dimecres, 29 de setembre de 2010

Les torres de defensa de Santa Susanna. (Jornades Europees del Patrimoni 2010)

El passat diumenge 26 de setembre de 2010, va tenir lloc a Santa Susanna, una visita comentada a les torres de defensa de la vila. L’acte es va emmarcar en les Jornades Europees del patrimoni a Catalunya i va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’aquesta vila.
L’acte va començar a les 10 h. del matí, amb el recorregut en un trenet per les torres conservades: la torre plana, la torre de Vallxirau, la torre de Can Bonet, la torre de Can Gualter i la torre de Can Ratés. Els comentaris força complets i documentats van anar a càrrec de Núria Basart, tècnica de cultura de Santa Susanna. Un cop acabat l’itinerari al centre de cultura de Can Ratés, vaig tenir el plaer de pronunciar una conferència sobre les torres de defensa a Catalunya i al Maresme. Aquesta xerrada tenia com a objectiu situar en el context històric els diversos elements del patrimoni que acabàvem de visitar. Desprès d’especificar que les torres com element defensiu no són exclusives del s.XVI a casa nostra, es van presentar les diverses causes que les van propiciar com ara el bandolerisme a terra i el perill corsari per mar. Tot seguit es van descriure els elements constitutius de les torres amb el seu vocabulari descriptiu i l’ús que se’n feien i les estratègies defensives de la població. Un cop acabada la conferència, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, alcalde de Santa Susanna va presentar oficialment el Mapa de Patrimoni de Santa Susanna. L’explicació del mateix va anar a càrrec dels seus autors, Pere Barbado, tècnic de cultura de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona i Marc Bosch, autor material del treball.
L’acte va acabar amb el lliurament de premis del concurs de fotografies amb el lema “El nostre Patrimoni” a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i amb un piscolabis final.
L’ajuntament de Santa Susanna ha senyalitzat “in situ” amb uns plafons explicatius cada una de les torres assenyalant l’itinerari i l’explicació de cada una de les torres. Creiem que iniciatives com aquesta presenten un valor afegit a l’atractiu turístic d’aquesta vila i permet difondre encara més el nostre patrimoni comarcal. Per tant felicitem aquesta iniciativa i encoratgem a aquest ajuntament a continuar amb la tasca feta des de fa uns anys amb la recuperació i senyalització del búnquer de la platja de l’època de la Guerra Civil (1936-1939) i la recuperació de la paret de Can Ratés.

Inici del recorregut amb el trenet.

El trenet durant el recorregut.

Explicació davant la torre de Vallxirau.

Arribant a la torre de Can Ratés.

Expliació davant la torre de Can Ratés.

Núria Basart presentant la conferència.

Joaquim Graupera durant la conferència.

Vista general del públic assistent.

Vista general del públic assistent.

Joaquim Graupera, Marc Bosc, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, Alcalde de Santa Susanna i Pere Barbado.

Moment del lliurament de premis del concurs fotogràfic a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna, Orígens i Memòria)


