divendres, 28 de maig de 2010

Els dibuixos d'Alella i Teià realitzats per Lluís Rigalt (1881-1882)

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) és un dels pintors catalans representants de l’escola del paisatgisme romàntic. Es va formar en un primer moment a l’Escola de la Llotja on treballava el seu pare Pau Rigalt i també a Madrid amb Pérez Villamil. El 1845 va succeir al seu pare com a professor de la Llotja i va ser nomenat Director entre el 1877 i el 1887. Va morir a Barcelona el 1894.
Com a pintor destaca pels paisatges, molt realistes i fidels, que va dibuixar gràcies a la seva activitat excursionista. La seva relació amb el Maresme la tenim documentada l'any 1849, en el moment que la visitar aquesta comarca realitzant una colla de dibuixos de Montgat, d'Alella,del Masnou, de Mataró, d'Arenys, de la Vall Alta i de Canet de Mar. L’any 1877 va tornar a fer una segona excursió per la costa del Maresme per la zona d’Arenys i Canet de Mar. Entre el 1881 i 1882 en va fer una altra a la zona del Masnou, Alella i Teià. Al final de la seva vida va establir amistat amb l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró 1881- Barcelona, 1936), col·laborador de Josep Puig i Cadafalch, la mare del qual, Rosa Casals i Bernadas (1855-1919) era filla del Mas Casals d’Alella. Gràcies a un quadern conservat pel mateix Goday coneixem una sèrie de dibuixos de Rigalt reproduint algunes finestres d’Alella i Teià i fins i tot la creu de terme de la vila. Els dibuixos reprodueixen una sèrie de finestrals gòtics de les masies del Maresme amb una clara voluntat d’arqueologia artística. La destrucció del patrimoni arran de la desamortització de Mendizábal del 1835 va fer prendre consciència a molts artistes coetanis de la necessitat de documentar el patrimoni català. També cal tenir en compte la influència del medievalisme romàntic de l’escola alemanya que va penetrar ideològicament a Catalunya desprès del primer terç del s.XIX paral·lelament al redescobriment cultural de la Catalunya medieval oblidada pel neoclassicisme. L’Escola de la Llotja, on es va formar Rigalt, va esdevenir capdavantera d’aquest moviment.

Bibliografia

  • CASELLAS, Raimond: Conferencia llegida'l dia 2 de desembre de 1899 al «Centre Excursionista de Catalunya» en la sessió celebrada pera commemorar la fundació de la Primera Societat Catalana d'Excursions. L’Avenç. Barcelona, 1990

  • CUBELES Albert; CUIXART, Marc, eds: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Educació. Barcelona,2008.

  • FONTBONA, Francesc: Del neoclasicisme a la restauració (1808-1888). Ed. 62 . Barcelona, 1983. (Història de l’Art Català, volum VI). Pàgs.80-88
  • FONTBONA Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996
  • dissabte, 22 de maig de 2010

    La portada gòtica de Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543)

    La portada de l’església d’Arenys de Munt forma part d’un grup de portades gòtiques situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Genis de Vilassar de Dalt, Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. La relació estilística entre elles, no s’explica solament pel veïnatge proper de les diferents poblacions, fet que explicaria la difusió com a còpia del model, sinó que a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra.com a model a reproduir. D’aquesta manera, la portada de l’església d’Arenys de Munt esdevé el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors de Cabrera i de Llavaneres. L’origen d’aquest tipus de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV. Es pot identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau. Aquest es troba a ponent del claustre major sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. Les obres va començar el 1397 però el 1406 es van parar sense estar concloses. El mateix autor va utilitzar el mateix model a la façana de l’ajuntament de Barcelona, contractada en l’any 1399 i la portada de la parròquia de Blanes, que formava part del palau- castell dels Cabrera encarregada en època de Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423).
    L’església de Sant Martí d’Arenys de Munt va ser encarregada en un contracte datat a l’11 d’agost del 1531 al mestre de cases Pau Mateu. La pedra es va extreure de les pedreres de Can Bellsolell i de Can Borrell. L’any 1539 es començà a cobrir la volta de la nau central, i al mateix any, a causa de la mort del mestre de cases Pau Mateu, es va fer càrrec de l'obra el seu germà Antoni. El nou temple, va ser consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.
    Sobre l’autoria del portal en tenim la referència en un document del 7 de novembre de 1533, data en que el mestre Jaume Safont de Barcelona va percebre cobrar un import per “dos llindas y dos josanes y dos portals per dita sglesia. Originalment el timpà del portal era mancat de decoració i l’any 1542 s’encarregà a l’escultor Joan de Tours una imatge de Sant Martí partint la capa a dalt de cavall. Aquesta no es la que es conserva actualment, ja que l’actual és una còpia de l’original que va ser destruïda durant la guerra civil.
    L’obertura de la porta és també rectangular amb un arquitrau llis sense decoració sostingut per uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals que tenen unes motllures gòtiques a la base i decorat amb capitells vegetals. Els brancals exteriors presenten els capitells a l’alçada de la línia d’imposta de l’arc. Aquests es presenten decorats en diferents motius més propers a l’estil del renaixement, que alternen ocells i querubins. Aquests capitells sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures amb una decoració lleugerament apuntada a la part superior. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de l’esquerra s’hi representa un àngel turiferari i a la mènsula de la dreta s’hi representa un personatge escrivint un llibre en un faristol que es podria interpretar com un evangelista o un profeta. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles.

