dilluns, 30 de juny del 2008

Nou col.leccionable sobre la història de Clarà (Argentona)

El passat diumenge 29 de juny del 2008, es va celebrar l'aplec de Sant Pere de Clarà (Argentona). L'acte, que va començar a les 6'30 h. de la tarda va consistir en una celebració eucarística a la capella oficiada pel Mn. Josep Ma Vendrell, rector d'Òrrius. Acabat l'acte és van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Desprès davant de la masia de Can Marc, Joaquim Graupera, en nom del Grup d'Història del Casal de Mataró, va presentar el nou col.leccionable que es lliurarà gratuïtament a cada un dels aplecs de Clarà. Aquest primer número està dedicat a l'origen del priorat. Per finalitzar l'acte es va celebrar una ballada de sardanes i es va servir un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'aplec de Clarà esta organitzat per la família Figueres propietaria de la finca


diumenge, 29 de juny del 2008

Possibilitat de visitar les pintures de l'església de Ravós de Terri (Pla de l'Estany)

Els amics Tura i Miquel de l’associació « Amics de Besalú i el seu Comtat » m’han enviat la notícia d’una activitat interessant per tal de fos publicada en aquest bloc.
El Consell Comarcal del Pla de l'Estany i l'Ajuntament de Cornellà de Terri han arribar a un acord per mostrar l'església de Ravós de Terri on hi ha unes pintures murals del segle XII-XIII, que fins ara no es podien veure. Les visites són guiades i les fan els dies 6 i 20 de juliol, el 3, 17 i 31 d'agost i 7 i 11 de setembre. Les hores també estan estipulades: a les 10, 11 i 12 del matí. No cal fer reserva i és gratuït. El lloc de trobada és davant de l'església de Ravós. Animeu-vos a anar-hi ja que si aquest any reben forces visites l'any vinent obriran més dies.
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), dins l'antic terme de Sant Andreu del Terri, es troba situat a la dreta del Terri. El castell de Ravós, que es troba ja esmentat en el s. XII, és actualment una masia amb un cos fortificat que conserva l’antiga capella d'origen romànic. Aquesta va ser reedificada al s. XVII i conserva actualment les funcions de parròquia sota l’advocació de Sant Cugat. El castell pertanyia al capítol de Girona i l'ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).
Les pintures de l'església de Ravós es troben situades a l’absis de la capella romànica del castell i s’atribueixen al cercle del Mestre de Lluçà i, per tant, datables a la segona meitat del segle XIII. Aquestes es van redescobrir, a la dècada dels anys vint del segle passat, i la forta oposició dels veïns del poble i del Bisbat va impedir que se'ls enduguessin a un museu de Girona o Barcelona, com havia passat, per exemple, amb les pintures romàniques de la vall de Boí. En les pintures, s’hi representa un “Maiestas Domini” central, acompanyat del sol i la lluna, els evangelistes i una cort d'àngels. Les seves característiques que ja mostren trets gòtics, fa pensar que es van pintar més enllà del 1200.

Si voleu més informació, cal adreçar-se a:
  • Ajuntament de Cornellà de Terri (972 59 40 01)
  • Consell Comarcal del Pla de l'Estany (972 57 35 50).

Per saber-ne més:

  • BUTINYÀ, Isabel; TUBERT, Anna: Escultura i pintura romàniques a la Vall del Terri. Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Banyoles, 2007
  • NOGUERA MASSA, Antoni: Les pintures romàniques de Ravós del Terri. Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, 1980 (Quaderns). Pàgs. 99-103
  • NOGUERA MASSA, Antoni : Obra dispersa del romànic gironí. Amics de Besalú i el seu Comtat. Besalú, 2005

dissabte, 28 de juny del 2008

Un nou molí protegit: el molí d'en Jordà (Santa Susanna)

Tal com vàrem comentar en la notícia del divendres 16 de maig del 2008, ( Els molins medievals del Maresme: una recerca que dóna fruits ) la recerca iniciada pels membres del Grup d’Història del Casal sobre els molins, ha propiciat un procés de recuperació de molts d’ells en alguns pobles del Maresme. A la notícia esmentada fèiem referència al molí medieval de can Marquès (segle XIV) que actualment ja es pot visitar gràcies a la recuperació i reconstrucció del mateix efectuada l’any 2003 per l'Associació “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”. Més recentment, el passat mes de febrer de 2008, l'Ajuntament de Malgrat va aprovar d'adjudicar l'excavació arqueològica del Molí d'en Valeri o de la Sal. Aquesta serà l'actuació prèvia per a valorar una possible rehabilitació. L'edifici inclòs en el Catàleg del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat.
Aquesta setmana s’ha difós la notícia que l'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat la declaració de diversos elements de patrimoni arquitectònic del municipi com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL). Entre els edificis catalogats hi ha les restes del molí d'en Jordà, conegut també com a molí de la Taverna, que va ser estudiat per Joan Bou i Jaume Vellvehí, membres del Grup d'Història del Casal. El seu treball fou publicat l'any 2003 amb el títol Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera i el cas del molí d'en Jordà que ara es protegeix no és la primera conseqüència en positiu d'aquell treball.
El molí d'en Jordà de Santa Susanna destaca sobretot per l'aqüeducte que conduïa l'aigua fins al molí, que conserva dues grans arcades que travessen el torrent del qual es subministra el molí forces metres més amunt. Cronològicament, cal situar-lo entre els segles XVII-XVIII.
Voldría felicitar la tasca realitzada pels companys del Grup d'Història del Casal, Joan Bou i Jaume Vellvehí, que amb el seu imprescindible inventari d'aquest tipus de construccions preindustrials a l'alt Maresme, han contribuït a posar en valor aquest patrimoni arquitectònic, històric i antropològic.

