La col•lecció de ceràmica medieval del Museu del Càntir d’Argentona

Amb motiu del 25è aniversari de la Festa del Càntir, l'any 1975, es va obrir a Argentona el primer museu monogràfic sobre càntirs. El museu va ser instal·lat en un edifici d'estil gòtic tardà donat a l'Ajuntament pels fills de Joan Rectoret i el contingut inicial va estar format per la donació del seu impulsor, en Jaume Clavell. La nova seu actual va ser inaugurada l’any 2000, just al davant de l’estatge antic.
Dins dels 2.300 exemplars aproximats que conté el Museu, destaquem aquí la col·lecció de càntirs medievals que es troben situats en dues vitrines del tercer pis del Museu.
El càntir és un recipient ceràmic per emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo del tot i sovint dotat d’un peu per a reposar-lo. La majoria solen ser fets de terrissa ja que permet la conservació de l’aigua fresca.
En època alt medieval, el càntir com a forma ceràmica va desaparèixer pràcticament de la península i solament s’han conservat alguns de factura islàmica almohade (aprox. entre 1146-1228). El càntir pròpiament dit, apareix en territori català, a partir de la conquesta carolíngia com una de les peces ceràmiques característiques d’aquest territori. Molts dels que ens han pervingut pertanyen a l’etapa baix medieval (s.XIV i XV) i la majoria d’ells van ser utilitzats en la construcció dels carcanyols de les voltes ja que disminueixen el pes a suportar i mantenen l’espai ocupat per material. Molts dels càntirs medievals són de terrissa vermella amb la part superior envernissada en verd però també podem trobar càntirs de terra negra o fumada realitzats seguint la tècnica de cocció reductora.
En la primera de les vitrines, apareixen tres “canteretes” islàmiques que estan exposades com a dipòsit del Museu de la Ceràmica de Barcelona ( Num. Inv.- 1598; 1608 i 1607). Una d’elles va ser fabricada a Manises (València) entre els s. XIV i XV.

En la segona vitrina s’exposen 6 peces, també com a dipòsit de l’esmentat museu (Num.Inv. 264,1561,252, 1590, 1551 i 1553). Aquest segon conjunt es composa per una varietat de peces provinents de les voltes de l’església gòtica del Pi, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i del convent de Carmelites Calçats de Barcelona. Les formes exposades són bàsicament càntirs a més d’una gerra i un poal. El Poal és un càntir d’un broc amb nansa que era utilitzat per treure aigua dels pous. La majoria de peces van ser obrades a Barcelona entre els s. XIV i XV.

El patrimoni medieval a la II Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

El dissabte 22 de novembre de 2008 es va celebrar al Saló de Pedra del Capítol d’Argentona la II Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme amb la voluntat d’aplegar les diverses entitats que estan treballant a la comarca per la investigació, conservació del patrimoni del Maresme.
Aquesta II trobada va estar organitzada pel Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, el Centre d’Estudis de Sant Cebrià, l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Coordinadora de Centres de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner. També hi ha col·laborat el Centre d’Estudis Vilassarencs, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Grup d’Història del Casal, el Patronat Municipal del Masnou, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, les associacions Arrels Cultura i Arts i Lletres de Caldes d’Estrac. Desprès de la presentació de l'acte pels organitzadors el Dr.Jaume Dantí de la Universitat de Barcelona va presentar la conferència El patrimoni: responsabilitat pública i factor d'identitat. Després d'una pausa es van presentar les diferents cominicacions. Després d'un dinar conjunt es va realitzar una visita comentada al museu del cantir.
Entre les comunicacions presentades en destaquem quatre que tracten el tema del Maresme medieval:

- Joan Bou, Jaume Vellvehí i jo mateix vàrem presentar El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme. En ella es presentaven les activitats d’aquest grup de treball de la secció d'Estudis Medievals del Grup d'Història del Casal centrat en l’estudi dels molins medievals de la comarca i que ja hem explicat en anteriors notícies de Maresme Medieval.

- La segona comunicació amb el títol Patrimoni de Roca-rossa va ser presentat per Mercè Torrelles del Cercle d’Història de Tordera. En aquesta comunicació va explicar totes les actuacions realitzades per aquesta entitat per tal d’aconseguir la recuperació d’aquest monestir medieval, les quals s’han intensificat durant aquest 2008.

