dimarts, 24 de gener de 2017

Visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)»

El passat dissabte 21 de gener de 2017 va tenir lloc la visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)» dins del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Degut a la gran afluència de gent es van haver de fer dos grups de 22 persones una d’elles conduïda per mi i l’altra per la Sra. Rosa Martin.
L’objectiu de la visita era trepitjar els espais on es desenvolupar la tasca inicial del jove Puig i Cadafalch. Mataró, la seva ciutat natal de Puig, és la segona ciutat de Catalunya que conserva més volum de la seva obra com arquitecte a part de Barcelona.
Els edificis visitats abasten una cronologia que va des de l’any 1867, any que va néixer a la casa del Carreró, fins el 1896 que va anar a viure a Barcelona, un cop renuncià a la plaça d’arquitecte de Mataró. El 23 de desembre de 1956 va morir a la seva casa del carrer Provença de Barcelona però va voler ser enterrat a Mataró, en un senzill nínxol que va ser restaurat el 2001 en l’any Puig.
Durant el recorregut es van poder visitar la restauració de la creu de terme (1893); la Casa Coll i Regàs (1897); les cases de cos (1894-1899); les tapes del clavegueram (1894-1895); la casa Parera (1894); la casa Sisternes (1891), la botiga «la Confianza» (1894); l’edifici del Rengle (1893); la seva casa natal; la reforma del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893) i l’edifici de la Beneficència (1894)
Agraïm les fotografies de Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC.
Introducció a la sortida [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La restauració de la creu de terme (1893) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
Les cases de cos (1894-1899) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La Casa Coll i Regàs (1897). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La restuaració de la capella de Sant Marc a Santa Maria (1946)
 [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
 La casa Sisternes (1891). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La botiga «la Confianza» (1894). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La casa natal al Carreró. [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]

dissabte, 21 de gener de 2017

Presentació d'una nova publicació sobre Puig i Cadafalch


El passat dijous 19 de gener de 2017 va tenir lloc l’acte institucional de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró, amb una conferència a càrrec de la doctora en Història contemporània, Lucila Mallart, comissària de l'exposició de commemoració d’aquesta efemèride que s’inaugurarà a l’octubre. L’acte institucional, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, va comptar amb la participació de l’alcalde, David Bote, i el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez.



Enguany se celebra el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre la seva obra, la Generalitat de Catalunya acorda designar el 2017 com a “Any Puig i Cadafalch”. Mataró, ciutat natal de Puig i Cadafalch, s’uneix a aquesta celebració mitjançant l’organització d’una sèrie d’actes destinats a commemorar la seva figura, posant atenció en les múltiples facetes a les quals va dedicar la seva trajectòria professional, política i vital.
Dins el marc d'aquesta sessió inaugural de l'any Puig es va presentar la Guia de recursos núm. 36 (gener del 2017) que editen les biblioteques de Mataró. El llibret a banda de presentar la bibliografia obre Puig i Cadafalch que tenen , presenta un article meu com introducció que porta el títol "Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l'art medieval i arqueòleg.".


Voldria agrair a les tècniques de cultura de les biblioteques de Mataró, Imma Jiménez Prats i Elisabet Hernández i a la bibliotecària de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Isabel Tudurí Valls la seva feina i amabilitat.


Acte institucional on es va presentar la Guia de Recursos [Fotografia: J. Graupera]

Conferència de la Dra. Lucila Mallart  [Fotografia: J. Graupera]



diumenge, 15 de gener de 2017

Conferència a Arenys de Munt sobre el capitell tardoromànic del s.XIII

El passat dissabte 14 de gener de 2017 a les 19 h. va tenir lloc la conferència «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat» dins el marc de la presentació de la revista Arennios 6 (2a època- Desembre del 2016) del Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. L’acte va ser presentat per Francesc Forn, president de l’entitat organitzadora i va tenir lloc a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie d'Arenys de Munt.
A la  primera part de la sessió els autor que han vist publicat un article a la revista van anar exposant una breu síntesi del seu escrit amb la voluntat de engrescar a la gent a saber-ne més. Van Intervenir per aquest ordre, Imma Moratalla, Elies Surroca, Gustau Adzerias, Francesc Forn, Agustí Barrera, Mercè Colomer i Montse Viader.
A la segona part de l’acte és quan vaig intervenir per explicar la nova interpretació, que al meu entendre, s’ha de fer del capitell conservat a Arenys. L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix,  autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus".  El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.
Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic.  Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular.
A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt.  Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l'origen d’aquesta peça.
El contingut de la xerrada ja havia aparegut publicat prèviament a la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró.

Agraeixo des d’aquí l’amabilitat de la gent d’Arenys de Munt d’haver-me convidat a compartir aquest tema amb ells, fet que va ser molt enriquidor.
Francesc Forn, president Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, presentant l'acte.[Fot. Quim Graupera]
Moment de presentació dels articles per part dels autors de la revista Arennios 6 [Fot. Quim Graupera]
Francesc Forn presentant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]
Durant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]

dissabte, 7 de gener de 2017

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir, a l´edat de 95 anys, Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt i canonge arxiver de la seu de Barcelona.

Mn. Àngel Fàbrega i Grau (Vilassar de Dalt, 1921), doctor en història de l´Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950), va fer una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica, en l´àmbit de l´edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d´investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d´alta divulgació. Com a especialista en història de l´Església, exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-1962) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-1972), institució de la qual va ser professor emèrit, i l´any 1954 fundà la "Escola d´Història Eclesiàstica Balmesiana".
Durant els més de 30 anys que ocupà el càrrec de canonge arxiver de l´Arxiu de la S.E. Catedral-Basílica de Barcelona (1965-1996), contribuí de manera decisiva a l´ordenació, catalogació i edició dels fons d´aquest important arxiu i a la modernització de les seves instal·lacions, que obriren al públic l´any 1969. A més, com a canonge administrador del culte i fàbrica de la seu, acomodà el presbiteri de la catedral de Barcelona a les necessitats litúrgiques preceptuades pel Concili Vaticà II i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l´interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres que s´inauguraren l´any 1971.
Per la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques va rebre diversos guardons i distincions de la comunitat científica, essent nomenat acadèmic de la "Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi" (1978), acadèmic de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" (1987) i membre de la "Hispanic Society of America" (1980).
Tot i la intensa activitat desenvolupada durant la seva dilatada carrera eclesiàstica, va mantenir sempre un contacte freqüent amb Vilassar de Dalt, on resideix la seva família, va ser membre del patronat del Museu Municipal i va tenir una participació activa en els actes commemoratius de les principals efemèrides locals així com en els actes religiosos d´agermanament entre la parròquia de Sant Genís i la ciutat de Càller a l´entorn del culte als Sants Màrtirs.
En data 31 de març de 2005 el ple de l´Ajuntament va acordar atorgar-li per unanimitat la medalla d´or de la Vila, en reconeixement a la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques. Se li va lliurar en el 29 d'abril de 2005 en el marc de la Festa Major dels Sants Màrtirs.

Amb aquest article, ens sumem en el dol per el seu traspàs.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...