dissabte, 28 de maig de 2011

Aprovació provisional del Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona

En el transcurs del Ple Ordinari de l’Ajuntament d’Argentona del passat 16 de maig de 2011 es va aprovar provisionalment el Pla Especial i el Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona. Aquest ha estat un dels objectius i una reivindicació històrica del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEAJC) des de la seva fundació. Aquesta aprovació era molt esperada pels defensors del patrimoni argentoní ja que van rebre múltiples promeses de la seva aprovació en les legislatures del 1999 al 2003 i especialment des 2003 al 2007, que van ser incomplertes.
Aquest catàleg ha estat elaborat a nivell tècnic per l’equip Taller d’Arquitectura i Territori format per l’arquitecte José González Baschwitz, la biòloga Cristina Prats González i jo mateix coma historiador i historiador de l’art.
El Catàleg incorpora tots els elements arquitectònics ja catalogats des del 1987 (uns 80), als quals s’han sumat uns 140 edificis i construccions més. En total presenta 154 elements arquitectònics en sòl urbà i 85 en sòl no urbà. Pel què fa als espais arqueològics s’han protegit 119, que segons els membres del CEAJC, situa a Argentona com un dels termes amb més protecció arqueològica del país. Respecte als conjunts, o sigui, carrers amb protecció ambiental (fesomia), se n’ha catalogat 31, la gran majoria en el nucli antic. Els elements naturals i paisatgístics incorporen 31 arbres, 18 arbredes, 7 camins i 55 fonts i mines.
Patrimonialment el catàleg ve avalat per les regidories de Patrimoni i Sostenibilitat, i per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. A nivell normatiu hi ha certes discrepàncies entre els juristes de l’ajuntament i els de l’equip redactor, discrepàncies que quedaran resoltes per la Generalitat cara a l’aprovació definitiva, prevista per abans d’acabar l’any.
Ens sumem al membres del CEAJC en l’agraïment "...a l’equip de govern que hagi apostat clarament pel Patrimoni, fet que va permetre fa uns anys la creació del Consell Municipal del Patrimoni i la redacció d’aquest catàleg, i especialment la seva responsabilitat en l’aprovació provisional, que sinó s’hagués portat a terme després de la inicial de finals de desembre de 2010, hagués pogut significar la desaparició de molts dels elements un cop s’hagués acabat la suspensió de llicències que actualment està vigent.
"

Per a mes informació:

MODEL DE FITXA

diumenge, 22 de maig de 2011

La nova remodelació del Museu de Mataró

El passat 24 de març de 2001, l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, van inaugurar les obres de reforma del Museu de Mataró a l’antic edifici de Can Serra (El Carreró, 17). El Museu havía estat tancat al públic des del mes de febrer del 2010 i les obres es van iniciar el passat mes de setembre. Els treballs els ha portat a terme l’empresa G-56, SA. La inversió total, finançada pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), ha estat de 365.000 €, malgrat que estaba presupostada amb 327.880 €. Aquest import engloba les obres executades, la redacció del projecte i la direcció d’obra.
Com que l’edifici de Can Serra es troba protegit pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró amb catalogació A i declarat com a Bé Cultural d’Interès Local, la intervenció s’ha vist limitada a la planta baixa en la reforma del vestíbul i zona de recepció de visitants que ha canviat d’ubicació, en el canvi de paviment i la substitució dels batents de les finestres de la façana, de forma un pèl desencertada pel meu gust.
La reforma més important el podem trobar en les sales d’exposicions de la sala de síntesi dedicades a la història de la ciutat, en el que s’ha renovat un discurs museogràfic que no es tocava des de la inauguració del Museu Comarcal del Maresme des de l’abril del 1983. La planta baixa continua sent l’àrea d’acolliment dotada de sales d’exposicions temporals i tallers didàctics. A la mateixa s’han incorporat uns plafons al vestíbul per informar els usuaris sobre la història de l’immoble i sobre els serveis que ofereix el museu i les extensions que en depenen. Crec que amb la reforma s’ha vist “amagada” una de les mènsules gòtiques del Palau del Cabrera de Blanes que decoraven el vestíbul. La planta primera amb el títol “Iluro, ciutat romana”, repassa la historia de la Iluro romana. Aquest espai s’ha convertit en l’eix temàtic que ha agafat més relleu del Museu. A la sala noble de la planta primera s’informa dels nous projectes museogràfics i d’investigació que s’estan desenvolupant pels equips del museu. Per acabar, la planta segona: “Mataró, Ciutat Mediterrània” s’ha convertit en l’eix temàtic dedicat a la història medieval, moderna i contemporània de la ciutat.
Crec que podem trobar com element positiu d’aquesta remodelació que s’ha ampliat moltíssim l’àrea dedicada a la part romana. Aquesta incorpora afortunadament una major selecció d’objectes de les col•leccions procedents d’excavacions arqueològiques realitzades en la nostra ciutat darrerament per l’ex-Àrea d’Intervenció Arqueològica, i que fins ara no es mostraven en el museu.
La part negativa és la reducció del discurs de les altres etapes de la historia de Mataró que han vist disminuïda la seva temàtica i superfície. Afortunadament, la ciutat de Mataró compta amb un nodrit grup d’historiadors que segueixen investigant les diferents etapes de la història de la ciutat i de la comarca malgrat que no siguin equips de recerca de la pròpia institució museística. Com hem dit, en tot allò referent a les etapes no romanes, aquests discurs pràcticament no ha variat ni ha incorporat noves dades. Tot el contrari, crec que ha vist reduïda la superfície expositiva. En aquest sentit, la part de la historia medieval de Mataró mostra menys objectes que abans i menys text explicatiu. Ja no podem gaudir de la creu de volta gòtica amb el símbol heràldic del carreratge de Barcelona i ens hem de conformar amb menys capitells exposats, a tall d’exemple.
Sembla que la reforma intenti presentar un aperitiu, sembla que un 10 %, del que serà la nova ubicació final a “Can Marfà” com a futura seu del Museu de Mataró.