- La tercera comunicació presentada per Francesc Vila de l’Associació Arrels Cultura de Caldes d’Estrac portava eltítol de El poblat iber del Puig Castellar, entorn de la torre dels Encantats. De nou anys ençà, aquesta associació ha desenvolupat una sèrie d’intervencions i d’accions amb un únic objectiu clarament definit: aconseguir que l’espai natural del turó, amb la torre medieval dels Encantats i el seu subsòl que conté el jaciment iber –considerat com el més important després del de Burriac–, esdevinguin de titularitat pública, per tal de permetre’n l’excavació exhaustiva, l’estudi, el coneixement, la difusió i la gestió.

- Finalment, M. Àngels Jubany en representació de l’equip de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Dosrius va presentar l’ Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. 2004-2005 on s’inclouen els diversos elements del patrimoni medieval del municipi entre d’altres ( el castell, capelles, edificis parroquials, masies, espais urbans, etc.).

Creiem que aquesta iniciativa amb voluntat de continuïtat (les properes es celebraran a Vilassar de Mar) és una bona oportunitat per compartir, entre tots els que defensem el valor del patrimoni de la nostra comarca, les diferents experiències portades a terme. Felicitem als organitzadors i desitgem una llarga durada a aquesta iniciativa. Al trascurs de l'acte es va lliurar un llibre on recollia les comunicacions presentades.

Exposició “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus” a Premià de Mar

Ahir dijous 13 de novembre el Museu de l’Estampació de Premià de Mar va inaugurar l’exposició temporal “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus” sobre l’expedició arqueològica que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer a la Vall d’Aran i a l’Alta Ribagorça el 1907. L´acte va estar presidit per l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, i el nou responsable de “la Caixa” a la zona del Maresme Sud, Sr.Miquel Abril.
La mostra, organitzada per l’Obra Social de “la Caixa”, amb la col·laboració de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i el Museu de Premià, recull tota la informació coneguda d’aquest important esdeveniment, que constitueix una de les fites cabdals en la presa de consciència de la importància del patrimoni històric, artístic i cultural de Catalunya. L’exposició es podrà veure del 13 de novembre al 26 de desembre de 2008 de dimarts a divendres, d’11 a 14h i dijous tarda, de 16 a 19h al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Carrer Joan XXIII, 2-8 08330 Premià de Mar.
L’exposició, una mostra principalment fotogràfica, commemora el centenari de l’expedició que l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar als Pirineus l’any 1907, i que significà l’inici de l’estudi científic de l’art romànic català. A l’exposició es presenten els dos quaderns de notes i dibuixos que va realitzar Puig i Cadafalch, el director de la missió, amb gran quantitat de plantes, seccions i detalls d’edificis i els apunts que mossèn Gudiol –conservador del Museu Episcopal de Vic- va prendre per redactar una memòria dels objectes artístics, així com una selecció de les 250 fotografies fetes per Adolf Mas i extractes d’altres textos. L'expedició va sortir de Barcelona el 30 d'agost de 1907 amb l'objectiu d'explorar la part alta dels afluents del riu Noguera Ribagorçana, visitar edificis religiosos i civils, aixecar-ne els plànols, documentar els elements arquitectònics i les obres d'art, i fer-ne fotografies. Al llarg de dues setmanes, els científics van visitar la Vall Luishon, la Vall d'Aran, la vall de Boí, la Noguera i la vall d'Isàvena.

Sopeira. Pont Alt.

Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.

Port de Caldes.

Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa"

Eril la Vall. Església de Santa Eulàlia.

Davallament, segle XIII. Imatge d'un sant bisbe, segle XV. .

Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa"

Camí d'Areny a Roda d’Isàvena.
Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.

