divendres, 25 de febrer de 2011

La làpida d'Unió Catalanista a Ripoll dissenyada per Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, juntament amb altres mataronins, van crear l’any 1888, l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Aquesta entitat juntament amb altres associacions i institucions catalanes de finals del s.XIX, va col•laborar en les obres de restauració del monestir de Ripoll l’any 1893.
L’antic cenobi benedictí, s’havia anat convertint en un símbol de la Catalunya medieval i de la sobirania independent que calia recuperar. A nivell historiogràfic, anava agafant importància l’estudi del període medieval català per recuperar la personalitat pròpia com a país, i dins d’aquest apartat, el monestir de Ripoll era una peça clau, ja que en les seves parets hi va haver un centre d’estudis important, amb personalitats intel•lectuals de la talla de l’abat Oliva i de Gerbert d’Aurillac el futur papa Silvestre II. A més, el monestir estava farcit de sepulcres de personatges històrics i comtes catalans que també evidenciava la importància del conjunt monàstic de Ripoll com a mausoleu comtal. Entre aquests podríem destacar figures cabdals dins la història de Catalunya com les de Guifré el Pelós, Bernat I Tallaferro, Ramon Berenguer IV i Berenguer III el Gran.
La restauració del monestir esdevindrà per aquestes raons, un projecte col•lectiu català en el qual hi van participar diferents entitats, institucions a més de moltes personalitats de la Catalunya del moment i en la seva reconstrucció es volia recuperar un dels símbols de l’antiga nació a recuperar.
La participació de Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació, va consistir en l’organització de diferents vetllades literàries i musicals a Mataró amb la finalitat de recaptar diners per ajudar a subvencionar la restauració de l’antic cenobi romànic, en les quals participaria també, com a conferenciant. A més, a Ripoll, va dissenyar diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa.
La Unió Catalanista va ser una entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.  Aquesta fusió va apareixa dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català. La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l'aprovació de les Bases de Manresa (1892); posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus (1893, sobre els mitjans d'actuació del catalanisme), a Balaguer (1894, sobre el sistema tributari) i a Olot (1895, sobre obres públiques). Josep Puig i Cadafalch participà en l’assemblea de Manresa com a delegat per Mataró. La làpida de la Unió Catalanista, es conserva encara en el seu lloc original i els dissenys de Puig els vaig poder localitzar en l’arxiu familiar. La làpida és inscrita en un relleu amb la marcada estètica modernista que caracteritza el seu autor. Destaca, en la part superior, l'escena de Sant Jordi matant el drac que recorda la mateixa escena representada en la bandera de l'Associació. En la part inferior esquerra s'observa a figura d'un bisbe, potser el mateix Morgades, emmarcada en un baldaquí. La resta d'elements escultòrics són motius vegetals, sanefes amb elements heràldics i un petit relleu amb la representació de dos dracs oposats. La làpida reprodueix les paraules del bisbe Morgades donant satisfacció de l'objectiu acomplert amb la recuperació de Ripoll juntament amb una altra inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe.

"Jam loetus moriar                                                               Genes, XLVI.30

Content moriré despres d'haver tornat a la Santissima Verge Maria son antiquissim trono de Ripoll a Catalunya sa casa payral a sos comtes i abats llur honorifica sepultura y haver treballat per fer reviure son esperit y sas virtuts y ab un i altres les venerades tradicions catalanes que deu nostre senyor m'escolti y atenga y m'seguesquen tots mos estimats compatricis"
En el marc on és inscrita la làpida hi ha la inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe:  "Aquestes paraules del Excm. e Ilm. Bisbe Joseph Morgades y Gili Bisbe de Vich, son aqui conmemorades en nom de la Nació Catalana per la Unió Catalanista."
En la elaboració de les inscripcions de bronze hi van intervenir la casa Masriera. Els escultors Montserrat i Llasser van modelar les figures i el fullatge de l'orla i els germans Sunyol es van encarregar de l'execució. L'arquitecte-conservador del Monestir, Antoni Coll va supervisar els treballs de l'instal.lació. La làpida va ser inaugurada el 23 d'abril de 1898.
Per a saber-ne mes:
  • DALMAU, Agustí: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll, Ripoll,2005.Pàgs.77-78
  • GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col.Josep Rius, 5).Pâgs.38-39
  • VELLVEHÍ, Jaume: “ Les festes de la consagració de la basílica restuarada” a Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. Revisada i ampliada. Grup d’Història del casal. Mataró, 1995.Pàgs. 67-68.

