Ja fa una colla de dies que me’n vaig adonar de que una nova torre havia aparegut al castell de Mata. Sembla cosa impossible que apareguin noves torres al castell, ja que des de una cronologia poc precisa, pels volts de Setmana Santa d’entre els anys 1414 al 1416, es va produir l’assalt, crema i destrucció del castell de Mataró en mans de les forces del sagramental i del castell de Mata o de Mataró no en queda pràcticament res.El castell de Mata o de Mataró estava situat al cim del turó d’Onofre Arnau, al costat de la masia de Can Triter, de la qual encara s’alça, malgrat que mal restaurada, la torre de defensa del s.XVI.
L’alçada del turó d’Onofre Arnau (uns 133 mts) i la seva zona estratègica com a punt d’observació, ha fet possible que es reutilitzés com a punt d’observació per la prevenció d’incendis. El que em sap més greu és que, per la fonamentació de la torre per l’observació, s’ha malmès una àrea on es deixen visibles una sèrie d’estrats arqueològics que ,de ben segur, no s’han excavat prèviament.
Malgrat que aquest castell és un punt important de referència per la història de Mataró, no ha tingut la mateixa sort que el veí castell de Burriac (Cabrera). És a dir, els responsables del patrimoni, no han apostat mai per plantejar un estudi a fons del castell, ni un programa d’excavacions que deixin entreveure la seva estructura i extreure’n més informació.
L’any 1977, els membres de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, varen practicar una excavació d’urgència en un camí que havia obert el propietari d’una masia propera al peu del turó i que deixaven veure restes d’uns murs que podien formar part de les estructures del castell. De la mateixa manera, els arqueòlegs del Museu de Mataró varen realitzar divereses excavacions entre l'any 1981 i el 1983 amb l’assessorament del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i des d’aquelles dates no s’hi ha fet pràcticament res més.
Ben segur que aplicant el decret 78/2002, de 5 de març de 2002 que publica el Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, (DOGC núm. 3594 - 13/03/2002) podríem qualificar als obrers d’aquesta magna torre com a destructors d’informació arqueològica. Crec que les administracions públiques haurien d’anar més en compte i ser més respectuoses amb el patrimoni arqueològic, que en definitiva és de tots, i aplicar-se ells mateixos, allò que exigeixen als altres a cop de decret.
Bibliografia - CERDÀ, J.A.; MARTI, Carles; SANTANDREU, Marta.: “Les excavacions al castell de Mata (Mataró)”a L’arquitectura militar medieval. Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Actes (del 13 al 30 d’octubre de 1999). Grup, d’Història del Casal. Mataró, 2000. Pàgs.57-64
- CAMPO i JORDÀ, Ferran del: Castells medievals dels Maresme. 20 castells i 68 torres de guaita del Maresme. Brau edicions. Figueres, 1998 (Guies del Patrimoni Comarcal, 13)
- GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim : Del feudalisme medieval al sindicalisme agrari. Visites comentades a les restes del castell de Mata, Can Tria de Mata i a les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999. ( Sèrie Viatges, 9)
- ROIG GRAU, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. Mataró, 2006.
- SALICRÚ i LLUCH, Roser: “ A foc! A foc!. Assalt, incendi i destrucció del castell de Mataró per part del sagramental a mitjan segona dècada del segle XV” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm.60 (Gener 1988), pàgs.6-14
.JPG)