Apel•les Mestres un dibuixant del patrimoni medieval de Caldes d’Estrac

A la memòria de l'amic i col.laborador Bartomeu Roig i Badia

Apel·les Mestres i Oñós va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Felip Neri, el 29 d'octubre de 1854. Era fill de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, que, entre moltes altres obres a Barcelona, com el Liceu i la façana de la catedral, va projectar a Caldes d'Estrac, la casa de Claudi López Bru, segon marquès de Comillas, inaugurada el 1883 en el passeig dels anglesos.
Aquest fet explica l'origen dels lligams d'Apel·les Mestres amb la vila de Caldes. Apel·les va estudiar a l'Escola de Llotja de Barcelona, i es va fer popular com a il·lustrador, col·laborant en un bon nombre de revistes i per diverses editorials, com ara la “Montaner y Simón”, on arriba a ser director artístic. També va utilitzar la seva activitat creadora per il·lustrar llibres infantils i pel disseny de col·leccions de cromos, com els que es lliuraven amb la xocolata Amatller. A banda d’això va ser un reconegut literat i cançoner modernista. Va morir en una data significativa, el 19 de juliol de 1936 just en el moment de començar la guerra civil fet que va fer retardar el seu enterrament.
A Caldes hi va passar llargues estades estiuenques entre els anys 1885 i 1897 i va aprofitar-les per realitzar diversos dibuixos que il·lustraven la seva obra literària amb els quals ambienta molts dels seus poemes i escrits. Molt d’aquest material es conserva inèdit a l'arxiu Antoni Graupera, avui conservat al fons local de la Biblioteca Can Milans.
Aquest polifacètic autor va ser objecte d’una exposició, organitzada per l’ajuntament de Caldes d'Estrac i l'associació cultural caldenca “Arts i Lletres” amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, la qual restà oberta de l'1 al 10 d'octubre de 2004. També li van dedicar l’article 150è aniversari del naixement d'Apel·les Mestres, publicat a la revista 3viles l'octubre de 2004.
Tal com hem explicat alguns dels seus dibuixos estan inspirats a Caldes d’Estrac, com el que ens ocupa en aquest article Es tracta d’un dibuix on hi apareix la imatge d’un ase que esta parlant amb un gos. La finestra descrita al detall és una finestra gòtica real que encara es conserva a la casa número 1 del carrer de l’Església. Es tracta d’una finestra d’arc conopial realitzada amb pedra de Montjuïc amb els gravats d’unes tisores i un clau a la banda esquerra i una creu a la banda dreta. Les mènsules es troben decorades amb dos animals i en l’intradós amb dos personatges. La factura de la peça és molt tosca i esquemàtica escapant del realisme i evidenciant un artífex poc destre. Apel·les Mestres en el dibuix distribueix els motius decoratius que en alguns casos no corresponen en la seva ubicació amb l’original.
Un altre aspecte que apareix en el dibuix és el conegut capitell romànic de marbre blanc que es conserva reutilitzat dins l’església com a pica d’aigua beneitera. Aquest capitell és la peça més interessant conservada a Caldes i que procedeix dels tallers rossellonesos que treballaven a finals del romànic com el cas del mestre de Cabestany. Com podem veure els dibuixos d’Apel·les Mestres són un testimoni del patrimoni medieval de Caldes que si hagués estat el cas de que aquests objectes no ens haguessin arribat serien un dels pocs elements gràfics que tindríem dels mateixos.

Per a més informació:

• AA.VV.: Apel.les mestres (1854-1936). En el cinquantenari de la seva mort (1936-1986). Fundació Jaume I. Barcelona,1985 (Nadales, 19)
• AA.VV.: "150è aniversari del naixement d'Apel·les mestres", a revista 3viles (octubre de 2004). També a http://www.artsilletres.org/materials/materials008am3vagost04.htm
• AA.VV.: Commemoració del 150è aniversari del naixement d’Apel.les Mestres a http://www.artsilletres.org/materials/materials017amestrespresentacio.htm
• Apel.les Mestres : http://www.escriptors.cat/autors/mestresa/index.php
• GRAUPERA, Joaquim: “ Un capitell romànic d’influència rossellonesa a Caldes d’Estrac (Maresme)” a Lambard. Estudis d’art medieval.Volum.VII (1993-94). Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1995.Pàgs. 81-88

50 anys de Premi Iluro

Aquest any, el Premi Iluro, ha celebrat els 50 anys de trajectòria. Aquesta premi esta sent impulsat per Caixa Laietana des de l’any 1959 i actualment s’ha consolidat dins el marc cultural català com un guardó que preserva i promociona el treball d’erudits i historiadors del Maresme. Al llarg dels anys, el jurat ha estat configurat per diverses persones de reconegut prestigi en el camp de la història i la cultura a nivell nacional. Entre aquest, hi han format part medievalistes de vàlua reconeguda, a banda de intel·lectuals d’altres especialitats, com Ramon d'Abadal i Vinyals, Miquel Coll i Alentorn, Manuel Mundó i Marcet i Antoni Pladevall i Font, entre d’altres.
Amb motiu d’aquest mig segle de celebració, la Caixa Laietana ha organitzat una exposició commemorativa, que es podrà visitar fins el 16 de novembre de 2008, a la Sala d’Exposicions de Caixa Laietana de la Plaça Santa Anna de Mataró. Aquesta mostra es va inaugurar coincidint amb el lliurament de la cinquantena convocatòria que enguany ha estat atorgada al treball Els viatges del capità Moreu de Joaquim Llovet, al que felicitem des d’aquí.
Dins el conjunt de treballs premiats podem trobar una colla de monografies que han tractat la temàtica medieval del Maresme des d’una perspectiva històrica o des de la perspectiva de la història de l’art, els quals han portat una gran quantitat de dades i noves perspectives al coneixement de l’edat mitjana maresmenca. Felicitem la iniciativa de la Caixa Laietana de mantenir aquest guardó, el qual, creiem que sn'haurien d’augmentar la quantitat del premi, ja que fa anys, que no s’ha actualitzat la seva dotació. També volem lloar la iniciativa de renovació i actualització de l'aspecte de la publicació, iniciada aquest any, amb un format més atractiu a nivell estètic i amb la inclusió del color en la portada i en les fotografies de l’interior. Esperem que aquest guardó segueixi dotant de nous treballs que ajudin a aprofundir en la història de la comarca del Maresme. Premi Iluro, per molts anys !!!

