Visita a casa de Josep Maria Cuyàs i Padrós per consultes sobre la conquesta carolíngia al Maresme

El passat 10 de juliol de 2018 vaig tenir el privilegi de rebre a casa la visita de Josep Maria Padrós i Cuyàs per consultar diversos aspectes de la conquesta carolíngia al Maresme que jo vaig investigar. La raó és que ell vol continuar l’estudi que jo vaig realitzar a l’àrea de Badalona, Tiana i Santa Coloma de Gramenet. 

Josep Maria Padrós i Cuyàs va néixer a Badalona el 1933 i es va iniciar en el món de la història i l’arqueologia gràcies a l’entusiasme del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992). Es va integrar en els anys 1953 i 1954 a les excavacions de Badalona participant en el descobriment de les termes romanes de Baetulo. Entre els anys 1954 i 1957 va ser director de les excavacions de Can Sentromà (Tiana) estudiant la vil·la romana allí existent. Com a secretari de la Comissaria d'Excavacions de la província de Barcelona, ​​dependent del Ministeri de Belles Arts, va col·laborar en la defensa del nostre patrimoni entre els anys 1955 i 1957. Va esdevenir el primer conservador del Museu de Badalona i en ​​va ser el seu director entre els anys 1971 i 1975. 

Ha publicat diversos treballs d'investigació històric-arqueològica en publicacions locals i en el "Butlletí" de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi del qual és membre. 

L’any 1970 va confeccionar i presentar a l'Ajuntament de Badalona el primer catàleg del Patrimoni monumental de Badalona i el 1961 va publicar «Com va néixer Tiana fa 2000 anys», Premi "Jocs Florals". I el 2006, «La Tiana desconeguda. Tresors de la Vall de Montalegre». 

Va ser elegit acadèmic corresponent per Badalona (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de març de 1973, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Frederic Marès Deulovol, Frederic Mompou Dencausse i Antoni Vila Arrufat. 

L’any 2006 va publicar el llibre «La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre» del qual em va obsequiar un volum dedicat amablement. 

Va ser una bona experiència poder conversar amb ell i aprendre del seu saber i contrastar opinions i punts foscos, en definitiva construint coneixement !

Bibliografia sobre el pas de les tropes carolíngies al Maresme

• GRAUPERA, Joaquim (2009): «El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i el Corredor durant la conquesta de Barcelona» a I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 291-297
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona), p.11-13 
• GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). Argentona: La comarcal Edicions, p. 58-62 
• GRAUPERA, Joaquim (2000): «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori» a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, p.75-88

Artistes i contractes, nou article sobre l'art medieval del Maresme a la revista "Lambard" d'Amics de l'Art Romànic (IEC)

El passat dilluns, 28 de maig de 2018, a les 19.00 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines, de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), es va presentar el volum 26 de la revista d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Lambard: estudis d'art medieval, corresponent al curs acadèmic 2014-2016. 

L'acte, presentat per l'editora de la revista, la Dra. Francesca Español, Presidenta de la Junta d'AAR, va precedir a la conferència del cicle L’art cristià i els seus escenaris «Etiòpia. Cristianisme pels 13 mesos de l’any. Art i natura» a càrrec del Sr. Carles Lorenzo Bosquet, Ateneu Universitari Sant Pacià.

En aquest volum de la revista apareixen publicats els treballs dels cicles de conferències «El concili de Constança (1414-1418) i el seu marc humà i cultural», corresponent al curs 2014-2015, i el dels cicle «Els Trastàmara a la Corona d'Aragó i el seu Temps» corresponent al curs 2015-2016.

A l'apartat de «Miscel·lània» surt publicat un article meu amb el títol «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2018). «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». Lambard: estudis d'art medieval, volum XXVI (2014-2015), p.287-318.

El contingut d'aquest article reflecteix el que es va exposar a la comunicació que vaig presentar el dimarts 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell, dins del marc del "Curs L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al llarg del mes de juny del 2016 també vaig poder  exposar el mateix contingut dins el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que va dur a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març. La voluntat del cicle va estar, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i per altra, aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí. 
Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”.  Vaig iniciar aquest cicle de conferències el dijous 2 de juny a la Sala d'actes de Can Palauet de Mataró seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Finalment, el  dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.

Per a més informació: http://infoenpunto.com/not/23417/lambard-estudios-de-arte-medieval-numero-26/

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac 2017 amb un treball sobre la nissaga del Lladó d'Argentona

El passat dijous 19 d'abril de 2018, l’amic Enric Subiñà va recollir el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona (2017) pel seu treball «Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues», en un acte que va tenir lloc a la Casa Gòtica. Aquest és un certamen bianual impulsat per l'Ajuntament d'Argentona que promou l'estudi del municipi i que està dotat amb 2.000 euros, a més de la publicació de l'obra. 

