El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».
A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.
Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.
Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.