Treballs premiats amb el Premi Iluro de temàtica d’Història Medieval del Maresme:

• MADURELL i MARIMON, Josep Maria: L’art antic del Maresme (Del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Caixa Estalvis Laietana, Mataró 1970, (Premi Iluro, 16).
• ALBERT, Esteve: D’Iluro a Mataró. El Maresme del s.V al s.XIII. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1973 (Premi Iluro, 20).
• RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Matar, 1975. (Premi Iluro, 24).
• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• BENITO i MONCLÚS, Pere: Les parròquies del Maresme a la baixa edat mitjana. una aproximació a les Visites Pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1992. (Premi Iluro, 47)
• ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
• OLIVA i RICÓS, Benet: La petita noblesa del Maresme. Dues trajectòries: Des Bosch, Ferrer i Sala (s.XIV-XVII). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2002 . (premi Iluro,62)
• REIXACH PUIG, Ramon: Els pares de la república. El patriciat a la Catalunya Urbana Moderna. Mataró, s. XV-XVII. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2006 ( Premi Iluro,68).

Canyamars es va tranformar en una vila medieval amb la "Fira del Bosc Medieval"

El passat cap de setmana es va celebrar al poble de Canyamars (Dosrius) la Fira del Bosc Medieval.Seguint amb una tradició iniciada fa cinc anys, Canyamars dóna la benvinguda a la tardor d’una manera ben festiva tot recordant a la vegada, el moment històric en que el poble fou tristament conegut per un succés ben cruent. Durant la revolta dels remences, al segle XV, un home conegut com Joan de Canyamars va atemptar contra la vida del rei Ferran el Catòlic per reclamar respecte pels drets dels anomenats remences, pagesos subjectes al pagament del cens. Joan de Canyamars va aconseguir apropar-s’hi, quant baixava les escales de la Plaça del Rei de Barcelona, i descarregar-li un cop d’espasa, ferint-lo al coll. Capturat i empresonat, Joan de Canyamars fou esquarterat en públic i la població de Canyamars va perdre la seva independència, passant a formar part del municipi de Dosrius.La festa va començar el dissabte a la tarda amb un mercat medieval que va durar fins el diumenge i que es trobava situat a l'entorn de la plaça de l'església i del carrer Major. Allà s’hi van poder trobar unes 30 parades d’artesans fent demostracions del seu ofici: picapedrers, llauners, teixidors, fabricants de cotes de malla, fer pràctiques de tir amb arc, passejar amb rucs, passar por en el “Cau de les Bruixes” en el Pou del Glaç (edificació del segle XVII), jocs infantils tradicionals, o beure i menjar, tant a la taverna de l’associació ”La Colla del Piló”, que hi havia a la Plaça de l’Església, com en una “haima” islàmica on es servien exquisides pastes i té.Un dels moments destacats de la Festa fou el sopar medieval que organitza l’associació cultural “El Sot Del Gall”, del que enguany se’n feia la tercera edició. El pavelló municipal es va transformar per una nit en el poble d’en Joan de Canyamars, amb l’església, la ferreria, la taverna i, fins i tot, la seva casa amb la porta tapiada com a càstig i escarni.Al sopar hi va anar tothom qui volia vestit d’època, es menjà sense coberts i amb plats de fang la carn cuita a les graelles. I com en les festes als castells el sopar era animat amb música de trobadors, joglars, amb lluites amb espases i un espectacle de màgia i foc.
Aquesta Fira s'inclou dins dels actes de la campanya “Viu el parc” del Montnegre- Corredor", organitzada per la diputació de Barcelona i els ajuntaments del parc natural, per tal de promoure i donar a conèixer el parc i els diferents municipis que en formen part. Finalment, voldria agrair la col·laboració d’Enric Juhé i Cristina Martí per a la confecció d’aquest article.

