dissabte, 28 de gener de 2012

Ens ha deixat l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau

El passat 22 de gener de 2012 va morir l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau. Va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i encara formava part de la junta actual com a vocal de Patrimoni. El seu compromís amb la cultura argentonina el va portar a implicar-se com a regidor de Cultura a la dècada dels vuitanta del segle passat. Durant el seu mandat va impulsar el Premi Burriac i les publicacions locals. També va formar part del Consell del Patrimoni d’Argentona en els darrers anys en representació del CEAJC. Darrerament es va implicar en el retorn de la vinya a la vila amb l’entitat dels “Amics de la Vinya i el Vi” i en la fundació del Museu de la Pagesia d’Argentona. 
Així mateix va col·laborar en projectes del Grup d’Història del Casal de Mataró. Des del 2002 al 2003 ens varem reunir una sèrie de historiadors de Mataró i Argentona, entre els quals hi havia Francesc Lladó, amb la idea de crear un projecte per estudiar els monestirs medievals del Maresme. També va participar en diverses sortides i activitats, essent la darrera la visita comentada a la Cella Vinaria de Teià el passat 27 de novembre del 2011.
Com a historiador, ha publicat diversos articles de temàtica variada sobre la història d’Argentona dels quals en aquest bloc destacaria els de temàtica medieval com ara “Argentonins en la conquesta de Mallorca” i “Argentonins a la Guerra Civil del segle XV”. També és coautor d’altres estudis amb temàtica medieval com la “Carta Arqueològica d’Argentona”, “Les Masies d’Argentona” i “La capella de Sant Sebastià”. 
Darrerament havia estudiat més en profunditat la història de la seva nissaga familiar: els Lladó d’Argentona, amb un estudi pendent de publicació que abasta des del segle XIII fins al segle XX. 
Des d’aquí un emocionat record pel Francesc .
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en el lliurament del Premi Burriac (11/01/2009)

dissabte, 21 de gener de 2012

Josep Miquel Modolell i Ros, historiador i Fill Predilecte de Cabrera de Mar


Ahir divendres, 20 de gener de 2012 la població de Cabrera de Mar va nomenar Fill Predilecte a l’historiador local Josep Miquel Modolell i Ros. L’acte celebrat a la Sala d'actes municipal, va estar presidit per l'alcalde, Sr. Jordi Mir, el qual va fer entrega del títol que l’honora com a tal.
Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, van començar a recollir signatures per demanar aquest reconeixement al Consistori, pels seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril mateix, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat. Més tard, s'hi van sumar la Fundació Burriac i  altres institucions del món cultural, sobretot de l'arqueologia catalana, entre les quals també figura el Grup d’Història del Casal. El consistori cabrerenc ho va aprovar per unanimitat, i ara s'ha fet realitat en el marc de la festa major d'hivern dedicada a Sant Vicenç.
Durant l'acte es van poder escoltar diversos parlaments d'Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Víctor Revilla (professor de la Universitat de Barcelona) i Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell), Esteve Rodés (President de la Fundació Burriac), Joana Orfila (Regidora de Cultura) i Jordi Mir (alcalde de la població). Finalment, l’acte va concloure amb el parlament del mateix Modolell.
Josep Miquel Modolell i Ros (can Lladó, 1921) ha estat una persona que ha impulsat abastament i des de fa anys el coneixement i la divulgació del patrimoni i per extensió la cultura de Cabrera. És membre d'honor de la Fundació Burriac  a la qual va cedir la propietat del Clos arqueològic que porta el seu nom per tal que pogués ser restaurat i visitat.  És autor de diversos escrits de memòria, història i patrimoni en revistes locals com ara la Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. De contingut autobiogràfic va escriure Pel camí del Mig (Oikostau, 1989) i Pel camí del Mig II. Cabrera, Argentona i Mataró (1936-1939) (L’aixernador, 1995), crònica de la seva infantesa i joventut amb la Guerra Civil com a fons. També dins d’aquest àmbit cal destacar Converses amb Mossèn Pere Ribot (Abadia de Montserrat, 1997). En el terreny de la narrativa, va escriure la novel·la Vi amarg (Edicions de la vorera, 1999) que transcórre en l’ambient rural de pagesia dels temps de la Guerra del Francès.
A nivell historiogràfic ha publicat diversos llibres i articles en publicacions locals sobre la història de Cabrera sobre tot de l’etapa medieval. Cal remarcar especialment el llibre Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. (L’aixernador, 1993). També juntament amb Ramon Coll van escriure, Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme  (Oikos-Tau, 1999) on recullen i documenten les llegendes i tradicions de la comarca.
En els últims anys, està editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.
  • 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. (2004)
  • Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
  • Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
  • Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (2008)
  • D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana (2009)
  • Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) (2010)
  • Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar (2011)
Per a més informació:
Parlament de la Dra.Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
Parlament del Dr. Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell)
Moment de lliurament del diploma de  Fill Predilecte de Cabrera de Mar per part de l'Illm. Sr.Jordi Mir (alcalde de la població). 
Parlament del Sr. Modolell agraint l'acte i l'homenatge.

