dimecres, 8 de juliol del 2015

Ca l’Arquer i la quadra de Goscons a Arenys de Munt.

La força de Goscons era una jurisdicció senyorial d’Arenys de Munt, vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera. Es troba situada a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mig de la vall de Goscons i comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta.

A les obres de restauració de mitjans del s.XX s’hi va trobar evidències arqueològiques de què sota la masia hi ha restes d’una la vil.la romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la Via Augusta amb l'interior. 
Els Goscons es troben documentats a l’indret des del s.XI. El primogènit de la nissaga, era tradicionalment anomenat Tomàs. El darrer Tomàs de Goscons va morir al darrer quart del s.XIII, i juntament amb la seva muller Ferrara van ser pares de Brunissenda l'última hereva que va portar el cognom. Aquesta, l’any 1266, es va casar amb Pere d'Arquer que va portar un nou cognom a la jurisdicció. Els Arquer, Arquier o Arque sembla que provenien d’una família occitana que va emigrar fugint de la represàlia de la croada albigesa i buscant la protecció dels comtes de Barcelona.
El centre de la quadra de Goscons hi ha la masia de ca l’Arquer. Aquesta casa forta fins a la guerra del francès es composava d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones de les quals, degut a la seva destrucció al s.XVIII, únicament en resten els fonaments. La casa presenta, actualment, una planta quadrada amb teulada a quatre aigües i consta de baixos, dos pisos i golfes. El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella obrada amb capitells seriats de pedra de Girona. La resta de finestres, moltes amb espitllera, són tardo gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules. Al recinte jussà de la casa s’aplegaven la capella d’estil romànic sota l’advocació de la Mare de Déu de Goscons també desapareguda i altres edificacions annexes al voltant del pati central, encerclat per una muralla a dos nivells tancada per un gran portaló blasonat i protegit per un gran matacà emmerletat.
Després d’un llarg període de deteriorament, a mitjans segle XX, la casa va ser restaurada i en el decurs de les obres va ser quan van aparèixer les restes arqueològiques d’època romana, que hem esmenat. Actualment fa funcions de casa de colònies. El seu aspecte anterior es pot observar en un exvot conservat a l'Arxiu Diocesà.
A la masia s’hi conserva un hipogeu amb una sala rodona amb set urnes i una creu càtara esculpida al centre, a vint metres de profunditat sota el celler. Una antiga llegenda popular diu que en aquesta força al segle XIII s’hi va amargar un important tresor càtar consistent en uns reliquiaris de gran valor i un suposat Sant Calze.
Sembla que els Arquer van poder reunir una col·lecció àmplia d’objectes litúrgics d’orfebreria (calzes, reliquiaris, etc). Aquest tresor es va anar dispersant també al llarg dels segles, especialment després de la Guerra del Francès, menys una petita part que romangué en mans dels descendents a la capella del mas. Algunes peces disperses s’han conservat en col·leccions particulars i museus, com El Museu d’Art de Girona i el Museu Marès de Barcelona. 
Des de finals del segle XVII, els Arquer tenien també casal al carrer Lledó de Barcelona vora l'església de Sant Just i Pastor.


Bibliografia

  • ARMENGOL, Josep Maria (1988). Fulls informatiu del romànic. Arenys de Munt: Ed,Mun
  • ARTIGAS, Buron, Vicenç (1981). Esglésies Romàniques Catalanes. Barcelona: Artestudi Edicions.
  • BONET i GARí, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; CEC
  • PONS GURI J.M. (1983). Inventari dels pergamins del arxiu històric Fidel Fita d’Arenys de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • PONS GURI J.M. (1944). Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Arenys de Mar: Tip. J. Tatjé

dijous, 2 de juliol del 2015

Aplec de sant Pere de Clarà - 2015 i vuitè col·lacionable sobre la història del priorat.

