Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 d’agost del 2017

Nou llibre sobre l’arqueologia de Cabrera de Mar amb polèmica

Els passats dies 3 i 4 de juny de 2017, va tenir lloc a Cabrera de Mar la XIX Fira Iberomana i el VII Festival Laietania, amb l’objectiu de difondre el passat iberoromà de la població. Aprofitant aquest esdeveniment es va presentar el llibre «Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans», coordinada per Josep M. Rovira Juan i amb textos i fotografies de Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar) a banda de les reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament).

El llibre, editat per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme de la població i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va aparèixer envoltat d’una forta polèmica que ha portat fins i tot a la destitució de la regidora responsable de la seva publicació Maria J. Cortada. Entre els motius que circulen per explicar aquest cessament hi figuren, la manca de confiança de l’alcalde envers de la regidora i el fet de no haver seguit el protocol adient per editar el llibre (El Punt Avui, 21/6/17). També segons el GHC s'apunta al fet de que el llibre va aixecar els recels de l’àrea de cultura i l’arqueòleg municipal. Rosa Isabel Garí, una de les autores del llibre, declara que espera que no sigui l'excusa el rebuig a un possible favoritisme donat el parentiu entre el coordinador i la regidora cessada, ja que Josep M. Rovira i la exregidora són marit i muller. Com a conseqüència de tot això, a part del cessament de la regidora, el llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.
El llibre de 152 pàgines, que presenta un tó divulgador amb important material gràfic i àmplia bibliografia, està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. Aquest llibre s’ha d’entendre com una edició en paper d’un contingut editat en format web ja fa anys a la pàgina web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, el Grup d'Història del Casal, etc i el propi Ajuntament de Cabrera de Mar.
Sobre el tema del patrimoni medieval de Cabrera de Mar que és el que pertoca parlar en aquets bloc apareix de forma tangencial i poc aprofundida en la publicació ja que no és l’objectiu del llibre. El castell de Burriac s’esmenta a la pàgina 22 i la fase medieval de Can Modolell amb la capella de Sant Joan i el retaule de Bernat Martorell a les pàgines 131-133.
En qualsevol cas, és una llàstima que polèmiques estèrils com les aquí descrites contribueixin a eclipsar la feina i l’esforç d’aquest historiadors i impedeixin que aquest llibre pugui arribar a la mà del públic en general que en podria gaudir per conèixer el passat del seu patrimoni. Cal remarcar també que la feina feta per part dels historiadors en aquest llibre ha estat de forma desinteressada fet que cal també agrair ja que no es pot especular sobre un benefici econòmic del mateix.

Per aquells a qui interessi, els aspectes medievals de la població els he tractat amb més aprofundiment  a:
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. (Consulta en xarxa)
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona) 
  • GRAUPERA, Joaquim (2005). "El patrimoni artístico-religiós de l'època medieval a Cabrera". Cabrera de Mar. S.XX. Quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar; Fundació Salvador Alsina i Arenas.
  • GRAUPERA, Joaquim (2003). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II). Argentona : La comarcal Edicions. ( Sant Feliu, p.25-27; Sant Cebrià, p.72-75; Sant Joan,p.78-81; Santa Helena d’Agell, p.81-82i Sant Vicenç de Burriac, p. 108-110)
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “Les forques del castell de Burriac” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes .Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.87-91
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “L’arquitectura religiosa dins l’arquitectura militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.81-86
  • GRAUPERA, Joaquim (1996) . “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Primeres Jornades d’Arqueologia a Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Cabrera de Mar. 16 de març del 1996. Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1996. En premsa.
  • GRAUPERA, Joaquim. (1988) “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Ilturo - I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar, núm.1 (1998). Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 1988. Pàgs. 73-75.


dilluns, 3 de juliol del 2017

Presentació del llibre "El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar" a Santa Susanna

