dissabte, 24 d’abril de 2010

Visita comentada al monestir de Santes Creus

El passat diumenge 18 d’abril de 2010, el monestir de Santes Creus (Alt Camp) va acollir un total de 180 persones procedents de diversos punts de Catalunya, integrades en associacions que tenen per objectiu l’estudi i la divulgació de l’art medieval.
Amics de l’Art Romànic (AAR), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb seu a Barcelona, va convocar aquesta primera reunió a la qual van assistir els integrants de les cinc entitats col.laboradores: Amics de l'Art Romànic del Bages, Amics de l'Art Romànic del Berguedà, Amics de l'Art Romànic de Sabadell , l'Institut d'Estudis Panadesencs i l'organitzadora AAR de Barcelona. L’acte de benvinguda als participants es va celebrar a l’antic dormitori del monestir on, a part de la benvinguda de la Presidenta d'AAR Dra. Francesca Español, van intervenir els presidents de les societats esmentades. Tot seguit es van visitar les dependències del cenobi de la ma dels historiadors de l’art i membres de la junta d’AAR: la Dra.Francesca Español, que va comentar el claustre; el Dr.Francesc Fité que va descriure les dependències del palau abacial i reial; el Dr. Joan Valero va explicar les tombes de Pere el Gran i Jaume II, malgrat que no es van poder veure per estar-se restaurant. La meva col.laboració va consistir en la descripció de l'església abacial posant ènfasi en la seva tècnica constructiva.
A la tarda, l’acte de cloenda, va tenir com a marc l’església romànica del Pla de Santa Maria, les característiques arquitectòniques i escultòriques de la qual es van comentar prèviament.
La trobada, que s’ha acordat que tingui periodicitat anual a partir d’ara, ha permès debatre sobre els interessos i expectatives de les diverses entitats convocades i posar les bases per a un futur immediat en l’organització de les activitats científiques conjuntes. Aquesta activitat va ser valorada molt positivament pels participants i la iniciativa es va considerar un gran encert .

dissabte, 17 d’abril de 2010

Novetats bibliogràfiques Sant Jordi 2010 (1):BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume: "Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)"

BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume:
Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)
BIBLIOTECA DE TORDERA Adreça: C/ Joan Maragall, 6
Divendres 23 d'abril de 2010 a 2/4 de 8 tarda
Carreteres, urbanitzacions, segones residències i altres alteracions urbanístiques han anat malmetent o amagant un patrimoni que venia de lluny. En aquest peculiar context, ens cal descobrir el que ens resta del passat i si més no, llibres com aquest ens permeten aprofundir en el coneixement d’aquest bocí de la nostra remota història sovint destruïda. El priorat de Roca Rossa es troba situat al territori municipal de Tordera en un bocí de bosc molt mal tractat per la història recent. En el seu entorn s’hi va construir una urbanització il·legal que ha desfigurat l’entorn i les restes del monestir han perdut el referent paisatgístic que més escauria i això ha ajudat també de ben segur a l’espoli de les restes del monestir. Aquest espoli, que es presenta ja en època llunyana, ha dificultat la feina dels autors d’aquest llibre. Aquest aspecte també es presenta com un mèrit afegit a la tasca realitzada. Per tal de poder escriure les pàgines que trobareu a continuació han hagut d’escodrinyar arxius i museus llunyans, han hagut de preguntar i rastrejar el significat ocult de topònims existents i altres de perduts, en definitiva una feina de recerca important i intensa. La feina feta és una feina integradora ja que no s’han aturat amb el què diuen els documents sinó que han fet una extraordinària activitat de camp, trepitjant i redescobrint els camins medievals, buscant els límits del monestir i les seves fites i fins i tot reelaborant les receptes de cuina i recuperant els seus gustos. Posar tota aquesta informació en ordre i donar-hi sentit és el que permet fer renéixer un altre cop aquest element patrimonial. En aquesta cerca també han topat amb part de les peces de l’antic mobiliari litúrgic que havia posseït el conjunt, com els retaules, la imatge de la Verge, els còdex il·lustrats, els quals han estat rescatats de l’oblit pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí.
En definitiva, Roca Rossa mereixia un estudi com aquest que revaloritzés la seva importància i posés en el seu lloc el seu especial significat. Esperem que aquest treball potenciï el següent pas important que queda per a la salvaguarda del monument, que és el seu estudi arqueològic i la seva restauració i adequació. L’empenta actual que porta el Cercle d’Història de Tordera hauria de permetre d’assolir amb èxit aquesta finalitat tal com ja apuntaven les iniciatives del Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró en la dècada dels anys 80 del s.XX i les del Grup d’Història del Casal de Mataró a la dècada dels 90. Espero i desitjo que en una data propera puguem parlar d’un edifici recuperat i amb un nou ús. Així doncs, cal entre tots fer força per tal de recuperar l’edifici de Roca Rossa i el seu entorn amb una finalitat testimonial i didàctica, com a centre d’interpretació de l’època medieval al Maresme. Crec que de ben segur aquest llibre serà una bona eina per convèncer i evidenciar la importància de la canònica agustiniana de Roca Rossa i la necessitat d’intervenir activament en la seva salvaguarda.

divendres, 9 d’abril de 2010

Les portades romàniques del Maresme

En la majoria de les portes romàniques del Maresme conservades són portades molt senzilles amb una clara absència de relleus i capitells esculpits. Segurament els edificis amb més decoració deurien correspondre als edificis parroquials i aquest van ser substituïts per altres en èpoques més modernes (gòtic, renaixement, barroc...)
Les portades conservades ens mostren una tipologia única d’arc de mig punt en la part exterior i a l’interior, hi ha una estructura adintellada o d’arc molt rebaixat que crea una obertura esbiaixada cap a l’interior i donen accés al temple des del mur de ponent o el mur de migdia. La majoria d'edificis conservats solen ser ermites rurals que són molt més senzilles i modestes de factura.
A Sant Martí de Montgat, l’accés es dona en el mur de ponent i la porta es troba coberta per un arc de mig punt realitzat amb dovelles radials per la part exterior i a la part interna la porta presenta una llinda de fusta. En aquest cas, el desnivell de la nau i l’exterior fa que s’hagi de baixar dos graons. D'una estructura similiar tenim la portada de Sant Bartomeu de Cabanyes, adovellada amb arc de mig punt. A l’interior l’arc tendeix a l'adintellament amb un arc de mig punt molt rebaixat.
La majoria de portades de les esglésies i ermites romàniques conservades van ser refetes posteriorment com el cas de Santa Maria del Viver (Argentona) on la porta s’obra en el mur de migdia i ha estat reformada en temps posteriors. A Sant Esteve de Canyamars, l’accés es manté al mur de ponent i tampoc s’ha conservat degut a la reforma gòtica del mateix. A Sant Mateu de Premià de Dalt, la nau es va escurçar i la façana és més moderna. A Sant Feliu d’Alella, segons la documentació, la porta romànica es trobava en el mur de ponent, i va ser destruït per fer l’ampliació del s.XVII a l'igual que a Sant Pere de Riu a Tordera.

Porta de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius) (Fotografia Esteve Garcia)

Porta de l'ermita de Sant Martí de Montgat (Fotografia Esteve Garcia)

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs. 109-110

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...