diumenge, 27 de gener de 2013

El retaule gòtic d'Alella de Jaume Huguet

A finals del s.XV, l’església parroquial romànica d’Alella va experimentar diverses reformes, entre els anys 1459 i 1463, entre les quals cal destacar la edificació d’un nou absis en estil gòtic. Un cop acabades les obres es degué procedir a l’elaboració d’un retaule per decorar aquest nou espai. D’aquest, malauradament, sols en resta una de les taules (27 per 22,5 cm), que actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. Inv.17). Es desconeix la forma i l’any d'ingrés en aquesta col·lecció, si bé podria haver estat recuperada pel Mn Antón Buxadós, rector d’Alella i cedida al Museu Diocesà de Barcelona en una data encara incerta.
En aquesta taula apareix representat el tors d’una figura femenina, que per la presència al costat esquerra de la cara d’un colom, la podem identificar amb la imatge de la Verge d’una Anunciació. La figura es presenta davant un fons daurat amb decoracions geomètriques i vegetals punxonades en un pa d’or. En aquest fons també s’hi pot observar l’existència d’un nimbe sobre el cap de Maria, el qual s’amaga sota l’empremta d’un marc de fusta lobulat perdut. El rostre de la Verge presenta, ajudat per la posició de les mans, una expressió de sorpresa davant el fet de la presència de l’arcàngel Gabriel. La seva cara es troba emmarcada per una llarga cabellera que es desplega a banda i banda de les espatlles i es troba subjectada a la part superior del cap per una fina diadema negra decorada amb un perlejat força realista. El rostre, malgrat que es troba representat amb una gran finesa, perd valor per la tosquedat en la representació de les dues orelles que es presenten molt desproporcionades i mal resoltes. El cos de la Verge apareix vestida amb un mantell negre i una camisola blanca decorada en la part del coll per un brodat i cenyida amb un cinturó a la part de la cintura. El cap del colom de l’Esperit Sant, amb un bec vermell i ploma blanca, es troba situat a l’esquerra de la composició, molt proper a l’orella del personatge i presenta un nimbe crucífer elaborat amb tres feixos de raigs vermells. La taula es troba retallada per la part esquerra i desproveïda de la decoració del marc lobulat, fet que porta a pensar en la reutilització de la mateixa com a prestatge o en una altra funció semblant.
Pel tema, aquesta taula podria formar part del coronament del retaule major d’Alella que va ser substituït per un altre encarregat al fuster Pere Torrent el 1512 i pintat per Joan de Borgonya l’any 1523, i que, al seu torn va ser reemplaçat per un altre en estil barroc procedent de la catedral de Barcelona, l’any 1879.
Aquesta taula, ens suggereix que hauria de contenir també la imatge de l’arcàngel Gabriel, complementària a l’acció. La majoria de les anunciacions d’Huguet, la del retaule de l’Epifania en seria una excepció, es caracteritzen per representar la figura de la Verge frontalment, a diferència de la situació esbiaixada de la imatge com és habitual en altres obres.
A finals de l’època medieval, membres de les dues grans famílies d’Alella, els Sors i els Desplà, ocupaven en aquell moment alguns càrrecs de la cúria episcopal. Un d'ells, Joan Andreu Sors, que aleshores era un dels canonges de la Seu barcelonina, va fer construir la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla en l’edifici de la Seu, que també contenia un retaule de Jaume Huguet (1475-1486). Segurament, el canonge i el pintor devien haver-se conegut a Valls ja que el canonge Joan Andreu Sors havia estat rector d'aquesta parròquia i comensal de la catedral de Tarragona als voltants de l’any 1453.
Malgrat que s’ha proposat una data entre el 1455 i el 1465 per la realització del retaule, que és el període en que Huguet treballa en altres obres que hi guarden relació i que contenen escenes de l’anunciació - el retaule de Vallmoll (1445-1450), el de l’Epifania de Vic (1450) o el del conestable Pere de Portugal (1464- 1465), el més segur és que el retaule fos realitzat en una etapa al voltant de l’any 1463, que és quan s’acaben les obres del nou altar major de Sant Feliu d’Alella.

Per a saber-ne més:
  • ALCOY PEDRÓS, Rosa (1993). “Mare de Déu d’una anunciació” a Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. P.218-219.
  • GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona.