El passat dissabte 1 de juliol de 2017 es va presentar el llibre «El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar», a la sala polivalent de la Biblioteca Vall d'Alfatà de Santa Susanna. L’acte va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic que ompli la sala de gom a gom i amb la presència dels autors dels diversos estudis publicats en el llibre i de la família Clarabuch-Vicent, propietària del Mas Jordà objecte d’estudi. 
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de la regidora de l’Ajuntament de Santa Susanna Carine Bouillon. Seguidament el Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme va parlar del procés d’edició del llibre i el sentit del mateix com a mostra de la publicació dels fons de l’Arxiu Comarcal en una col·lecció editorial del qual aquest volum n’ocupa el número dos. L’historiador Xavier Soldevila i Temporal va ser la persona escollida per l’organització per glossar el llibre. Soldevila va destacar l'excepcionalitat de l'obra, un estudi exhaustiu i pluridisciplinari, i va il·lustrar amb algunes del mateix els aspectes més interessants. Seguidament, el Sr. Pere Clarabuch, propietari del mas, ens va referir una crònica exhaustiva del procés de gestació de l’equip de treball i de la confecció dels diversos estudis que composen el llibre. La cloenda va anar a càrrec de l'Alcalde de la vila Joan Campolier Montsant. A la sortida, l'Ajuntament va obsequiar els assistents amb un exemplar de la publicació i un refrigeri. 
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, durant la seva intervenció [Fotografia: Joaquim Graupera]
Xavier Soldevila durant la glossa del llibre [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pere Clarabuch durant la seva exposició [Fotografia: Joaquim Graupera]
Tancament de l'acte per part del Sr. Alcalde Joan Campolier [Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent amb alguns dels autors del articles del llibre a primer terme [Fotografia SSOM]

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Maresme Medieval a l’especial Cruïlla de llibres “10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio”.

El dissabte 1 d’octubre de 2016 Mataró Ràdio va d’emetre l’especial Cruïlla 10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio en directe, des de les 4 de la tarda fins les 2 de la matinada. El programa cultural es va emetre en directe des del pati de Dòria Llibres, i va ser dirigit pel col•laborador de Mataró Ràdio i responsable del Cruïlla de Llibres, Francesc Bechdejú. Acompanyat d’un equip molt més ampli per tal de cobrir les 10 hores d’emissió sense interrupcions, tots els programes van girar entorn la cultura, sobretot, de la ciutat de Mataró i des de diverses vessants: des d’arquitectura romana fins els grups musicals naixents de la capital maresmenca.
A la vora d’un centenar de persones es van animar a participar en el programa. A més, la localització cèntrica de la botiga de llibres amb la vessant més cultural, actualment, a Mataró, va fer animar a interessats que entressin i gaudissin de l’emissió. Bechdejú, a més, metaforitza “la identitat cultural de Dòria Llibres amb la temàtica cultural del programa”.
De 20 a 21 h vàrem intervenir en directe per plantejar l’estat de la qüestió sobre el tema de les ciències socials a Mataró i al Maresme presentat per la Sandra Cabrespina. Vaig tractar el tema del bloc Maresme medieval i l’organització del Simposi ”In Maritima”. Em van acompanyar Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar de les Trobades de Centres d'Estudi del Maresme i Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Mataronins i membre del MASM que parlar de la Sessió d’Estudis Mataronins. També van passar un tall de veu de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal que enguany celebren 30 anys d’activitat.

Per poder-lo escoltar en MP3: Descarrega’l (23 Mb).Durada de la gravació: 50,04 minuts.


divendres, 24 de juny del 2016

Cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” a l’Arxiu Comarcal del Maresme