divendres, 17 de setembre de 2010

Les Jornades Europees del Patrimoni al Maresme (Del 24 al 26 de setembre de 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni es va crear l’any 1991 i cada tardor esdevenen una bona eina de difusió i coneixement del nostre patrimoni. En l’edició d’aquest any aplega més de 450 activitats en prop de 200 municipis catalans i el Maresme hi és també representat en les poblacions d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Calella, El Masnou, Mataró, Palafolls, Sant Genís de Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.
D’aquestes, les activitats que fan referència al Maresme medieval son les proposades pels ajuntaments d'Argentona, Cabrils, Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.
A Argentona, el dia 25 a les 18 h., proposen una visita guiada a la via romana de Parpers (ctra. de Mataró a Granollers, km 6). Malgrat els seus orígens romans, a vegades qüestionat, ha estat una via de comunicació important per la comunicació cap el Vallès i  usada també en època medieval fins pràcticament a la segona meitat del s.XX. A Cabrils, el diumenge 26 de setembre a les 11 h s’inaugurarà el Museu-Arxiu de Cabrils (a Can Ventura del Vi - Carrer Santa Creu 3) amb referències al passat medieval del poble i en especial a la capella preromànica de Sant Cristòfol.
L’Ajuntament de Palafolls, per la seva banda, proposa una visita guiada al castell de Palafolls a càrrec de l’historiador Jesús Rodríguez (diumenge 26 a les 10.30 h. a l’esplanada del castell (camí del castell de Palafolls – urbanització Mas Carbó - Palafolls). Aquest castell, a una alçada de 188 metres, s’erigeix en un turó per a la guaita i defensa del camí ral a Barcelona, alhora que albira una gran extensió de la costa, la desembocadura de la Tordera, el Montnegre, el Montseny, les Gavarres i el nord-oest dels Pirineus. A través d’aquesta visita es vol donar a conèixer el valor històric i patrimonial, així com estratègic, del castell.
Per la seva banda, a Santa Susanna es realitzarà l’itinerari per les torres de guaita, que començarà a les 10 del matí des de la Plaça de Catalunya. Un cop finalitzat l’itinerari, a la masia de Can Ratés (a les 11 h.), tindrà lloc la conferencia sobre les torres de defensa al Maresme que comptarà amb la meva col•laboració. Seguidament es presentarà el Mapa de Patrimoni de la població a càrrec dels seus autors Pere Barbado i Marc Bosch. També es lliuraran els premis del concurs de fotografies sobre el patrimoni local.
A Vilassar de Dalt, el dia 24 a les 20 h. S’oferirà la conferència: “Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c. del Marqués de Barberà, 9). En l’esmentada conferencia a banda dels elements naturals (els boscos, els serrats i les fondalades del Parc de la Serralada Litoral) s’explicarà l’antic i valuós patrimoni arqueològic, com el cas de les tombes medievals.

Si voleu consultar el catàleg de totes les activitats que es fan a Catalunya en pdf, el podeu trobar a:

dissabte, 11 de setembre de 2010

Els capbreus d’Argentona i Vilassar (1558–1614) en una conferència de Maria Josep Castillo

En el marc dels actes organitzats per la regidoria d’Actes Culturals, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, el Centre d’Estudis Argentonins "Jaume Clavell" va programar el passat divendres 10 de setembre de 2010, la conferència Una mirada al passat d’Argentona a través dels documents anomenats capbreus pel divendres 10 de setembre, a les 20 h, a la casa gòtica, seu de l’entitat. Maria Josep Castillo, llicenciada en història i autora d’una exhaustiva monografia sobre els capbreus dels Desbosc, va exposar aquest tema amb motiu de la restauració del Capbreu Desbosc (1558–1614) conservat a l’arxiu Municipal i d’una còpia d’aquest realitzada en el s.XIX, els quals s’exposaran durant tot el cap de setmana, els dies 10, 11 i 12 de setembre, a la sala d’exposicions de la casa Gòtica. ( Horari de visita: Divendres, dia 10, de 17 h a 20 h. Dissabte, dia 11, d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenge, dia 12, d’11 h a 14 h.).
Maria Josep Castillo va fer una descripció detallada dels motius que la van portar a realitzar el seu estudi, presentat com a tesi de llicenciatura i esposà les característiques dels esmentats capbreus, afegint detalls sobre les dades que contenen.
El Capbreu és un document o manual on s’anotava per ordre del senyor feudal, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la pervivència de les rendes i obligacions del pagès envers el seu senyor.
Capbreu Desbosc o
Capbreu de Joan Carles (1558-1614)
En les declaracions que fan els pagesos en els capbreus, hi consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'origen dels béns (compra, herència...) o l'ascendència del capbrevat són una font important per a la història agrària de la propietat i de les seves variacions. Com es pot entendre aquests documents aporten molta informació sobre com era la pagesia, i en aquests concrets sobre el món rural a Argentona i Vilassar entre els segles XVI i XVII.
Els dos capbreus de l’exposició són: l’original conegut com a Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles, fent referència al senyor que l’ordena (els Desbosc o senyors dels castells de Vilassar i Burriac) i el notari públic de Barcelona que ratifica les declaracions. Tal com hem apuntat abans, aquest va estar realitzat entre el 1558 i el 1614.
Còpia del capbreu realitzada a Mataró
pel notari Desideri Torras i Golorons
a principis del s.XIX.
 El segon capbreu és una còpia del primer realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. Aquest capbreu té per títol en la primera pàgina “Transumpto autentich de diferents confessions enfiteoticarias de varis predis situats en la ciutat, y terme de Mataró, en lo lloch, y terme de Argentona, en Barcelona, Dosrius, Premià, Òrrius, y Vilasar, y altres parts rebudas per Joan Carles, Notari de Barcelona, y Miquel Benus, Notari de Vilasar desde 2 de maig del any 1558 fins à 8 Desembre 1614, clos per Don Desideri Torras y Golorons”. Sembla que encara hi ha una tercera còpia a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona. L’exposició ve complementada per dos plànols conservats de les finques capbrevades.