Jaume Huguet
Compartiment d’un retaule de Sant Feliu d’Alella.
(MDB, num. inv. 17) [Fotografia: Alcoy,1993, p.219]

dissabte, 19 de gener de 2013

Les portes reciclades d’art gòtic al Baix Maresme (s.XV)


La majoria dels edificis religiosos de la comarca del Maresme van ser obrats en el s.XVI. Alguns d’aquests edificis van reaprofitar elements estructurals de l’edifici antic que es va aterrar. D’aquestes parts salvades o reciclades cal destacar algunes portades gòtiques dels vells edificis parroquials que, en alguns casos, van ser aprofitades com a portals laterals en les noves construccions, com per exemple a Alella i Cabrera.
L’antiga portada de la parròquia de Sant Feliu d’Alella va estar obrada en les reformes efectuades en l’edifici romànic a mitjans del s.XV. El 9 de setembre de 1454, en Tomàs Gurri va vendre als jurats d’Alella unes cases adjuntes a l’església per engrandir-la. La primera pedra la va posar mossèn Francesc Desplà juntament amb el vicari mossèn Jaume Rostell el dijous 14 de juny de l’any 1459, en temps del rector Antoni Janer.  Les obres van ser efectuades per els mestres de cases Garau Ebriqualandes i el mestre Martí provinents de França i van concloure el dimecres 28 de maig del 1463.  Les obres van consistir en esquinçar els murs laterals amb una capella a cada banda, i en la realització d’un nou presbiteri i d’una nova façana. En aquestes reformes es va edificar també un nou portal gòtic al mur de ponent esculpit en pedra de Montjuïc. Aquest portal va ser traslladat en la segona ampliació del temple (1610-1613) i és el que actualment dóna accés a la capella del Sagrament. Es tracta d’una porta adovellada amb una doble motllura acanalada que adopta la forma d’arc apuntat en la clau, i en els muntants agafa la disposició de columnetes amb un capitell  llis força senzill i amb una base motllurada gòtica.
La segona portada amb aquestes característiques la trobem a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. Aquesta també era l’antiga portada gòtica de l’església preexistent que va ser reaprofitada com a portal xic en el moment d’edificar la nova església gòtica en el s.XVI.  En el contracte signat el 5 de gener de 1540 entre els mestres de cases Antoni Mateu de Barcelona i Joan Vives de Sant Genis de Vilassar amb el batlle Bernat Segrera i demés jurats, obrers i singulars de Cabrera per obrar l’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera per 1150 lliures en 6 anys s’esmenta que “Item, lo portalet de dita sglésia que sie lo qui es ara en la sglésia vella empero que l’age de rapicar.” testimoniant aquest fet. En aquesta, el guardapols presenta una decoració de cares molt desgastades que ens permet datar-ho també dins el s.XV, malgrat que en aquest cas no hem localitzat la documentació pertinent.
Gràcies a aquests fets podem conservar algunes de les portes gòtiques dels antics edificis parroquials del s.XV que ens donen testimoni dels gustos estètics d’aquell període.

Per a saber-ne més :
  • GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona. 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012): Els Desplà com a promotors d’art. Treball guanyador de la "Beca de Recerca local d’Alella” Alella: Ajuntament d’Alella. Treball inèdit consultable a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, d’Alella. 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012): “Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic.” a Actes del Congrés Internacional “Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó". Desembre de 2012. Barcelona: Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. (En premsa)

Antic portal gòtic d'Alella [Fot.Joaquim Graupera]
Antic portal gòtic d'Alella (Detall) [Fot.Joaquim Graupera]
Antic portal gòtic d'e Cabrera [Fot.Joaquim Graupera]
Antic portal gòtic de Cabrera (Detall) [Fot.Joaquim Graupera]

diumenge, 13 de gener de 2013

Es publiquen les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme.


El passat divendres 11 de gener de 2013 es va presentar en la Casa Gòtica d’Argentona el llibre de les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval que es van celebrar el febrer de 2011. La presentació es va realitzar en el marc de la inauguració de l'exposició El món agrari a les terres de parla catalana organitzada pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell”  i va anar precedit per la conferència L'Agricultura a Catalunya avui i demà, a càrrec de Pep Riera, pagès i ex Coordinador General d'Unió de Pagesos.  L'acte va estar organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell” i el Grup d'Història del Casal amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argentona.
El llibre L’Arqueologia medieval en el Maresme. Actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval és el número 94 de la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que actualment és un sol número anual. Com hem dir, aquest volum del 2011 recull les ponències i les comunicacions presentades en les V Jornades. Com en eles actes anteriors, en format paper podem trobar els resums de les mateixes i al final del llibret hi ha un CD amb els articles sencers en pdf i les fotos de tots els actes realitzats en les Jornades. També recull els arxius d’àudio dels dos programes de ràdio que paral·lelament es van emetre en el programa  El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesos en la mateixa setmana de les Jornades i que tractaren també temes d’època medieval. El llibret també recull, al final, el debat on-line de les Jornades i el resum anual d’activitats del GHC.
Felicitem als companys del Grup d’Història del Casal per aquesta nova aportació que enriqueix el coneixement que tenim sobre el patrimoni medieval de la nostra comarca.