Al llarg del mes de juny del 2016 ha tingut lloc el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que està duent a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març d’enguany. La voluntat del cicle ha estat, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí.
Totes les xerrades han tingut lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, carrer d’en Palau, 32, de Mataró.
El dijous 2 de juny vaig oferir la primera de les xerrades “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”. Aquesta primera conferència es va centrar en l’art medieval des de l’estudi de les fonts documentals que permeten reconstruir els encàrrecs, les autories i els significats iconogràfics i iconològics.
La segona de les xerrades va tenir lloc el dijous 9 de juny amb la presentació del projecte de restauració, consolidació, estudi i difusió del pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485 i va ser a càrrec del Dr. Enric Subiñà, doctor en història, i la Sra. Carme Balliu, cap de l’Àrea de conservació-restauració de documents, obra gràfica i fotografia del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
La tercera de les conferencies va tenir lloc el dijous 16 de juny amb la conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” la va impartir la Dra. Alexandra Capdevila, doctora en història. Aquesta segona conferència va oferir una visió de quins son els fons documentals que poden ajudar a l’estudi dels llinatges familiars i les dades que se’n poden extreure. Es va centrar en les famílies i els documents que generen en relació a l’administració dels seu patrimoni, a les aliances matrimonials, als repartiments de les herències...

La darrera sessió va anar a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers” ens va oferir una "excursió" per la història moderna i contemporània de la comarca a partir de diversos fons documentals d’institucions, d’empreses, personals i familiars. Com és habitual en ell, va ser una presentació distesa i pedagògica, per apropar al públic els fons documentals de la comarca que serveixen per tractar els diferents temes que els investigadors els hi poden interessar.

Alexis Serrano, director de l'Arxiu durant la presentació de la primera xerrada
El Dr. Joaquim Graupera en la primera conferència
Públic assistent en la segon sessió
D'esquerra a dreta, Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del
Maresme; el Dr. Enric Subiñà, historiador que ha transcrit la totalitat del pergamí 436;
el sr. Jordi Mir, Conseller Delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i
la sra. Carme Balliu, tècnica del CRBM en restauració de Document i Obra Gràfica.
Públic assistent a la tercera conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” .
Alexis Serrano presentant a Alexandra Capdevila, doctora en història.
Josep Ma Clariana presentant a Alexis Serrano , director de l'Arxiu i autor de la última conferència del cicle
Públic assistent a la xerrada "Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers”


diumenge, 1 de maig del 2016

«Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» a la X Trobada de centres d'estudis d'Arenys de Munt

