diumenge, 28 d’abril de 2013

Sant Jordi 2013. Una festivitat amb novetats sobre el patrimoni medieval del Maresme.


En aquest Sant Jordi van aparèixer dues novetats bibliogràfiques que recullen informació sobre el patrimoni medieval del Maresme. El primer d’ells, escrit per l’historiador Alejandro Martínez Giralt, porta el títol de “El poder feudal, els seus agents i el territori. El Vescomtat de Cabrera (1199-1423)”.
El llibre va tenir una doble presentació. El divendres 15 de març de 2013, es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes (Passeig de Dintre, 29) a càrrec del Dr. Elvis Mallorquí, vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans i professor de l’Institut de Santa Coloma de Farners. Posteriorment, el divendres 22 de març, es va presentar també a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Hostalric (Raval, 45). En aquest cas la presentació va anar a càrrec del Dr. Pere Orti, professor d’Història Medieval de la UdG i autor del pròleg del llibre.El treball de l’Alejandro Martínez va merèixer ser guanyador de la cinquena edició de la Beca de Recerca La Selva 2011, convocada pel Consell Comarcal de la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada per l’Arxiu Comarcal de la Selva. Aquesta publicació recull part de la documentació de la tesi doctoral que esta elaborant sobre el vescomtat dels Cabrera. Aquest territori comprenia més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. El territori maresmenc que pertanyia als Cabrera anava des de les parròquies d'Arenys fins a Tordera, el que avui denominem "Alt Maresme". El llibre analitza l’estructura del vescomtat a través dels seus agents i les estructures de poder. Com ja hem dit les viles capdavanteres del vescomtat van ser Blanes i Hostalric: la primera com a lloc de residència, cort dels vescomtes i gran centre comercial i la segona com a centre administratiu.
La segona de les novetats editorials, Masies, urbanisme i poblament al Maresme”, es va presentar el passat divendres 19 d'abril de 2013 a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d'Alella. El llibre recull, al llarg de 168 pàgines, les comunicacions presentades en la VI Trobada d'entitats locals i comarcals de recerca històrica que es va celebrar el passat mes d'octubre a Can Lleonart, i forma part dels compromisos assumits pel col·lectiu alellenc “Cerquem les Arrels” a l'hora de fer-se càrrec de l'organització de les jornades. Els treballs de coordinació, correcció, disseny i maquetació han estat assumits per ells i la seva publicació ha estat possible gràcies al suport econòmic de l'Ajuntament d'Alella i de l'Institut Ramon Muntaner.
Entre els escrits publicats que conté el llibre hi podeu trobar diversos capítols que tracten del patrimoni medieval de Maresme: Llogaret, terme, parròquia. Alella, la consolidació d’un municipi baixmaresmenc al segle X (de Cristina Armengol); L’enclavament com a factor del domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar (de Marc Pons i Pau Ubach) ; La quadra o domus del Cros d’Argentona (de Enric Subiñà); Masies i poblament al Veïnat de Mar de Vilassar (1500-1784) (de Alexis Serrano) ; La masia com a element de colonització del territori. El cas d’Alella (de Mireia Barnadas) i Molins fariners del Maresme. Darreres intervencions (2003-2012)  (de Jaume Vellvehí).

Presentació del llibre d'Alejandro Martínez a Blanes [Font: Ajuntament de Blanes]
Presentació del llibre Masies, urbanisme i poblament al Maresme” a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d'Alella.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Presentació a la Biblioteca de Tordera dels llibres “L’Abans” de Joan Bou i “Maresme Medieval” de Joaquim Graupera i del fotògraf Anton Briansó.


El passat divendres 19 d’abril de 2013 va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació de dos llibres dins la programació de la Festa de Sant Jordi 2013. En primer lloc, Joan Isern , president del Club Filatèlic de Tordera, va presentar la feina feta per Joan Bou Pla i  va presentar el projecte de recollida d’informació per a la redacció del volum de “L’Abans” dedicat a Tordera. Es tracta d’un llibre coordinat per Joan Bou Pla que formarà part d’una col·lecció, de la qual ja se’n han publicat molts volums, on es recull la història gràfica d’una població. Serà un llibre que portarà el titol de Tordera. Recull gràfic 1870-1979 i es vendrà en fascicles, el primer dels quals sortirà el proper mes de maig quan es farà la presentació del mateix.
En segon lloc, vaig presentar el llibre “Maresme Medieval”, del qual vaig ser autor dels textos. Aquest volum també forma part de la col.lecció Pobles medievals de Barcelona  i recull en forma de fitxes el patrimoni medieval de la comarca del Maresme. La finalitat de la col.lecció és de ser utilitzat com una guia de viatges i per tal d’ajudar a aquesta utilització el contingut esta ordenat alfabèticament per pobles amb unes indicacions per l’accés a cada una de les viles. El contingut exhaustiu però alhora divulgador ofereix una guia al visitant que li permetrà visitar l’indret des del punt de vista del patrimoni medieval. Alhora és un llibre de regal ja que hi ha una important presència de fotografies en color que il·lustren des del punt de vista artístic aquest patrimoni. Les fotografies estan realitzades pel fotògraf reusenc Anton Briansó.
Agraeixo des d’aquí la oportunitat de poder presentar el llibre a Tordera i l’ajut per organitzar l’acte a Silvia Anfrons, Directora de la biblioteca i a Joan Bou Illa i Joan Bou Pla per la seva amigable col·laboració. Tota la meva gratitud també al públic assistent per la seva presència.
Joan Isern, i president del Club Filatèlic de Tordera presentant a Joan Bou Pla.
Joan Bou Pla presentant el seu llibre de "L'abans" sobre Tordera. Recull gràfic 1870-1979
Joan Bou presentant a Joaquim Graupera.
Joaquim Graupera durant la presentació
Moment d'escriure la dedicatòria dels llibres.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Mn. Fèlix Paradeda i Robert, historiador de Malgrat


