diumenge, 24 de febrer de 2013

Visita comentada pel preromànic del Maresme

El passat diumenge 17 de febrer de 2013 vaig acompanyar als membres dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell a una visita comentada pel preromànic del Maresme. En el recorregut es van visitar els edificis de Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà a Argentona i Sant Andreu d'Òrrius.
Voldria agrair un cop més des d'aquí als Amics de l'Art Romànic de Sabadell per donar-me l'oportunitat de poder difondre un patrimoni poc conegut com és l'art medieval de la comarca del Maresme. De fet, ha estat un gran plaer poder realitzar aquesta activitat per l'alta participació. També agrair als propietaris de les capelles visitades, que un cop més ens han permès poder-hi accedir, malgrat les molèsties que els pugui ocasionar l'accés a la seva propietat amb un grup nombrós de persones.En el cas d'Òrrius varem tenir la col·laboració també de l'historiador local Josep Maria Roqué.
Una de les parts més interessants de la visita va ser la discussió teòrica, molt enriquidora, sobre el sentit de les amforetes  que conformen la volta de la capella de Sant Salvador on hi van intervenir en Joan Codina i l'arquitecte Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell.

Per a més informació sobre la sortida:

  • Crònica de la sortida d'AAR de Sabadell: http://www.amicsartromanic.com/noticies.html
  • CODINA BARNAUS, Joan: "El Maresme. Sant Cristòfol de Cabrils; Sant Salvador de Vilassar de Dalt; Sant Pere de Clarà (Argentona); Sant Andreu d'Òrrius" a Fulls d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell, núm.125 (17 de febrer de 2013), p.687-694. Full informatiu en pdf

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]
Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]
Sant Salvador de Vilassar [Foto: L.Fernández]
Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]
Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]
Sant Pere de Clarà [Foto: L.Fernández]
Sant Andreu d'Òrrius [Foto: L.Fernández]

divendres, 15 de febrer de 2013

Conferència sobre l’art preromànic al Maresme al Museu de Sabadell


El passat dimecres 13 de febrer de 2013 vaig ser convidat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell per oferir una conferència sobre l’art preromànic al Maresme. Desprès de la presentació de Joan Codina i Bernaus, i a tall d’introducció, vaig comentar les dificultats que presenta l’estudi d’aquest tema a la comarca del Maresme tot comentant l’estat de la qüestió fins el moment.
Per poder situar el tema en els seus orígens vaig iniciar-la comentant els primers vestigis cristians del període tardoromà, tant a nivell urbà com a l’àrea rural d’Iluro. D’aquest període, vaig destacar la necròpolis de Santa Maria de Mataró que evidencia  per primer cop l’entrada del culte cristià amb la magnífica lauda amb el crismó i les evidències de la presència d’un temple paleocristià.
Després de comentar les notícies referents al període visigot i musulmà, vaig descriure la conquesta carolíngia del Maresme i la nova organització parroquial que determina aquesta nova ocupació. L’aparició de les fonts escrites  i dels topònims ens permet una aproximació més fidel a la presència artística d’aquest període molt més rica que les fonts arqueològiques del període precedent.
Desprès de detallar les característiques estructurals dels edificis preromànics (plantes, alçats, elements sustentants, elements sustentats, obertures, decoració...) vaig presentar un per un  els edificis més emblemàtics conservats al Maresme:  Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià (Argentona), Sant Vicens de Burriac (Cabrera), Sant Martí de Mata i Santa Anna de Premià de Dalt.
Voldria agrair als Amics de l’Art Romànic de Sabadell la oportunitat que em van donar per poder difondre l’art preromànic del Maresme al Vallès i la magnífica acollida que em van oferir.
[Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]
Joan Codina presentant la conferència [Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]

diumenge, 10 de febrer de 2013

El gòtic incomprès. Les finestres mal muntades al Maresme.

Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.
Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens, és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que l’encaixonen.  Sabem que aquesta masia tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues, fet que encara  fa més inversemblant l’error de muntatge.
Un altre cas, proper a l’anterior, és la finestra de Can Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.
El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920,  va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.
Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels a l’estètica gòtica primigènia.
Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original.
Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar.
Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt
Finestra de Can Farrerons de Dosrius

Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà)


diumenge, 3 de febrer de 2013

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V


Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.
L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.
Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.
La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]
Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...