dissabte, 15 de desembre de 2012

Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental en el congrés internacional sobre les portades gòtiques a la Corona d’Aragó organitzat per AAR.


El dilluns 10 al dimecres 12 de desembre de 2012 es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, el Congrés Internacional «Les portades gòtiques a la Corona d’Aragó». El congrés va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic i coordinat per la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona. El Maresme va estar representat en la comunicació «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic» presentada per mi mateix.
A finals del s. XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en “Universitats del terme” gràcies a la venda de la jurisdicció per part del rei Ferran II.  En aquesta nova etapa, el poder municipal va estar controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de celebrar-s’hi les celebracions eucarístiques esdevingueren els primers llocs de reunió del comú del terme. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials.
La documentació conservada i coneguda, malgrat que no és tota la que ens interessaria, ens testa que la majoria d’elements decoratius d’aquests nous edificis: claus de volta, nervacions, trones de predicar, piques d'aigua beneïdes, etc. Van ser elements que es van adquirir prefabricats i importats des de les pedreres locals, des de les pedreres de Montjuïc i des de les de Girona. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional es va fer esment solament de les portades d’aquest nous edificis. Un dels mestres de cases més ben documentat que estava actiu a la pedrera de Montjuic és Joan Safont que apareix citat en diversos documents per raó del subministrament i pels nòlits del transport de pedra picada per les fabriques de les esglésies parroquials de Sant Martí de Teià (17 març del 1561) i de Sant Andreu de Llavaneres (27 d’agost de 1569).
En la comunicació es va presentar una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme. Dins d’aquest conjunt però, es va destacar un grup que pel seu disseny i estereotomia es poden relacionar, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. La relació estilística entre aquestes portades, es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra com a model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada es pot situar a cavall del segles XIV i XV i la podem identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet (1397-1402) encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau i difonent-se en altres edificis (les portes de la Pietat i de Santa Eulàlia del claustre de la catedral de Barcelona, la parròquia de Santa Maria de Blanes, la parròquia de Sant Martí de provençals, entre d’altres). En el cas del Maresme, presenten aquesta tipologia homogènia les portades dels edificis parroquials de Sant Genís de Vilassar (1511); Sant Julià d’Argentona (1514); Sant Martí d’Arenys de Munt (1531), que esdevindrà el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors; Sant Feliu de Cabrera (1540) i Sant Andreu de Llavaneres (1561).  Aquesta tipologia no solament és comuna a la part central del Maresme sinó que també la tindrem present en algunes poblacions de la comarca veïna del Vallès Oriental. Seria el cas de Sant Esteve de Palautordera (1562) i la portada de l’antiga església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, coneguda com la Doma, la qual va ser contractada per Bertran Felip l’any 1561.

Per a saber-ne més:

Moment de la lectura de la comunicació presentada per Dr. Francesc Fité.
Taula rodona després de la lectura de les comunicacions. Joan Valero, Francesc Fité, Carme Domínguez, Sílvia Cañellas, Teresa Huguet i Joaquim Graupera.
Portada de la presentació de la comunicació

dilluns, 10 de desembre de 2012

Ha mort el professor d’història medieval i arqueòleg Dr.Iñaki Padilla

El passat divendres 7 de desembre de 2012 va morir de forma sobtada a Vilanova i la Geltrú el Dr. Jose Ignacio Padilla Lapuente, professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. 

Va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Manuel Riu Riu, dedicada a l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya, la seva carrera acadèmica havia estat centrada en la investigació i docència sobre el període medieval. Es va centrar en l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l'organització de l'espai i les estructura del poblament en diverses àrees de Catalunya i altres territoris del nord de la Península Ibèrica, sobretot Burgos i el País Basc. Era director del Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). Va treballar també sobre les fortaleses d'Ausa Gaztelu a Zaldibia o Mendikute (Albiztur) ambdues al País Basc, les seves anàlisis sobre les necròpolis lligades i integrades amb el poblament a la província de Burgos, l'alt Arlanza i la capçalera del Duero, destacant sobretot el jaciment de Cuyacabras, a més de molts treballs i línies de recerca que duia a terme. 

Al Maresme va excavar la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. L'any 1981, el rector, Mossèn Joan Capell i Gorina, va realitzar unes obres de restauració de la Capella de Nostra Senyora del Roser, en les mateixes, un cop tret l’arrebossat que amagaven la construcció, va quedar al descobert l’aparell dels murs que portava a pensar que aquella capella era el vestigi de la primitiva església medieval. El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. En el procés de realitzar la nova pavimentació es va descobrir un mausoleu de la Família Conill i un tresor de monedes comtals de Billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I. Aquesta troballa va arribar a coneixements del Sr.Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar la troballa al Dr.Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. 
La troballa i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I.Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard. En l’equip d’arqueòlegs hi vàrem participar Maria Josep Castillo i jo mateix, ja que ens va proposar de col·laborar-hi quan el teníem de professor de primer curs de la facultat. 
El passat 2011, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, vàrem organitzar una sèrie d’activitats per commemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). Ens vàrem posar en contacte amb ell per convidar-lo a les activitats, a les quals, molt amablement per motius professionals, va declinar la seva assistència. 
Des d’aquí, pretenem que aquest article sigui el nostre tribut a la seva persona i donem el nostre sentit condol a la seva família i amics. 

Bibliografia de Iñaki Padilla relacionada amb  el Maresme: 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval. Barcelona, 1981. Pàgs.231-241 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I. : Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.p.11-55

divendres, 7 de desembre de 2012

Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet


El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet.  Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis  Canetencs i han estat  finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de   Falgàs, que convoca biennalment  l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat  juliol de 2012.
Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.
La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet,  Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.
Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.
Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.
En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.
A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.
Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]
Moment de la Matinal per difondre les restes [Foto: Quim Graupera]
Cata de fonamentació dels murs de la capella [Foto: Quim Graupera]
Restes visibles dels murs de contenció de la capella [Foto: Quim Graupera]

dissabte, 1 de desembre de 2012

Les pintures del teginat del castell de Vilassar a la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró

El passat dissabte 24 de novembre de 2012 es va celebrar, a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. La Sessió d’Estudis és un espai on anualment historiadors i investigadors del Maresme presenten comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic o etnogràfic. En aquesta sessió es va presentar el llibre de les comunicacions de l'edició de l'any anterior.

En aquesta mostra solament hi havia un sol article sobre l’etapa medieval del Maresme, amb el títol de «Les pintures del teginat i l’origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)», del qual en vaig ser l’autor. 
Fins ara la part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval era la corresponent als segles XIV i XV (veure la comunicació presentada a la XXII Sessió d’Estudis Mataronins del 2005). L’origen del castell però és una mica més desconegut, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquest. 
La historiografia, que va ser analitzada al principi de la comunicació, situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, i la seva pròpia estructura. 
Malgrat tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres que esperem es puguin resoldre quan es publiqui la comunicació l’any proper.
Públic assistent a l'acte. [Foto: 24h Maresme Notícies- M1TV Maresme]
Moment de la lectura de la comunicació [Foto: Joan Castellà - MASM]
Portada de la presentació.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...