Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Pau Ubach premi “Drac alat” per una merescuda trajectòria com a arqueòleg

El passat diumenge 17 d’octubre de 2010 es va lliurar al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el premi “Drac alat” a l’arqueòleg d’aquesta vila Pau Ubach i Font. En el transcurs de l’acte el mateix Pau Ubach va fer lliurament de l’arxiu del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i una col•lecció de 80 puntes de sílex que ja formen part de la col•lecció arqueològica del Museu. L’acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Marc Pons representant del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt va presentar l’acte. L’arqueòleg Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona, va realitzar una emotiva conferència en la qual  va resumir l’activitat arqueològica d’una colla de voluntaris que en ple franquisme van col•laborar en el salvament del nostre patrimoni i, alhora, va fer un sentit reconeixement a Pau Ubach per la seva extensa trajectòria en aquest àmbit.
Pau Ubach va néixer el primer de maig de 1929. Per causa de l’asma que patia i pels estralls de la Guerra Civil la seva escolarització va ser intermitent. La seva malaltia el va convertir en autodidacta i un apassionat per la literatura i el món dels escacs. Als catorze anys va començar a treballar de manyà amb el seu pare i s’interessà per l’arqueologia a partir dels vint. La seva col•laboració va ser decisiva per la creació del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Des del punt de vista de l’arqueologia medieval cal destacar importants aportacions com ara el descobriment de la volta preromànica de la capella de Sant Salvador de Can Boquet i la posterior restauració de la capella. També cal esmentar el descobriment del tresoret de monedes de billó d’Òrrius els quals van propicià una excavació de la totalitat de l’església parroquial. També van col•laborar en la restauració de la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils juntament amb l’Obra de Sant Francesc de Mataró amb Marià Ribas i Lluís Ferrer i Clariana. Cal recordar la reconstrucció de la capella gòtica de Sant Sebastià a cavall entre Cabrils i Vilassar de Dalt. Un element a destacar és l’excavació de la cova d’en Nadal amb evidències d'haver estat habitada per monjos eremítics.
Felicito aquesta iniciativa i aquest merescut homenatge. En paraules de Joan Gómez i Ramon Coll en la presentació del llibre d’en Pau: “...La seva manera de redactar, a voltes agressiva, a voltes plena d’il•lusió i de poesia, ens porta a fer un recorregut per l’arqueologia “d’a peu” en època de la resistència cultural, potser no tant científica com alguns “savis” d’avui voldrien, però si l’única que és feia, amb ajut i benedicció dels arqueòlegs d’aquell temps, que necessitaven els grups d’afeccionats i se’n servien per a poder dur a terme les seves tasques d’investigació. Tots ells bastiren la nostra història i donaren naixement als primers museus, plens de referències històrico-culturals que portaren la població al coneixement de les arrels de cataluny i a sentir-se identificats amb una terra i un país.”. [UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques .Vilassar de Dalt (1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona,1994 (Col. Montalt,17)]
Per a més informació: http://diarimaresme.com/2010/pau-ubach-premi-drac-alat/

Marc Pons presentant la conferència de Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona
L’arqueòleg i tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Enric Ortega llegint l'acta del premi.
L'alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas i Marc Pons glossant el premi.
Pau Ubach rebent el premi "Drac alat" en mans de l'alcalde de Vilassar de Dalt Llorenç Artigas.

Públic assistent a l'acte


divendres, 16 de juliol del 2010

"El Racó" de Mataró Ràdio acaba la temporada amb sis programes de temàtica medieval.