Per a més informació:
http://cancanyamars.blogspot.com/2007/10/fira-medieval-canyamars.html

Bernat de Riudemeia, un argentoní a la conquesta de Mallorca (1229)

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits pel rei Jaume I es van reunir a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres, Pere Martell. Durant el sopar Jaume I li va demanar que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat de realitzar una campanya militar per conquerir l’illa.
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, van donar el vist i plau d’aquesta conquesta després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això, es van comprometre a aportar homes, armes, diners, cavalls, embarcacions i demés necessari. Les Corts del Regne d'Aragó es van negar a participar en el finançament de dita empresa i solament van participar els nobles aragonesos formant part de les tropes del Rei d'Aragó.
El 5 de setembre de 1229, l'estol català va sortir de Salou, Cambrils i Tarragona i durant el trajecte van sofrir els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es va entrar en combat l'11 de setembre, acabant la batalla en una victòria l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es va conquerir Madina Mayurqa (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que va morir a la batalla. Els musulmans, desorganitzats, van facilitar l’ocupació de la resta de la illa durant l'any següent. Els pobladors musulmans van acabar fugint a Menorca, l'Àfrica o van ser esclavitzats, i el 1236 es va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà.
En aquesta conquesta hi va formar part Bernat de Riudemeia ( o Bernat d’Argentona) que, gràcies a la seva participació, va rebre, a canvi, la senyoria de Santa Ponça, a l’illa de Mallorca i en tornar va cedir diverses banderes perquè fossin penjades a l’església d’Argentona per evocar aquest fet; a més, l’any 1285, el mateix Bernat de Riudemeia va ser nomenat síndic de les valls de Banyalbatar, Sopena i Bulunyina de l’esmentada illa.
Les quatre grans cròniques no citen aquesta participació sinó que aquest fet el trobem referenciat per l’historiador Jerònim Zurita (Zaragoza, 1512 -1580) en el llibre Anales de la Corona de Aragón. “Fué el primero que saltó en tierra, segun en antiguas memòrias parece, un soldado, que se dezia Bernaldo de Ruydemeya, y llevava un pendon, y con el hizo señal a los de la armada para que le siguiessen. Este se llamo despues Bernaldo de Argentona, y fue muy valeroso capitan, a quien hizo el rey merced del termino de santa Ponça, para el y sus descendientes: y siguieron ( ....)”.Bernat de Riudemeia era originari de la masia de Can Riudemeia d’Argentona documentada des del s.XIII a la vall de la riera homònima.

BIBLIOGRAFIA

• BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc - Martín; CEC. Barcelona, 1983. Pàg.169-171
• CABANYES, Josep: “En Bernat Riudemeia en la conquesta de Mallorca” a Bloc Mataroní (1926). Publicat en edició facsímil a Bloc Mataroní. Una manera de fer història. PMC; ed. Altafulla. Mataró, 1990 (Col.Caps de Bou, 16). Pàgs. 477-478.
• CARRERAS CANDI, Francesc: Argentona històrica. La Renaixença. Bercelona, 1891. 2ª Ed. facsímil. Ajuntament d’Argentona; La Juliana. Argentona, 1982. Pàgs. 70-71
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007. (Catalunya Medieval. Els pobles medievals de Barcelona). Pàg.30
• SUBIÑÀ i COLL, Enric: “ Bernat de Riudemeia, el cavaller i l’escola” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins, núm.35 ( juliol, 2008), pàgs.7-9

Els castells del Maresme, protagonistes d'una nova pàgina web.

Des de fa unes setmanes es pot consultar una nova pàgina web "castells medievals "que tracta la temàtica de les fortificacions medievals a Catalunya. Malgrat que la pàgina web encara està en construcció ja son consultables les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Sobre la comarca del Maresme ja es troben disponibles les consultes del castell de Burriac (Cabrera de Mar), el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el castell de Dosrius, el castell de Mata (Mataró), el castell de Montgat, el castell de Palafolls, el castell de Montpalau a Pineda, el castell de Premià de Dalt, el castell de Sant Vicenç de Montalt, el castell de Vilassar de Dalt i el castell de Sa Creu de localització incerta.

L'autor d'aquesta pàgina web és Jesús Roig Grau. Va néixer a Badalona (Barcelona) l'any 1968. Als 8 anys es va traslladar a Barcelona, fins que per circumstàncies de la vida vaig acabar a Mataró, on viu actualment. Malgrat que va realitzar estudis d'enginyeria, i va acabar els estudis de Telecomunicacions, és un fanàtic de l'estudi dels castells i les fortificacions de l'Edat Mitjana . Des de 2005 forma part del Grup d’Història del Casal de Mataró, on de tant en tant col·labora en la revista Felibrejada. Ha publicat el llibre Les fortificacions medievals del Maresme, que enguany ha editat ja la segona edició.