Per a més informació:

diumenge, 15 de maig de 2011

Un nou museu a Vilassar de Dalt: el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar de Dalt

El passat divendres 29 d'abril dins el marc de la Festivitat dels Sants Màrtirs es va inaugurar el nou museu parroquial com a cloenda dels actes que han tingut lloc per commemorar els 500 anys de l'església gòtica de Vilassar. L’acte va estar presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i el Sr. Llorenç Artigas i Planas, alcalde de Vilassar de Dalt.
El museu dignifica les restes conservades de l’antiga església parroquial gòtica de Sant Genís aterrada desprès de la Guerra Civil (1940). Les claus de volta, mènsules i capitells es conservaven dispersos per la vila: al pati de la rectoria, semi enterrats a la plaça de la Vila i al pati de Can Bot. Les restes pertanyen a etapes diferents : impostes esculturades i varis elements ornamentals de la parròquia gòtica de Sant Genís (1511-1519), una gàrgola de la construcció del campanar (1606), dues claus de volta de l’ampliació de l’edifici parroquial amb capelles laterals dedicades a Sant Elm i Sant Jaume (1615-1616),i diversos capitells de la capella del Santíssim Sagrament (1912). També hi ha una clau de volta de la capella de Sant Sebastià (1571-1573).
Aquest nou museu s’ha fet amb la motivació i la tenacitat de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle de conferències que ha precedit la obertura de l’exposició. També hi ha col•laborat molta altra gent de forma desinteressada entre els quals m’enorgulleix comptar-m’hi.
Crec que aquesta iniciativa, tenint en consideració els mitjans que ha comptat, ha resultat una proposta molt digna. Cal felicitar la iniciativa, que malgrat que tard (ja fa 71 anys de l’enderroc de l'edifici gòtic), crec que ha de ser un orgull per tots els vilassarencs, ja que dignifica el seu patrimoni artístic. Cal valorar també el conjunt, ja que aquestes mènsules decorades, són les úniques conservades a la comarca que presenten un discurs iconogràfic historiat amb una certa unitat amb temes relacionats amb el nou testament entre altres temes i amb força qualitat plàstica.
Recomanem que sigui visitat i felicitem a la parròquia de Vilassar de Dalt per aquesta iniciativa. Agraeixo també personalment a Marc Pons la cessió de les fotografies i el fet d'haver-me demanat la col.laboració.

diumenge, 8 de maig de 2011

Es publica un nou llibre sobre l'antiguitat tardana al Maresme

El passat dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), va tenir lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010.

BONAMUSA ROURE, Joan: De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis. Caixa Laietana. Mataró, 2011. (Premi Iluro, 74)

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, va ser l’encarregada de realitzar la conferència que portà el títol de "Bonamusa per Mataró" on glosà l’obra historiogràfica de l’autor i en destacà el seguiment de la tesi doctoral que ella mateixa va dirigir i que és el treball editat. En l’acte també van intervenir el President de la Caixa Laietana, Sr. Jaume Boter de Palau; l’alcalde de Mataró Il.lm. Sr Joan Antoni Baron i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.
El llibre referenciat tracta un tema, l’antiguitat tardana, que apareix sovint en els apèndix dels estudis de l’etapa romana o com a inici o precedents dels estudis de l’època medieval. Els primers que van tractar el tema monogràficament van ser Marià Ribas - El Maresme en els primers segles del cristianisme, (Premi Iluro,1973)- i Esteve Albert - D'Iluro a Mataró: el Maresme del segle V al segle XIII, (Accèssit Premi Iluro,1970). Posteriorment a aquests autors solament s’han tractat en diversos aspectes aïllats sobre tot a nivell arqueològic com a epíleg del món romà ( X. Cela i V.Revilla (Revista Laietana, 15); R.Coll; J.F. Clariana, R. Jàrrega entre altres (en diverses publicacions sobre jaciments i materials concrets del Baix Maresme).
Com a introducció a l’època medieval cal destacar les referències de C. Cuadrada (El maresme medieval: Habitat, economia i societat segles X – XIV (Premi Iluro,1987) i els meus treballs sobre l'art preromànic i la conquesta carolíngia. El primer intent de síntesi comarcal es va presentar en el capítol 2 de la meva tesi de llicenciatura presentada l'octubre de 1998 al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i publicada anys més tard (Graupera, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). La comarcal Edicions. Argentona, 2001). També cal esmentar els esforços del Grup d’Història del Casal quan va tractar monogràficament el tema en les terceres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, dutes a terme del 16 d'octubre al 6 de novembre del 2004 que portaven el títol “De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat tardana al món medieval".
El mèrit d’aquest estudi a banda de la seva exhaustivitat és el tractament del tema des d’un punt de vista interdisciplinar i de forma monogràfica. A partir d’aquest treball a la comarca del Maresme l’antiguitat tardana deixa de ser un epíleg o un preàmbul per adquirir definitivament una carta pròpia d’identitat.
Aspecte de la Sala d'actes de Caixa Laietana en el transcurs de l'acte.
 
Dra Isabel Rodà; Sr. Jaume Boter de Palau, President de la Caixa Laietana;  Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.

Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.

Dra Isabel Rodà durant la conferència
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...