dissabte, 28 de març de 2009

Es clou una setmana i un mes intens d’activitats

Com heu anat seguint, aquest mes ha estat el meu “Tourmalet” particular i com totes les coses, bones i dolentes, ara s’acaba.
El passat dimecres 18 de març de 2009 vaig poder participar en el programa “Pantalla oberta” de TV Mataró, dirigit i presentat per Pep Andreu, juntament amb els historiadors Jaume Vellvehí (amic i company del Grup d’Història del Casal), Ramon Reixach (Museu Arxiu de Santa Maria), Enric Subinyà (Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”), Joan Giménez i Manuel Corredor. Al llarg del programa es va anar tractant el tema de la feina de l'historiador i la seva dificultat en la recerca. Voldria destacar d’aquest programa, a banda de les opinions dels diferents contertulians, un vídeo que reflectia una enquesta efectuada pels membres del programa a diferents vianants de peu de Mataró, als quals se’ls hi demanava una valoració sobre la feina que fem els historiadors. La idea que et quedava desprès d’escoltar les diferents respostes és que la gent ens veu com uns extraterrestres, com uns avis jubilats i com unes “rates de biblioteca” que forgem papers antics i plens de pols aïllats del món com un monjo medieval en el seu scriptorium” . Aquest fet em porta a reafirmar-me, que malgrat que, com és evident, s’ha de fer una feina de recerca científica, els historiadors hem de fer un gran esforç per apropar i fer comprensible la nostra cerca als diferents ciutadans, (fer pedagogia !!!).

En aquesta línia voldria presentar el segon acte en el qual he participat aquest mes i que clou l’esmentat “Tourmalet”. Es tracta de la presentació de la web didàctica “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” que va tenir lloc a Mataró, el passat divendres 27 de març de 2009 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de Can Palauet (C. d’en Palau, 32-34) en el qual el Grup d’Història del Casal hi ha participat activament. En l’acte hi van participar l’Il·lm. Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president de l’Ajuntament de Mataró; l’Il·lm. Sr. Jaume Borràs i Ferré, alcalde president de l’Ajuntament de Cabrera de Mar; el Sr. Sergi Igual, director de zona de Caixa Catalunya; el Sr. Josep M. Rovira, co -autor de la web juntament amb el Sr. Ferran Bayés i jo mateix com a actual president del Grup d’Història del Casal de Mataró.
Un cop presentada aquest interessant web, que comentaré un altre dia en aquest bloc, va tenir lloc una interessant conferència del Dr. Joan Santacana, professor titular del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. En ella va insistir en l’ideari que he expressat més amunt, i va insistir en l’esforç que hem de fer els historiadors de utilitzar el nostre coneixement per fer comprensible les restes arqueològiques i per aconseguir una democratització de la cultura del saber, paraules que em van agradar molt i que comparteixo. Crec que la informació no s’ha de convertir en un patrimoni exclusiu d’alguns i des d’aquest bloc, humilment i honestament crec que hi contribueixo.

dimecres, 25 de març de 2009

El bloc "Maresme Medieval" fa un any

Avui, 25 de març de 2009 faig 46 anys, i ara fa 1 any vaig prendre la decisió de crear aquest bloc. En el primer missatge expressava els objectius d'aquesta iniciativa que, sens dubte, han estat assolits en escreix. En un any, he redactat 66 notícies per tal de poder divulgar el passat medieval del Maresme. Aquest bloc, com expressa el marcador ha tingut 9726 visites, tenint en compte que el comptador no el vaig instal·lar fins el juny passat.
En definitiva, GRÀCIES pel vostre suport, per les vostres col·laboracions i pel seguiment que en feu.

Aqui teniu l'estadística de les visites efectuades:




Per acabar m'agradaria compartir una cançó amb vosaltres per celebrar aquest primer aniversari, té poc de medieval, no és del Maresme, però m'agrada el seu contigut i missatge...

divendres, 20 de març de 2009

Conferència Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme al Racó del Casal de Mataró

El dimarts 17 de març de 2009 vaig poder celebrar la conferència “Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme”, organitzada pel Grup d'Història del Casal de Mataró i presentada per Jaume Vellvehí. De fet, és la mateixa, que ja tenia preparada des de l’any passat i que vaig poder realitzar, ara just fa una any amb els Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Medievals. El tema tractat forma part de la tesi doctoral que m’està dirigint la Dra Francesc Español del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Al llarg de la conferencia es va sintetitzar les diferents tipologies sobre l’urbanisme medieval de la nostra comarca.
La tipologia més nombrosa és la de pobles de sagrera (Argentona, Tiana, Premià, Sant Cebrià de Vallalta, entre altres). L’origen de es mateixes es remunta al segle XI, quan els pagesos patien les amenaces i les agressions de la noblesa. Per evitar aquestes agressions feudals, l’abat Oliva, abat de Ripoll i Cuixà, va convocar el 21 de maig 1027 a Toluges (Rosselló) la primera reunió de pau i treva que va comptar amb la presència de nobles catalans i gent del poble del bisbat d'Elna. En ella es va deixar palesa la necessitat de protegir als pagesos i va pactar la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien protegits de les esmentades agressions. Aquests primitiu urbanisme estaria configurat per l’edifici parroquial i el cementiri parroquial com a epicentre i les cases s’anaven agrupant al voltant d’aquest nucli.
El segon tipus serien els burgs (Mataró, Vilassar i Dosrius) que apareixen al s.XIII. Tradicionalment, i per a l’etapa medieval, hom havia classificat les unitats de població concentrada en pobles i ciutats; més modernament, però, s’hi ha afegit el concepte de burg, que es defineix per l’existència d’un mercat que provoca una àrea d’influència econòmica sobre un cert nombre de pobles, gràcies a l’existència del mateix, en un radi aproximat d’uns vuit o deu quilòmetres. El burg s’anirà constituint com un nucli aglutinador de l’espai rural i a la llarga esdevindrà un municipi. És a dir, els burgs serien unes unitats de població més desenvolupades que els pobles, però per altra banda, encara no ho estarien tant com les ciutats.
El tercer tipus serien les viles noves amb un origen a l’època baix medieval (s.XIV) Aquestes solen ser fetes de nou i establertes per un senyor amb un nivell jurídic privilegiat. A nivell urbanístic fan servir un model regular de xarxa hipodàmica o ortogonal. S’estructuren al voltant d’una plaça pel mercat (Mercadal) i es troben prop del mar o de la via francígena (antiga via Augusta) pel seu interès comercial També reben cartes de poblament o franquesa on s’estipulen els drets i deures dels nous pobladors i moltes vegades hi ha incentius per fer el canvi. En el Maresme solen estar en l’alt Maresme molt més despoblat (Pineda, Calella i Malgrat).
Al final de la conferencia es va fer esment de les viles marineres, que s’independitzaran dels nuclis principals en època moderna (Canet, Vilassar de Mar, Montgat, etc) i els veïnats que no arribaran a constituir un nucli independent (Agell, Canyamars, Sant Pere de Riu, etc) .
Bibliografia

  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs.119-126
  • GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai i models de poblament al Baix Maresme” a II Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’organització de l’espai i models de poblament. Actes . Del 20 d’octubre al 10 de novembre de 2001. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2003. Pàgs.23-40
  • GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval . March Editors. Vallbona de les Monges, 2007
  • GRAUPERA, Joaquim: “Caldes d'Estrac a l'època medieval” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 50 (febrer, 2000), pàg.12-16
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /2: Òrrius” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 75 (juliol- setembre, 2005), pàg.8-11
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /3: Argentona” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 78 (Abril-juny, 2006), pàg.5-11
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme/4. El terme de Vilassar (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 83 (juliol a Setembre, 2007), pàg.2-8

divendres, 13 de març de 2009

Visita comentada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

El passat dissabte 7 de març de 2009 es va organitzar una visita comentada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), en la qual hi van participar unes 16 persones. L’acte va estar organitzat per la filial de l’Institut d’Estudis Catalans “Amics de l’Art Romànic” i jo mateix vaig ser la persona encarregada de realitzar els comentaris de la visita.
El monestir de Sant Jeroni va ser fundat l’any 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, en el lloc que hi havia el mas de Ça Murtra. La comunitat inicial procedia del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet que s'havia fundat el 1413 a Sant Pere de Ribes (Garraf) degut a les condicions precàries que tenien . El 1431 es va voler unir amb el monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron de Barcelona, fet que no va ser permès pel rei Joan II.
El monestir presenta una planta organitzada al voltant del claustre on hi donen totes les dependències: refetor, cuina, refetoret ( menjador pels hostes) i església. Al llarg dels s.XVI i XVII, l’edifici va experimentar diverses reformes a l’església i al lloc en què es coneix com l’Obra Nova.. Diverses parts de la construcció van patir una important destrucció a causa de la desamortització de Mendizábal el 1835.
D’aquest monestir podem destacar el fet de que va tenir com a promotors importants, a banda de diferents famílies de mercaders de Barcelona en el moment de la seva fundació, als reis Joan II, Ferran II, Carles I i Felip II. Com a anècdota destacar, que va ser el lloc en que Ferran II va recuperar-se de l’intent de regicidi efectuat pel pagès remença Joan de Canyamars i degut a aquest fet, va rebre a Colom en la seva tornada del primer viatge americà. A nivell constructiu, la part més interessant és el claustre, que consta de dos pisos cobertes amb volta de creueria els permòdols de la qual es troben decorats amb els retrats i escuts d'armes dels seus benefactors. A les claus de volta s’hi representen sants i temes heràldics i al pis superior s'observen quinze arcs escarsers rebaixats.

divendres, 6 de març de 2009

"L'orfebreria gòtica al Maresme". Una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans

El dilluns 2 de març de 2009, a la sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans, vaig tenir el plaer d'impartir la conferència "L'orfebreria gòtica al Maresme". Aquest acte va estar organitzat per la filial Amics de l'Art Romànic. Després d'una petita introducció sobre els condicionants que presenta un estudi com aquest(documentació utilitzada, peces conservades, zona estudiada...) , es va anar presentant l'estat de la qüestió sobre aquest tema. En primer lloc es va començar parlant dels artífexs, el quals majoritàriament pertanyien al gremi barceloní fins la creació del Col·legi d'Argenters de Mataró el 1772. Al llarg del s.XV i XVI tenim documentats uns 14 argenters que van obrar peces de tot tipus al Maresme: Ramon Valls, Francesc Guardiola, Ferran Guerau, entre d'altres. Seguidament es va tractar el tema dels promotors i les fases de producció, acabant amb una descripció de la tipologies de peces conservades: bordons, píxides o copons, ostensoris, portapaus, reliquiaris, veracreus i creus processionals. Al llarg de la conferència també es va fer referència a les peces documentades però no conservades.

Bibliografia:

  • GRAUPERA, Joaquim: L’orfebreria i argenteria gòtica en el Maresme. Estat de la qüestió. Treball de curs de l'assignatura “Anàlisi de l'argenteria gòtica i l’esmaltaria gòtica en el món meridional” de la Dra. Núria de Dalmases dins el programa de doctorat “Art i Interdisciplinarietat” (1993-95). Mataró, agost del 1994 (Inèdit).
  • GRAUPERA, Joaquim: “La creu processional d'argent daurat de Mataró (s.XVII)” a Felibrejada. Revista del Grup d’Història del Casal-Mataró, Època II, Any I, núm.8 (setembre 1994), pàgs.s/n
  • GRAUPERA, Joaquim: “ Baixa Edat Mitjana - Fitxa 2: Custòdia gòtica de la parròquia de Sant Julià d’Argentona (Maresme)” a Felibrejada. Revista del Grup d’Història del Casal-Mataró, Època II, Any I, núm 15( abril 1995) s/n
  • GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92
  • GRAUPERA, Joaquim: “La creu processional de Teià” a Teià . Butlletí parroquial, any XLV, núm.530 ( 04/XI/2007).
  • GRAUPERA, Joaquim: “Les veracreus gòtiques i del temps del renaixement al Maresme” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 1 de desembre de 2007. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2008. Pàgs.79-95
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...