dissabte, 24 de juliol de 2010

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.
Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.
Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:
Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.


Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.


Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia
GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112

divendres, 16 de juliol de 2010

"El Racó" de Mataró Ràdio acaba la temporada amb sis programes de temàtica medieval.


El dijous 15 de juliol de 2010 es va acabarla quarta temporada del programa "El Racó" de Mataró Ràdio, un programa del Grup d'Història del Casal, que s'emet en directe cada dijous de 21 a 22 h. des de la primera temporada de Mataró Ràdio.
En aquesta temporada s'han emès en directe un total trenta-sis programes amb una varietat de temes des de la prehistòria fins l'etapa contemporània de la comarca. També s'han dedicat alguns programes a tractar temes relacionats amb oficis perduts i s'ha convidat a centres d'estudis locals per tal de que exposessin les seves activitats i iniciatives. El programa, en format de tertúlia, pretén tractar de forma amena i divulgadora la història local amb un clar interès de crear xarxa comarcal.
Complementant l'emissió del programa, el Grup d'Història del Casal en la seva pàgina web recull tots els programes emesos des de la primera temporada on s'hi pot trobar una breu fitxa de cada programa amb el nom i la fotografia dels convidats, una bibliografia per tal de qui vulgui pugui ampliar els temes del seu interès i l'audició del programa amb format "mp3" per si algú s'ho vol descarregar. El programa continuarà a l'estiu a la mateixa hora amb la reedició d'alguns temes gravats durant la temporada que avui finalitza i tornarà en directe en la que serà la cinquena temporada el proper 16 de setembre.  Els programes emessos els podeu consultar a la web del programa EL RACÓ, a l'adreça del Grup d'Història del Casal.

Al llarg d'aquesta temporada s'han emès diversos programes amb un temàtica medieval:
[08/10/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 112 //Jaume Vellvehí i Joan Bou - El monestir de Rocarossa (Tordera). El dijous 8 d'octubre de 2009 en el programa 112 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Jaume Vellvehí i Joan Bou per parlar del monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.
[10/12/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 121// Narcís Miranda - Els Almogàvers. una història de la Mediterrània. de Mataró Ràdio es va convidar a Valerià Narcís Miranda per parlar dels Almogàvers. una història de la Mediterrània. En Narcís Miranda és el líder del grup, Trencavent, format per ell mateix a la guitarra, piano i sintetizador, i per Ricardo Ruzafa (baix i guitarra) i Enric Pujol com a vocalista. El seu últim disc porta per títol "Els Almogàvers, una història a la Mediterrània" (2008), i també ha estat publicat per Discmedi Blau. La portada del disc és un fragment del conegut quadre de Moreno Carbonero de l'arribada de Roger de Flor i els seus almogàvers a Constantinoble. Les onze cançons del disc han estat composades tant en la part musical com en la lírica per en Narcís Miranda, en la línia d'un rock simfònic i melòdic, amb incursions en el rock dur, en cançons com "Mala sang" o "Gal·lípoli", i amb fragments de música d'estil "banda sonora de pel·lícula" ("L'alè del vent Part I") i música medievalitzant, com en "L'alè del vent Part II", i relaten la història dels almogàvers des de la seva arribada a Sicília el 1282 fins a la seva victòria sobre els cavallers francesos al riu Cefís el 1311.
[18/03/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 131// Francesca Español - El rei Martí l''humà (600 aniversari de la seva mort). El passat dijous 18 de març del 2010 en el programa 131 del racó de "Mataró Ràdio" va venir convidada la Dra Francesca Español de la Universitat de Barcelona. Al llarg del programa es va anar repassant la dimensió de promotor de les arts del rei Martí l'humà. Durant el seu regnat va promoure reformes en els seus palaus especialment els de Barcelona amb el projecte de construïr-ne un de nou a tocar a les dressanes. La seva religiositat el va portar a l'adquisió de relíquies que estarien dipositades a la capella palatina coneguda avui com a Santa Àgueda. La Dra. Francesca Español és presidenta d'Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals han dedicat un cicle de conferències sobre aquest tema, en el qual hi participa el nostre president Joaquim Graupera.
[01/07/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 143//Joaquim Graupera - El priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). El passat dijous 1 de juliol de 2010 en el programa 143 de "El Racó" de Mataró Ràdio(89.3 fm), va venir com a convidat Joaquim Graupera per parlar del priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). En motiu de l'aplec anual que es celebra a l'ermita, es va aprofitar l'ocasió per descriure'n les restes i explicar la història del monestir medieval.
També es van tractar alguns programes als historiadors medievals del Maresme:
[05/11/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 116 // Joaquim Graupera - L'arquitecte Mataroní Josep Goday. El dijous 5 de novembre de 2009 en el programa 116 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Joaquim Graupera per a parlar de l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals. Goday va formar-se a l'escola de Valldemia i com a estudiant d'arquitecte va ser deixemble de Josep Puig i Cadafalch, amb el qual va col.laborar amb els estudis sobre l'arquitectura romànica. Va ser l'autor de l'edifici de Correus de barcelona i dels grups escolars edificats en època de la mancomunitat. Va morir un mes abans de l'inici de la guerra civil.
[29/04/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 136// Enric Subiñà - Francesc Carreras Candi i Argentona. El passat dijous 29 d'abril de 2010 en el programa 136 de "El Racó" de Mataró Ràdio, va venir com a convidat Enric Subiñà del Centre d'Estudis Argentonins d'Argentona pr parlar de l'historiador Francesc Carreras Candi. Aquest historiador va ser important pel Maresme ja que va iniciar una col.lecció de llibres sobre la història medieval de la comarca que encara son un referent. També es van comentar les múltiples facetes del personatge com a polític, excursionista i filatèlic.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Visita al Castell Jalpí d'Arenys de Munt

