dijous, 29 de maig de 2008

Més sobre la destrucció de restes arqueològiques al Castell de Mata


El passat diumenge, 27 d'abril de 2008 vàrem publicar i donar a conèixer en aquest bloc, la notícia de la destrucció d'estrats arqueològics del castell medieval de Mata.
Per part del Grup d'Història del Casal, vàrem
donar a conèixer els fets i vàrem dirigir a l’Ajuntament una instància informant i demanant detalls de la suposada omissió de la recerca arqueològica prèvia a la instal·lació de la torre. També amb l'edició digital del Diari Maresme del 23 de maig de 2008 es feien ressò de la notícia.
Segons publica avui Lluís Martínez al diari
El Punt (edició Maresme) - dijous, 29 de maig de 2008, el regidor del govern local Francesc Teixidó (ERC) ha informat que l'estiu passat va arribar de la Diputació la sol·licitud per construir el nou punt de guaita i que de seguida es va donar l'autorització per la necessitat urgent de disposar de l'element. El regidor afirma a l'esmentat diari que «És cert que hauríem d'haver fet abans les prospeccions, però en aquell moment no ho vam fer». A més, puntualitza que la construcció, que es podria moure de lloc, no s'ha fet al damunt mateix de les restes, però sí en l'àmbit arqueològic, i que difícilment la torre haurà fet malbé el jaciment perquè «els fonaments no són gaire profunds» i s'ha encarregat a un arquitecte que ho comprovi i que determini els danys.
Pels entesos en arqueologia us publico una fotografia a la part superior d'aquesta noticia, on es pot observar la destrucció evident d'estrats arqueològics. A més, en l'esmentada notícia, s'informa que la torre construïda esta provista d'un orinari que segurament, a més de la fonamentació de la torre, presenta alguna canonada de desguàs que per fer-se ha d'haver malmès restes arqueològiques.
Ara per ara, al Grup d'Història del Casal no ha arribat cap comunicació oficial de l'Ajuntament amb la informació sol·licitada.
Creiem que aprofitant aquest fet caldria fer una recerca rigurosa i científica, com les que ens tenen acostumats l'Àrea d'Intervenció Arqueològica de l'Ajuntament de Mataró que permeti documentar a nivell arqueològic un castell que va ser destruït al s.XV i que representa una de les restes més emblemàtiques del Mataró medieval.

La capella preromànica de Sant cristòfol de Cabrils.

En el sector meridional del municipi, proper a Vilassar de Mar, es situa el veïnat del sant Crist de Cabrils que conserva la major part del patrimoni medieval del terme. El veïnat esta format per varies masies, com la de Ca n’Amat, Can Vives i Can Carbonell, i en el centre del mateix hi ha edificada la capella preromànica de Sant Cristòfol. El primer esment que trobem del temple es de l’any 1037 quan apareix en les afrontacions, d’un terreny posat en venda. En el 1395 s'esmenta que a la capella hi havia un donat, anomenat Pelegrí Catà, que va fer testament. Al llarg dels s.XIV i XV, són nombroses les referències en quan a donacions i deixes testamentàries per l’església de Sant Cristòfol. L'any 1778 va crear-se la nova parròquia de Cabrils segregant-la de Sant Genís de Vilassar. Així la església de Sant Cristòfol va passar a dependre de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. En el s. XX es creia que la seva construcció de la capella es podia datar en el s. XVIII, degut al seu aspecte abarrocat, però un estudi de Marià Ribas de l'any 1932, va donar a conèixer per primera vegada la història i descripció de l'edifici que va ser catalogat com a temple mossàrab. Aquest escrit, va portar a un estat d'opinió favorable a creure del màxim interès retornar-la al seu primitiu estat. Per aquest motiu es va crear, l'any 1949, una Junta de Restauració. Les obres es van efectuar l’any 1953 i van consistir en treure tot el que pertanyia a èpoques posteriors. L'església és molt interessant ja que representa un dels pocs edificis preromànics del segles IX i X de la comarca íntegrament i en bon estat de conservació. La nau és rectangular (8'80 x 2'95 mts) i s’encaixa amb un absis de planta quadrada (2'75 x 2'47 mts) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada o de ferradura. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. La porta primitiva d'ingrés estava situada al costat lateral dret i aparegué amagada pels arrebossats posteriors. La porta es tancava amb una gruixuda tranca de fusta corredissa que s'amagava dins la paret. Aquesta característica es pot relacionar amb el descobriment d'un hipogeu que comunicava la capella amb la masia de Can Vives construïda al seu costat. A la paret frontal de l'absis s'obria una de les finestres amb volta ultrapassada i que també havia estat aparedada. Conserva també l'empremta de l'encanyissat de les cintres. Una segona finestra estava situada a la paret lateral dreta de l'absis. En l'actual façana principal es conserva una finestra geminada, aguantada per una columneta romana. Com a paral·lels és podrien esmentar molts altres edificis preromànics, doncs les característiques tant en planta com en els elements d’alçat són força constants. Per una banda, en planta, retrobem aquesta estructura d’absis de planta trapezoïdal, amb forma de rectangle irregular, amb les obertures a llevant i a migdia com els casos dels absis de Sant Nicolau de Sabadell, Sant Martí de Joval (Solsonès), Sant Esteve de Caulès Vell (La Selva) tant sols per a citar-ne alguns exemples. En alçat, respon al model més difós d’esglésies pre-romàniques del s. X, com els casos de Baussitges (Alt Empordà), Sant Martí de Fenollar (Vallespir), entre d’altres.



