divendres, 22 d’abril de 2016

Novetats de Sant Jordi 2016 sobre la història medieval del Maresme

Aquest Sant Jordi es presenta carregat de novetats, ja que s’han presentat diversos llibres amb temàtica relacionada amb el Maresme Medieval.

1.- ALCALDE, Sergi (coord) (2016). IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Dissabte 11 d’abril del 2015. Canet de Mar. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016


Aquest llibre presenta les actes de la IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme que es va celebrar el dissabte 11 d’abril del 2015 a l’Aula Magna de l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet, amb la participació de nombroses entitats del Maresme, la Selva, el Barcelonès i el Baix Empordà. A banda de la salutació del Sr. Xavier Mas Gibert i de la presentació de la Sra. Montse Viader i Crous de l’Arxiu Històric d’Hostalric (AHH) el llibre presenta el conjunt de comunicacions presentades a la Trobada i que continua el disseny i el format de les trobades anteriors. De la temàtica d’aquest bloc, medieval i principis de l’edat moderna (fins el s.XVI), cal destacar els següents articles:
  • Sàiz i Xiqués, Carles «De la primitiva fortalesa medieval a l’actual Castell de Santa Florentina. Mil anys d’història a la Vall de Canet». P. 13-37
  • Mallorquí, Elvis. «Els senyors del Castell de Dosrius, segles XI-XIII» , p.51-65
  • Pons, Marc.  «El matacà, un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici», p.39-49
  • Martínez, Àlex,  «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV», p. 67-74
  • Soldevila, Xavier. «El Castell de Palafolls al segle XV»,p.75-80
  • Graupera, Joaquim. «De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Maresme a la baixa edat mitjana», p.81-93
  • Galindo, Esteban. «Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residència reial de Bellesguard»,p.95-104
  • Viader, Montserrat. «Defensant el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna», p.105-110
  • Bou Illa, Joan ; Bou Pla, Joan; Vellvehí, Jaume. «La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999-2015)», p.111-123
  • Campo, Ferran del. «La casa forta de Menola», p.125-135
  • Formiga, Josep. «La torre de l’Esparra, la torre Gallina, i la torre de Bedós», p.137-148
  • Serrano, Alexis. «Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades» ,p.149-160
  • Alcalde, Sergi. «Les torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet», p.161-180



2.- López Figueroa, Montse (2016). Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’Ermita de Santa Rita de Mataró. Mataró: Patronat de l’Ermita de Santa Rita.

El dimarts dia 19 d'abril de 2016 a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala d'actes del Museu Arxiu de Santa Maria es va celebrar la presentació del llibre «Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l'Ermita de Santa Rita de Mataró», editat pel Patronat de l'Ermita de Santa Rita. L'acte comptà amb la participació de Salvador Freixas, prevere responsable del culte a l'ermita; Joaquim Graupera, Doctor en història de l'art; Nicolau Guanyabens, Director del Museu Arxiu i Montse López Figueroa, autora. L’acte que va ser presentat pel periodista Joan Salicrú, va convocar un públic nombrós que ompli la sala completament. El llibre de 71 pàgines recull tota la documentació escrita i fotogràfica de l’ermita de Sant Sadurní i Santa Rita del veïnat de Valldeix de Mataró la qual es troba documentada des del s.XI. El llibre es complementa amb un punt de llibre i un plànol de com arribar-hi de Josep Baron.


 

3.-  Roqué i Margenat, Josep M. (2016). La gent d’Òrrius a través de la història. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.

