Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Orrius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles: Orrius. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juliol del 2013

L’extinció de la comunitat a Clarà en el 6è col•leccionable de l’Aplec 2013


El passat diumenge 30 de juny de 2013 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el sisè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.
Aquesta sisena edició del col·leccionable tracta el tema de la dissolució de la comunitat en el s.XVI.
Durant el s. XVI, la vida del cenobi es redueix a unes propietats que generen unes rendes i desapareix la comunitat. El priorat queda regit per un prior comendatari que ni tant sols resideix a Clarà. Entre el 1518 i el 1526 tenim documentat a Joan Llàtzer com a prior. Aquest era prevere i canonge de la catedral de Tarragona i alhora rector de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
El dia 1 de març de l’any 1522, Joan Llàtzer, com a prior de Sant Pere de Clarà, va arrendar la casa del priorat a favor de Josep March d’Argentona per tal que aquest li controlés i li administrés les rendes i les propietats dependents del cenobi.
L’extinció de la comunitat de Sant Pere de Casserres i de Sant Pere de Clarà, porta a la vinculació d’aquests patrimonis a altres comunitats actives per poder gaudir de les seves rendes. D’aquesta manera, Sant Pere de Casserres des de l’any 1573, serà unit per rei Felip II al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Posteriorment, l’any 1561, hi haurà la pretensió d’agregar-lo al Seminari de Barcelona per part del bisbe de Barcelona, Guillem de Caçador (1510-1570) però no ho aconseguirà. Aquest mateix bisbe, l’any 1567, posant en vigor les disposicions del Concili de Trento, va adjudicar el priorat al Seminari d’Estudiants Pobres de la Diòcesi de Barcelona perquè les seves rendes servissin per finançar-lo.
Tots aquests intents no van impedir la decadència del priorat, el qual va anar perdent propietats lentament. Segurament l’import de la venda d’aquests masos i finques degué servir per pagar alguns dels deutes contrets. Com a exemple d’aquesta pèrdua de patrimoni podríem citar la venda d’un mas i les seves terres, el 24 de març del 1579, per part de Pere Busquets, canonge de la Seu de Barcelona i prior comendatari de Sant Pere de Clarà a Bernat de Julià de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 

Missa a la capella
Mn.Jaume Castellví oficiant la missa en honor a Sant Pere
Pilar Figueras i Joaquim Graupera en el moment de presentar el sisè col.leccionable
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte
Ballada de sardanes.

diumenge, 10 de març del 2013

Una excursió de Francesc Carreras Candi a Òrrius i Céllecs

A finals del s.XIX i principis del s.XX, apareix a casa nostra l’anomenat “excursionisme científic” a mans dels erudits i intel·lectuals catalans. El text que presentem a continuació, Francesc Carreras Candi ens descriu una d’aquestes excursions a Òrrius i Céllecs, efectuada en posterioritat al 1906. Carreras que estiuejava a Argentona, va ser autor de diversos articles i llibres que ens descriuen el Maresme central amb la riera d’Argentona com a epicentre. El text, a banda de donar els temps dels itineraris, ens documenta indrets i establiments d’Òrrius i detalls interessants com la data del transport dels sepulcres de Clarà a la façana de la parroquial d’Argentona. En definitiva, un text agraït de llegir que evoca un sentir d’un època. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): Fons Personals, Carreras Candi – Catalunya-Geografia 2 , Maresme, caixa 10. Va ser publicat al treball de recerca de 2n de Batxillerat elaborat a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per Raquel Borràs Batlle amb el títol Francesc Carreras Candi. L’original d’aquest treball, encara inèdit es conserva a l’Arxiu Històric i Municipal Jaume Clavell i Nogueras (AHMAR) d’Argentona. 

“ D’Argentona a Orrius y Çéllecs 

1 hora 30 minuts .

D’Argentona per lo carrer de la Font se puja al Colell damunt del que s’alça la capilla de Sant Sebastiá erigida en lo segle XVII. Atravessats los torrents del Collell y de Can Catmany (10 minuts), se deixa la carretera, pujant per aquest fins passats Can Camany per damunt de la que, puja en direcció N.O. lo corriol que va a Can Manteset, damunt de la riera de Clarà ( 10 minuts) y que voreja la montanya de Dalip o de Rocar. D’allí ‘s baxa a la riera de Clará o d’Òrrius (7 minuts) podentse seguir l’abandonament camí vell, que pujava per Sant Pere de Clarà. La nova carretera d’Òrrius se trova a uns 18 minuts de la carretera d’Argentona a Granollers y a la meitat aproximadament d’aquesta distància, sortint per la dressera de Can Manteset, aq ma dreta pujant, passada la masia de Can Cabot y abans de la de Can Raimir. 


La Carretera d’Orrius te 5 kilometres d’un fort desnivell. Entre los kilometros 3 y 4, queda dessota la carretera, la capelleta gòtica abandonada de Sant Pere de Clará, junt a la masia de Can March del priorat. Fou, dita capella, antich priorat en lo segle XIII y d’ella se transportaven a Sant Juliá d’Argentona, en 1906, los dos sepulcres de pedra que hi ha a sa façana. La carretera actual d’Òrrius passa per junt al cementiri y entra a la població per alt pont de pedra. La església parroquial de Sant Andreu es moderna y res te de particular. 
Població. No hi ha hostal: serveixen menjar al cafè de Baix o siga a Can Domingo Forns. Lo poblet està situat al peu de la muntanya de Çéllechs, atravessat per pintoresh torrent, denominat en temps passats riu de Méya segons encara es titula una masia aygues avall de la mateixa. Per pujat a Céllechs (alt.525 mt) se poden seguir diferents camins tardant uns 45 minuts en escalar lo principal dels seus turons que en lo del mitg. La montanya de Çéllechs es la dominant de la serralada que separa lo Valles de Maresma y en son cim hi ha antiquíssimes restes d’un castell que encara estigué en peu durant lo segle XIV, y que formá part del terme jurisdiccional del castell de La Roca del Vallès. Te una vista esplendida, vegentse per la costa, fins Citges y al interior fins Puigmal. Te Òrrius el mas Cabanyes, passant per Can Cunill (15 minuts) y de dit mas se puja a Céllecs ab 30 minuts. 

Text tatxat al darrera de la fulla: 
[Abandonant lo camí vell, a la época romana, que passa per Sant Pere de Clará (Can March d’Orrius) antich priorat benedictí ab interessant capella de segle XIII, o be lo modern camí vehinal o carretera d’Orrius, que ja s’atura abans entre les masies de Can Cabot y Can Raimir, Se trova l’antich camí de carros als 15 minuts a ma dreta de la riera de Clará, seguint la direcció Nord Oest y a uns 15 minuts s’arriva a Can March hot estan les runes del priorat benedictí de Sant Pere de Clará, ab interessant capella del segle XIII y dos sepulcres de pedra amportats un 1906 a la façana de la esglesia de S. Juliá d’Argentona. Una mitja hora mes tardana lo vell camí en anar a Orrius.]

diumenge, 24 de febrer del 2013

Visita comentada pel preromànic del Maresme

El passat diumenge 17 de febrer de 2013 vaig acompanyar als membres dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell a una visita comentada pel preromànic del Maresme. En el recorregut es van visitar els edificis de Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà a Argentona i Sant Andreu d'Òrrius.
Voldria agrair un cop més des d'aquí als Amics de l'Art Romànic de Sabadell per donar-me l'oportunitat de poder difondre un patrimoni poc conegut com és l'art medieval de la comarca del Maresme. De fet, ha estat un gran plaer poder realitzar aquesta activitat per l'alta participació. També agrair als propietaris de les capelles visitades, que un cop més ens han permès poder-hi accedir, malgrat les molèsties que els pugui ocasionar l'accés a la seva propietat amb un grup nombrós de persones.En el cas d'Òrrius varem tenir la col·laboració també de l'historiador local Josep Maria Roqué.
Una de les parts més interessants de la visita va ser la discussió teòrica, molt enriquidora, sobre el sentit de les amforetes  que conformen la volta de la capella de Sant Salvador on hi van intervenir en Joan Codina i l'arquitecte Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell.