    Per a referències i bibliografia:

    divendres, 14 de maig de 2010

    Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

    [18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
    En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
    La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
    Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
    La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
    Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

    BIBLIOGRAFIA
    Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34
    Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]

    dissabte, 8 de maig de 2010

    Visita comentada a les masies amb torre de Vilassar de Dalt

    El passat diumenge 2 de maig de 2010, amb motiu de la celebració de la festa major dels Santa Màrtirs de Vilassar de Dalt, el Museu –Arxiu de la població va organitzar una passejada matinal històrica per les masies fortificades de Vilassar de Dalt i de l’antic veïnat del sant Crist (Cabrils). L’antic terme medieval de Vilassar posseïa vuit masies amb torre de les quals es conserven a Vilassar de Dalt, les de Can Mayans (antigament Eroles) i la del Ravalet, aquesta molt transformada, encara que sencera. A l’antic veïnat del Sant Crist, avui terme de Cabrils es conserven les torres de ca l’Amat, molt reformada a l’interior però conservada exteriorment, i la de Can Vehil molt retocada amb un afegit de nova construcció que altera el conjunt de la masia notablement. En últim lloc, a l’actual terme de Vilassar de Mar es conserva solament la torre rodona de Can Nadal que es veu passant per la carretera N-II al costat del Museu Monjo. Tenim documentades altres torres en l’antic terme de Vilassar de les quals no en queden vestigis com la de Ca l’Isern de la plaça a Vilassar de Dalt i les torres de Can Brufau (antigament Can Lladó) i la de Can Mir a Vilassar de Mar.
    La passejada va tenir un nombrós públic assistent i les explicacions van ser a càrrec de Josep Samon i Forgas de l’esmentat Museu-Arxiu. Al públic assistent se’ls va obsequiar amb un petit tríptic explicatiu i divulgador sobre la documentació conservada de les torres esmentades.
    Aprofitant que en el recorregut es passava a prop de la capella preromànica de Sant Cristòfor de Cabrils , es va aprofitar per visitar-la per dins i per fora. Voldria agrair la deferència de les persones organitzadores de la passejada que em convidessin a comentar la capella, malgrat que va ser una mica improvisat. Agrair també als propietaris de la capella i de la torre de l’Amat que permetessin poder-les visitar ja que pertanyen a una finca privada i a vegades no es fàcil poder-les observar amb aquest comoditat.
    Voldria remarcar el magnífic disseny del cartell de la sortida ja que amb uns mitjans senzills aconsegueix l’objectiu del cartell que és el de cridar l’atenció del fet publicitat i convidar-te a participar del mateix.
    Felicitem també el dinamisme i la tasca de divulgació del nostre patrimoni comarcal per part dels responsables del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt que amb aquestes passejades permeten acostar al gran públic, d’una manera planera, alhora rigorosa i entenedora, aquest patrimoni que a vegades solament es difon entre erudits i estudiosos. Activitats com aquesta col·laboren a que la gent se’l senti propi i per tant aprengui a respectar-lo i estimar-lo. Paral·lelament, fins el 20 de juny, a la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) podeu anar a veure l’exposició “Les masies, factor d’identitat” realitzada per l’Associació Conèixer Catalunya i que mostra un recorregut per aquesta tipologia constructiva rural.
    [Fotos : J.Graupera /S. Cabrespina/ M.Pons]

    dissabte, 1 de maig de 2010

    Novetats bibliogràfiques Sant Jordi 2010 (i 2)

