dijous, 29 de desembre de 2016

VIII DIADA PUIG I CADAFALCH organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch al parc central de Mataró

El passat diumenge 18 de desembre de 2016 al Parc Central va tenir lloc la VIII DIADA PUIG I CADAFALCH organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. Enguany aquesta ofrena floral al seu monument del parc central de Mataró va agafar un cert relleu ja que es recordava el 60è aniversari de la seva mort, ocorreguda el 23 de desembre del 1956. De la mateixa manera, l’acte es va presentar com l’avantsala del 2017, any en el qual es celebraran, els 150 anys del seu naixement i els 100 anys del seu nomenament com a President de la Mancomunitat de Catalunya, amb un seguit d’actes a Barcelona i a Mataró, que s’anunciaran pel proper gener del 2017. 

Entre el nombrós públic hi assistiren l’alcalde de Mataró, els regidors de cultura d’Argentona i Mataró i els representants de les associacions Club d’Opinió Jaume Llavina, Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, MEM que feren una ofrena floral davant del monument de Josep Puig i Cadafalch. L’acte que va estat conduït pel periodista i historiador Manuel Cusachs, membre de la junta d’Amics de Puig i Cadafalch, va comptar amb el parlament de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, una de les entitats organitzadores. Aquest va glossar la vessant política de Puig en un parlament titulat “Paraules de Josep Puig i Cadafalch, polític” i la coral de l’Institut Puig i Cadafalch, dirigida per l’Anna Bueno, va interpretar algunes cançons tradicionals que va culminar amb tot el públic assistent cantant “Els segadors”.

Manuel Cusachs, membre d'Amics de Puig i Cadafalch, presentant l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Jaume Vellevehí, membre del Grup d'Història del Casal, durant la conferència. [Fotografia: Quim Graupera]
Jaume Vellevehí durant la conferència. [Fotografia: Amics de Puig i Cadafalch]
La coral d'alumnes de l'Institut Puig i Cadafalch interpretant les cançons populars [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte.[Fotografia: Amics de Puig i Cadafalch]

dimarts, 27 de desembre de 2016

Dues noves publicacions sobre el monestir de Sant Pol de Mar

Aquest mes de desembre de 2016 s'han publicat dos articles meus sobre el monestir de Sant Pol. 


El primer correspon a la revista de Canet «El Sot de l'Aubó». Reflecteix el contingut de la xerrada que vaig fer a Sant Pol de Mar dins el marc de la Festa Major al passat gener de 2016. Es tractava de descriure quin seria l'aspecte del monestir de Sant Pol des de la perspectiva d'un historiador de l'art, ja que la major part dels escrits sobre el monestir han tractat més la part històrica i s'ha desatès la part de les restes materials i l'estructura que devia del monestir.
La segona és la comunicació que vaig llegir en el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya” que es va celebrar durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231). En aquesta versió és va donar més èmfasi a l'estructura del monestir cartoixà.
En ambdues intervencions es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, que pertany a l'etapa fundacional del monestir (s.IX-X) o per alguns anteriors; l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.
Esperem que aquests articles tinguin una bona acollida.

dilluns, 26 de desembre de 2016

El cadirat del cor de Santa Maria del Mar retrobat. Centre de les activitats del mes de novembre de 2016

