dimecres, 29 de maig de 2013

L'excursionisme científic i Carreras Candi a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 23 de maig de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de l'afició excursionista de Francesc Carreras Candi. El motiu d'estar convidat al programa va ser per parlar d'un tema que ha estat objecte d'una conferència recent al Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta conferència forma part d'un cicle dedicat a l'excursionisme científic i la seva contribució al coneixement del patrimoni artístic català.

El cicle que porta el títol de "L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover" ha estat organitzat per Amics de l'Art Romànic i va ser ofert per primer cop en els locals de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. La primera de les xerrades del cicle va anar a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme i porta el títol de «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme». La segona va ser impartida per la Dra Francesca Español amb el títol «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover» i finalment va ser la meva que va cloure el cicle amb el títol de «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval».

Per escoltar el programa: http://www.ivoox.com/2013-05-23-el-raco-audios-mp3_rf_2072240_1.html



diumenge, 26 de maig de 2013

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (3) : Conferència sobre l'arquitectura gòtica al Maresme


El dimarts 21 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la tercera sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. Per motius de disponibilitat personal em va ser impossible poder fer aquesta sessió i vaig demanar a l'amic i company Alexis Serrano que la pogués oferir ell, fet que li agraeixo. L'Alexis Serrano és llicenciat en història per la UB i Graduat Superior en arxivística i gestió de documents per la UAB.
En aquesta sessió es va parlar de l'arquitectura gòtica entre els segles XIV i XVI. En primer lloc es va plantejar les novetats urbanístiques a la comarca amb l'aparició dels burgs i de les viles noves. Seguidament es va fer un repàs a la tipologia de masies i la problemàtica que presenta el seu estudi. En quan a edificis civils, es van tractar els molins fariners i també els edificis militars. En aquesta época es dóna la conversió de molts castells roquers en castells palaus, així com l'aparició, ja en el segle XVI, de la defensa contra la pirateria turca amb l'emmurallament de ciutats com Mataró o la construcció de torres de defensa en les masies. El gruix de la informació es va centrar en l'anàlisi dels edificis religiosos. Malgrat que en el Maresme disposem de pocs monestirs medievals, tenim un edifici remarcable en la cartoixa de Montalegre a Tiana. La majoria dels edificis parroquials es van renovar en estil gòtic tardà ja en el segle XVI i han esdevingut les construccions més emblemàtiques de l'arquitectura gòtica al Maresme poden-se observar la introducció lenta de motius ornamentals classicistes. Per acabar es va fer referència a les ermites i les seves advocacions com la de Sant Sebastià, Sant Simó etc.
Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]
Alexis Serrano durant la conferència [Fotograma TV Vilassar]

divendres, 24 de maig de 2013

Conferència al Centre Excursionista de Catalunya sobre Carreras Candi


El passat dijous 16 de maig de 2013 vaig poder oferir, a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la conferència sobre Francesc Carreras Candi i l’excursionisme científic. Aquesta xerrada està integrada en un cicle de conferències organitzat per Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans dedicat a commemorar el centenari de Mn Antoni Maria Alcover i que es van oferir en primer lloc el mes de març a l’IEC. La col·laboració amb el CEC ha fet possible la repetició d’aquestes conferències en el seu estatge social.
La conferència que vaig oferir, la segona del cicle, va intentar mostrar la vessant excursionista del personatge, destacant en la seva trajectòria vital, l'interès per l’excursionisme científic. Va estar molt vinculat a l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i en la creació del Centre Excursionista de Catalunya ocupant diversos càrrecs. El rastre de les seves sortides es pot anar seguint a partir de la seva documentació personal, conservada a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (Ca l’Ardiaca), i també en les seves nombroses publicacions. El seu interès per l’excursionisme va consistir més en la recerca de patrimoni artístic i documental que en la vessant més esportiva fet que va contribuir al coneixement del passat històric de Catalunya.


Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz
Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz
Foto:Xavier Hernandez-Capalleja Diaz

dissabte, 18 de maig de 2013

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (2) : Conferència sobre el romànic al Maresme


El dimarts 14 de maig de 2013 va tenir lloc a Can Palauet la segona sessió del curs sobre l’art medieval del Maresme. En aquesta xerrada es va parlar de l’art romànic a la nostra comarca (s.XI-XII). En primer lloc es van presentar els canvis socioeconòmics que van portar al feudalisme i les repercussions que va tenir en l’organització del paisatge. Una dels primers efectes va ser l’aparició dels castells termenats: Dosrius, Palafolls, Burriac, Montpalau...
Seguint amb l’arquitectura es va analitzar l’urbanisme altmedieval amb l’estructura dels pobles de sagrera i es van comentar les poques dades que tenim sobre les masies en aquesta etapa.
Els edificis religiosos conformen la part més important del patrimoni romànic conservat en el Maresme i es van descriure els exemples conservats de monestirs (Clarà, Sant Pol Roca Rossa...) , parròquies /Alella, Tiana, Palafolls...) i ermites (Sant Mateu, Sant Bartomeu de Cabanyes, El Viver....). En aquesta part es va mostrar la manera de poder datar els edificis dins el segle XI o XII a partir de la decoració i les característiques dels seus paraments.
AL final es van mostrar les escasses restes d’escultura i pintura romàniques i es va fer especial incidència a la dificultat de classificar les talles de les Marededéus sedents com a romàniques o gòtiques. 