El dijous 15 de juliol de 2010 es va acabarla quarta temporada del programa "El Racó" de Mataró Ràdio, un programa del Grup d'Història del Casal, que s'emet en directe cada dijous de 21 a 22 h. des de la primera temporada de Mataró Ràdio.
En aquesta temporada s'han emès en directe un total trenta-sis programes amb una varietat de temes des de la prehistòria fins l'etapa contemporània de la comarca. També s'han dedicat alguns programes a tractar temes relacionats amb oficis perduts i s'ha convidat a centres d'estudis locals per tal de que exposessin les seves activitats i iniciatives. El programa, en format de tertúlia, pretén tractar de forma amena i divulgadora la història local amb un clar interès de crear xarxa comarcal.
Complementant l'emissió del programa, el Grup d'Història del Casal en la seva pàgina web recull tots els programes emesos des de la primera temporada on s'hi pot trobar una breu fitxa de cada programa amb el nom i la fotografia dels convidats, una bibliografia per tal de qui vulgui pugui ampliar els temes del seu interès i l'audició del programa amb format "mp3" per si algú s'ho vol descarregar. El programa continuarà a l'estiu a la mateixa hora amb la reedició d'alguns temes gravats durant la temporada que avui finalitza i tornarà en directe en la que serà la cinquena temporada el proper 16 de setembre.  Els programes emessos els podeu consultar a la web del programa EL RACÓ, a l'adreça del Grup d'Història del Casal.

Al llarg d'aquesta temporada s'han emès diversos programes amb un temàtica medieval:
[08/10/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 112 //Jaume Vellvehí i Joan Bou - El monestir de Rocarossa (Tordera). El dijous 8 d'octubre de 2009 en el programa 112 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Jaume Vellvehí i Joan Bou per parlar del monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.
[10/12/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 121// Narcís Miranda - Els Almogàvers. una història de la Mediterrània. de Mataró Ràdio es va convidar a Valerià Narcís Miranda per parlar dels Almogàvers. una història de la Mediterrània. En Narcís Miranda és el líder del grup, Trencavent, format per ell mateix a la guitarra, piano i sintetizador, i per Ricardo Ruzafa (baix i guitarra) i Enric Pujol com a vocalista. El seu últim disc porta per títol "Els Almogàvers, una història a la Mediterrània" (2008), i també ha estat publicat per Discmedi Blau. La portada del disc és un fragment del conegut quadre de Moreno Carbonero de l'arribada de Roger de Flor i els seus almogàvers a Constantinoble. Les onze cançons del disc han estat composades tant en la part musical com en la lírica per en Narcís Miranda, en la línia d'un rock simfònic i melòdic, amb incursions en el rock dur, en cançons com "Mala sang" o "Gal·lípoli", i amb fragments de música d'estil "banda sonora de pel·lícula" ("L'alè del vent Part I") i música medievalitzant, com en "L'alè del vent Part II", i relaten la història dels almogàvers des de la seva arribada a Sicília el 1282 fins a la seva victòria sobre els cavallers francesos al riu Cefís el 1311.
[18/03/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 131// Francesca Español - El rei Martí l''humà (600 aniversari de la seva mort). El passat dijous 18 de març del 2010 en el programa 131 del racó de "Mataró Ràdio" va venir convidada la Dra Francesca Español de la Universitat de Barcelona. Al llarg del programa es va anar repassant la dimensió de promotor de les arts del rei Martí l'humà. Durant el seu regnat va promoure reformes en els seus palaus especialment els de Barcelona amb el projecte de construïr-ne un de nou a tocar a les dressanes. La seva religiositat el va portar a l'adquisió de relíquies que estarien dipositades a la capella palatina coneguda avui com a Santa Àgueda. La Dra. Francesca Español és presidenta d'Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals han dedicat un cicle de conferències sobre aquest tema, en el qual hi participa el nostre president Joaquim Graupera.
[01/07/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 143//Joaquim Graupera - El priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). El passat dijous 1 de juliol de 2010 en el programa 143 de "El Racó" de Mataró Ràdio(89.3 fm), va venir com a convidat Joaquim Graupera per parlar del priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). En motiu de l'aplec anual que es celebra a l'ermita, es va aprofitar l'ocasió per descriure'n les restes i explicar la història del monestir medieval.
També es van tractar alguns programes als historiadors medievals del Maresme:
[05/11/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 116 // Joaquim Graupera - L'arquitecte Mataroní Josep Goday. El dijous 5 de novembre de 2009 en el programa 116 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Joaquim Graupera per a parlar de l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals. Goday va formar-se a l'escola de Valldemia i com a estudiant d'arquitecte va ser deixemble de Josep Puig i Cadafalch, amb el qual va col.laborar amb els estudis sobre l'arquitectura romànica. Va ser l'autor de l'edifici de Correus de barcelona i dels grups escolars edificats en època de la mancomunitat. Va morir un mes abans de l'inici de la guerra civil.
[29/04/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 136// Enric Subiñà - Francesc Carreras Candi i Argentona. El passat dijous 29 d'abril de 2010 en el programa 136 de "El Racó" de Mataró Ràdio, va venir com a convidat Enric Subiñà del Centre d'Estudis Argentonins d'Argentona pr parlar de l'historiador Francesc Carreras Candi. Aquest historiador va ser important pel Maresme ja que va iniciar una col.lecció de llibres sobre la història medieval de la comarca que encara son un referent. També es van comentar les múltiples facetes del personatge com a polític, excursionista i filatèlic.