    A banda del llibre ja comentat de Joan Bou i Jaume Vellvehí sobre Roca-Rossa, aquest any per la Diada de Sant Jordi han aparegut diversos llibres amb un contingut que fa referència al passat medieval de la comarca.
    El primer d’ells és el llibre «Història de la Vila de Malgrat de Mar» del doctor Josep M. Massons, que es va presentar el passat dissabte 17 d'abril a les 19:30 h a la Biblioteca “La Cooperativa” de Malgrat de Mar. Aquest llibre és un manual d'història local a l'estil clàssic: comença per l'inici i arriba al segle XX. Per fer-ho utilitza fonts bibliogràfiques i documentals diverses. Les pàgines dedicades a la història medieval de Malgrat són les que van de la pàgina 35 a la 83 on hi destaquen l’estudi sobre els senyors de Palafolls i els Ducs de Medinacelli (senyors feudals del terme), el naixement de la Vilanova de Palafolls (antic nom de Malgrat) amb altres temes tractats de forma més concreta com l’hospital de la vila i els efectes de la pesta en la població i la guerra remença. Josep M. Massons i Esplugas va néixer a Valls l'any 1913. Va estudiar el Batxillerat a Saragossa i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona. Va exercir de cirurgià al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes durant la Guerra Civil. Acabada la guerra va treballar a la càtedra de Farmacologia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Ha estat divulgador de la deontologia mèdica (1948-1988). Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És també autor de diversos llibres d'història de poblacions de l'Alt Maresme, com és el cas de la «Història de la vila de Santa Susanna» i «Història de la Ciutat de Calella».
    La segona novetat editorial va ser presentada el dia 9 d’abril del 2010 a la Sala d’Actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró dins el marc de la celebració del Sant Raimon de Penyafort d’enguany. El llibre té dues parts escrites per l’historiador mataroní Antoni Martí i Coll: Història de l’il·lustre col·legi d’advocats de Mataró i Comentaris i publicació de la història inèdita de Mataró escrita l’any 1850 per l’advocat Joan de Palau. Antoni Martí Coll va néixer a Mataró el 15 de maig de 1925. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona el 1946, fou jutge de Districte substitut de Mataró el 1980, i professor de la càtedra de dret penal en el Col·legi Universitari "Abad Oliva". Va arribar a General i va ocupar els càrrecs propis de la carrera del Cos Jurídic Militar i com a tal fou cap de l'escola d'Estudis Jurídics Fou elegit regidor de l'ajuntament de Mataró per un període de sis anys (1958-64) i tinent d'alcalde. Fou proclamat alcalde de Mataró l'any
    1972, càrrec que només exercí durant un any. Com a historiador a publicat diversos llibres i articles i ha estat mereixedor del Premi Iluro en tres ocasions. La part que més interessa és la segona part del llibre dedicat a la història inèdita de Mataró del 1850. Una part important esta dedicada a la història del castell de Mataró i analitza un per un els senyors feudals de la a llavors vila. L'edició presenta una sèrie de comentaris de l'historiador Antoni Martí que actualitza les dades exposades en la crònica original. D'aquests cal destacar la defensa de la ubicació del Castell de Mataró dins el territori de la vila medieval i no en el turó d'Onofre Arnau.
    Com cada any les biblioteques municipals del Maresme fan un treball de col·laboració conjunta que aquest any, amb el títol Passejades pel Maresme, s’ha dedicat als itineraris, rutes o passejades que es poden fer a la comarca. D’aquestes propostes hi podem seleccionar les d’Arenys de Munt on descriuen la ruta de les masies; la de Cabrera de Mar amb la ruta pel castell de Burriac; la ruta pel patrimoni de Caldes d’Estrac; les torres de guaita a Santa Susanna; el recorregut pel centre urbà de Teià; el recorregut per Tiana; l’itinerari de les set ermites de Tordera.
    Finalment, Josep Miquel Modolell ha publicat un nou volum amb el títol de "Una pàgina de les col·lacions de Joan Cassià i materials arqueològics del jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar)". Aquest opuscle és el sisè de la sèrie que edita dedicat a l'arqueologia i la història de Cabrera de Mar. Aquest últim tracta sobre els bronzes i els objectes d'ós treballats exhumats a can Modolell i datats en època romana. La part dedicada a l’època medieval és la primera que regesta un document inèdit que formava part d’un pergamí que folrava un llibre i que esmenta l’existència d’un cenobi dedicat a Sant Joan a Cabrera. Josep Miquel Modolell va néixer a Cabrera, al mas Lladó, Ha publicat diversos llibres i articles sobre la historia local de Cabrera de Mar.
    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...