Per a més informació sobre la sortida:

  • Crònica de la sortida d'AAR de Sabadell: http://www.amicsartromanic.com/noticies.html
  • CODINA BARNAUS, Joan: "El Maresme. Sant Cristòfol de Cabrils; Sant Salvador de Vilassar de Dalt; Sant Pere de Clarà (Argentona); Sant Andreu d'Òrrius" a Fulls d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell, núm.125 (17 de febrer de 2013), p.687-694. Full informatiu en pdf

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]
Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]
Sant Salvador de Vilassar [Foto: L.Fernández]
Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]
Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]
Sant Pere de Clarà [Foto: L.Fernández]
Sant Andreu d'Òrrius [Foto: L.Fernández]

dilluns, 10 de desembre del 2012

Ha mort el professor d’història medieval i arqueòleg Dr.Iñaki Padilla

El passat divendres 7 de desembre de 2012 va morir de forma sobtada a Vilanova i la Geltrú el Dr. Jose Ignacio Padilla Lapuente, professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. 

Va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Manuel Riu Riu, dedicada a l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya, la seva carrera acadèmica havia estat centrada en la investigació i docència sobre el període medieval. Es va centrar en l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l'organització de l'espai i les estructura del poblament en diverses àrees de Catalunya i altres territoris del nord de la Península Ibèrica, sobretot Burgos i el País Basc. Era director del Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). Va treballar també sobre les fortaleses d'Ausa Gaztelu a Zaldibia o Mendikute (Albiztur) ambdues al País Basc, les seves anàlisis sobre les necròpolis lligades i integrades amb el poblament a la província de Burgos, l'alt Arlanza i la capçalera del Duero, destacant sobretot el jaciment de Cuyacabras, a més de molts treballs i línies de recerca que duia a terme. 

Al Maresme va excavar la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. L'any 1981, el rector, Mossèn Joan Capell i Gorina, va realitzar unes obres de restauració de la Capella de Nostra Senyora del Roser, en les mateixes, un cop tret l’arrebossat que amagaven la construcció, va quedar al descobert l’aparell dels murs que portava a pensar que aquella capella era el vestigi de la primitiva església medieval. El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. En el procés de realitzar la nova pavimentació es va descobrir un mausoleu de la Família Conill i un tresor de monedes comtals de Billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I. Aquesta troballa va arribar a coneixements del Sr.Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar la troballa al Dr.Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. 
La troballa i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I.Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard. En l’equip d’arqueòlegs hi vàrem participar Maria Josep Castillo i jo mateix, ja que ens va proposar de col·laborar-hi quan el teníem de professor de primer curs de la facultat. 
El passat 2011, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, vàrem organitzar una sèrie d’activitats per commemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). Ens vàrem posar en contacte amb ell per convidar-lo a les activitats, a les quals, molt amablement per motius professionals, va declinar la seva assistència. 
Des d’aquí, pretenem que aquest article sigui el nostre tribut a la seva persona i donem el nostre sentit condol a la seva família i amics. 

Bibliografia de Iñaki Padilla relacionada amb  el Maresme: 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval. Barcelona, 1981. Pàgs.231-241 
  • PADILLA LAPUENTE,J.I. : Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.p.11-55

dissabte, 7 de juliol del 2012

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012


El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.
Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.
La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.
En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.
Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

dimecres, 16 de maig del 2012

El tresoret d'Òrrius a "Mundo Medieval"

L'estudi que varem fer amb el Josep Maria Roqué i el Marc Pons sobre el tresoret d'Òrrius de cara a l'exposició de l'any passat s'ha publicat en castellà a la revista Mundo Medieval ( núm. 43 - abril de 2012)
Us adjunto l'enllaç on hi ha la primera pàgina dels articles. Per llegir l'article complert haureu de comprar la revista.



dissabte, 17 de març del 2012

Un nou article publicat sobre el Tresoret d'Òrrius a " El Món Medieval"

A final del 2011, vaig tenir el plaer de participar en els actes commemoratius de la troballa del Tresoret d'Òrrius. Entre els actes programats es va realitzar una exposició retrospectiva sobre les excavacions efectuades a la parròquia de Sant Andreu de l'esmentada població. 
El passat mes de gener, la revista "El Món Medieval" en el número 15 (gener del 2012) han publicat un article signat per en Josep Maria Roqué, en Marc Pons i jo mateix, amb material gràfic d’en Toni Serra i del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L'article ens ofereix una síntesi de l’exposició amb la intenció d'apropar al públic en general aquesta important troballa que recull un conjunt únic de monedes comtals de finals del segle X a principis del segle XI.
Us adjunto l'enllaç de la pàgina web del Grup d'Història del Casal des d'on podeu baixar-vos el text en qüestió.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Conferència sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 2 de desembre de 2011, vaig realitzar la conferència inaugural de l'exposició sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt. La mostra inaugurada està exposada des del 27 de novembre i clourà l'onze de desembre de 2011. Al llarg de la conferència vaig exposar les circumstancies en que es va fer l'excavació arqueològica, les característiques del conjunt del tresoret, el context històric a Catalunya i al Maresme i les restes que ens queden de l'Òrrius alt-medieval.
LA xerrada va estar presentada pel bon amic Marc Pons de la secció d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i a part del públic assistent vaig comptar amb la valuosa companyia dels Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius, d'en Josep Maria Roqué i del Sr. Pau Ubach de Vilassar de Dalt, uns dels artífex d'aquesta mostra. Amb aquesta conferència i exposició a VIlassar clouen els actes per commemorar els 30 anys de la troballa del tresoret que van organitzar els Amics del Pessebre Vivent. Ha estat una meravellosa experiència de col.laboració entre les tres entitats i una oportunitat per conèixer i compartir la nostra història amb gent engrescada i implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni.
Presentació de l'exposició per Marc Pons.
Presentació de l'exposició per Marc Pons.
Públic assistent a l'acte
Un moment de la conferència
L'exposició sobre el tresoret d'Òrrius.

diumenge, 11 de setembre del 2011

30 anys de la descoberta del Tresoret d'Òrrius


Enguany, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, han organitzat una sèrie d’activitats per conmemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). El divendres 9 de setembre, a les 8 del vespre vaig tenir el plaer d'iniciar les activitats amb una conferència que va servir per  donar una idea de la situació  d’Òrrius en l’època de les monedes del Tresoret, i sobre l’art de l’època i la seva pervivència a Òrrius. Després d’unes emocionades paraules del Sr. Pau Ubach, que havia estat al capdavant de les excavacions originals que van donar origen a la troballa, es va passar a la inauguració  de l’exposició. Aquesta mitjançant una sèrie de plafons i d’objectes exposats, recull la informació conservada sobre el Tresoret i la seva troballa.   Més tard, els Ministrers del Sabre amb Pol Ducable van fer un concert de música medieval amb instruments de l’època. Entre cada una de les peces interpretades van anar explicat, de forma molt didàctica l’essència de cada instrument i la seva història.
L’endemà, dissabte dia 10, es va fer una visita a les ermites de Sant Pere de Clarà, Sant Bartomeu de Cabanyes, i la capella preromànica de l’església de Sant Andreu.  La visita va estar guiada per l’historiador local, Josep Ma. Roqué, el qual va fer algunes precisions sobre el paisatge d’Òrrius a l’alta edat mitjana i va aventurar una hipòtesi sobre les raons de l’amagatall del Tresoret a principis del s.XI. Al vespre, el poble d’Òrrius va poder saber del valor real del seu Tresoret de la mà del Sr. Miquel Crusafont, President de la Societat Catalana de Numismàtica. Va destacar que el seu valor no es tant crematístic sinó de la informació que donar sobre emissions comtals de Ramon Berenguer I inèdites fins el moment. Finalment es van concloure molt animadament el dia en una plaça engalanada, amb un sopar medieval a base de mongetes del ganxet i botifarra d’Òrrius,  que va deixar molt content a tothom.
Les activitat van tenir molt bona resposta i molta gent del poble les va gaudir amb alegria i legítim orgull.  El diumenge 11 de setembre es van fer les activitats pròpies de la diada i queda pendent per cloure les activitats commemoratives, una visita al MNAC que es farà en data 2 d’Octubre per tal de veure les monedes en directe.
Conferència d'en Joaquim Graupera "Òrrius (990-1035), una vila entre dues èpoques"
Conferència d'en Joaquim Graupera "Òrrius (990-1035), una vila entre dues èpoques"
Pau Ubach recordant el moment de la troballa
Concert pedagògic d’instruments musicals medievals catalans amb els Ministrers del Sabre.
Visita guiada i comentada a les ermites de Sant Pere de Clarà, Sant Bartomeu de Cabanyes i la capella del Roser de l’església de Sant Andreu, a càrrec del historiador local sr. Josep Ma. Roqué.
Visita guiada i comentada a Sant Pere de Clarà,  a càrrec de Joaquim Graupera
Josep Ma Roqué explicant Sant Andreu d'Òrrius 
El Sr. M.Crusafont durant la conferència sobre el tresoret d'Òrrius.
Sopar Medieval
Sopar Medieval
Detall de l'exposició