Aquest passat mes de novembre de 2016 vaig poder donar a conèixer, en diferents plataformes, la recerca que em va portar a la troballa d’un grup de seients conservats del cor gòtic de Santa Maria del Mar que fins ara es creia desaparegut en la seva totalitat. La difusió de la troballa ha centrat les meves activitats durant el passar mes de novembre. En primer lloc, en una conferència a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona) el 7 de novembre de 2016, amb el títol «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar». En segon lloc, dins el cicle de xerrades del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada» organitzat per AAR-IEC, IRH-UdG, Patrimoni 2.0, TEMPLA Team, que va tenir lloc entre els dies  14 i 15 de novembre de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans, vaig presentar la ponència «Retaules, promotors, memòria i devocions de les capelles» presentant així la recerca en l’àmbit acadèmic. No gaire més tard, a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins, celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró el dissabte 19 de novembre de 2016 vaig presentar la comunicació «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar» per difondre la troballa en clau comarcal. 
Finalment, ha vist a la llum l’article que recull el la informació completa al volum XXV de la revista «Lambard : estudis d'art medieval» d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC que es va presentar el passat 21 de desembre de 2016 a càrrec de la Dra.Teresa Vinyoles (UB).
Durant la realització de la tesi doctoral sobre l’art gòtic al Maresme, vaig poder identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que es conservaven en el cor alt de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils (El Maresme) i que, en aparença, semblaven unes mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic a partir d’una sèrie de fotografies de principis del s.XX (els plafons esmentats van ser cremats als fets de juliol del 1936). La documentació coneguda al moment de fer la tesi indicava que l’actual església parroquial de Cabrils, en època medieval, no tenia la importància litúrgica ni econòmica per posseir una peça d’aquesta qualitat, cosa que em va fer suposar un possible origen importat de la peça.  
El fet que actualment s’estigui treballant en la catalogació de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà a Castellar del Vallès, m’ha permès conèixer una documentació d’una branca lateral de la família Tolrà originària de la població de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten determinar l’origen importat de les peces. La documentació consultada ens testa que el 2 de maig de 1779, Francesc Tolrà i Lledó va comprar nou cadires del cor de Santa Maria del Mar de Barcelona que en aquest moments s’estava desmantellant per a la decoració del cor de Santa Creu de Cabrils.
A l’església de Santa Maria del Mar, hi consta, a la llum de la documentació coneguda, que posseïa al vell mig de la nau un cor gòtic per hostatjar la nombrosa comunitat de beneficiats que posseïa la parròquia. En quant a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció diversos artífexs en les diferents fases de la seva confecció: Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant. 
Fins a data d’avui, es creia que aquest cadirat gòtic havia desaparegut totalment a causa de dos esdeveniments que segurament l’afectaren severament; en primer lloc la construcció d’un nou cadirat a la zona de l’altar presbiterial en època del barroc (1771-1782) i en segon lloc els fets ocorreguts el juliol del 1936 que provocaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de l’església. Però la realitat es que no es van perdre totalment, ja que part del cadirat gòtic es conserva encara “in situ” repartit i desmembrat en diverses capelles laterals de la basílica. Concretament, ens han arribat amb bon estat de conservació 11 seients del cor baix i 3 seients del cor alt, a banda de les fotografies conservades de la part del cadirat del cor que va ser traslladat a la parròquia de Cabrils (El Maresme) el 1779.
7 de novembre de 2016 - Conferència dins el Cicle Gòtic a l'abast a Amics de l'ARt Romànic de l'IEC
[Fotografia: Francesca Español]
14 de novembre de 2016 - Ponència dins del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada»
[Fotografia Joan Valero]
19 de novembre de 2016 - Comunicació a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins,
celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. [Fotografia Joan Turà]

dissabte, 17 de desembre de 2016

Conferència «Semblança de Jaume I, un rei per una nova època» a Santa Susanna

El passat dissabte, 26 de novembre de 2016, 10'30 h. a la Sala d'actes del Centre Cívic de Santa Susanna, vaig impartir la conferència «Semblança de Jaume I, un rei per una nova època». L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Santa Susanna i el SSOM va tenir lloc coma complement a la inauguració d’un relleu commemoratiu dedicat a Jaume I situat al mur exterior del Local Social que dona al carrer dedicat a aquest monarca. EL treball ha estat realitzat per l’artista local Jaume Font.


Al llarg de la conferència vaig plantejar els trets més rellevants del regnat de Jaume I i es va fer un repàs a la iconografia que el representa i l’identifica. Es va dedicar especial atenció a la cimera que des de la Renaixença se li situa com a capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

Inici de l'acte i presentació de la conferència [Fotografia: Joan Bou]
Presentació del relleu de Jaume Font [Fotografia: Joan Bou]
LLiurament del detall d'agraïment a l'artista Jaume Font [Fotografia: SSOM]
Descoberta del relleu [Fotografia: SSOM]

dijous, 8 de desembre de 2016

«El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» .Nou article a la revista Felibrejada 96 del Grup d’Història del Casal.

El passat dissabte 15 d’octubre de 2016 dins el marc 10è Col·loqui Història a Debat “La història de Mataró” es va presentar el número 96 de Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Aquest és un número monogràfic commemoratiu del 30è aniversari del Grup que també inclou les ponències del 10è Col·loqui Història a Debat i altres articles de forma miscel·lània. En aquest número es publica el meu article «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» sobre el capitell romànic d'Arenys de Munt.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016). «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Època 5a.,Any XXI, núm.96 (2014-2015), p.123-129

L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix, autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus". El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.
Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic. Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular. 
A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt. Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l’origen d’aquesta peça.

Per a la seva consulta i descàrrega : Premeu aquí.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...