Bibliografia:

  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2002): Ruta per els Molins Medievals del Maresme. Excursió , diumenge 20 d’octubre del 2002. Grup d’Història del Casal. Mataró.
  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003a). “Els molins medievals de l’Alt Maresme (ss. XI-XVI).”, a II Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d’Història del Casal, Mataró. pp. 149-166.
  • BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003b). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona. Pàgs.44-45
  • BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183

dissabte, 21 de juny del 2008

Resposta de l'Ajuntament de Mataró al tema del Castell de Mata

Tal com vaig informar en notícies anteriors, el 20 de maig de 2008 amb els companys del Grup d’Història del Casal vàrem lliurar a l'Ajuntament de Mataró una instància dirigida a l'Alcalde del Consistori, interessant-nos per les afectacions arqueològiques que s’havien pogut produir per la construcció d'una torre de guaita forestal al cim del turó d'Onofre Arnau, al veïnat de Mata, de Mataró. En aquest escrit ens sol·licitàvem informació sobre quines mesures de protecció arqueològica s'havien adoptat abans de la construcció de la torre.
El passat dimarts 17 de juny de 2008 ens vàrem reunir a les dependències del Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, el Sr. Joan Francesc Clariana, Vocal de Patrimoni del GHC, i jo mateix, com a vocal de la Secció d’Estudis Medievals del GHC, amb el Sr. Joaquim Garcia, arqueòleg municipal i Cap de l’ l’Àrea d’Intervenció Arqueològica de l’Ajuntament de Mataró.
A l’entrevista ens van informar que arran de la nostra posada en coneixement del fets, el 23 de maig de 2008, ell mateix juntament amb el Sr. Josep Antoni Cerdà, director de les úniques excavacions realitzades al jaciment durant els anys 1978-1982 i 1991, un arquitecte i un equip de topògrafs van realitzar una inspecció al turó amb la finalitat d'obtenir dades referents a la possible afectació arqueològica.
Un cop valorada la informació recollida i, en resposta al nostre escrit, en van fer saber les següents consideracions:

  • El fet de la afectació en un jaciment catalogat com a Bé d’Interès Local (Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, de 11 de desembre de 2002 . Fitxa núm.9) va tenir lloc en no haver-se informat a l’Àrea d’Intervenció Arqueològica, sobre la construcció de l’esmentada torre de guaita forestal, per la qual cosa no es van efectuar intervencions arqueològiques prèvies o de control durant la seva instal·lació.
    La nova torre de vigia construïda, situada en l'extrem nord del cim del turó, està construïda bàsicament amb fusta, amida uns 2 x 2 m de base i té una altura d'uns 6 m. Està fonamentada sobre una llosa o base quadrada de formigó que s'assenta directament sobre la roca, que en aquest punt aflora a la superfície i conforma una petita plataforma natural. Els quatre pilars de fusta que sostenen la torre estan subjectes a la base de formigó i, possiblement també, a la mateixa roca mitjançant unes espigues metàl·liques que les travessen. Per tant, no s'hi han excavat sabates de fonamentació. Les dades obtingudes durant la inspecció evidencia que l'afectació arqueològica al jaciment ha estat mínima.
  • El jaciment prèviament havia estat excavat de forma parcial per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró els anys 1978 a 1982, en el vessant nord, i en el cim del turó l’any 1991. Les úniques estructures conegudes es van documentar l'any 1991 en trobar-se les restes d'un dipòsit rectangular de 3,5 m per 5 m que cal datar en època romanorepublicana, segurament segle I aC, i altres escassos trams de murs, molt malmesos, de difícil interpretació, potser d’època medieval. D'entrada, cal advertir que la torre no ha afectat les estructures arqueològiques localitzades l'any 1991, situant-se en bona part en l'indret on es van efectuar les excavacions dels anys 1978 a 1982, i per tant en una zona ja excavada on no s'hi havien trobat restes estructurals. La construcció de la torre només ha causat un mínim rebaix en un dels costats, que originàriament havia d'estar atalussat, tot seguint el pendent del turó. Aquest rebaix ha afectat la roca natural i un sediment de terres que la cobria. La potencia d'aquest sediment es d'uns 0,30 m i consisteix, segons s'aprecia en el tall deixat, en un farciment de terres i pedres envaït per nombroses arrels de la vegetació de l'indret. Segons el Sr. Joaquim Garcia, no s'hi ha localitzat cap resta de material arqueològic ni en el tall ni en superfície en les immediacions de la torre. Les obres han posat al descobert però, un petit tram - dos carreus - d'un mur de difícil interpretació i datació, que s'emmotlla a la plataforma natural i que no sembla tenir continuació. Aquesta estructura ha estat degudament documentada.
  • Finalment, segons el Sr. Joaquim Garcia, amb les dades que es disposen són suficients per fer una valoració de un lleu afectació arqueològica i per tant no es fa necessària una intervenció arqueològica per obtenir nova informació en aquest sentit.

Agraeixo personalment el tracte cordial i obert a col·laborar i donar informació per part del Sr. Joaquim Garcia, fet que no es donava des de feia molt de temps amb representants de la nostra entitat. Malgrat tot, ens hem de felicitar tots plegats de que la construcció de la torre s’hagi efectuat, per sort, en una zona on sembla que no ha afectat al jaciment. Esperem que en el futur no hi hagi cap altre error administratiu que ens porti novament a denunciar agressions contra el nostre patrimoni.