Maresme Medieval: Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet

El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet. Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis Canetencs i han estat finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de Falgàs, que convoca biennalment l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat juliol de 2012.

Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.

La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet, Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.

Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.

Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.

En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.

A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.

Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació

Pàgina del Centre d’Estudis Canetencs

Pàgina web de Carles Sáiz