tal de fer efectiva l’ocupació franca, que portarà indirectament a un augment de l’activitat constructiva en l’estil que anomenem preromànic.

Per escolta-ho en MP3:  Descarrega’l / Durada de la gravació: 59,26 minuts (27 Mb).

Puig i Cadafalch com a historiador de l'art a Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de juny de 2015 vaig ser convidat al programa "L'hora de la gent gran" a càrrec dels membres Consell Municipal de la Gent Gran per tractar el tema de Puig i Cadafalch en la seva vessant d'historiador de l'art. 

Aquest programa, en format d'entrevista tertúlia, forma part d'un cicle que dediquen a la figura de Puig tractant a més les seves vessants de polític i arquitecte.

L'entrevista va ser conduïda pel periodista Manuel Roca Cuadrada i la pedagoga Assumpta Itxart . 

Puig, profund coneixedor de l’art medieval català, és autor d’obres tan importants com L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18, amb A. de Falguera i J. Goday), La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), La place de la Catalogne dans la géographie et la chronologie du premier art roman (1932), L’architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L’escultura romànica a Catalunya (1949). 

Fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901-02) i dels Estudis Universitaris Catalans (1905). Donà cursos a les universitats de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l’Institut d’Art et Archéologie de la Universitat de París gràcies a la Fundació Cambó (1930). 

Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d’història de l’art de París (1921) i Roma (1922) i als d’estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). 

Fou doctor honoris causa de les universitats de Freiburg (1923), París (1930) i Tolosa (1949).

Per escoltar l'entrevista: Àudio del programa

L'equip del programa de l'Hora de la Gent Gran

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:

http://www.ivoox.com/2015-02-05-el-raco-retaule-sant-joan-audios-mp3_rf_4047044_1.html

David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa

El castell de Dosrius en el Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de desembre de 2014 vaig ser convidat al programa 293 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar del «Castell de Dosrius». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Dosrius el passat dimecres 14 de juny de 2014 per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. 

Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. 

Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'aixoplugaven al castell després d'un dia de cacera. 

Per escoltar el programa : http://www.ivoox.com/2014-12-04-el-raco-castell-dosrius-audios-mp3_rf_3821279_1.html 

La via quotidiana del Maresme medieval al Racó de Mataró Ràdio (89,3 fm)

El dijous dia 16 d'octubre vaig tenir el gust de col.laborar una vegada més en el programa "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Radió, coordinant i presentant, amb l'ajuda de Sandra Cabrespina i Núria Gómez, un especial dedicat a la vida quotidiana, i en especial als hàbits alimentaris propis de l'època medieval en la comarca del Maresme.

Vam comptar amb tres convidats excepcionals: Benet Oliva, Enric Subiñà i Jaume Vellvehi.

El programa es va iniciar amb una cita de Ramon Llull sobre els tres estaments propis de l'època medieval, i a partir d'aquí els convidats ens van donar detall de com vivien, i que menjaven, en la nostra comarca els nobles, els pagesos i els clergues.

Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, ens va parlar sobretot de la petita noblesa que habitava els castells del  Maresme i del que podem saber de la seva forma de vida  a partir de la documentació existent, i ens va narrar un interessant episodi que va portar al noble Joan Sarriera fins a Rimini per celebrar un enfrontament singular, i com després aquest mateix personatge evolucionarà cap a un altre tipus de noblesa, menys bel·licosa.

Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, es va centrar en com era la vida quotidiana dels habitants principals de la nostra contrada,  la pagesia,  i en com eren les masies i com es vivia en els masos.

I finalment, Jaume Vellvehi, membre habitual de l'equip d'El Racó i actual President del Grup d'Història del Casal va parlar sobre el què menjaven i quan  ho menjaven els monjos de Roca Rossa,

Pots escoltar el programa a la web del Grup d'Història del Casal  Programa 287 o a Ivoox ,

Programa 287

«Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 21 de novembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de «Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Vilassar el passat dimecres 4 de juliol de 2013 dins el cicle de conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El contingut de la xerrada sortirà publicat aquest mateix dissabte en el volum de la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró .

Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura.
Per escoltar el programa