L'estudi sobre els Lladó té els seus orígens en el treball que Francesc Lladó va presentar en el Premi Burriac del 2011 i que no va resultar premiat. Convenientment actualitzat i reescrit, l'estudi té com a tronc estructural la família Lladó del mas Coma de Lladó i els seus descendents. 

Des del segle XII es documenten Lladós a Argentona, moment en que hi havia dos masos, l'esmentat del veïnat de Lladó i un altre al veïnat de la Pujada. En aquest darrer va desaparèixer el llinatge durant el segle XV però, en canvi, en el de la Coma de Lladó, l'estirp perdurà fins a mitjans del segle XIX. Un cop feta la branca dels hereus d'ambdues masies, el treball recull part 

de la nombrosa descendència de les cabaleres i cabalers que anaven sortint del mas Coma de Lladó fins ben entrat el segle XX, aleshores establerts a la vila, com a menestrals o pagesos. S'acompanya al treball amb un apèndix documental, amb els arbres genealògics de cada nissaga, el regest de documents d'època medieval i moderna i un recull gràfic amb fotografies de masies, plànols i imatges de documents. 

Enric Subiñà (Mataró 1970) és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i havia guanyat el Premi Burriac en dues ocasions: el 2001 amb el treball «Argentona de la sagrera a la Vila (1295-1900)» i el 2008 amb «Argentona al segle XV. Terra de remences». La base dels seus treballs és el món rural en època medieval i moderna, i ha publicat prop d'un centenar d'estudis en moltes publicacions d'àmbit local, comarcal i català, participant en Congressos, Col.loquis i Jornades, on també ha presentat moltes ponències i conferències. 

[Font: Argentona.cat - Ajuntament d’Argentona]

Font: Facebook Enric Subiñà

Bases Premi Burriac

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir, a l´edat de 95 anys, Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt i canonge arxiver de la seu de Barcelona.

Mn. Àngel Fàbrega i Grau (Vilassar de Dalt, 1921), doctor en història de l´Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950), va fer una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica, en l´àmbit de l´edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d´investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d´alta divulgació. Com a especialista en història de l´Església, exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-1962) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-1972), institució de la qual va ser professor emèrit, i l´any 1954 fundà la "Escola d´Història Eclesiàstica Balmesiana".

Durant els més de 30 anys que ocupà el càrrec de canonge arxiver de l´Arxiu de la S.E. Catedral-Basílica de Barcelona (1965-1996), contribuí de manera decisiva a l´ordenació, catalogació i edició dels fons d´aquest important arxiu i a la modernització de les seves instal·lacions, que obriren al públic l´any 1969. A més, com a canonge administrador del culte i fàbrica de la seu, acomodà el presbiteri de la catedral de Barcelona a les necessitats litúrgiques preceptuades pel Concili Vaticà II i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l´interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres que s´inauguraren l´any 1971.

Per la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques va rebre diversos guardons i distincions de la comunitat científica, essent nomenat acadèmic de la "Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi" (1978), acadèmic de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" (1987) i membre de la "Hispanic Society of America" (1980).

Tot i la intensa activitat desenvolupada durant la seva dilatada carrera eclesiàstica, va mantenir sempre un contacte freqüent amb Vilassar de Dalt, on resideix la seva família, va ser membre del patronat del Museu Municipal i va tenir una participació activa en els actes commemoratius de les principals efemèrides locals així com en els actes religiosos d´agermanament entre la parròquia de Sant Genís i la ciutat de Càller a l´entorn del culte als Sants Màrtirs.

En data 31 de març de 2005 el ple de l´Ajuntament va acordar atorgar-li per unanimitat la medalla d´or de la Vila, en reconeixement a la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques. Se li va lliurar en el 29 d'abril de 2005 en el marc de la Festa Major dels Sants Màrtirs.

Amb aquest article, ens sumem en el dol per el seu traspàs.