A principis de segle, dins la corrent historiogràfica lligada al Noucentisme, cal destacar a la nostra comarca la figura de l’historiador Mossèn Fèlix Paradeda i Robert.
Fèlix Parareda va tenir una formació eclesiàstica i una vocació pedagògica. Va ostentar diversos càrrecs parroquials:  rector de Palamós, beneficiat de la parròquia de Malgrat i mestre d’instrucció pública.
Com a historiador va preocupar-se  de documentar el patrimoni i la història de les parròquies on va ser destinat, publicant una monografia dedicada a Malgrat (1915) i una altra al patrimoni de Palamós (1901). Com seguidor de la corrent Noucentista busca descriure una història total i als seus llibres s’hi poden trobar dades de hidrografia i paisatge, folklore, edificis importants, fets que van marcar la parròquia, etc.. També va publicar altres obres de contingut religiós com “Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [Palafolls] “ (1920) i un llibre de  “Proses i versos históric-follkórics” (1929). Va col·laborar en la redacció de la revista “Germanor”, el primer periòdic de la vila de Malgrat, amb la redacció de notes diverses.
Jordi Amat va trobar dades sobre la seva mort, quan comptava l’edat de 73 anys, dins el context de la repressió dels incontrolats envers els càrrecs eclesiàstics en els primers moments de la Guerra Civil (1936-1939). Els fets van començar la matinada del 5 d'agost del 1936 en que van ser assassinats tres sacerdots i dos pares maristes (Narcís Jofre Costa, Joaquim Turró Vifias i Anastasi García Díez). Van ser conduïts a les afores de la població i van ser morts a trets a les parets del cementiri desprès de patir una sèrie de vexacions. La matinada del dia 7 al 8 d'agost, li va tocar el torn a mossèn Fèlix Paradeda. Durant la nit, una patrulla armada va trucar la porta del seu domicili. En treure aquest el cap per la finestra per assabentar-se del que passava, va rebre una descàrrega, s'ignora si únicament va ser ferit o bé mort a l'acte. Va ser conduït en llitera al cementiri de Malgrat, on va ser enterrat.

Bibliografia de Mn. Félix Parededa
  • Paradeda i Robert, Félix (1901). Monografía histórica de la villa de Palamós y sus alrededores.  Girona: imp. de José Franquet. 80 p.
  • Paradeda i Robert, Felix (1915).  La vila de Malgrat i sos contorns : Apuntaments històrics. Blanes : imp. de R. Roig. 168 p.
  • Paradeda i Robert, Felix  (1920) . Novena a la Verge Santíssima que es venera baix el títol i imatge de la Mare de Déu de les Ferreries [de Palafolls] . Blanes : imp. Blandonia. 30 p.
  • Paradeda i Robert, Félix (1929). Proses i versos históric-follkórics . Malgrat : S. Montalt. 171 p.

 Per a saber-ne més:
  • Ferrer Costa, Joan (2002): “L’origen del nom de Malgrat.Estat de la qüestió” a Matinals,quaderns d’història local, núm.1 . Malgrat de Mar: Arxiu Municipal. p.11-12. Per consulta en pdf
  • Amat i Teixidó, Jordi  (2005). “La repressió a Santa Susanna, Malgrat i Palafolls: 1936-1939” a XXII Sessió Estudis Mataronins. Publicacions presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, P.255-256.
  • Garangou i Tarrés, Sònia (2005). Malgrat 1930-1940: Els anys silenciats . Malgrat: Aj. de Malgrat de Mar. La Comarcal Edicions. p.150. Per consulta en pdf.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Conferència a l'Institut d'Estudis Catalans sobre Francesc Carreras Candi


El passat dilluns 18 de març de 2013, a la sala Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» dins el cicle L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover.
En primer lloc vaig realitzar un esbós biogràfic del personatge. Tot i que Carreras va ser important com a polític, historiador, geògraf, excursionista, folklorista, filatèlic i professor, en la major part de la conferència vaig descriure la seva afecció a l'excursionisme, ja que era el tema central del cicle. L’any 1881 va ingressar a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques amb 19 anys. La primera de les seves excursions va ser a Pedret (29 al 31 de maig de 1887) juntament amb Aulèstia, Gallardo, Palau i Casades. Va ocupar també càrrecs de responsabilitat a l’Associació: va ser secretari de l’ACEC en el període 1888-1890 i va contribuir a la fundació del Centre Excursionista de Catalunya el 1891 de la qual en va ser vicepresident el 1912. En les seves excursions, moltes d’elles publicades en el butlletí de l’entitat, destaquen les descripcions de castells (Montserrat, La Roca, Taradell, Burriac...). A banda de la seva herència documental referent a la transcripció de documents, llegà unes quantes cròniques inèdites de les excursions, dibuixos i fotografies que avui són testimonis d’uns edificis que han arribat molt malmesos a l’actualitat. De les seves excursions cal remarcar les que va efectuar amb Joaquim Miret i Sans. Ells dos es coneixien a nivell familiar per l’amistat dels seus pares. La primera de les excursions que van fer junts va ser al Pallars, on anaren diverses vegades (la primera el 1896 i la segona la primavera–estiu del 1897). També van viatjar a la Cerdanya i l’Urgell el 1905, on també van tornar el 1912.  Finalment, vaig fer referència a la seves estades i excursions pel Maresme on tenia la segona residència a Argentona. En aquest indret va publicar una sèrie de llibres amb el titol comú de Biblioteca històrica del Maresme.

Per a més informació
[18-03-2013] – Conferència «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...