divendres, 28 de maig del 2010

Els dibuixos d'Alella i Teià realitzats per Lluís Rigalt (1881-1882)

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) és un dels pintors catalans representants de l’escola del paisatgisme romàntic. Es va formar en un primer moment a l’Escola de la Llotja on treballava el seu pare Pau Rigalt i també a Madrid amb Pérez Villamil. El 1845 va succeir al seu pare com a professor de la Llotja i va ser nomenat Director entre el 1877 i el 1887. Va morir a Barcelona el 1894.
Com a pintor destaca pels paisatges, molt realistes i fidels, que va dibuixar gràcies a la seva activitat excursionista. La seva relació amb el Maresme la tenim documentada l'any 1849, en el moment que la visitar aquesta comarca realitzant una colla de dibuixos de Montgat, d'Alella,del Masnou, de Mataró, d'Arenys, de la Vall Alta i de Canet de Mar. L’any 1877 va tornar a fer una segona excursió per la costa del Maresme per la zona d’Arenys i Canet de Mar. Entre el 1881 i 1882 en va fer una altra a la zona del Masnou, Alella i Teià. Al final de la seva vida va establir amistat amb l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró 1881- Barcelona, 1936), col·laborador de Josep Puig i Cadafalch, la mare del qual, Rosa Casals i Bernadas (1855-1919) era filla del Mas Casals d’Alella. Gràcies a un quadern conservat pel mateix Goday coneixem una sèrie de dibuixos de Rigalt reproduint algunes finestres d’Alella i Teià i fins i tot la creu de terme de la vila. Els dibuixos reprodueixen una sèrie de finestrals gòtics de les masies del Maresme amb una clara voluntat d’arqueologia artística. La destrucció del patrimoni arran de la desamortització de Mendizábal del 1835 va fer prendre consciència a molts artistes coetanis de la necessitat de documentar el patrimoni català. També cal tenir en compte la influència del medievalisme romàntic de l’escola alemanya que va penetrar ideològicament a Catalunya desprès del primer terç del s.XIX paral·lelament al redescobriment cultural de la Catalunya medieval oblidada pel neoclassicisme. L’Escola de la Llotja, on es va formar Rigalt, va esdevenir capdavantera d’aquest moviment.

Bibliografia

  • CASELLAS, Raimond: Conferencia llegida'l dia 2 de desembre de 1899 al «Centre Excursionista de Catalunya» en la sessió celebrada pera commemorar la fundació de la Primera Societat Catalana d'Excursions. L’Avenç. Barcelona, 1990

  • CUBELES Albert; CUIXART, Marc, eds: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Educació. Barcelona,2008.

  • FONTBONA, Francesc: Del neoclasicisme a la restauració (1808-1888). Ed. 62 . Barcelona, 1983. (Història de l’Art Català, volum VI). Pàgs.80-88
  • FONTBONA Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996
  • dissabte, 27 de març del 2010

    Francesc Cabanyes i Prat i el “Bloc Mataroní” (1925-26)

    Caps els anys 20 del s.XX es produeix un notable èxit editorial, per part del Diari de Mataró dirigit per Marçal Trilla, que es basa en la publicació d’articles de caràcter historiogràfic escrits per Francesc de Cabanyes. Aquest èxit és utilitzat per a publicar l’any 1925 l’anomenat Bloc Mataroní. El primer volum publicat, l’any 1925 a l’impremta Minerva de Mataró, recollia articles de Francesc de Cabanyes i poemes introductoris del mes per part de diversos poetes. Aquesta publicació consistia en un calendari de l’any, en forma de bloc, on en la pàgina del darrera del full de calendari, contenia unes referències a un fet històric que havia ocorregut Mataró i la comarca el mateix dia però en dates reculades.El segon volum publicat, l’any 1926, va seguir el mateix format de calendari però contenia articles de difusió històrica local de diferents pobles del Maresme. Aquests articles van ser escrits per Francesc Cabanyes, Josep Cabanyes, Marià Ribas i Joaquim Vilardebó.
    L’ànima de les dues publicacions va ser Francesc Cabanyes i Prat (Mataró 1868 - Barcelona 1929) hereu de la família de Can Cabanyes d’Argentona. Treballava d’advocat a Mataró, va ser jutge municipal i president de la Cambra de la Propietat. Anys més tard es va traslladar a Barcelona per dedicar-se a la feina d’oficial de Finances de la Diputació de Barcelona. La seva relació amb la història, segurament es basa en el contacte amb el patrimoni documental propi de la família i el treball de camp realitzat a partir de l’excursionisme. Aquest aspecte, el trobem relacionat amb l’activitat de l’Agrupació Excursionista de Mataró (1898) de la qual ell també va ser-ne fundador juntament amb elseu germà Joan. La seva obra historiogràfica es útil perquè omple un buit historiogràfic des de la monografia de Josep Maria Pellicer i també per donar una visió molt documentada dels fets, a banda de reflectir un to popular i divulgatiu d’aspectes històrics concrets.
    Per a saber-ne més:

    • Bloc mataroní.Una manera de fer història. Patronat Municipal de Cultura; Ed.Altafulla. Mataró 1990. (Col.lecció Caps de bou,16).
    • GUANYABENS,Nicolau; SALICRÚ,Manuel: “ La primera monografia sobre l’església de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria., núm.50, (octubre del 1994).Pàgs.41-50
    • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).

    divendres, 29 de gener del 2010

    El Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Tradició i innovació

    L’any 2007 el Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, va acollir un acte commemoratiu dels 60 aniversari del Grup Arqueològic. L'acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Planas, Marc Pons i Prats, representant de la Secció d’Arqueologia al Consell de Gestió del Museu Arxiu Municipal i Pau Ubach i Font, representant del Grup arqueològic de Vilassar de Dalt.
    Aquesta entitat amb Pau Ubach, Jaume Ventura, Toni Serra, Joan Pujol, Josep Vilademunt, Salvador Grau, Josep Font, Dídac Marín,Salvador Xibillé, Ferran Sagristà, entre d’altres, van iniciar aquesta activitat a Vilassar de Dalt a partir de la relació existent amb les comissaries i grups especialitzats en l’arqueologia d’altres pobles de la comarca, com ara el Dr Serra Ràfols, Epifani de Fortuny (Baró d’Esponellà) o Marià Ribas. Fruit d’aquesta col·laboració no solament van realitzar tasques del patrimoni local de Vilassar de Dalt sinó que també van col·laborar en jaciments de pobles veïns.
    A banda de l’activitat arqueològica, van ser els fundadors del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt creat l'any 1949 pel mateix Jaume Ventura i Campins, llavors comissari local d'excavacions arqueològiques, com a espai per acollir el material que anaven recollint. L'Ajuntament de Vilassar de Dalt va acordar la creació del Museu Municipal l'any 1961; el 1962 la col·lecció arqueològica s'exposà a l'antic local dels Rajolers, a la plaça de la Vila, i el 1974 es traslladava a la masia de can Banús, seu actual del Museu.
    Malgrat que la seva tasca principal es va centrar en el món prehistòric, d’època medieval van excavar la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981), la capella preromànica de Sant Andreu d’Òrrius (1981), les coves de Can Nadal amb testimonis eremítics i la necròpolis medieval prop de la Roca d’en Toni (1974). Actualment com a Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, han obert el bloc “SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DE VILASSAR” on ens poden informar de totes les activitats que estan realitzant actualment en la protecció i divulgació del patrimoni arqueològic de Vilassar de Dalt.
    Per a saber-ne més :
    • UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt 1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona, 1994 (El Montalt, 17).
    • El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt,Secció d’Arqueologia. Vilassar de Dalt, 2006.

    Inauguració de la sala d'arqueologia del Museu Municipal a Can Banús (1974)Excavació de les tombes medievals de Can Boquet (1974)Treballs de restauració de la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981)Actes commemoratius dels 60 anys del Grup Arqueològic a Can Banús (2007)

    dissabte, 23 de gener del 2010

    Les cases de Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona en perill !!!

    Aquestes setmanes s’han engegat dues iniciatives per salvar el patrimoni maresmenc de Josep Puig i Cadafalch que està en perill de desaparèixer. No es tracta tant d’edificis de gran vàlua arquitectònica modernista sinó els edificis on ell va viure i va residir i per tant de valor sentimental.
    El primer d’ells és la seva casa natal i familiar a Mataró, situada al Carreró núm.39. En aquesta casa va néixer el 17 d’octubre del 1867 i va ser adquirida per herència del seu avi Josep Puig i Feliu, mort el 1854, i després del seu pare, l’industrial Joan Puig i Bruguera. Aquesta casa va ser adquirida l'any passat per l'empresa Bomar 92 SL amb la intenció de restaurar l'edifici per convertir-lo en un habitatge unifamiliar. Degut al fet que solament la façana està catalogada, aquest immoble corre el perill de ser enderrocat. Un grup de veïns de Mataró i diverses entitats, a través del Moviment Educatiu del Maresme (MEM), han impulsat una campanya de recollida de signatures per demanar que es conservi i es rehabiliti la casa. L'objectiu de la campanya és pressionar el consistori perquè arribi a un acord amb els nous amos per convertir-la en un espai que serveixi per difondre la figura i l'obra de qui va ser un dels millors arquitectes del Modernisme, seguint els exemples de les cases museu de Domènech i Montaner a Canet de Mar o de Prat de la Riba a Castellterçol per citar-ne alguns exemples.


    La segona és la seva casa d’estiueig a Argentona. Aquesta es troba situada a la plaça de Vendre de la vila i és el resultat de la unió de quatre cases de cos, una d’elles enderrocada per fer-hi el pati. S'hi conserven reproduccions d'ornaments d’estètica neomedieval realitzades pel seu col·laborador Eusebi Arnau, com ara la Creu de Terme de Lloret, i diferents estatues de Sant Jordi que decoraven els edificis de Puig i Cadafalch. Les obres de la casa van començar el 1897 i van finalitzar el 1905, tal i com ens recorda una ceràmica del pati. Les ventades del passat 7 i 8 de gener de 2010 van produir importants desperfectes a l’immoble. Concretament van cedir alguns merlets de rajola de la part superior de l’edifici, i una peça de pedra, en forma cilíndrica, que coronava el merlet del xamfrà. A banda l'immoble pateix un estat global d’abandonament que fa que les humitats malmetin forces parts de l’edifici. Aquesta construcció està protegida en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 27/07/93 (DOGC 15/09/93). Actualment el Grup Natura i el Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEAJC) s’estan organitzant per la salvaguarda d’aquest patrimoni i han creat un fòrum d’opinió al facebook amb el títol "Salvem can Puig i Cadafalch d'Argentona".


    Per la seva part el Grup d'Història del Casal de Mataró va dedicar el passat divendres 21 de gener un programa a Mataró Ràdio dins l'espai de tertúlia del Racó on hi van ser convidats, Manuel Cusachs, periodista i historiador, M. Àngels Mas, mestre i membre del MEM i Enric Subinyà, també historiador, per a parlar del tema.Des d’aquí els donem el nostre suport i esperem que aquestes iniciatives tinguin l’èxit que es mereixen.

    Per a més informació:

    dissabte, 31 d’octubre del 2009

    Cristòfor Colom, un descobridor mataroní

    Malgrat que la teoria del Colom català fa temps que es difon, s’ha publicat recentment en els mitjans de comunicació que el professor de la Saint Mary´s University de Maryland (Estats Units), Charles F. Merrill, ha assegurat que aquesta teoria és molt versemblant. Merrill, que ha invertit 18 anys en aquesta investigació, argumenta la catalanitat del descobridor a 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed (Demers Books)', que es publicarà l'any vinent.
    Això doncs, aquesta informació demostra que la qüestió de l’origen i la procedència de l’almirall que adquirí “les índies” per a la corona castellana és encara un aspecte no resolt. Com tothom sobradament sap, hi ha qui li atribueix la pàtria genovesa, gallega, portuguesa, entre d’altres, però l’article que llegireu, per si no ho teníem prou complicat, explica com uns mataronins justificaven un Colom català i mataroní.
    La polèmica es va presentar a la llum pública el dissabte 9 de maig del 1936 amb un article publicat al Diari de Mataró.
    Sembla ser que, a finals del segle passat, l’arxiprest de Santa Maria, Dr. Roig, va trobar una partida de naixement d’un tal Cristòfor Colom, fill de Bartomeu Colom i Maria Cabot, ambdós naturals i habitants dels Genovesos, nat l’any 1441; i com a avis paterns tenia a Dídac Colom i Dolors de Mata.La data de naixement d’aquest Colom concorda d’entrada amb la data i l’edat de la mort d’en Colom el 1506 a l’edat de 65 anys. Aquesta troballa va venir acompanyada d’altres documents de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró vinculats al mateix tema com són un contracte de terres de Bartolomé Colom, germà del descobridor i altres documents que relacionaven aquests personatges amb l’antiga masia dels Genovesos que ocupava el solar de l’actual Jutjat i l’Institut d’Ensenyament Mitjà “Damià Campeny”. La intenció del Dr. Roig era publicar un opuscle que recollís totes les investigacions efectuades al respecte, però la mort del Dr. Roig va provocar que l’afer restés en l’oblit.
    Lluís Falguera, autor de l’article abans citat, va ressuscitar l’afer l’any 1936, entrevistant a tres antics amics del Dr. Roig que veieren els esmentats documents l’any 1917: la família del mestre Joan Bta. Parés, ja difunt el 1936, Joan Sala i Francesc Anglada.
    Lluís Falguera afegeix una sèrie de detalls que també vinculen els primers viatges de Colom amb Mataró:
    Els emblemes de la Santa Maria eren la Creu de la Candelària, de Santa Maria de Mataró, i l’advocació a Sant Simó, protector dels mariners del Maresme i la visita que feu Colom al monestir de la Ràbida on hi havia el prior “adjuntorium Argentonae” argumenta que Cristòfor buscava l’amic frare d’Argentona. Com a conclusió de l’article Lluís Falguera demana la creació d’una comissió per tal d’investigar l’autenticitat i l’existència dels documents esmentats pel Dr. Roig.
    El dimecres 13 de maig de 1936 el Diari de Mataró publicava una entrevista amb el Sr. Joan Sala, un dels tres personatges citats en l’anterior article del Sr. Falguera, que havia vist els documents del Dr. Roig. El Sr. Sala argumenta la hipòtesi del Colom mataroní amb els arguments de que ell fill de Colom es deia Dídac com l’avi que apareix en la partida de naixement del Dr. Sala i que les primeres badies descobertes a Amèrica per Colom porten els noms de Santa Maria i Sant Simó.
    És el mateix Joan Sala que en un tercer article sobre el tema publicat en el mateix diari local, el dia 20 de maig de 1936, denuncia la reacció que els dos articles anteriors van despertar als lectors mataronins: la rialla i la burla. L’article acaba dient: “...Si a Mataró no hi ha prou intel·ligents, ni nous savis, per a parlar d’ell (referint-se al Colom mataroní), al menys que no riguin, si no n’hi ha prou aquí els buscarem a fora; però riure no!”
    Qui tingui humor i ganes que busqui, potser entre els llibres i les enciclopèdies hi hauran més pistes que ens parlin de què Cristòfor Colom era un capgròs mataroní que va obrir la porta als que un un futur es van convertir en els “indianos” del Maresme.