Font : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Per a més informació : Baucells, Josep «El Dr. Àngel Fàbrega I Grau, Trenta-un anys de canonge arxiver de la catedral de Barcelona». Analecta Sacra Tarraconensia Miscel·lània Àngel Fabregas, num. 71 (1998) .p. 25-41

Inauguració de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres, 15 de juliol de 2016 -a les 19 h. va tenir lloc a Can Palauet (Carrer d'en Palau 32-34 de Mataró), la inauguració de l’exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". L’acte representa el retorn a l’Arxiu del ja conegut com a "pergamí 436" o pergamí gegant (1972 x 612 mm), després del procés de restauració i conservació al que ha estat sotmès pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
El pergamí, que pertany al fons de l'Ajuntament de Mataró, és un important document històric que deixa constància del procés que va viure el territori central del Maresme durant el segle XV que va culminar amb l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1480. El pergamí conservat és un trasllat del document efectuat el 1485. L’exposició compta amb la presència d’altres documents afins com la determinació de Sant Pere de Premià a incorporar-se a la corona del 1481 (ACM-P31/57), el perdó de penes atorgat pel rei Ferran II del 1475 (ACM-P27/056), un llibre del clavari de Mataró i diversos llibres de privilegis del fons de l’Arxiu Històric de Mataró.

En els parlaments hi van intervenir entre altres Alexis Serrano Méndez, director de l'Arxiu; Enric Subiñà, que ha transcrit el pergamí; Carme Balliu membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha restaurat el document; Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró i Jordi Mir, l'alcalde de Cabrera, en representació del Consell Comarcal del Maresme. 

A banda de l'exposició, l'Arxiu Comarcal, amb la col·laboració dels municipis, ha creat el web: historiacomarcal.ccmaresme.cat. En aquest espai es troba una transcripció literal del contingut del pergamí i de la seva importància històrica ja que és la clau que va permetre als habitats de mitja comarca d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. També hi ha una galeria d'imatges i una explicació del procés de restauració. L'exposició del pergamí, que es podrà visitar a Can Palauet del 19 al 22 de juliol de 10:30h a 13:30h i de 18:00h a 21:00h, es preveu que serà itinerant pels pobles del Maresme que aplegaven la baronia.

Parlaments inaugurals de l'expocició

El parlament del director de l'Arxiu Comarcal el Maresme Alexis Serrano

El parlament del Dr. Enric Subiñà, que ha realitzat la darrera transcripció del pergamí.

Públic assistent a l'acte [Fotografia Josep Maria Clariana - ACM]

Presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de juliol de 2016 va tenir lloc la presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar. Un fons que recull més de 10.000 pergamins de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) digitalitzats i posat a l'abast de tothom per a la seva consulta. 

A l'acte presentat per Benet Oliva, regidor de Promoció de Vilassar de Dalt, hi van intervenir Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric que va parlar sobre la formació del fons documental del Museu Arxiu de Vilassar i la Dra. Coral Cuadrada, Directora de l’Arxiu del Castell que presentar l’arxiu digitalitzat de pergamins del castell de Vilassar i, en motiu de l’any Llull, va fer la presentació del fons dels Llull de Barcelona, en què destaca l’únic exemplar conegut del testament de 1313 de Ramon Llull. Prèvia a la visita del l'arxiu, l'alcalde de la població Sr. Xavier Godàs va cloure l'acte amb un parlament.

L'Arxiu Històric de Vilassar ja és una realitat i conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars. En destaca la cessió del fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) feta pel Marquès fruit del conveni que van signar amb l'Ajuntament el juny del 2013. Aquesta cessió inclou la digitalització d'una gran quantitat de documents amb un alt valor històric datats entre els segles XIII al XVII, entre els quals destaca el Fons Llull que conté més de 300 pergamins, a més de documentació en paper, manuscrits i llibres impresos. Entre els pergamins que s’hi custodien hi ha l’únic testament conservat del beat Ramon Llull, atorgat el 26 d’abril de 1313. Es troba a l’AMSMB per raons de descendència dels Llull medievals. Francesc de Bofarull i Sans (director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó del 1893 al 1911), en la seva memòria del 15 de gener de 1894, llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va donar a conèixer l’existència del testament, així com d’altres documents relatius a l’Escola lul•liana de Barcelona (segle XV), que igualment es conserven a l’AMSMB. Fins a l’actualitat el testament només ha estat publicat en fotografia i no ha estat mai exposat públicament.

A més l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, és, sens dubte, l’arxiu nobiliari més important de Catalunya. S’hi conserva documentació dels més senyalats llinatges catalans: Pinós, Copons, Barberà, Manresana, Boixadors, Santcliment, Sentmenat... així com de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina: Desbosc, Llull, Gualbes... i de la noblesa mallorquina: Sureda, Santmartí.

Únic testament conservat del beat Ramon Llull, atorgat el 26 d’abril de 1313. (AMSMB)

Presentació de l'acte a càrrec de Benet Oliva, regidor de promoció de l'Ajuntament de Vilassar en un moment de record del recentment traspassat Salvador Grau, col.laborador del Museu - Arxiu.