El passat dissabte 16 d'abril de 2016 vaig presentar la comunicació «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» dins el marc de la X Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que enguany ha estat organitzada pel Col·lectiu per al Museu Arxiu d’Arenys de Munt, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.
En aquesta ocasió, la trobada portava per títol “Dones amb història al Maresme”, i el seu objectiu va ser el d'acostar-se al món de la dona al llarg de la història a la comarca del Maresme, un tema força mal tractat per la historiografia fins fa ben poc. Es va voler reivindicar el paper de la dona, tan important, ara com abans, i donar a conèixer figures femenines en els diversos camps de la cultura (literatura, pintura, música, política,…). Al mateix temps, es pretenia donar a conèixer el col·lectiu femení en diverses iniciatives menystingudes durant tan de temps pel domini excloent dels valors masculins (treball a la llar, a les empreses, entitats, associacions, puntaires, trementinaires…).
La meva participació va consistir en el treball que portava per títol «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme». 
A l’època medieval, l’esperit de la religió impregnava tots els aspectes de la vida d’una persona, des de les etapes del cicle vital (baptisme, matrimoni, mort) fins el calendari festiu anual (Nadal, Quaresma, Setmana Santa, etc.). La presència de la religió també era omnipresent en la vida d’una comunitat pagesa que d’entrada es trobava organitzada en parròquies i on les advocacions dels altars de les mateixes esdevenien protectors del col·lectiu (el sant titular de la parròquia, Sant Roc, Sant Sebastià...) i a vegades models de conducta o exempla a seguir. De fet, aquests relats hagiogràfics van ser concebuts com un instrument d’evangelització dirigits als sectors populars. Les obres d’art que decoraven les esglésies (escultures, retaules, frontals d’altar...) oferien visualment les històries d’aquests personatges sants, transformant-les en elements més propers a la realitat quotidiana.
Els sants, i en aquest cas santes, eren individus que havien assolit el goig celestial per la renúncia als béns terrenals i per això esdevenien exemples de virtut. Els valors transmesos eren generalment l’apostasia de les creences paganes en la conversió del sant o santa, l’afirmació pública de la fe, la superació de les temptacions, el triomf sobre la mort després de sotmetre’s a turments cruels, la penitència que comportava la superació del mateix pecat i la glorificació del personatge després de la seva mort en el moment que els patiments terrenals eren compensats per la visió eterna de Déu. Si debades aquests personatges es representaven de forma individualitzada en forma d’estàtua, en els retaules, es desplegaven relats hagiogràfics inspirats moltes vegades en la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada entre el 1253 i el 1270 per Iacopo da Varazze. La finalitat última d’aquestes històries eren que servissin de model i perquè els observadors de l’obra tinguessin aquests personatges com un exemple on emmirallar-se. 
A partir de les deixes que apareixen en la documentació testamentaria conservada d’època medieval també podem fer-nos una idea dels sants i santes que movien moltes vegades la pietat popular i despertaven una certa veneració. També a través de les visites pastorals podem testar el nombre d’altars d’una parròquia i les seves dedicacions. Si observem aquesta documentació veurem que el major nombre d’aquestes advocacions fan referència a sants masculins. Al baix Maresme, de cent advocacions documentades dels altars de parròquies i ermites solament vint-i-una fan referència a advocacions femenines. Podem admetre aquest fet com a un indicatiu de la poca importància que el gènere femení tenia per l’església cristiana catòlica. Aquesta visió misògina, venia estipulada per la influència de les idees aristotèliques, les textos bíblics, les consignes efectuades pels Pares de l’Església, les idees expressades a la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino. Al llarg de l’edat mitjana les dones van estar sotmeses al marit i al senyor. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria, però solament en cassos excepcionals tingueren veu en el seu propi destí. Excloses dels estudis reglats i dels gremis, les seves tasques i funcions no eren reconegudes ni valorades. Fora del fet de parir fills, el seu paper era secundari i la seva participació en la vida privada i en la vida pública estava molt restringida.De fet ha calgut una nova mirada a la història per fer les visibles. Aquesta nova mirada, aportada per estudis més recents, ha permès rescatar de l’oblit no només dones excepcionals, sinó també tot de funcions i tasques que desenvolupaven les dones i que havien sigut obviades o invisibilitzades. 
L’objectiu d’aquest treball, però, no és aquest, sinó un de potser més modest, tot i que també important: Es tracta simplement de veure els valors i defectes que generalment s’atribuïen les dones en l’imaginari medieval, a través d’una anàlisi de les advocacions femenines presents en la nostra comarca per d’aquesta manera contribuir a esclarir que representava la dona en aquest imaginari. 
Públic assistent a Trobada [S.Cabrespina]
Moment de l'exposició de la comunicació [N.Gómez]

dijous, 24 de març del 2016

Conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a l'Ajuntament Vell de Calella.

El passat dijous 17 de març de 2016, a les 20.30h.,  va tenir lloc la conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a la Sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l'Ajuntament, 1-4), organitzada conjuntament per Òmnium Cultural .Mataró-Maresme-Montnegre i Amics Escoltes del Montnegre -Calella.
L’acte, amb una gran afluència de públic que va omplir la sala, va ser presentat per Aniol Noguera dels Amics Escoltes.