La passada tarda del diumenge 28 de juny de 2015 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el vuitè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquest vuitè opusclet tracta de l'abandonament del culte al priorat El final del culte a l’església de Clarà es pot situar a l’any 1713, quan l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”. L’any 1752, la capella ja es descriu com abandonada i ruïnosa amb uns trenta anys sense culte. 
EL mobiliari litúrgic que contenia es va anar dispersant i perdent. Alguns dels sarcòfags van ser utilitzats l’any 1906 per Puig i Cadafalch per decorar la façana de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona. En la memòria de la visita de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques efectuada l’any 1877, s’esmenta que la masia annexa encara conservava tres velles imatges de fusta que van ser cremades per evitar la seva profanació. Ho explica així: “—Com que va venir un dia lo Sr. Bisbe y va treuren la benediccció, portaren aquí lo Sant Pere, un Sant Crist y una Mare de Deu que'la teniam peraqui mal endrassats, y havent passat després mossen Jaume lo [rector d' Orrius, ho va veure y va dir: Que 'n feu de aixó á n’aqui, no veyeu (que algun mosso ó vosaltres mateixos pot pecarhi, y son tan vells y mal fets aquesta Mare de Deu y aquest Cristi... lo millor que podeu fer es cremarho que ni vos fará nosa ni tampoch ningú podrà pecarhi; y ho varem cremar.” 
El dibuixant i membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Eudald Canivell i Masbernat (Barcelona, 1858 - 1928) en una de les visites al priorat l’any 1877 va realitzar diversos dibuixos que mostren de forma gràfica i nítida l’aspecte d’abandonament del conjunt.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)
Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.
Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)


Desprès de la sortida de l'ofici
Pilar Figueras durant la presentació de l'acte .
Moment de la presentació del vuitè col.leccionable
Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.
Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.
Ballada de sardanes

dijous, 11 de juny del 2015

Puig i Cadafalch com a historiador de l'art a Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de juny de 2015 vaig ser convidat al programa "L'hora de la gent gran" a càrrec dels membres Consell Municipal de la Gent Gran per tractar el tema de Puig i Cadafalch en la seva vessant d'historiador de l'art. 
Aquest programa, en format d'entrevista tertúlia, forma part d'un cicle que dediquen a la figura de Puig tractant a més les seves vessants de polític i arquitecte.
L'entrevista va ser conduïda pel periodista Manuel Roca Cuadrada i la pedagoga Assumpta Itxart . 
Puig, profund coneixedor de l’art medieval català, és autor d’obres tan importants com L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18, amb A. de Falguera i J. Goday), La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), La place de la Catalogne dans la géographie et la chronologie du premier art roman (1932), L’architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L’escultura romànica a Catalunya (1949). 
Fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901-02) i dels Estudis Universitaris Catalans (1905). Donà cursos a les universitats de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l’Institut d’Art et Archéologie de la Universitat de París gràcies a la Fundació Cambó (1930). 
Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d’història de l’art de París (1921) i Roma (1922) i als d’estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). 
Fou doctor honoris causa de les universitats de Freiburg (1923), París (1930) i Tolosa (1949).

Per escoltar l'entrevista: Àudio del programa

L'equip del programa de l'Hora de la Gent Gran

divendres, 29 de maig del 2015

Francesc Carreras Candi i la seva contribució a l'excursionisme científic, nou article de la revista Lambard

El passat dilluns 25 de maig de 2015, es va presentar a la sala Pere i Joan Coromines del’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)el volum XXIV de la revista Lambard. Estudis d’art medieval de l'Associació Amics de l'Art Romànic corresponent al curs 2012- 2013. L'acte va ser presentat per la Dra. Francesca Español que va presentar a continuació una conferència sobre el culte a les relíquies en època medieval.
En aquesta revista ha publicat un article meu sobre «Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval».
Aquest article recull el contingut de la conferència que vaig realitzar dins el cicle  «L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover» a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de Març del 2013 i que vaig repetir el 6 de maig de 2013 a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i finalment a Argentona a l'edifici de pedra el 12 de setembre de 2013 organitzada aquesta vegada pel Centre d'Estudis Argentonins.


Parlar de la figura de Francesc Carreras Candi es fa difícil d’entrada per la diversitat de temes en els quals va excel·lir. Aquest article pretén destacar la seva contribució a l’excursionisme científic. Amb la Renaixença i els primers passos del Catalanisme polític es va inaugurar la recuperació del coneixement del passat de Catalunya a tots nivells (el folklore, la llengua , la història, els costums, etc.) amb l’objectiu de redescobrir el passat per conèixer les pròpies característiques com a poble. Amb aquest objectiu hi va contribuir sens dubte l’aparició de l’excursionisme científic. Carreras Candi com a historiador i documentalista es preocupà de trepitjar i analitzar “in situ” tots els llocs que estudiava, sobretot castells medievals. Per això, emprà i difongué l’excursionisme científic no solament en la pràctica sinó formant part dels òrgans de gestió de les principals entitats excursionistes de Catalunya des del seu inici.

SI us voleu baixar l'article en pdf: