.JPG)
BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume: Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)
Carreteres, urbanitzacions, segones residències i altres alteracions urbanístiques han anat malmetent o amagant un patrimoni que venia de lluny. En aquest peculiar context, ens cal descobrir el que ens resta del passat i si més no, llibres com aquest ens permeten aprofundir en el coneixement d’aquest bocí de la nostra remota història sovint destruïda. El priorat de Roca Rossa es troba situat al territori municipal de Tordera en un bocí de bosc molt mal tractat per la història recent. En el seu entorn s’hi va construir una urbanització il·legal que ha desfigurat l’entorn i les restes del monestir han perdut el referent paisatgístic que més escauria i això ha ajudat també de ben segur a l’espoli de les restes del monestir. Aquest espoli, que es presenta ja en època llunyana, ha dificultat la feina dels autors d’aquest llibre. Aquest aspecte també es presenta com un mèrit afegit a la tasca realitzada. Per tal de poder escriure les pàgines que trobareu a continuació han hagut d’escodrinyar arxius i museus llunyans, han hagut de preguntar i rastrejar el significat o.jpg)
cult de topònims existents i altres de perduts, en definitiva una feina de recerca important i intensa. La feina feta és una feina integradora ja que no s’han aturat amb el què diuen els documents sinó que han fet una extraordinària activitat de camp, trepitjant i redescobrint els camins medievals, buscant els límits del monestir i les seves fites i fins i tot reelaborant les receptes de cuina i recuperant els seus gustos. Posar tota aquesta informació en ordre i donar-hi sentit és el que permet fer renéixer un altre cop aquest element patrimonial. En aquesta cerca també han topat amb part de les peces de l’antic mobiliari litúrgic que havia posseït el conjunt, com els retaules, la imatge de la Verge, els còdex il·lustrats, els quals han estat rescatats de l’oblit pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí.
.jpg)
cult de topònims existents i altres de perduts, en definitiva una feina de recerca important i intensa. La feina feta és una feina integradora ja que no s’han aturat amb el què diuen els documents sinó que han fet una extraordinària activitat de camp, trepitjant i redescobrint els camins medievals, buscant els límits del monestir i les seves fites i fins i tot reelaborant les receptes de cuina i recuperant els seus gustos. Posar tota aquesta informació en ordre i donar-hi sentit és el que permet fer renéixer un altre cop aquest element patrimonial. En aquesta cerca també han topat amb part de les peces de l’antic mobiliari litúrgic que havia posseït el conjunt, com els retaules, la imatge de la Verge, els còdex il·lustrats, els quals han estat rescatats de l’oblit pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí. En definitiva, Roca Rossa mereixia un estudi com aquest que revaloritzés la seva importància i posés en el seu lloc el seu especial significat. Esperem que aquest treball potenciï el següent pas important que queda per a la salvaguarda del monument, que és el seu estudi arqueològic i la seva restauració i adequació. L’empenta actual que porta el Cercle d’Història de Tordera hauria de permetre d’assolir amb èxit aquesta finalitat tal com ja apuntaven les iniciatives del Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró en la dècada dels anys 80 del s.XX i les del Grup d’Història del Casal de Mataró a la dècada dels 90. Espero i desitjo que en una data propera puguem parlar d’un edifici recuperat i amb un nou ús. Així doncs, cal entre tots fer força per tal de recuperar l’edifici de Roca Rossa i el seu entorn amb una finalitat testimonial i didàctica, com a centre d’interpretació de l’època medieval al Maresme. Crec que de ben segur aquest llibre serà una bona eina per convèncer i evidenciar la importància de la canònica agustiniana de Roca Rossa i la necessitat d’intervenir activament en la seva salvaguarda..JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