dissabte, 19 de febrer de 2011

Tenen lloc a Argentona les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

Des de ja fa vint-i-cinc anys, el Grup d’Història del Casal de Mataró, pretén des d’una perspectiva científica i divulgadora alhora, donar a conèixer i contribuir a valorar el patrimoni cultural de la comarca del Maresme. El passat cap de setmana, des del divendres 11 fins el diumenge 13 de febrer de 2011, es van celebrar al saló de Pedra del Capítol (antic Ajuntament d’Argentona) les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, enguany dedicades a l’arqueologia medieval del Maresme amb la col•laboració del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” d’Argentona.
Aquestes V Jornades han pretès analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme. La primera ponència, amb l’objectiu d’emmarcar el tema a nivell nacional va ser impartida per Josep Maria Vila, president de l’ACRAM (Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval) amb el títol ”La recerca en arqueologia medieval a Catalunya: passat, present i perspectives de futur”. Acabada la sessió es va concloure la primera jornada amb un concert de música medieval a càrrec dels “Ministrers del Sabre” (Formació de tres quartans) amb Adrà Abellan, flabiol, tamborí; Ferran Brosa, sac de gemecs i Pol Ducable, tarota. Van interpretar un didàctic i amè repertori medieval de diferents autors europeus presentat per Maria Salicrú-Maltas del Grup d’Història del Casal.
La sessió del dissabte al mati es va obrir amb tres ponències més “La recerca arqueològica del Maresme medieval", realitzada per mi mateix; la “Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme”, a càrrec d’Enric Subiñà i Coll (Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”) i finalment abans de dinar “L’arqueologia medieval en els museus del Maresme”, a càrrec de Jaume Vellvehí i Altimira (Grup d’Història del Casal-Mataró). Per la sessió de la tarda, després de l’obligada pausa per dinar, es van llegir les comunicacions separades en dos àmbits. En el primer, que estava dedicat al tema de les jornades (L’arqueologia Medieval en el Maresme) s’hi van presentar cinc comunicacions:
  • L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona” per Enric Subiñá i Coll ; David Farell i Garrigós - Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”
  • Cinc forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): Can Marquès, Can Pica, Can Casellas i Ca l’Aulet o Jofre” per Joan Bou i Illa; Jaume Vellvehí i Altimira - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals
  • L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià” per Joaquim Graupera Graupera - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals.
  • Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)” per Joan Carles Alay; Joan Francesc Clariana; Enric Juhé.
  • El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el llamp” per Joan-Carles Alay i Rodríguez - Societat Catalana d’Arqueologia - Comissió de Patrimoni
En el segon dels àmbits, de temàtica lliure dins les èpoques medieval i moderna s’hi van presentar cinc comunicacions més:

  • Els Sala: entre vidriers i remences” per Benet Oliva i Ricós de Vilassar de Dalt.
  • Actes per a la proclamació del rei Lluis i a Mataró” d’Alexandra Capdevila Muntadas.
  • L'Auto de Fe. Un exemple de la concrecció visible del poder inquisitorial” d’Antoni Llamas - Grup d’Història del Casal.
  • El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral: Un recurs al abast de tots als aficionats a la historia local” per Toni Marí del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral. 
    En el transcurs de les Jornades, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.
    Les Jornades van concloure el diumenge al matí amb una visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona a càrrec d’Enric Subiñà i jo mateix. Les persones que van assistir van valorar molt positivament aquesta nova edició de les Jornades que esperem tinguin continuïtat.


Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)” de Montserrat Richou i Llimona - Dra. en Història Medieval. 

dissabte, 5 de febrer de 2011

A la recerca del molí de Rubiol (Argentona)

El passat dissabte 22 de gener de 2011 un grup de treball de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal ens vàrem proposar una fita que teníem pendent des de feia temps: localitzar el moli de Rubiol (Argentona).
El grup de recerca va estar integrat per Josep Maria Roqué; Jaume Vellvehí; Maica Carmona i jo mateix. S’hi va afegir el propietari de Can Riudemeia, Xavier Homar al qual agraïm les facilitats donades i els comentaris dels seus records de la zona.
Varem trobar unes restes del molí a les coordenades X 31N447304 - Y 4602589 a una cota d’alçada aproximada de 156 mts sobre el nivell del mar. El molí es troba situat a prop del camí que porta a la masia i que tenim documentat a l’època medieval com a via molinera: “Item quod tenet unam peciam tere in nemore loco vocato Via Mulinera plantatam vitibus”.
Es tracta d’un angle d’una paret que estava tota coberta de brolla i que sembla que formes part de l’estructura de l’edifici moliner que sembla de planta quadrada. Sembla que l’estructura de la bassa era de planta poligonal. Actualment es troba recoberta de sorra i s’ha convertit en una de les feixes de la finca de Can Riudemeia. Segons Xavier Homar, aprofitant les estructures hi havia una canal d’aigua que servia per regar els camps, el qual estava obert a nivell del sòl a excepció d’uns trams que anaven soterrats. Aquestes estructures actualment també estan amortitzades. Per verificar millor tot plegat caldria treure la brolla i analitzar les restes.
Els molins de Can Riudemeia es trobaven situats a la riera del mateix nom, prop del terme d’Órrius. Era un complex moliner que contenia dos molins que pel que sembla mai van funcionar junts. Són els anomenats de Rubiol i de Riudemeia. Els primers documents conservats que ens parlen de la família Riudemeia són del s. XIII i el primer dels molins documentats és el de Rubiol, el qual a final de l’edat mitjana apareix ja com a derruït malgrat que afirma que tenen permís de reedificar-lo per part del senyor Miquel Desbosch, senyor del castell de Vilassar: “... cum iure et fascultate construendi et edifficandi illum”. El molí de Riudemeia no apareix documentat fins el 21 de novembre del 1559 quan Apol•loni de Riudemeia afirma posseir el domini del mas i del molí del mateix nom ”...totam ipsam montaneam vocatam de Riudemeia cum quodam molentino in eadem constructo et cum aque sive reclosa et molis”. Aquest havia de satisfer un cens de dues quarteres de blat segons la mesura d’Argentona a Miquel Desbosch per l’explotació del molí, però la peça de terra era dels successors de Pere Altafulla d’Órrius que li cedeixen a canvi del pagament de la tasca i de dues gallines per Nadal. Segons J.M. Roqué, aquest molí de Riudemeia va ser utilitzat fins el s.XIX. i el topònim de camí moliner que hi arribava des d’Òrrius ha perdurat fins ara. Aquest camí passava per les Esparceries en direcció a la brolla de Can Riudemeia passant apoca distància de Can Querol, a una cota més alta.
Bibliografia

  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183 
  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008): "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona, 2008.
  • GRAUPERA, Joaquim: (2001) ”Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12  
  • GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...