A la xerrada vaig oferir una visió del patrimoni artístic de l’Alt Maresme al llarg de tota l’edat mitjana. A partir del s.IX, Catalunya es comença a desvetllar com a nació. La conquesta carolíngia del que avui anomenem la Catalunya Vella, porta com a conseqüència una nova organització del territori i l’aparició d’una nova estètica constructiva que avui anomenem art preromànic.  A l’alt Maresme tenim documentades mostres d’aquest estil, com Sant Andreu de l’Arboceda a Calella o restes al monestir de Sant Pol. 
A l'entorn de l’any 1000, amb la revolució feudal,  l’organització del territori vindrà definit per nous espais: les masies, els molins, la sagrera parroquial i l’arquitectura defensiva dels castells (Palafolls, Montpalau) i en l'art religiós s'obrirà pas una nova estètica: el romànic (Sant Genis de Palafolls, el campanar de Tordera, etc). 
Amb el s.XIII s'obrirà un altre període de canvis que es podran veure en el patrimoni artístic que ens ha pervingut (Santa Maria de Roca Rossa). Un nou grup social la burgesia urbana, irradiarà en el territori del Maresme una nova estètica, el gòtic, que impregnarà cada un dels objectes que ells promocionaran. 
Es bastiran nous edificis parroquials (Canet , Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta etc), els castells esdevindran palaus, emergiran viles noves (Palafolls, Calella) i els objectes del mobiliari litúrgic seran també exponents d'aquesta nova estètica (Retaules, creus processionals, reliquiaris...). Molt d’aquest patrimoni medieval documentat o/i conservat és encara un desconegut pel gran públic i no es difont com cal. L’objectiu de la xerrada va ser de posar-lo en valor i conscienciar a la gent que no és una etapa fosca sinó que ens resta encara molt de patrimoni que per molts s’ha de descobrir.
Voldria agrair a les entitats participants el fet de deixar-me viure aquesta experiència  i al públic assistent per la seva presència !!!


diumenge, 15 de novembre del 2015

La revista Alella presenta el nou web "lescasesdalella.cat"


El passat dijous 5 de novembre de 2015, el director de la revista Alella, Ramon Ruiz, va presentar a la sala d'actes de les golfes de Can Lleonart la nova pàgina web sobre el recull històric de cases de senyor i masies d’Alella.
El projecte ha estat elaborat per un grup de treball juntament amb altres col·laboradors que al llarg de més de vint anys han anat recollint informació. En els seus inicis, els impulsors pensaven que el treball final tindria un format de llibre que recollís les cases més emblemàtiques de la vila (‘Alella, recull d’imatges’). Cap al 2009 varen canviar d'opinió i varen pensar que el millor era transforma-ho en un web perquè d'aquesta manera hi hauria la possibilitat d'ampliar i millorar sempre que es volgués les dades recollides.
Entre els impulsors del projecte  Ramon Ruiz va esmentar les persones més implicades al llarg d'aquests anys. Entre molts més, Salvador Artés, Esteve Riambau, Joaquim Fabregat, Salvador Ribas, Mireia Barnadas, Jordi Albaladejo, Àlex Asensio, Cristina Armengol, Laia de Bobes i Ramon Anglada. (Vegeu la llista completa de tots els autors i col·laboradors). Jo vaig tenir el plaer de participar en el projecte a partir de la col·laboració amb Salvador Artés. 

Després de presentar les diferents seccions del web i explicar que les cases es troben dividides per comes (Coma Clara, Coma Fosca, Centre urbà i Riera principal/Alella de Mar). Ruiz, també va donar les gràcies a tots els qui han fet possible econòmicament el projecte i han ajudat a finançar-lo: la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Alella, Pere Altimira de Crison Instruments i Alella Vinícola; i la col·laboració de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia i del grup d'historiadors Cerquem les Arrels. 
Ruiz, al final de l’acte, va demanar que es miri de trobar sortides viables a totes les finques que pateixen abandonament o perill de degradació. “Hi ha algunes cases que estan molt deteriorades. Can Tito Serra Vell potser és ja irrecuperable, Can Serra n’és un altre exemple i els Escolapis ens fan patir molt”.
Creiem que aquesta iniciativa d'Alella és un exemple a seguir per altres pobles de la comarca per poder difondre i conscienciar sobre el valor del patrimoni local.