Bibliografia
  • Buron, Vicenç: Esglèsies Romàniques Catalanes. Guía, Artestudi Edicions, 1980, pág. 205
  • Barral, Xavier: L'art pre-romànic a Catalunya, ed.62, Barcelona 1981, pàg.251.
  • Ferrer i Clariana, Lluís: "Advocació i evolució històrica del temple de Sant Cristòfor", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1960, pàg 16-35, (Obra de Sant Francesc, I).
  • Ferrer i Clariana, Lluís: La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1963, pàg. 10-13, (Obra de Sant Francesc II) .
  • Graupera, Joaquim: “Sant Cristòfol de Cabrils” a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.Pàgs. 483-485
  • Graupera, Joaquim : L'arquitectura religiosa prerromànica i romànica en el Baix Maresme. Vol.II. Monografies, La Comarcal Edicions, 2002, pags. 46-50
  • Pladevall, Antoni : Catalunya Romànica. Guies comarcals, vol. 18, Enciclopèdia Catalana, 2002, pág. 153
  • Prevosti, Marta: "Sobre l’església pre-romànica de sant Cristòfor de Cabrils", a Muntanya, núm.719, Barcelona març 1982, pàg. 38-40.
  • Ribas, Marià: "Característiques de la capella i com s'ha fet la restauració", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró,1960, pàg 5-15, (Obra de Sant Francesc, I)

diumenge, 25 de maig de 2008

Visita comentada al Romànic del Maresme

El passat dissabte 24 de maig de 2008, vaig acompanyar com a guia, la visita pel romànic del Maresme organitzada per l'associació Amigos del románico. Es van poder visitar les esglésies de Sant Martí de Montgat, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Pau de Sant Pol de Mar i desprès de dinar als 4 rellotges es va poder seguir la visita a Sant Pere de Clarà, Sant Andreu d'Òrrius i Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrrius). "Amigos del Romànico” va néixer a partir de l’esforç de cinc persones de diferent perfil però unides per l’estudi del romànic (Andrés Ortega Alonso (Pamplona,1947); Jaime Cobreros Aguirre (Rentería, 1942); José Manuel Torralba (Madrid, 1954); Juan Antonio Olañeta Molina (Zaragoza, 1965) i David de la Garma Ramírez (Madrid, 1965). La seva acció s’ha centrat en la divulgació del romànic a l’estat espanyol utilitzat una pàgina web com a mitjà principal des de l’octubre de 2004. La finalitat és la divulgació, el coneixement i la conservació del patrimoni romànic de l’Estat Espanyol i qualsevol iniciativa que comporti del desenvolupament cultural a l’entorn del romànic.
A Catalunya, hi ha una delegació territorial encapçalada per Esteve Garcia Antoñana, que compta amb el suport de Juan Antonio Olañeta i Xavier Bravo entre d’altres. D’aquests, cal destacar també la pàgina web de Juan Antonio Olañeta sobre els claustres, galeries porticades, porxades i crismons i la pàgina web de Montse Estela sobre el Romànic Català.
Em va donar la impressió de ser una associació molt activa, que units pel romànic, sap trobar un equilibri entre una dimensió divulgadora i una dimensió científica a les trobades i per sobre de tot, s’assoleix un ambient amical i de companyerisme que és molt necessari per tal de que una entitat funcioni. Desitgem que aquesta associació tingui molt de futur i continuïtat.