El dissabte 23 d’abril de 2016 al migdia es presentarà a l’Ajuntament d’Òrrius el llibre «La gent d’Òrrius a través de la Història». L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’«Òrrius i el suport del Grup d’Història del Casal. Roqué ja havia publicat el llibre Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble» editat pel GHC l’any 1998 del qual el present treball és, en part, una posada al dia.
L’obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants, fins als quaranta-set, en suport digital. El llibre descriu les principals nissagues de famílies del poble, alguns dels quals destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials, com els Riudameia, els Parellada o els Fontdevila. En els capítols que s’inclouen en el CD descriuen les relacions de dependència dels homes d’Òrrius amb una diversitat d’institucions feudals, civils i eclesiàstiques. Es tracten també qüestions sorgides arran de les relacions dels orriencs amb l’administració de la parròquia i altres fets propis de la societat civil. Finalment són descrits diversos aspectes dels fets coneguts dels darrers dos-cents anys i, a més s’inclouen aspectes com els canvis en el medi ambient, un recull de toponímia de totes èpoques per orde alfabètic i, per acabar, un Índex cronològic. El llibre s’acompanya d’un punt de llibre d’obsequi. L’acte anirà a càrrec de l’autor i serà presentat per l’Alcalde de la vila d’Òrrius.

4.- BORRELL BORRELL, Francesc (2016). Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble. Sant Cebrià de Vallalta: Centre d’Estudis Sant Cebrià.


El diumenge 17 d’abril de 2016 a la Sala Gran de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta va tenir lloc la presentació del llibre “Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble (1500-2014)” a càrrec del seu autor Francesc Borrell, conegut a la vila com el Kiku de Ca l’Andreu. L’acte presentat per Anna Parera, presidenta del Centre d'Estudis Sant Cebrià, va comptar amb una àmplia assistència. Prop d’un centenar de persones no es van voler perdre un esdeveniment organitzat pel CESC que va servir per conèixer una mica més la història del municipi gràcies a la tasca d’investigació que ha fet Borrell. L’autor va repassar els fets més importants que ha viscut Sant Cebrià des de la seva fundació i al final de l’acte va signar nombrosos exemplars. El llibre es pot adquirir a la llibreria Serrat de Sant Cebrià.


diumenge, 17 d’abril de 2016

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval» a "El racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.
El programa mostra el contingut de la xerrada que amb l mateix títol vaig oferir el dimarts dia 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte.
En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc.

Per escoltar-ho en MP3: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.


dissabte, 9 d’abril de 2016

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el document sobre les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485

El passat 14 de març de 2016, es va fer públic que l’Arxiu Comarcal del Maresme va ingressar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya el pergamí de les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485 a més de 6 plànols amb els projectes dels 6 portals de la muralla de Mataró del segle XVI, per tal que els restauradors d'aquest ens depenent de la Generalitat de Catalunya en faci la restauració i possibilitin la seva conservació futura.
El pergamí de l’any 1485 (1972 x612 mm) es un document molt interessant, que deixa palès el procés que visqué el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV que culminà amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1485. La intervenció consistirà a netejar-lo; fer-ne una consolidació puntual; estabilitzar-ne les dimensions i plantejar un nou sistema de presentació que en permeti un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible la correcta visualització d’una peça com aquesta, de gran format.
La previsió és que el pergamí retorni a l'Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l'entorn de la festivitat de les Santes d'enguany. L'arxiu Comarcal del Maresme i l'àrea de Cultura del Consell Comarcal estan coordinant, amb els pobles de la vella Baronia del Maresme, algunes activitats de difusió d'aquest document tan important que permet explicar un dels punts culminants de la història de la comarca.
Els projectes dels portals de la muralla, atès que el tractament és més llarg, retornaran a Mataró cap a finals d'any.

Per a més informació: El punt avui  ;  Maresme 360 ; Diari Maresme
D'esquerra a dreta: Alexis Serrano, director de l'ACM; Montserrat Clavell i Josep Maria Clariana del ACM i Carme Balliu, Cap de Restauració del CRBMC. Fotografia EPA
Detall del pergamí 
Dos dels dibuixos del portal

dilluns, 4 d’abril de 2016

Visita al Peiregòrd - Dordonya medieval amb Amics de l'Art Romànic (IEC)

Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 vaig poder participar en la visita comentada als monuments romànics del Perigord- Dordonya amb Amics de l’Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, acompanyat d’una trentena de socis i simpatitzants de l’associació. 
El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.
Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.
Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.
Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!

Comentant la portada de Gran Brassac
A la plaça de la bastida de Monpazier
Explicant l'església d'Agonac
El claustre de Cadouin

Tots els participants a St Jacques d'Aubaterre
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...