divendres, 18 de juny de 2010

Una nova publicació sobre les torres de guaita i els castells del Maresme

Des de fa poc, el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” ha editat un petit opuscle queofereix els recorreguts per les torres de guaita i els castells del Maresme. El llibret ofereix una selecció de les més de 50 torres que es troben al Maresme, la majoría de les quals es mantenen encara en peu i un bon nombre han estat restaurades, malgrat que en la majoria dels casos són de propietat privada i no es pot accedir l’interior.
Malgrat que actualment no existeix una ruta guiada organitzada per conèixer-les, aquest recull intenta facilitar al visitant poder fer un recorregut d’un dia o un cap de setmana, amb estada a qualsevol indret del Maresme, per aquestes construccions, que són el vestigi de l’època dels pirates.
La proposta agrupa les torres de guaita en tres grans blocs: Baix Maresme; Maresme centre, Mataró i odalies, i Alt Maresme, cosa que les permet visitar còmodament.
Com explica el llibret, “les torres de guaita es construïren amb una doble finalitat: d’una banda, feien funció de talaies de vigilància i, de l’altra, constituïen elements defensius, que generalment formaven part d’un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com “la costa torrejada”. El perill que assetjava la costa a principis del segle XVI fins el segle XVII, eren els atacs de la pirateria barbaresca. Avui dia les torres que encara estan en ús formen part de masies o edificis que poc fan pensar en pirates i bandolers, però que, sens dubte, porten la seva empremta. D’altres, en canvi, només en queden les ruïnes o es troben en molt mal estat de conservació.
Aquest opuscle ha estat editat el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” amb la col•laboració del Consell Comarcal del maresme, la Diputació de Barcelona i Turisme de Catalunya amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Malgrat que en l’opuscle no en cita l’autor, voldria fer referència a qui en volgués saber més sobre el tema a l’estudi publicat pel nostre company Jesús Roig Grau

divendres, 11 de juny de 2010

Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona en la seva web te actiu el catàleg del patrimoni cultural de varis municipis de la província amb el títol de “Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia”. Les poblacions actives del Maresme són els municipis d’Argentona, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Cabrils, Montgat i Santa Susanna.Els mapes inclouen les fitxes dels elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
La informació es pot cercar per un mapa actiu on ara per ara solament es pot activar els límits dels ajuntaments que s’han donat d’alta en el servei i també per un llistat alfabètic de municipis. També hi ha la possibilitat de consultar el patrimoni en números on indica el percentatge dels diferents tipus de patrimoni respecte el total: número de béns inventariats, Patrimoni immoble ( Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), Patrimoni moble (Elements urbans, objectes i col·leccions), Patrimoni documental (Fons d'imatges, fons documentals i fons bibliogràfics), Patrimoni immaterial (Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari) i Patrimoni natural (Zones d'interès natural i espècimens botànics singulars). També es pot consultar la memòria en format “pdf”.
La Diputació de Barcelona també ofereix els serveis d’assessorament tècnic a consultes puntuals, estudis previs i projectes de musealització d'elements patrimonials, estudis previs i projectes de centres d'interpretació de patrimoni, plans d'usos per a patrimoni , immoble , plans integrals de patrimoni municipal, documentació i estudis per a la protecció de patrimoni immoble i suport a intervencions arqueològiques dels municipis.
Esperem que s’hi adhereixin més municipis ja que és una proposta interessant.
Si ho voleu consultar, l’adreça és

.

divendres, 4 de juny de 2010

Referències sobre el nom dels artífexs romànics del Maresme

D’aquest tema, en tenim molt poques referències en la documentació. Malgrat tot, segons dades d’altres comarques on hi ha més estudis, podem parlar d’alguns elements sobre aquests assumpte.
A partir de la tècnica emprada en els edificis, podem deduir, coneixent com funcionava en altres indrets, que els autors de les obres devien ser un grup d’obrers que devien anar movent-se pel territori segons les demandes, de nobles i eclesiàstics, de reparació o construcció dels edificis. A partir de la recerca arqueològica, es fa evident el contrast entre la tècnica emprada en les restes d’edificis funcionals (masos, molins...) i en edificis singulars (esglésies, monestirs...) que evidencia l’existència de gent especialitzada.
En aquest cas, a diferència del que sabem en el preromànic, aquests equips els podríem descriure com a experts en l’art de construir. És a dir, ja no serien els mateixos pobladors de la zona, qui es dedicarien a construir, com en l’etapa anterior, sinó que ho ferien un grup de artesans destres en l’ofici, sense descartar per això que els pagesos participessin per ajudar a l’obra, en el transport de pedra, pastar el morter etc. Aquesta col·laboració podia ser voluntària, pro Dei amore, o bé forçada pels vincles de dependència feudal, com deixa clar la carta de població atorgada pel comte Borrell II als habitants de Cardona (23 d’abril del 986).
En el romànic no hi ha costum de documentar el nom dels tallers ni dels operaris. Solament tenim casos comptats, com el cas de la referència del 1010 a Sant Cugat del Vallès d’un tal Fedantius, architectus et magister edorum, també Raiundus Lombardus, a la Seu
d’Urgell el 1040 o bé Arnalli Catelli, també a Sant Cugat en uns documents del 1207 i representat en un pilar del claustre, que esdevenen casos excepcionals.
A vegades no s’ha de confondre el nom del comitent amb el nom de l’operari, com el cas de Baio a Sant Pere de Clarà que actua com a comitent. L’únic esment d’un operari en la documentació relativa al Maresme apareix en un de datat l’11 de novembre de l’any 1006 quan Rodolf dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Montgat amb la seva torre i pertinences. Entre les signatures del document, apareix “Fedancio, Artificem petre” fent referència a un constructor que actua com a testimoni de la donació.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...