Per veure més fotos de la sortida:

divendres, 16 de maig de 2008

Els molins medievals del Maresme: una recerca que dóna fruits

Coincidint amb les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que es van celebrar per l’octubre del 1999, es va presentar la nova secció d’Història medieval del Grup d’Història del Casal. A banda de la divulgació del patrimoni medieval, els integrants d’aquesta secció es va posar com objectiu fomentar la recerca d’aquest període. Es per això que es va posar en funcionament un equip de recerca sobre els molins medievals de la comarca. En primer lloc, l’objectiu principal va ser el de fer una recerca i inventari dels molins documentats i conservats (totalment o parcialment) existents al Maresme.
Des dels seus inicis, aquest equip de recerca va estar format per Joan Bou, Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
Gràcies a la feina realitzada, s’han anat publicant diferents articles en diferents revistes, congressos i jornades. També ha esperonat a altres grups de recerca a intervenir en els molins documentats. D’aquesta manera, es va restaurar l’any 2002, el molí de Can Marquès de Pineda de Mar, el qual és troba situat a la riba de la riera de Pineda. La construcció del mateix data del segle XIV i va estar restaurat per la plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda". De la mateixa manera, el passat mes de febrer de 2008, l'Ajuntament de Malgrat va aprovar d'adjudicar l'excavació arqueològica en el Molí d'en Valeri o de la Sal. Aquesta serà la primera actuació i servirà per a fer la proposta general d'intervenció per a poder valorar una possible rehabilitació. El molí està situat en el carrer Zenòbia Camprubí, prop de la carretera N-II i fou comprat per l'Ajuntament el 1998. L'edifici és protegit per estar inclòs en el Catàleg del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat.
Des del punt de vista divulgador, s’han celebrat diverses tertúlies, excursions i visites comentades. El dissabte 19 d’octubre de 2002, es va fer la tertúlia Els molins medievals del Maresme a l’Ateneu Clavé de Tordera. Aquest acte va estar organitzat conjuntament per la Secció d’Història Medieval del Cercle d’Història de Tordera i la Secció d’Història Medieval del Grup d’Història del Casal de Mataró. També, organitzat per la Secció d’Història Medieval del Grup d’Història del Casal de Mataró, el diumenge 20 d’octubre del 2002 es va fer la Ruta per els Molins Medievals del Maresme, comentada per Joan Bou i Jaume Vellvehí i el diumenge 20 de novembre del 2005, es va fer l’Excursió pels Molins Medievals de l’Alt Maresme, amb els comentaris de Joan Bou i Jaume Vellvehí
Esperem que aquesta recerca continuï donat més fruits i contribueixi a valorar més un patrimoni que cada vegada costa més de preservar degut a la creixent pressió urbanística.

BIBLIOGRAFIA

  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2002): Ruta per els Molins Medievals del Maresme. Excursió , diumenge 20 d’octubre del 2002. Grup d’Història del Casal. Mataró.
  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003a). “Els molins medievals de l’Alt Maresme (ss. XI-XVI).”, a II Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d’Història del Casal, Mataró. pp. 149-166.
  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003b). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona.
  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2004). “Molí de les Nogueres, Can Cànovas o d’en Pallofa, Sant Pere de Riu. Tordera (segles XV-XVI)”, a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, octubre-desembre 2004, núm.72. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.3-24.
  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183
  • GRAUPERA, Joaquim: (2001)” Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12
  • GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26
  • VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2004). “Els molins del terme del Castell de Dosrius” a Duos Rios. Núm I, abril 2004. Arxiu Municipal de Dosrius. Ajuntament de Dosrius, Dosrius. pp.29-35.
  • VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2001a). “Els molins medievals de Dosrius” a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, gener-febrer 2001, núm. 55. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.13-15.
  • VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2001b). “Molí del Castell. Dosrius (ss. XIII-XV)” a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, gener-febrer 2001, núm. 55. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.27-28.

divendres, 9 de maig de 2008

Noves aportacions sobre l'esglèsia gòtica de Santa Maria de Mataró

Ahir dijous 8 de maig del 2008 a les vuit del vespre, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró es va presentar el dinovè volum de la revista "LAMBARD. Estudis d'art medieval" L'acte va ser presidit pel Dr. Joan Ferran Cabestany i Fort, delegat de l'IEC d'Amics de l'Art Romànic, la Sra. Núria Gómez i Borrell, presidenta del Grup d'Història del Casal i del Sr. Manuel Salicrú i Puig, director del Museu Arxiu de Santa Maria. Va intervenir la Dra. Roser Salicrú i Lluch, Científica Titular del Departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. L'acte va formar part de la col.laboració del Grup d'Història del Casal en motiu de la celebració del mil.lenari de la parròquia de Santa Maria de Mataró (1008-2008).
En aquest volum he publicat un article sobre l'església gòtica de Santa Maria de Mataró. En aquest article hi destacaria vàries aportacions:

  • S'actualitzen les dades conegudes sobre l'esglèsia gòtica de Santa Maria de Mataró que des de la publicació de Lluís Ferrer i Clariana (1968-1971) no s'havia actualitzat de forma exhaustiva.
  • A partir dels vestigis conservats, la documentació i a les representacions gràfiques que han arribat a nosaltres, es proposa una planta del temple gòtic inèdita desprès de descartar certs errors en els models proposats en anterioritat per altres historiadors. Aquesta tenia una planta basilical de tres naus amb sis capelles laterals.També es proposa com a paral.lel proper a aquesta estructura de temple, l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries pel que fa a la planta basilical però sense una girola en el presbiteri.
  • Es presenta un inventari exhaustiu de les diferents restes conservades del temple: l’estructura del cor, l’amplada i la llargada de la nau gòtica i les capelles laterals encara conservades; el portal de l’església reutilitzat com a punt d’accés des del carrer a la capella del Sagrament; l’estructura perimetral nervada de la rosassa de la façana, 4 claus de volta; algunes nerviacions de les voltes de creueria i l'estructura del campanar fins l'alçada de les gàrgoles.
  • Finalment es dona una interpretació iconogràfica de les gàrgoles del campanar. Encara visibles tenim la representació del lleó (Sant Marc) al xamfrà sud-oest i l’àliga (Sant Joan) a l’angle sud-est. Dins la coberta de la façana del s.XIX (xamfrà nord-est) ha quedat amagat, encara que es pot visitar, la representació del brau (Sant Lluc) i la representació de l’àngel (Sant Mateu) en el xamfrà nord-est va quedar destruïda per la construcció de l’escala d’accés al campanar barroc (Pot donar-se el cas també que estigui empotrada sota l’escala. Sigui com sigui, és un element a investigar).

Per a saber-ne més...


dijous, 1 de maig de 2008

Sant Martí de Montgat, una capella romànica que es va salvar de l'expansió urbanística

La capella de Sant Martí de Montgat es troba situada al barri marítim de Tiana, avui Montgat, dins els terrenys de la finca de Can Galceran, que formava part de la hisenda de Can Ribas. La capella es va poder salvat d’una intensa activitat urbanística en la zona on estava situada i actualment es troba al costat d’unes pistes d’un club de tenis entre l’autopista A-19 i la pota nord de les rondes (B-40), un paisatge molt allunyat al que tenia en època medieval. En aquella etapa, depenia de la parròquia de Tiana a nivell eclesiàstic i estava situada dins una gran propietat del terme de Tiana, anomenada Monesteriolo, la qual era propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Marià Ribas i Marta Prevosti li atribueixen un origen relacionat amb una vil·la romana ja que prop d’ella s’hi van trobar abundants materials romans, alguns dels quals van ser reaprofitats en el mur, com una mola de molí, alguns carreus i altres materials.
La capella, apareix documentada per primer cop el 18 de març del 1026, quan una dona, Ega, dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una peça de terra que li prové del seu pare “et ipsa eclessia qui ibi est fundata Sancti Martini, qui mi advenit...”. Aquesta finca afrontava a tramuntana amb la muntanya de “Tizana” (Tiana); a llevant amb l’ “areneo de vila Elela” (la riera d’Alella); a migdia amb les ones del mar i a ponent amb un sorral.
L’any 1098, aquesta capella apareix documentada amb la doble advocació de Sant Martí i Sant Romà de "Monte Gato” (Montgat), quan el papa Urbà II confirma les possessions del cenobi de Sant Cugat. De la mateixa manera, el papa Calixt II, l’any 1120, al confirmar un altre cop les possessions del cenobi la torna a citar. Segons Madoz, en el 1849, “del citado barrio (Mongat) hácia el N., una capilla ruinosa, titulada de Sant Martin de Tours, con un pequeño cementerio en donde se dió sepultura á los cadáveres hasta el año 1814...”.
La capella de Sant Martí és de nau única de planta rectangular (6’50 x 5,50 mts), amb un absis semicircular en la capçalera que s’uneix a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. La coberta és de volta de canó i l’absis esta cobert per una volta de quart d’esfera.
Diferents historiadors han identificat aquesta capella amb la desapareguda de Santa Susanna que apareix en les afrontacions de l’acta de consagració de l’església de Tiana, el 1104 (Galera-Artés, 1975). Aquest fet va ser descartat recentment, ja que la capella de Sant Martí apareix esmentada abans, el 1026 i també en la confirmació del 1098 apareix documentada juntament amb Sant Romà de Tiana. (Vellvehí-Graupera, 1997).

Bibliografia

  • GALERA, Lluís; ARTÉS, Salvador: Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d’Alella. 2ª ed. Ajuntament d’Alella. Alella, 1975
  • PLADEVALL, Antoni: “La capella de Sant Martí” a Catalunya Romànica. Vol.XX- El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992, pàgs Pàg. 498
  • PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo. Museu de Badalona; Ajuntament de Badalona. Badalona, 1981.
  • RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Matar, 1975. (Premi Iluro, 24).
  • VELLVEHÍ, Jaume; GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre la localització de les capelles romàniques de Sant Martí de Montgat i Santa Susanna d’Alella” a XIII Sessió d’Estudis Mataronins, 28 de novembre de 1996, Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 1997. Pàgs.79-97

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...