dijous, 28 de gener de 2016

Presentació "IN MARITIMA, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval"

Us presentem IN MARITIMA, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval que es celebrarà el dissabte 2 de juliol de 2016 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, dedicat al S XV, període transcendental en la història del nostre país. 

Aquest Simposi neix amb la voluntat de ser un fòrum específic de debat i coneixement sobre el ric patrimoni medieval de la nostra comarca.

Us adjuntem el programa, amb la fitxa d’inscripció, i us animem a presentar comunicacions, ja sigui sobre el tema propi de les jornades o genèriques d’època medieval, centrades totes en la comarca del Maresme.

Els terminis d’inscripció, ja sigui per aportar comunicació o per assistir, els trobareu especificats en el tríptic adjunt. Us preguem que feu la màxima difusió de la informació en el vostre àmbit.
Esperant que la iniciativa sigui del vostre interès restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Cordialment,
Joaquim Graupera Director In Maritima​

Enric Ortega Rivera
Secretari tècnic In Maritima
Tel. 93 750 74 88
museu@vilassardedalt.cat
Per a més informació: Tríptic


diumenge, 24 de gener de 2016

Conferència «El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic» a Sant Pol

Aquest mati de diumenge a les 12.00 h. ha tingut lloc la conferència «El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic» que he fet a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar). Primer voldria donar les gràcies als que han pogut acompanyar-me a la xerrada i als que els hi hagués agradat venir però no han pogut. També voldria agrair la invitació a participar en l'acte de la Sra. Montserrat Garrido Romera, Alcaldessa de la vila i la Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura que també em varen acompanyar en la lectura de la comunicació que vaig fer en el passat congrés sobre la Cartoixa. Em sap molt de greu que la xerrada tingui lloc en uns dies de dol per la població. Des d'aquí el meu condol als familiars i amics més propers.

En la xerrada he plantejat, com indica el títol, totes les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades plantegen encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc. Espero que la xerrada hagi aportat una mica de llum a la qüestió. Restem  a l'espera de que algun dia es pugui excavar el conjunt.
En definitiva, ha estat una experiència molt enriquidora per poder acostar-nos als secrets del monestir de Sant Pau, malgrat que alguns continuaran encara per desvetllar.
Presentació de la conferència a càrrec de la  Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura.
Presentació de la conferència a càrrec de la  Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura
Durant de la xerrada
Públic assistent

divendres, 22 de gener de 2016

L’ampliació gòtica de Sant Pere de Premià (1558-1588)

A la segona meitat del s.XVI, l’església parroquial de Premià s’havia quedat petita. El primer de novembre de 1558 el Vicari General, va donar llicència als obrers de la parròquia per allargar l’església, tirant certa paret a terra y que entrant es posi la sagrada eucaristia a l’armari on hi han els vasos sagrats. La reforma va consistir en la construcció d’una capella a la part baixa del campanar. Per fer això es va substituir la volta de canó per una coberta amb una volta de creueria i es va procedir a l’obertura d’un pas cap a la nau i cap el creuer.

Unes segones reformes es van realitzar entre el 1581 i 1582. En aquest cas, el 9 de maig de 1581 es va donar ordres per reparar la fàbrica de l’església. Segons el testimoni que ha quedat d’un permòdol podem deduir que l’accés al campanar va quedar inutilitzat i es devia construir una escala de fusta provisional per accedir al campanar des del primer pis. Les obres van consistir en construir un cor elevat sobre l’entrada i un nou accés d’obra al campanar des d’aquest. A la inscripció de la llinda del campanar hi figura la data d’acabament de les obres del cor “ IHS XPS ANY 1582”.