    BIBLIOGRAFIA

    dilluns, 18 de maig del 2009

    La creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1894)

    El 29 de desembre de 1888 va constituir-se a Mataró l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. A la Junta d'aquesta Associació hi figuraven persones importants de la cultura de la ciutat i de Catalunya com Terenci Thos i Codina, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, Josep Ma Pellicer, entre d'altres.
    La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art per intentar recuperar el passat de la nostra ciutat, va ser un objectiu explicit ja en l'acta fundacional de l'Associació. També lligat a aquest objectiu fundacional, entenien que calia fer un pas previ, la realització d'una important exposició artística arqueològica, que va ser organitzada en el marc de les festes de les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró.

    Aquesta exposició va ser concebuda com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos, en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar també el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col.leccions privades.
    Un altre tipus d'activitats organitzades per l'Associació es va centrar en el control dels materials arqueològics que anaven apareixen a Mataró. Recordem que en aquells moments s'estava duent a terme la construcció de la xarxa de clavegueram a la part vella de la ciutat. Des de la fundació de l'Associació el 1888, trobem que van controlant les troballes arqueològiques que van apareixen en al terme municipal per tal de crear un fons arqueològic pel futur museu municipal i per assegurar la seva conservació correcte. A partir d'aquí els hi cal controlar les noves descobertes arqueològiques i pressionar amb la importància d'aquestes, fent-ne donació a l'Ajuntament, per tal de convèncer al consistori per la creació de l'esmentat museu. A més també instarien a la casa mare, l'Associació Artístic Arqueològica de Barcelona perquè pressioni a l'Ajuntament per la creació del mateix.
    J.M.Pellicer en variats articles en la premsa local denunciava la destrucció de restes arqueològiques a la que l'antiga Iluro es veia sotmesa: "Varios otros objetos y monedas podríamos describir, si por una parte la ignorancia de los trabajadores no les llevase tirar ó romper lo mismo que se les viene las manos y por otra si una mal entendida especulación no se opusiese la inversion del tiempo necesario para recojer los hallazgos, cuanto la fortuna los depara. Es la milésima vez que esto se repite, la milésima vez que la antigua Iluro, rompiendo la espesa capa de tierra en que yace sepultada, ha querido en vano hacer oír su voz ¿Hasta cuando nos negaremos escucharla?" (Setmanario de Mataró, VII, núm.18 (4/V/1887)) .
    Pellicer feia esment de que els objectes serien lliurats al Museu de l'Associació. Ja des del principi, el grup contava amb una de les dependències de la Fleca per a ús de l'Associació. L'edifici de la Fleca, era un edifici situat entre el Carreró i el carrer d'en Palau, on hi tenia la seu l'Escola d'Arts i Oficis, que va obrir les portes el 20 d'abril del 1886. Projectada des del 1882, com a Escola Pública Municipal per ensenyament de les arts, estava pensada en una planta baixa pels estudis i un primer pis per ubicar-hi un Museu que fins el moment no estava en funcionament. Es normal que l'Ajuntament assignés a aquest una sala d'aquest local, ja que la totalitat dels seus professors com podríem veure a les biografies eren membres de la Junta directiva de l'Associació.
    Pel juliol del 1892, com que l'Ajuntament no mostrava cap mena de flexibilitat en la seva postura sobre la creació del Museu, l'Associació de Mataró, demana ajut a l'Associació de Barcelona, per tal de forçar una decisió de l'Ajuntament de forma immediata. Així la Junta Directiva de Barcelona demana una entrevista amb l'alcalde de Mataró per tal de activar l'afer. Les entrevistes es van portar per l'octubre, directament amb l'alcalde Sr. Camín, el qual va prometre que un cop acabat l'edifici dels Arts i Oficis, destinaria un local pel Museu Arqueològic. "Con lo cual se llena una necesidad de mucho tiempo sentida en aquella antigua población, reuniéndose en sitio adequado los dispersos ejemplares de la poca romana y medioeval que existen en Mataró; cumpliéndose la vez los deseos de las personas ilustradas de tan importante población y en especial de la Asociación Arqueológica de la misma." (Boletín de l'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona, any II, núm. 9 ( setem.1892).
    Finalment, s'acorda el 3 de novembre del 1894, crear un museu en l'Escola d'Art i Oficis: "Art.4. Se crea en la propia escuela un Museo artístico arqueológico con los ejemplares própios de este ayuntamiento y existentes en las Casas Consistoriales y con aquellos otros que en calidad de depósito puedan adquirirse asi del Estado,de la Provincia, como de los particulares, administrandose asi los objectos de arte antiguos y modernos como los muestrarios industriales. Art.5. Se nombra director y conservador del Museo de la escuela de Artes i Oficios al profesor de dibujo de la misma D.José Vinardell y Rovira con caracter interino y sin retribución especial." (Arxiu Hist. Municipal de Mataró: Acords Municipals (3 de novembre del 1894) pàg.158-160
    Envers aquest punt, Emili Cabanyes es va oposar a que les places municipals que s'anaven creant no s'adjudiquessin per concurs sinó a dit i va sortir de la sala de plens com a mesura de protesta. A nivell de d'arxius, la pressió de l'Associació també es va deixar sentir per tal de que el fons de documents de l'Arxiu Municipal fos catalogat, inventariat i arxivat correctament. D'aquesta forma, Josep Manén, arxiver municipal i secretari de l'Associació, és nomenat per tal de revisar, seleccionar els documents històrics de l'Arxiu de la desapareguda Comandància de Marina de Mataró i que havien estat cedits a l'Arxiu Municipal i que en aquell moment eren a Barcelona.
    El Grup d'Història del Casal ja va fer un homenatge a l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa aprofitant el centenari de la restauració de la basílica de Santa Maria de Ripoll i que d'alguna va continuar al restituir l'Estendard que aquesta Associació va donar a Ripoll.
    Crec que el Museu de Mataró, institució hereva d'aquell primer museu, hauria de dedicar especial atenció a fet. Durant el 1988, centenari de la creació de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, i l’any 1994, que es feia 100 anys de la fundació del Museu de Mataró, els actuals responsables del Museu no va organitzar res, solament una persona anònima va denunciar el primer fet omplint la ciutat de Mataró de cartells on hi figurava el lema Cent anys d'oblit. El Grup d'Història del Casal amb les seves activitats han fet possible que no tornem a veure la ciutat de Mataró plena de cartells repetint el mateix lema.

    Bibliografia
    • GRAUPERA, Joaquim: “Les activitats de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa”a Mataronins en la restauració de Ripoll. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1993. Pàgs.29-52
    • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: "1er. Centenari de la creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa." a Crònica de Mataró, núm.2355 (3 de novembre de 1994), pàg.8
    • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).
    • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Josep puig i Cadafalch i l’Associació Artístich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col. Josep Rius, 5)