Contingut del llibre:
Presentació
Ponències
Josep M. Vila i Carabasa La recerca en arqueologia medieval a Catalunya:
passat, present i perspectives de futur
Joaquim Graupera: La recerca arqueològica en el Maresme Medieval
Enric Subiñà i Coll: Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme
Jaume Vellvehí i Altimira: El patrimoni medieval del Maresme en els museus
Enric Subiñà - Joaquim Graupera: Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona

Comunicacions

Àmbit 1: l’Arqueologia medieval en el Maresme
Alexis Serrano Méndez: In memoriam Manel Riu i Riu. Precursor de l’arqueologia medieval científica a Catalunya
Enric Subiñà i Coll - David Farell i Garrigós: L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona
Joan Carles Alay - Joan Francesc Clariana: Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)
Joaquim Graupera Graupera: L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià.
Joan-Carles Alay i Rodríguez: El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el Llamp
Àmbit 2: Edat Mitjana i Moderna (tema lliure)
Joan Bou i Illa - Jaume Vellvehí i Altimira: Sis forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): L’Església,Ca l’Aulet o Jofre, Can Casellas, Can Pica i Can Marquès
Montserrat Richou i Llimona: Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)
Benet Oliva i Ricós: Els Sala: entre vidriers i remences
Alexandra Capdevila Muntadas: Actes per a la proclamació del rei Lluís I a Mataró.
Antoni Llamas i Mantero: L'Auto de Fe. Un exemple de la concreció visible del poder inquisitorial.
Pantalla inicial del CD amb el seu contingut
Toni Marí: El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral.Un recurs a l’abast de tots als aficionats a la història local

Jornades on-line
Cloenda
Crònica d’activitats i notícies
Contingut del CD


Per a més informació:
Jaume Vellvehí, President del GHC, durant la presentació del llibre. [Fotografia: Llorenç Soldevila - CEA]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Llorenç Soldevila  - CEA]

divendres, 11 de gener de 2013

Els Desplà com a promotors d’art al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 10 de gener de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa El Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de la família Desplà-Gralla com a promotors artístics a l’època medieval. Aquest tema va ser recollit en un treball realitzat a partir de la I Beca de Recerca d’Alella (2011) i que encara resta inèdit i que es pot consultar a la biblioteca d’aquesta localitat. 

Els Desplà originaris de Sants en el Pla de Barcelona van adquirir la jurisdicció d’Alella en el s.XIV i es convertiren en una família influent en la cort catalano-aragonesa, ostentant també càrrecs eclesiàstics lligats a les diòcesis de Vic i Barcelona. Alguns membres d’aquesta família com Francesc Desplà i l’ardiaca Lluis Desplà van tenir un paper rellevant en la promoció artística d’època gòtica. Al final de l’edat mitjana es van emparentar amb la família Gralla de Lleida i més tard amb els Montcada. Al llarg del programa es van anar analitzant les diferents tipologies d’obres com l’arquitectura residencial, les diverses actuacions a les parròquies, les capelles privatives i els seus sepulcres, la biblioteca i la promoció de còdex il·luminats i el col·leccionisme d’obres d’art antic. 
Per poder escoltar el programa :
http://www.ivoox.com/2013-01-10-el-raco-familia-despla-gralla-audios-mp3_rf_1697153_1.html