Calella del Maresme, una vila nova baix medieval

La població de Calella té un origen clarament medieval. Es trobava, a nivell eclesiàstic, dins el terme parroquial de Santa Maria de Pineda i depenia a nivell jurisdiccional, del terme del castell de Montpalau dins el vescomtat de Cabrera, al costat sud del comtat i bisbat de Girona. La vila es va desenvolupar en una zona costanera situada a redós d’un promontori anomenat Caput Asperum o Capaspre (on avui s’aixeca el far) amb una petita cala d’on derivarà el nom de la població i en la que desembocava una riera també anomenada de Capaspre.
A mitjans del segle XI, ja es troba en aquest indret un veïnat de pescadors, amb una torre de defensa i es va construir una ermita, prop del “Camí Fondo”, dedicada a Sant Quirze i un altra dedicada a Sant Elm. L’any 1327, el rei Jaume II atorgarà a Bernat de Cabrera un privilegi per tal de poder celebrar mercat en els dominis del Castell de Montpalau tots els dimecres i una fira durant 10 dies consecutius un cop l’any. Bernat II, fill de l’anterior i hereu de la jurisdicció, triarà l’esmentada plana de Calella per ubicar aquest futur mercat. Aquesta planura presentava d’antuvi unes condicions favorables, ja que al estar prop del pas de la via francígena (l’antiga Via Augusta romana) i tenir bones comunicacions per mar, esdevenia una zona òptima per ser escollida per desenvolupar aquestes tasques comercials.

Per tal de promoure el nou establiment, l’any 1328 Bernat II va atorgar una carta de poblament especificant les els drets i deures dels nous pobladors. Aquests, sota el règim de l’enfiteusi, esdevindran exempts del pagament de diferents censos i mals usos al castell de Montpalau i els que fossin de remença esdevindrien també lliures, a més d’altres privilegis. El document estipula, de la mateixa manera, els cossos de les cases, els quals seran de 4.096 pams quadrats. D’aquesta manera va néixer la població a partir dels habitatges que s’aniran construint al voltant del forum o mercadal de Calella. L’any 1338, Bernat II va confirmar els esmentats privilegis.
El creixement de la importància d’aquest nucli urbà va fer possible que la batllia de Montpalau s’hi traslladés l’any 1400 i va esdevenir a més, d’aquesta manera, el centre administratiu de la zona. No serà fins l’any 1527 que aconseguirà la independència parroquial de Pineda. El dret a poder gaudir d’un consell municipal propi no l’assolirà fins l’any 1600 i molts anys més tard, l’any 1925, li serà reconegut el títol de ciutat per Alfons XIII .
El nucli antic manté les característiques de les viles noves baix medievals amb carrers rectilinis i perpendiculars recordant el traçat hipodàmic clàssic a partir de la plaça central o mercadal. Malgrat la moderna transformació de la ciutat, gràcies als beneficis del turisme, alguns edificis del nucli antic, prop de la plaça de l’ajuntament i de l’edifici parroquial, han conservat alguns elements medievals. Cal destacar Can Salvador de la Plaça (actualment Can Palmada) construït en ple segle XIV, segons testa una finestra geminada gòtica i unes mènsules que sostenien un matacà defensiu en una cantonada. Era l’antiga llar de la nissaga Salvador, que durant els s. XVII i XVIII esdevindran cèlebres i reputats botànics, metges i farmacèutics amb fama internacional. També Can Galceran (actualment Can Giol) esdevé una edificació del segle XIV, amb porta adovellada i que encara conserva el matacà de defensa a la façana. Altres cases amb finestres gòtiques són Can Bartrina i Can Sivilla.
A les afores de la població, en un camí que es desvia de la carretera d’Horsavinyà hi ha el Mas Salvador, amb una estructura de dos cossos, amb planta baixa situada a nivells diferents. La façana conserva finestres gòtiques amb detalls esculpits i un matacà que defensa la porta.

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval . March Editors. Vallbona de les Monges, 2007

Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la recerca del romànic

Acabat de formar l’Institut d’Estudis catalans l’any 1907, es va iniciar un dels projectes que tindria més transcendència per l’estudi del romànic. Entre l’agost i el setembre del mateix any, es va constituir una missió en terres pirinenques limítrofes amb l’Aragó dirigida per J. Puig i Cadafalch. En la missió hi van participar prestigioses personalitats, entre elles el conservador del Museu Episcopal de Vic Josep Gudiol, al costat de Josep Puig i Cadafalch, Guillem M. de Brocà, Josep Goday i Adolf Mas.