divendres, 10 de maig de 2013

Monogràfics de Can Palauet de Mataró (1) : Conferència sobre el preromànic al Maresme


El passat dimarts 7 de maig de 2013 vaig oferir la primera sessió del curs "L'art medieval al Maresme" dedicat a l'art preromànic del Maresme. L'objectiu de la conferència va ser el de posar en valor el patrimoni alt medieval de la comarca. Per entendre la gènesi d'aquest estil va caldre veure els precedents i els elements constitutius del context històric. No es pot entendre l'art preromànic a casa nostra sense tenir en compte el substrat hispano romà i visigot que determinar l'ocupació i l'organització del territori i l'entrada de la presència del cristianisme i dels primers llocs de culte d'aquesta religió. Per altra banda, la conquesta carolíngia va condicionar l'erecció de noves capelles fruit de la seva presència i de la nova organització del territori en parròquies. S'introduïren d'aquesta manera els cultes a Sant Martí, Sant Vicenç i Sant Genís.
Tot seguit es van analitzar les característiques arquitectòniques de defineixen aquest estil en base a les capelles conservades i per finalitzar es van comentar les restes de cada una d'elles: Sant Vicenç de Burriac, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat (ara Sant Jaume) de Traià a Argentona, Santa Anastàsia (ara Santa Anna) de Premià de Dalt, Sant Martí de Mata (Mataró) i les darreres descobertes de Sant Pere de Romaguera (Canet de Mar).
El curs continuarà el proper dimarts 14 de maig amb una xerrada dedicada a l'art romànic.

dissabte, 4 de maig de 2013

Ha mort l’historiador Julià Lladó i Gràcia (1928-2013)


El divendres 2 de maig de 2013 va morir l’historiador Julià Lladó i Gràcia. En Julià va néixer a Argentona el 1928, en una família molt vinculada a la vila des l’època medieval.
La seva infantesa va venir molt marcada per la posició política del seu pare, el qual va exercir com alcalde de la vila el 1934.
Malgrat que era fill i nét de mestre d'obres va dedicar la seva vida professional a la indústria tèxtil, formant-se a l’escola tèxtil de Canet.
Va formar part de la junta del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, com a sotspresident i vocal en diverses etapes i va esdevenir el representant d’aquesta entitat a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Fou nomenat Soci d’Honor del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell el 2009.  Va ser una persona que va dinamitzar i fer conèixer la història local del Maresme fora dels límits de la comarca i va promoure des del seu inici les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
També va formar part del grup d’investigació, juntament amb altres companys del CEAJC, sobre els monestirs medievals del Maresme que es van fer entre els anys 2002 i el 2003, sota la coordinació del Grup d’Història del Casal i amb la participació del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”i el Cercle d’Història de Tordera.
Va publicar diversos estudis sobre temàtica medieval a la revista Fonts, Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, alguns d’ells en estreta col·laboració amb Enric Subiñà i Coll, David Farell i Garrigós, Francesc Lladó Tubau, Oriol Calvo Vergés i Josep Lladó i Pascual.
·         La capella de Sant Sebastià : Fonts, núm. 5 (2001)
·         L'assentament de la nissaga Lladó a Argentona : Fonts, núm.6 (2001)
·         Les masies d'Argentona : Fonts, núm. 8 (2001)
·         Els jaciments arqueològics d'Argentona : Fonts, núm.12 (2002)
·         La carta arqueològica d'Argentona. Estat actual : Sessió d’Estudis Mataronins , núm.19 (2002)
I altres en solitari:
·         El nom d'Argentona: Fonts, núm. 3 (2000)
·         Sant Julià d'Argentona: Fonts, núm. 5 (2001)
·         El castell de Vilassar : Fonts, núm. 9 (2002)
·         L’arxiu parroquial d’Argentona : Fonts, núm. 12 (2002)

A aquells qui vàrem tenir el plaer de conèixer-lo, ens deixa un record de companyonia. La seva forma d’actuar buscant les complicitats de les entitats del Maresme i esperonant a la col·laboració entre tots hauria de ser un model per a tothom Des d’aquí voldria retre un sentit homenatge a aquest gran company i col·laborador !!!

Julià Lladó Gràcia [Procedència Foto CEAJC]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...