Per a més informació sobre l'acte: Revista Alella
Per veure la pàgina web: http://lescasesdalella.cat/ 

Públic assistent a l'acte [Procedència foto -Revista Alella)
El director, Ramon Ruiz, presentant el nou web. [Procedència foto -Revista Alella)
Portada del nou web

diumenge, 2 d’agost del 2015

Entra en vigor el nou catàleg de Patrimoni d'Argentona

Aquest dissabte 1 d’agost de 2015 va entrar en vigor el Pla especial i Catàleg del patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona després que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha comunicat aquest divendres la seva aprovació definitiva.
Es posa així punt i final a un llarguíssim procés d’esmenes, al.legacions i texts refosos que finalment culmina amb l’aprovació d’aquest document que recull al voltant de 240 elements arquitectònics, i més d'un centenar de béns arqueològics i elements naturals i paisatgístics. El treball, elaborat a nivell tècnic per l’equip Taller d’Arquitectura i Territori, format per l’arquitecte José González Baschwitz, la biòloga Cristina Prats González i jo mateix com a historiador i historiador de l’art, ha comptat amb el suport de tècnics municipals, el Consell de Patrimoni, així com entitats  i moltes persones que de manera desinteressada han volgut contribuir a posar en valor el patrimoni local.
Aquest catàleg permetrà a partir d’ara tutel.lar totes les llicències de béns catalogats arquitectònics o paisatgístics del municipi. L’Ajuntament d’Argentona i la regidoria de Patrimoni es feliciten per aquesta fita i fan extensiu el seu agraïment a tots els qui han fet possible l’elaboració i aprovació del Catàleg de Patrimoni d’Argentona. Per a més informació :http://argentona.cat/32741

dimecres, 30 de juliol del 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

dimarts, 17 de juny del 2014

Conferència a Dosrius sobre la història del castell i visita comentada a les restes

El passat dissabte 14 de juny de 2014, l’Arxiu Municipal (AMD) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dosrius van organitzar una jornada per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. Les activitats programades van incloure una conferència amb el títol “El Castell de Dosrius. Un testimoni del passat” i una pujada al Castell. L'acte que es va iniciar a les 5 de la tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament, es va iniciar amb un parlament de Maria Àngels Jubany del AMD, que a banda de presentar la meva conferència, va fer un recull dels actes que estan programats aquest any amb el castell com a protagonista.
La conferència la vaig dividir en diversos apartats. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió sobre els estudis realitzats sobre el castell fins ara des del principis del s.XX. Un segon bloc es va centrar en la història del castell i un l'ultim apartat va centrar-se en la descripció de les restes.
Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies
als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. L’Arxiu Nacional de Catalunya va finalitzar aquests treballs l'any 2013 amb la referència dels 2.716 documents en suport pergamí que abasten un dilatat període, des del segle XI al XVIII, i complementa l’inventari dels documents en paper que es va realitzar durant els anys 90.
Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'ajuplugaven al castell després d'un dia de cacera. L'acte va concloure amb un parlament de l'alcalde de Dosrius Josep Jo.
Desprès de la xerrada una bona colla es van animar a pujar al castell desafiant l'amenaça de pluja d'uns núvols negres que venien del Vallès. Un cop arribats al castell, uns en cotxe i altres a peu, vàrem poder observar i comentar les restes que quedaven del mateix i del mas adjunt. Per finalitzar l'acte, la Sandra Cabrespina ens va recitar un emotiu poema de l'Esteve Albert que havia dedicat a les restes del Castell.

Per a més informació sobre el castell:
Ma Angels Jubany de l'Arxiu Municipal de Dosrius; Josep Jo, Alcalde de Dosrius i el conferenciant Joaquim Graupera 
Públic assistent a l'acte
Un moment de la conferència
Comentant les restes del castell
Sandra Cabrespina recitant el poema d'Esteve Albert sobre les restes del castell
Participants en la pujada al castell