dissabte, 14 de gener de 2012

La Torre de la Generalitat de Canet de Mar

La Torre de Canet de Mar estava situada a la part marítima del terme parroquial de Sant Iscle de Vallalta que a partir de 1579 es constituiria en terme parroquial propi al voltant de l’església de Sant Pere de Romeguera.
El seu aspecte el podem reconstruir a partir de fotografies de principis de segle XX i a partir d’uns plànols realitzats per Lluís Domènech i Montaner realitzats el 6 d’octubre de 1907 en el projecte de restauració. Es tractava d’una gran torre circular d’uns 11 metres d’alçada i 9’93 mts. de diàmetre interior, amb dos torres menors adossades de 1’85 mts. de diàmetre intern. Estava construïda amb un mur de carreus regulars fins a mitja alçada amb 1 metre i mig de gruix. A partir d'aquí es transformava amb un mur de reble elaborat amb gran pedres granítiques irregulars, morter de calç i pedruscall amb maons trencats. Presentava dos pisos amb coberta cupulada amb poques obertures per facilitar-ne la defensa i com a únic ornament una cornisa exterior obrada al cim. Les torres que flanquejaven la porta estaven coronades amb merlets. Era semblant a la torre d’Arenys de Mar construïda a partir del 1551.
Segons Ainaud, Català Roca i altres, aquesta torre va ser construïda en època medieval, concretament l’any 1335, durant la guerra dels Dos Peres (1356-1375) i per ordre de la Diputació del general i d'aquí ve el seu nom. Aquesta va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura va ser també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana. L’any 2010, Francesc Forn, en el seu premi Iluro, documenta la seva construcció a partir de l’any 1554. Els terrenys adquirits per la seva edificació eren propietat de Salvador Cabanyes i es va dedicar la recaptació d’un impost – el vintè- per sufragar les despeses i que delmaren la capacitat econòmica dels canetencs que protestaren a Hostalric. Les obres de la torre es van concloure el 1562 amb la dotació fins i tot d’un canó de bronze. En la documentació localitzada per Francesc Forn apareix una partida per la construcció d’un pont de fusta fet que porta a pensar en un fossat que envoltava la torre.  Aquestes torres en el s.XVI eren servides per quatre homes ; dos a peu (els guaites) i dos a cavall (ela avisadors). Un campanar d’espadanya a la part superior servia per avisar d’atac turc a la població.
Quan es constituir el Comú municipal independent de Vallalta, va utilitzar les dependències de la torre com a lloc de reunions. L’any 1619 es va fundar a Canet la Confraria de Sant Elm que també  s’allotjà a la torre i s’hi va afegir una petita capella al seu interior.
L’any 1910 el consistori presidit per l’alcalde  Josep Garcia i Soler va incoar expedient per declarar la Torre de Mar Monument d’Interès Local a proposta del regidor Dr Serra i es va decidir restaurar-la. El projecte de restauració de la Torre s’havia iniciat anys abans, el 1907 per l’arquitecte modernista vinculat amb Canet Lluís Domènech i Montaner. Aquest projecte,  no solament proposava la restauració dels murs i dependències de l’edifici, sinó que també incloïa l’enderroc d’algunes cases veïnes a més de l’adquisició municipal d’uns horts propers per tal d’urbanitzar l’espai amb una plaça pública. El projecte finalment va ser aprovat per la Comissió Delegada de Conservació de Monuments de Canet de Mar l’any 1914 i s’ha conservat solament a l’arxiu de l’arquitecte. El posterior canvi de consistori amb l’alcaldia de Salvador Busquets (1910-1920) va canviar d’intencions de l’Ajuntament i es van proposar demolir la torre.  Domènech i Montaner, va utilitzar els seus contactes polítics a Barcelona per aconseguir  que la torre fos declarada monument nacional per impedir-ne la seva demolició fet que s’assoli amb la Reial Ordre de l’any 1921.  Finalment l’any 1937 la Torre es va demolir en època que la guerra civil espanyola. 
Per a més informació 
  • AINAUD DE LASARTE, Josep Maria; [et al.] (1982): Les Torres de moros. Canet de Mar: Ed.Cannetum. (Cannetum ; 2). Pp.69.
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1987): De cara a la mediterrània. Les torres del Litoral català. Barcelona: Ed.Dalmau. (Col.Nissaga; 7).
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): «Comentari marginal» a Castells Catalans, vol. I. 2a ed. Barcelona: Ed. Dalmau. Pp.720-746.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Ed. Dalmau. (Col.Nissaga, 11).
  • FORN SALVÀ, Francesc (2010): Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians). Accèssit Premi Iluro, 2009.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (Premi Iluro; 73). Pp.132- 134.