El passat 2007 al Museu Diocesà de Vic es va inaugurar l’exposició “

'Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic'. Que describia aquest viatge i el seu significat.Segons figurava en la presentació de l’exposició, “De Tolosa els expedicionaris s'enfilaren a l'alt Pirineu per la vall de la Garona i visitaren la Vall d'Aran, per passar a la Vall de Boí i a la Ribagorça. En aquestes contrades documentaren a fons els temples antics i el mobiliari que contenien en fotografies, croquis i notes, els originals dels quals també es presenten a l’exposició, alguns d’ells de forma inèdita. La informació que obtingueren ha estat determinant per la reconeixença històrica de l'art romànic català i europeu, especialment pel que fa a la pintura mural i a l'escultura en talla, de la qual el MEV conserva el Davallament d’Erill, un del conjunts més importants de l’escultura romànica europea del s.XII”Dos dels protagonistes d’aquesta missió eren mataronins Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 - Barcelona 1956) i Josep Goday i Casals (Mataró, 1882- Barcelona1936). Josep Puig i Cadafalch es va titular com a arquitecte el 1891 i va esdevenir l’autor d'una producció inicial molt destacada, formada per les cases dels Quatre Gats de Barcelona (1895-1896), el Cros d'Argentona (1898-1899) i les barcelonines Amatller i Macaya (1898-1900), la del baró de Quadras (1902-1904), can Serra (1902-1907) o la de les Punxes (1903-1905). D'estudiant es va integrar a la política catalanista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1905). El 1883 va encetar les recerques d'arqueologia monumental, centrades en l'art romànic i els seus precedents. El 1906 va emprendre la restauració de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, simultàniament a la del temple de Sant Martí Sarroca. L'estudi que el va projectar internacionalment fins a fer-lo una autoritat europea fou L'arquitectura romànica a Catalunya, en col·laboració amb A. de Falguera i J. Goday. Membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans creat el 1907, fou l'impulsor la missió pirinenca realitzada aquell mateix any, en què també fou elegit diputat a les corts espanyoles per la Solidaritat Catalana. Josep Goday i Casals es va llicenciar com a arquitecte l’any 1905 i es va formar com a deixeble de Puig i van construir junts, l’any 1909 l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires. També va col·laborar amb ell com a professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art i també va col·laborar amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera en la redacció i publicació del llibre L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919). A banda d'aquest treball i la seva participació en categoria d'agregat a la missió pirinenca de 1907, no es va dedicar més als camps de la història de l'art ni de l'arqueologia.Com podem observar des del Maresme a principis del s.XX, segurament amb l'empenta investigadora iniciada per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronina van aparèixer estudiosos de l’art medieval amb una reconeguda trajectòria professional.