El passat diumenge 3 de juliol de 2010 vaig poder participar en la visita comentada al Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt) organitzada pel Cercle d’Història de Tordera. Gaspar Casals va fer una molt ben documentada síntesi històrica i Mercè Colomer va ser l'encarregada d'explicar cada una de les estances de l'interior del Castell i com es vivia en aquella època i les excentricitats de Don Augusto. També el torderenc Joan Bou va anar fent pinzellades sobre la relació dels Jalpí amb Tordera.

El Castell Jalpí es una masia documentada des del s.XIII propietat dels Tries batlles d’Arenys (1218), que, al segle XVII, van enllaçar amb els Jalpí, amb propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni. Finalment en el segle XIX, els Jalpí van emparentar amb els Borràs de Barcelona.
Augusto Borràs i Jalpí va ser qui va convertir l’antiga masia en l´actual castell entre els anys 1891 i 1892 i a més hi va fer construir un llac, un jardí exòtic, un far, un cinema privat i una central elèctrica. El seu casament amb Sofia Algorta va fer possible que plantessin en el seu jardí un esqueix del roure de Guernika que encara viu.L’aspecte aconseguit va ser el d’un casal residencial dins l’estètica neomedieval imperant al s.XIX i que les corrents del romanticisme i la renaixença van fer seves. Un cas molt semblant el tenim a la comarca en el Castell de Santa Florentina de Canet obra de Domènec i Muntaner. A tota la masia la decoració de les pintures, tapissos, mobles i demés objectes empren l’estètica neoclàssica i en altres estances la neomedieval i la neobarroca. Sembla que l’arquitecte encarregat va ser Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)
Les restes més antigues conservades són les del celler, que va ser afegit com a cos longitudinal a la part posterior a la masia original que tenia planta basilical. El celler es troba cobert amb volta de creueria d’estil gòtic amb les claus decorades amb motius heràldics. La particularitat interessant és que les nerviacions son fetes amb maons i les voltes amb plec de llibre, segurament en el s.XVI. Aquesta tècnica va ser introduïda a la comarca en la construcció de la cartoixa de Montealegre en el s.XV.
Al pis superior, a la sala de la masia, hi ha una petita estança que hostatge la capella que havia contingut la imatge romànica de la Mare de Déu que va ser portada des de Tordera pels Jalpí quan van adquirir el mas.

diumenge, 4 de juliol de 2010

Tots a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona

RESPECTE A LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ


Data: dissabte, 10 de juliol de 2010
Hora:  18:00 - 20:30
Lloc: BARCELONA: Diagonal - Passeig de Gràcia


Davant la sentència del Tribunal Constitucional, la societat civil ens mobilitzem per exigir respecte a la voluntat del poble català.

La manifestació, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, es farà el dissabte 10 de juliol a les 6 de la tarda a Barcelona. Iniciarà el recorregut a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal.
La manifestació unitària anirà encapçalada per la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim” i té el suport de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país, així com de diverses personalitats de la societat civil catalana.

Dissabte 10 de juliol. 18 h.
Passeig de Gràcia / Avinguda Diagonal
Manifestació unitària
SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

divendres, 2 de juliol de 2010

Aplec de sant Pere de Clarà - 2010

La passada tarda del diumenge 27 de juny de 2010 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Josep Ma Vendrell, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el tercer col•leccionable, sobre la història del Priorat, com a col•laboració del Grup d'Història del Casal de Mataró a l'aplec. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell.

Aquest tercer col•leccionable va tractar sobre l’etapa en què la capella va dependre dels senyors del castell de Burriac (1025-1080). A principis del s.XI, Sant Pere de Clarà no era més que una petita capella preromànica. Sembla ser que els Sant Vicenç són els responsables d’establir una petita comunitat i convertir aquesta domus en un petit priorat benedictí que dependria eclesiàsticament de Sant Cugat del Vallès. En el Llevador de Rèdits de Pere des Bosc (1360), on el senyor de Burriac i Vilassar es fa anotar tots els seus drets que li corresponen d’antic, hi apareix respecte a Clarà que “ ... es estat fundat per lo senyor del dit castell...”.
L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...