dissabte, 21 de setembre de 2013

«Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 19 de setembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)  per parlar de «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert previament com a conferència en l'Open 48 hores Puig i Cadafalch del 7 d'octubre de 2011 a la casa Coll i Regàs i va ser repetida el 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast organitzat per Amics de l'Art Romànic, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans.
En aquest cas vaig decidir començar pels inicis de Puig i Cadafalch en la seva etapa de formació, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. Vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 
Puig i Cadafalch ens va deixar, entre altres coses, el primer estudi detallat del nostre romànic. També diverses restauracions, que ara poden ser criticades, però que eren un reflex de l'esperit de l’època, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.
Per escoltar el programa:


dissabte, 14 de setembre de 2013

Conferència sobre Carreras Candi a Argentona

El passat dijous 12 de setembre de 2013 a les 20h, dins dels actes de la Diada a Argentona, vaig oferir la conferència "Francesc Carreras i Candi i l'excursionisme científic". Aquesta xerrada ja la vaig poder exposar prèviament a l'IEC i al saló d'actes del CEC. Forma part d'un cicle dedicat a la contribució de l'excursionisme científic a la documentació i descoberta de l'art medieval català organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 
El fet de poder-la repetir a Argentona queda clar per la vinculació del personatge amb la vila. El 1861, els germans Caietà i Josep Carreras van comprar el mas Salvador (Argentona) a Gaspar Font i Sagarra juntament amb el mas Font i diverses peces de terra per 160.000 rals. El mateix any, Josep va cedir la seva part al seu germà Caietà . Francesc Carreras el va heretar el 1878 al morir el seu pare. Va ser un dels seus llocs d'estiueig i va fer que frequentès el Maresme. Va escriure moltes de les excursions que feia per la zona iniciant una sèrie de llibre sobre el patrimoni medieval del Maresme (Cabrera, Burriac, Argentona...).

Francesc Carreras va excel·lí en diverses facetes: advocat, geògraf, filatèlic, folklorista, periodista, historiador... Va introduir-se en l’estimació del patrimoni artístic i arqueològic a partir de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques on hi ingressà el 1881 a l'edat de 19 anys. El 12 de setembre de 1878 es va produir una escissió per desavinences en la Junta i es va fundar l'Associació d’Excursions Catalana amb Fiter i Arabia com a capdavanters. Francesc Carreras Candi va gestionar la fusió de les dues entitats el 1891, que agafà el nom de Centre Excursionista de Catalunya i va  ocupar el càrrec de secretari segon a la junta interina. 
Va col.laborar també en la fundació de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (1898) gràcies a l'amistat amb Joan Cabanyes. Aquestes dues associacions fomentaran l’estimació pel patrimoni a través de les excursions de lleure i científiques. De moltes d’elles en tenim constància per l’edició d’una crònica en els butlletins d’ambdues entitats.
Al llarg de la conferència es va anar documentant moltes d'aquestes descipcions a partir de material inèdit de l'arxiu de Carreras.
Públic assistent a la xerrada (Fotografia : E. Subiñà -CEA)
(Fotografia : E. Subiñà -CEA)
(Fotografia : E. Subiñà -CEA)

dimarts, 10 de setembre de 2013

El patrimoni medieval del Maresme escenari de "Estelades al Cim"


El passat diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia, en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i per escalfar motors de cara a la Via Catalana, es va proposar, per parr del "Col.lectiu Estelades al Cim" realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya  per tal de cobrir d'estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país.

La gent que va voler participar en aquest projecte només calia tenir-ne ganes de pujar a un cim de Catalunya amb una estelada al coll i fer-s'hi una foto, la qual s'havia de compartir a través de la pàgina web http://www.esteladesalcim.cat
El patrimoni medieval del Maresme hi va ser representat en el castell de Burriac (Cabrera de Mar); el castell de Palafolls; Montcabrer i el castell de Montpalau. Evidentment, altres cims del Maresme sense patrimoni medieval també van tenir la visita d'estelades.
Jo vaig participar amb la meva família al Puig de les Cadiretes de Tossa de Mar.


Gran quantitat de gent va omplir d'estelades el Castell de Burriac
El cim de Montcabrer
Burriac des del cim de Montcabrer
En el cim del castell de Palafolls

Uns 30 veïns de Pineda i Calella també al castell de Montpalau. Al fons, al Turó de la Guàrdia també hi havia estelades.
La meva família i jo al Cim de les Cadiretes de Tossa de Mar

dissabte, 7 de setembre de 2013

La tipologia de “Mas Torre” al Maresme Medieval.

La tipologia de “Mas torre” la podem identificar a partir del segles XII al XIII i seria un model vigent fins el s.XV. Serien construccions exemptes de planta rectangular tendint al quadrat, amb parets ben construïdes amb gruixos de 70 a 110 cm i amb fileres regulars de pedres, fet que indicaria una especialització d’un ofici de constructor. Podrien presentar dos o tres pisos d’alçada i les cobertes serien a un sol vessant amb pisos separats per bigues amb diferents estances. Els portals estarien adovellats en l’accés principal i podrien presentar arcades i finestres de pedra. Aquestes construccions estarien proveïdes de planta baixa amb una funció de treball ( corts, magatzems per les eines...) i amb un primer pis on hi trobaríem situat el dormitori principal i una estança de cuina-menjador, que seria el precedent a la sala. En els pisos superiors, hi podrien haver altres habitacions i altres espais destinats a graner i pallissa. Aquesta tipologia va ser identificada per primer cop per Joan Ferran Cabestany amb els masos de Pontons (Alt Penedès) i fixada finalment per Manuel Riu en l’estudi dels masos de la Vall de Lord (Solsonès). A diferència del mas horitzontal, sembla que serien residència de pagesos benestants (batlles o agents senyorials) i segurament molts d’ells evolucionarien vers una casa forta o un mas clàssic en l’etapa postremença. Al Baix Maresme hem identificat diferents masos que serien d’aquesta tipologia, malgrat que les diferents ampliacions els han desvirtuat: Mas Calm (actualment Can Jonc) d’Alella; Can Llauder, Mas Moió, Can Reimir, Can Caramany i Can Fabré a Argentona; Can Carles de Cabrera de Mar; Can Terrades, Cal Batlle, Ca l’Estapé i Can Rimblas de Dosrius; Can Calons, Can Balansa, Can Marquès i Can Franquesa de Premià de Dalt; Can Boter de Tiana i l’antic Mas Pi de Vilassar de Dalt.

Bibliografia i referències:

GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran i defensada el 18-04-2012. Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p.91-92.  Per consulta en xarxa


Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)
Interior del primer pis del Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)
Mas torre de Can Calons (Premià de Dalt)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...