dissabte, 5 de gener de 2013

Un nou llibre de Ramon Coll sobre les llegendes del Maresme


El passat dilluns 17 de desembre es va presentar a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar el llibre “El Maresme fantàstic. Llegendes” de Ramon Coll Monteagudo. A l’acte hi van intervenir  Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades.
El llibre tracta de les llegendes fantàstiques de la comarca que son molt nombroses. Els capítols, ordenats temàticament recullen les tradicions orals i escrites al voltant de les referències maresmenques sobre éssers sobrenaturals, encantades i dones d'aigua  tresors encantats, dòlmens i menhirs, marededéus trobades, bruixes, dimonis i gegants, que conformen el principal ventall temàtic de la compilació on hi ha representades quasi totes les poblacions del Maresme. A cada llegenda hi descriu les fonts consultades.
Ens consta que en  Ramon Coll ja està pensant en preparar la continuació amb un altre llibre, encara sense data de publicació, que abordarà aquells esdeveniments històrics ocorreguts al Maresme com els assalts pirates, el naixement mític d'alguns dels nostres pobles, les històries dels soldats de la guerra del francès, l’arribada del tren entre altres.
Ramon Coll (Barcelona,1961) és autor de nombrosos treballs de recerca arqueològica i etnogràfica que han estat publicats en forma de llibre i en diverses revistes especialitzades. Sobre aquesta temàtica cal destacar Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina. Apunts sobre la etnografia del Maresme (1999) juntament amb Josep Miquel Modolell i la recopilació de llegendes sobre la Cisa a Història i tradicions de la Cisa (1995); La Cisa, mil anys d'història (1999).
Felicitem des d'aquí al Ramon per aquesta iniciativa tot esperant el segon volum !!!

Per a més informació:


Intervenció de Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades durant la presentació del llibre.

dimarts, 1 de gener de 2013

Recordant l’obra de Puig i Cadafalch a Mataró


A Mataró durant el mes de desembre del 2012 s’han fet diversos actes en record de l’historiador de l’art, arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.Els actes van començar el cap de setmana del 15 al 16 de desembre en què es va celebrar l’Open Puig i Cadafalch d'enguany dedicat a L'arquitectura de l'aigua, un patrimoni per descobrir. Entre els actes programats cal destacar les dues conferències (“400 anys d’abastament d’aigua a Mataró” a càrrec de Rafael Montserrat, ex-gerent d’Aigües de Mataró i “Desviament de rieres i projecte de clavegueram de Puig i Cadafalch. Mataró inicis del segle XX” per l’enginyer de camins, canals i ports, Joan Miró), l’exposició al Museu de Mataró dels Plànols del Clavegueram obrada per Puig i les dues visites guiades per alguns dels elements històrics més representatius de l’arquitectura de l’aigua a Mataró, com ara els molins fariners de la ciutat, els xups a cases particulars, l’obra del desviament de les rieres, les torres de distribució de l’aigua i la gestió de l’aigua a les cinc sènies, entre d’altres. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Ajuntament de Mataró i compta amb el patrocini d’Aigües de Mataró i la col·laboració de la Fundació Caixa Laietana, i amb la col·laboració desinteressada de diverses entitats i de diversos experts en la matèria i un nodrit grup d’establiments comercials. L’objectiu d’aquestes activitats és el de difondre el patrimoni de la ciutat de manera gratuïta promovent la participació, el descobriment, el coneixement i l’experimentació en pròpia persona del patrimoni arquitectònic de la ciutat i alhora reivindicar la figura de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch sobretot en la dimensió d’arquitecte municipal de Mataró i el seu treball en l’obra pública.
El cap de setmana següent del 22 al 23 de desembre, el MEM (Moviment Educatiu del Maresme) va organitzar com cada any els actes en record de la data de traspàs de Puig i Cadafalch (23 de desembre de 1956). El dissabte 22, uns actors van reencarnar la figura de Puig i Cadafalch acompanyat d'unes dames vestides d’època, i van realitzar un recorregut pel centre de Mataró fins situar-se davant la casa natal, (C/ Carreró 39) on Puig va respondre preguntes sobre la casa natal, la seva vida a Mataró, les seves obres etc. 
L’endemà, el dia 23, es va realitzar una ofrena floral davant el seu monument al Parc central de Mataró, on Josep Ma. Ferrer, va explicar els seus records, sobre la mort de Puig i Cadafalch, fins a la col·locació de la placa commemorativa a la casa natal, i la construcció de l’esmentat monument, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs que també va assistir a l'acte. Va cloure l’acte un recital de poesies i de cançons a càrrec de Josep Ma. Cusachs i Josep Lladó a l’acordió.

Per a més informació

Inici de l'itinerari comentat al Molí de Dalt (Foto J.F.Clariana)
Participants a l'itinerari comentat (Foto J.F.Clariana)
Els actors recreant Puig i Cadafalch acompanyat de dues dames davant la seva casa natal (Fotos MEM)
Participants en l'ofrena floral (Fotos MEM)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...