Si voleu més información sobre aquests capbreus i la información que ens oferiexen, podeu consultar :
  • CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
  • CASTILLO, Maria Josep; ZAPATA, Assumpció: Argentona al 1800 : cartografia històrica a partir del plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona; Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, [2002]
  • CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
  • RICHOU LLIMONA, Montserrat: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 1987 (Premi Burriac)
  • SUBIÑÀ COLL, Enric: Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002.
  • ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
  • ZAPATA, Ma Assumpció.: La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2004. (Premi Iluro,65)
Ferran Armengol, Regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona inaugurant l'exposició.
Llorenç Soldevila, vice-president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell"
presentant la conferència.
Maria Josep Castillo en un moment de la conferència.
Vista del públic assistent a l'acte

divendres, 3 de setembre de 2010

Un nou article publicat sobre l'ermita de Lorita (Sant Andreu de Llavaneres)

Aquest trimestre la revista Singles de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha publicat, entre altres articles sobre les activitats que li son pròpies, un estudi meu sobre la capella de la Mare de Déu de Lorita de Llavaneres. D'entrada, sobta  la imatge de la portada per una revista d'excursionisme. Es tracta de la publicació d'una portada censurada als anys 80 i pensada pels Cingles núm.69. S'ha volgut recuperar aquest fotomuntage per aquest Cingles 96 gràcies a  la col.laboració de Manel Punsola.
L'interés per la publicació del meu text va venir arran de la noticia del bloc de tot just fa un any , el 4 de setembre del 2009. En Pere Busquets de l'Agrupe  es va posar en contacte amb mi i em va oferir la idea.
En el meu article amplio altres materials publicats en anterioritat. Un element afegit interessant és la hipòtesi del canvi d'advocació de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a la de la Mare de Déu de Loreto. Altres elements afegits prou interessants són la reproducció fotogràfica i la descripció de diverses  imatges que decoraven la capella: un fragment de retaule i la talla de la Mare de Déu de Montserrat, primera advocació de la capella. Voldria agraïr l'interés de Pere Busquets per la publicació de l'article i la col.laboració de les fotografies de Joan M. Labrador. També voldria agraïr la disponibilitat i la documentació facilitada per Francesc Xavier Vergés de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, el qual sempre esta disposat a qualsevol col.laboració.
L'Agrupació demostra amb aquest articles dedicats a la recuperació de la memòria del nostre patrimoni històric i artístic, un dels elements presents des del seu moment fundacional, ara fa 100 anys. Malgrat la seva passió per la natura i l'excursionisme, aquesta associació sempre ha estat al servei de la recuperació de la nostra cultura i  la recerca i documentació del nostre patrimoni antic.
Si voleu llegir l'article el podeu descarregar en pdf. a l'adreça següent:
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...