La tercera fase de les reformes es va iniciar l’any 1588, segons tenim documentat a partir d’una àpoca per la compra de pedra de Montjuïc a favor del mestre de cases Antoni Mateu pel valor de 10 lliures i 1 sou, de les 150 lliures que tenia contractades. També en una visita pastoral efectuada aquell mateix any, el visitador va descriure que “la dita sglésia parrochial se és crescuda a la part de ponent ahont és lo fossar y en lo spay que s’és pres oper a créixer dicta sglésia era lo fossar de les cases del mas Partellà y del mas Cisa de Munt... atès y majorment que dit fossar és xich y donat lloch per a fossar a dits Partellà Y Cisa desà en dit cementiri seria engendrar qüestió” . Les obres van anar dirigides a acabar el campanar segons testa el llibre de l’obra de la parròquia. Sembla que el campanar estava inacabat des del s.XIV i els jurats van nomenar procuradors per col·lectar diners per dita obra. 
Del 12 d’abril de 1613, s’ha conservat una àpoca de 70 lliures a favor del mestre de cases de Mataró Joan Salvador i autoritzada per Salvador Manent i Miquel Cisa, jurats de Premià pels treballs en l’obra del pinacle del Campanar. L’estil del campanar serà semblant als de Sant Julià d’Argentona, Sant Sadurní de Collsavadell (Llinars) i Santa Maria de Cardedeu.

Bibliografia

divendres, 15 de gener de 2016

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.
Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.
Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.
 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €
Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes»
La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.
El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.
Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria

dilluns, 11 de gener de 2016

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Magrana (Argentona)

La imatge de la Mare de Déu de la Magrana pertanyia a la parròquia de Sant Julià d’Argentona. L’any 1922, es conservava a les golfes de la casa rectoral, quan va ser identificada pel bisbe com a una obra de valor en una visita pastoral i va ser traslladada al fons del Museu Diocesà de Barcelona per a la seva millor conservació.
La Mare de Déu de la Magrana és una imatge de fusta d’àlbar policromada i daurada que representa la Mare de Déu dempeus amb el nen sustentat amb el palmell de la mà dreta (128 x 43 x 25 cm). Amb l’altra mà subjecta un pom, que al ser confós amb una magrana, ha donat el nom a la imatge. 
El mantell cobreix el cap de la verge fixat amb una diadema i el cabell ondulat sobresurt fins l’alçada de les espatlles. La imatge porta una túnica cenyida per un cinturó i recoberta per un mantell que queda recollit en el braç esquerra. Els plecs de la roba són força realistes i permeten observar una acurat treball naturalista. 
La imatge presenta un lleuger contrapposto o hanchement, habitual en les representacions de la Mare de Déu de tradició gòtica. A la part baixa de la túnica es mig apunten unes sabates apuntades. 
El nen apareix dret, nu, amb la mà dreta en actitud de beneir i un ocell a l’esquerra, i sostingut per la mà dreta de la mare. 
La imatge presenta una tipologia bastant tardana de les Mare de Déu dempeus de tradició gòtica que Clavell ja va datar dins una cronologia del s.XV. 798 El tractament del rostre de la Verge, que presenta una factura molt propera a models germànics, ens pot fer apropar la cronologia cap a finals del s.XV. De fet, la primera visita pastoral on s’esmenta un altar dedicat a Santa Maria és la del 1498. 
El model de imatge de la Verge amb el Nen dempeus es va començar a introduir a la Borgonya en el s.XII. Aquesta imatge representa ja a Maria dreta i sosté amb el seu braç, sovint l’esquerra, l’Infant que apareix jugant amb un ocell o relacionant-se amb la Mare (intenta prendre-li la corona, la mira i riu, entre altres actituds de relació entre ells. Un element característic d’aquestes imatges, com hem vist, és la posició de contrapposto o hanchement, en que els malucs de la Verge del costat que sosté el Nen és elevat per tal de imitar una posició que possibilita una millor sustentació del nen en braços. Aquest tipus d’imatge s’introdueix arran de situar la imatge de la Mare de Déu en el mainell de les portades. Segons Vicens, a partir de la tercera o quarta dècada del s.XIV, aquesta tipologia de Mare de Déu ja esdevé el model preponderant a Catalunya.

Font: 
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap 5, p.190-191 Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa.
Mare de Déu de laMagrana (Argentona) [Fotografia:MDB-371]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...