dilluns, 2 de gener de 2012

«Els Desplà com a promotors d’art» obté la Beca de Recerca Local d’Alella.

El projecte de treball que vaig presentar amb el títol de «Els Desplà com a promotors d’art» va guanyar la primera edició de la "Beca de Recerca local d’Alella”. El veredicte del jurat es va fer públic el passat 22 de desembre a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. 

L’Ajuntament d’Alella va convocar aquesta primera edició de la beca de recerca històrica amb l’objectiu de fomentar i promoure la investigació sobre el municipi i el seu entorn en el camp de les ciències socials, ambientals i humanes, prioritàriament de la història, l’arqueologia, la geografia o del patrimoni cultural i artístic. Amb la creació d’aquesta beca, que va ser aprovada en el Ple municipal del 29 de setembre amb els vots a favor d’ERC+SxA i PSC i el vot en contra de CiU, Gd’A i PP, l’Ajuntament pretén millorar el coneixement sobre el poble, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local. Podien optar a la beca investigadors i investigadores que, de manera individual o col·lectiva, presentessin un projecte de recerca inèdit i que tingués relació directa amb Alella i el seu entorn. 
Els projectes van ser avaluats per un jurat, designat per l’Ajuntament, format per la directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, l’arquitecte alellenc Salvador Ribas i Paulina Rubio, directora de l’lnstitut Alella. La beca té caràcter anual i està dotada amb 3.000€ que es faran efectius en dos lliuraments, un en el moment de concessió i un altre una vegada finalitzada i presentada la investigació, uns 7 mesos després d’haver atorgat el premi. 
Van optar al premi 5 treballs més : El sindicat Alella Vinícola i l’evolució del paisatge d’Alella; Causa de Maria Satre, vídua de Diego Sastre, mestre d’Alella, contra els regidors de la Universitat d’Alella (1729-1731); Alella. Dinàmica cultural i población ; Anàlisis històric dels plafons de cerámica de la Font de la Salut situats a la finca de Ca Les Monges i Impacte de la immigració a l’economia de la localitat d’Alella de de l’any 50 a l’actualitat. 
Per a més informació: 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...