30 anys d'Amics de l'Art Romànic del Museu de Mataró

Aquest any ha fet 30 anys de l’existència de l’associació Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró. Aquesta secció es va incorporar com un grup independent que va buscar aixopluc i cobertura dins l’àmbit del Museu de Mataró i com a conseqüència d’això, en la Fira Comercial de Mataró del 1978, aquest grup es va presentar ja com a secció del mateix i també es va vincular a l’entitat homònima, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Els fundadors van ser Josep Maria Bosch, Josep Maria Altimira i Joan Picanyol i amb el temps s’hi van incorporar Joan Francesc Clariana, Àngel Torrelles de Tordera, Josep Xaubet, Carles Marfà, Ignasi Cruzate, Carme Espriu, Anna Fàbregas, Ma Rosa Climent, Olga Estevan, Miquel Coll, Jaume Vellvehí, Eva Ma Llovet, Montse Galí, Núria Ontiveros, Enric Juhé, Cristina Martí i jo mateix (perdoneu si em descuido algú).
En la seva curta existència l’entitat va presentar diverses exposicions fotogràfiques dels principals edificis romànics de la comarca. En el decurs de la Fira de Mostres de Mataró van presentar una exposició i un audiovisual sobre el romànic al Maresme que va repetir-se a Tordera, entre el desembre del 1978 i el gener del 1979 i Argentona, del febrer al març del 1979. També van organitzar juntament amb la Secció Arqueològica la celebració del Vè Centenari de l’alliberament feudal del Maresme l’any 1980. Fruit de la seva activitat van editar diferents llibres i opuscles, com la Guia del romànic al Maresme (1982) i una col·lecció d’opuscles amb el títol genèric de Maresme romànic, amb tres títols publicats, l’opuscle sobre Iniciació a l’art romànic del Maresme (1980 i reeditat el 1987), La capella pre-romànica de Sant Jaume de Traià (1992) i una tercer sobre l’església romànica de Sant Pere de Riu (1993). També van presentar diverses comunicacions a la Sessió d’estudis Mataronins i a la 1a. trobada d’arqueologia de Cabrera aquest mateix any. Membres d’aquest equip vàrem col·laborar amb la redacció del volum XX de la Catalunya Romànica publicat per Enciclopèdia Catalana.
Un altra tasca divulgadora va ser la d’organitzar rutes comentades pel romànic català: El romànic del Ripollès (1987); El romànic del Solsonès (1988); El romànic del Rosselló (1989); El romànic d’Osona (1990) i El romànic de la Selva (1991). Una altra faceta important va ser la de salvament del patrimoni romànic de la comarca, aconseguint la incoació d’expedient de Monument Històrico- artístic a diferents edificis entre ells els Monestir de Roca-Rossa (Tordera) i actuant en els edificis per evitar la ruïna de les restes conservades com el cas de Sant Jaume de Traià, El mateix monestir de Roca –Rossa, entre d’altres. L’últim projecte va ser la confecció d’un documental sobre el romànic del Maresme en pel·lícula de súper 8 i una conferència sobre el salvament del romànic arran de la construcció del pantà de Rialb (1993).
També amb la col·laboració de la Delegació de Joventut de l’Ajuntament de Mataró es van organitzar tres camps de treball dirigits a joves de 15 a 20 anys per actuar contra la degradació de la capella de Sant Jaume de Traià (Argentona).
Voldria destacar d’aquesta entitat, la feina divulgadora i de recollida d’informació amb la creació d’un fons fotogràfic important de les obres romàniques del Maresme, moltes fotos de les quals són actualment un testimoni de l’estat dels edificis en els anys 80 i 90 del s.XX. També va contribuir a la creació d’una biblioteca especialitzada en art romànic que suposo que es pot consultar encara en el Museu de Mataró. Finalment va ser la plataforma de formació d’una gran part dels investigadors de l’art medieval de la comarca del Maresme.
Lamento profundament la manca de suport que la majoria de vegades vàrem recollir per part de la direcció del Museu de Mataró (abans Museu Comarcal del Maresme) que va provocar, a la llarga, la dissolució per desmotivació i cansament d’aquest grup d’investigadors els quals han seguit treballant incansablement per l’estudi, la conservació i la divulgació del nostre patrimoni medieval, molts d'ells des del Grup d’Història del Casal de Mataró. Amb la inadequada política portada pel museu envers les seccions, crec que es va perdre la oportunitat de convertir aquesta institució en un lloc viu de cultura i no en un centre asèptic com s’ha anat convertint. Es va dinamitar un concepte de museu on la participació ciutadana (ara que això està tant de moda !!!) era el seu fonament i es va matar un centre d’associacionisme i voluntariat , que malgrat les mancances en la preparació de certs membres (ja que no tots van passar per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat), es podia haver corregit amb cursos de formació interns.
Per tant, Grup d’Amics de l’Art Romànic, feliç aniversari !!!!

Bibliografia publicada:

• Guia del romànic de la comarca del Maresme . Museu Comarcal del Maresme. Mataró, 1982
• AA.VV.: Iniciació a l’art romànic de la comarca. 2ª ed.. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, 1987. (Maresme Romànic, I)
• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : La capella pre-romànica de Sant Jaume de Traià (Argentona). Museu Comarcal del Maresme; Grup d’Amics de l’Art Romànic del Maresme. Mataró 1989. (El Maresme romànic, II).
• AA.VV.: L’església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera). Museu Comarcal del Maresme; Grup d’Amics de l’Art Romànic del Maresme. Mataró 1992. (El Maresme romànic, III).
• AA.VV.: “ Nota sobre el capitell romànic de Sant Martí d’Arenys de Munt” a IX Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre del 1992. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1993. Pàgs.87-92
• AA.VV.: “Notes sobre la perduració de les sitges com a sistema d’emmagatzemar collites en el Maresme” a X Sessió d’Estudis Mataronins. 20 de novembre del 1993. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1994. Pàgs.109-114
• AA.VV.: “Notes sobre un conjunt d’edificis religiosos del s.XI conservats a la comarca del Maresme” a I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar. Publicades a Ilturo, núm.1 (1998). Grup d’Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000 . Pàgs.81-84

Membres d' Amics de l'Art Romànic del Maresme a Serrabona (Sortida al Rosselló, 1989)

Miquel Coll durant les tasques de consolidació de Sant Jaume de Traià ( 1988)

Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Carles Marfà en la presentació de l'opuscle sobre sant Jaume de Traià al Museu Comarcal del Maresme (gener de 1990)

Membres d'Amics de l'Art Romànic del Maresme a Besalú (Sortida a la Garrotxa, 1991)