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric

La Dra. Coral Cuadrada, Directora de l’Arxiu del Castell

L'alcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs durant la clausura de l'acte

Visita final a les dependències del nou Arxiu Històric

Cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” a l’Arxiu Comarcal del Maresme

Al llarg del mes de juny del 2016 ha tingut lloc el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que està duent a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març d’enguany. La voluntat del cicle ha estat, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí.

Totes les xerrades han tingut lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, carrer d’en Palau, 32, de Mataró.
El dijous 2 de juny vaig oferir la primera de les xerrades “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”. Aquesta primera conferència es va centrar en l’art medieval des de l’estudi de les fonts documentals que permeten reconstruir els encàrrecs, les autories i els significats iconogràfics i iconològics.
La segona de les xerrades va tenir lloc el dijous 9 de juny amb la presentació del projecte de restauració, consolidació, estudi i difusió del pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485 i va ser a càrrec del Dr. Enric Subiñà, doctor en història, i la Sra. Carme Balliu, cap de l’Àrea de conservació-restauració de documents, obra gràfica i fotografia del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
La tercera de les conferencies va tenir lloc el dijous 16 de juny amb la conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” la va impartir la Dra. Alexandra Capdevila, doctora en història. Aquesta segona conferència va oferir una visió de quins son els fons documentals que poden ajudar a l’estudi dels llinatges familiars i les dades que se’n poden extreure. Es va centrar en les famílies i els documents que generen en relació a l’administració dels seu patrimoni, a les aliances matrimonials, als repartiments de les herències...

La darrera sessió va anar a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers” ens va oferir una "excursió" per la història moderna i contemporània de la comarca a partir de diversos fons documentals d’institucions, d’empreses, personals i familiars. Com és habitual en ell, va ser una presentació distesa i pedagògica, per apropar al públic els fons documentals de la comarca que serveixen per tractar els diferents temes que els investigadors els hi poden interessar.

Alexis Serrano, director de l'Arxiu durant la presentació de la primera xerrada

El Dr. Joaquim Graupera en la primera conferència

Públic assistent en la segon sessió

D'esquerra a dreta, Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del
Maresme; el Dr. Enric Subiñà, historiador que ha transcrit la totalitat del pergamí 436;
el sr. Jordi Mir, Conseller Delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i
la sra. Carme Balliu, tècnica del CRBM en restauració de Document i Obra Gràfica.

Públic assistent a la tercera conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” .

Alexis Serrano presentant a Alexandra Capdevila, doctora en història.

Josep Ma Clariana presentant a Alexis Serrano , director de l'Arxiu i autor de la última conferència del cicle

Públic assistent a la xerrada "Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers”

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval» a "El racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.
El programa mostra el contingut de la xerrada que amb l mateix títol vaig oferir el dimarts dia 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte.

En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc.

Per escoltar-ho en MP3: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el document sobre les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485

El passat 14 de març de 2016, es va fer públic que l’Arxiu Comarcal del Maresme va ingressar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya el pergamí de les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485 a més de 6 plànols amb els projectes dels 6 portals de la muralla de Mataró del segle XVI, per tal que els restauradors d'aquest ens depenent de la Generalitat de Catalunya en faci la restauració i possibilitin la seva conservació futura.
El pergamí de l’any 1485 (1972 x612 mm) es un document molt interessant, que deixa palès el procés que visqué el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV que culminà amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1485. La intervenció consistirà a netejar-lo; fer-ne una consolidació puntual; estabilitzar-ne les dimensions i plantejar un nou sistema de presentació que en permeti un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible la correcta visualització d’una peça com aquesta, de gran format.
La previsió és que el pergamí retorni a l'Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l'entorn de la festivitat de les Santes d'enguany. L'arxiu Comarcal del Maresme i l'àrea de Cultura del Consell Comarcal estan coordinant, amb els pobles de la vella Baronia del Maresme, algunes activitats de difusió d'aquest document tan important que permet explicar un dels punts culminants de la història de la comarca.
Els projectes dels portals de la muralla, atès que el tractament és més llarg, retornaran a Mataró cap a finals d'any.

Font text i fotografies: http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Restauracio-del-Pergami 

Per a més informació: El punt avui  ;  Maresme 360 ; Diari Maresme

D'esquerra a dreta: Alexis Serrano, director de l'ACM; Montserrat Clavell i Josep Maria Clariana del ACM i Carme Balliu, Cap de Restauració del CRBMC. Fotografia EPA

Detall del pergamí 

Dos dels dibuixos del portal

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.

Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.

Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.

 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €

Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes». 

La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.

El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.

Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria