Les torres de defensa de Santa Susanna. (Jornades Europees del Patrimoni 2010)

El passat diumenge 26 de setembre de 2010, va tenir lloc a Santa Susanna, una visita comentada a les torres de defensa de la vila. L’acte es va emmarcar en les Jornades Europees del patrimoni a Catalunya i va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’aquesta vila.

L’acte va començar a les 10 h. del matí, amb el recorregut en un trenet per les torres conservades: la torre plana, la torre de Vallxirau, la torre de Can Bonet, la torre de Can Gualter i la torre de Can Ratés. Els comentaris força complets i documentats van anar a càrrec de Núria Basart, tècnica de cultura de Santa Susanna. Un cop acabat l’itinerari al centre de cultura de Can Ratés, vaig tenir el plaer de pronunciar una conferència sobre les torres de defensa a Catalunya i al Maresme. Aquesta xerrada tenia com a objectiu situar en el context històric els diversos elements del patrimoni que acabàvem de visitar. Desprès d’especificar que les torres com element defensiu no són exclusives del s.XVI a casa nostra, es van presentar les diverses causes que les van propiciar com ara el bandolerisme a terra i el perill corsari per mar. Tot seguit es van descriure els elements constitutius de les torres amb el seu vocabulari descriptiu i l’ús que se’n feien i les estratègies defensives de la població. Un cop acabada la conferència, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, alcalde de Santa Susanna va presentar oficialment el Mapa de Patrimoni de Santa Susanna. L’explicació del mateix va anar a càrrec dels seus autors, Pere Barbado, tècnic de cultura de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona i Marc Bosch, autor material del treball.

L’acte va acabar amb el lliurament de premis del concurs de fotografies amb el lema “El nostre Patrimoni” a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i amb un piscolabis final.

L’ajuntament de Santa Susanna ha senyalitzat “in situ” amb uns plafons explicatius cada una de les torres assenyalant l’itinerari i l’explicació de cada una de les torres. Creiem que iniciatives com aquesta presenten un valor afegit a l’atractiu turístic d’aquesta vila i permet difondre encara més el nostre patrimoni comarcal. Per tant felicitem aquesta iniciativa i encoratgem a aquest ajuntament a continuar amb la tasca feta des de fa uns anys amb la recuperació i senyalització del búnquer de la platja de l’època de la Guerra Civil (1936-1939) i la recuperació de la paret de Can Ratés.



Inici del recorregut amb el trenet.



El trenet durant el recorregut.



Explicació davant la torre de Vallxirau.



Arribant a la torre de Can Ratés.



Expliació davant la torre de Can Ratés.



Núria Basart presentant la conferència.



Joaquim Graupera durant la conferència.



Vista general del públic assistent.



Vista general del públic assistent.



Joaquim Graupera, Marc Bosc, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, Alcalde de Santa Susanna i Pere Barbado.



Moment del lliurament de premis del concurs fotogràfic a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna, Orígens i Memòria)



Les Jornades Europees del Patrimoni al Maresme (Del 24 al 26 de setembre de 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni es va crear l’any 1991 i cada tardor esdevenen una bona eina de difusió i coneixement del nostre patrimoni. En l’edició d’aquest any aplega més de 450 activitats en prop de 200 municipis catalans i el Maresme hi és també representat en les poblacions d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Calella, El Masnou, Mataró, Palafolls, Sant Genís de Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

D’aquestes, les activitats que fan referència al Maresme medieval son les proposades pels ajuntaments d'Argentona, Cabrils, Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

A Argentona, el dia 25 a les 18 h., proposen una visita guiada a la via romana de Parpers (ctra. de Mataró a Granollers, km 6). Malgrat els seus orígens romans, a vegades qüestionat, ha estat una via de comunicació important per la comunicació cap el Vallès i  usada també en època medieval fins pràcticament a la segona meitat del s.XX. A Cabrils, el diumenge 26 de setembre a les 11 h s’inaugurarà el Museu-Arxiu de Cabrils (a Can Ventura del Vi - Carrer Santa Creu 3) amb referències al passat medieval del poble i en especial a la capella preromànica de Sant Cristòfol.

L’Ajuntament de Palafolls, per la seva banda, proposa una visita guiada al castell de Palafolls a càrrec de l’historiador Jesús Rodríguez (diumenge 26 a les 10.30 h. a l’esplanada del castell (camí del castell de Palafolls – urbanització Mas Carbó - Palafolls). Aquest castell, a una alçada de 188 metres, s’erigeix en un turó per a la guaita i defensa del camí ral a Barcelona, alhora que albira una gran extensió de la costa, la desembocadura de la Tordera, el Montnegre, el Montseny, les Gavarres i el nord-oest dels Pirineus. A través d’aquesta visita es vol donar a conèixer el valor històric i patrimonial, així com estratègic, del castell.

Per la seva banda, a Santa Susanna es realitzarà l’itinerari per les torres de guaita, que començarà a les 10 del matí des de la Plaça de Catalunya. Un cop finalitzat l’itinerari, a la masia de Can Ratés (a les 11 h.), tindrà lloc la conferencia sobre les torres de defensa al Maresme que comptarà amb la meva col•laboració. Seguidament es presentarà el Mapa de Patrimoni de la població a càrrec dels seus autors Pere Barbado i Marc Bosch. També es lliuraran els premis del concurs de fotografies sobre el patrimoni local.

A Vilassar de Dalt, el dia 24 a les 20 h. S’oferirà la conferència: “Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c. del Marqués de Barberà, 9). En l’esmentada conferencia a banda dels elements naturals (els boscos, els serrats i les fondalades del Parc de la Serralada Litoral) s’explicarà l’antic i valuós patrimoni arqueològic, com el cas de les tombes medievals.

Si voleu consultar el catàleg de totes les activitats que es fan a Catalunya en pdf, el podeu trobar a:

http://www.mhcat.net/inici2/activitats_culturals/programa_jep_20102

Els capbreus d’Argentona i Vilassar (1558–1614) en una conferència de Maria Josep Castillo

En el marc dels actes organitzats per la regidoria d’Actes Culturals, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, el Centre d’Estudis Argentonins "Jaume Clavell" va programar el passat divendres 10 de setembre de 2010, la conferència Una mirada al passat d’Argentona a través dels documents anomenats capbreus pel divendres 10 de setembre, a les 20 h, a la casa gòtica, seu de l’entitat. Maria Josep Castillo, llicenciada en història i autora d’una exhaustiva monografia sobre els capbreus dels Desbosc, va exposar aquest tema amb motiu de la restauració del Capbreu Desbosc (1558–1614) conservat a l’arxiu Municipal i d’una còpia d’aquest realitzada en el s.XIX, els quals s’exposaran durant tot el cap de setmana, els dies 10, 11 i 12 de setembre, a la sala d’exposicions de la casa Gòtica. ( Horari de visita: Divendres, dia 10, de 17 h a 20 h. Dissabte, dia 11, d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenge, dia 12, d’11 h a 14 h.).
Maria Josep Castillo va fer una descripció detallada dels motius que la van portar a realitzar el seu estudi, presentat com a tesi de llicenciatura i esposà les característiques dels esmentats capbreus, afegint detalls sobre les dades que contenen.

El Capbreu és un document o manual on s’anotava per ordre del senyor feudal, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la pervivència de les rendes i obligacions del pagès envers el seu senyor.

Capbreu Desbosc o
Capbreu de Joan Carles (1558-1614)

En les declaracions que fan els pagesos en els capbreus, hi consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'origen dels béns (compra, herència...) o l'ascendència del capbrevat són una font important per a la història agrària de la propietat i de les seves variacions. Com es pot entendre aquests documents aporten molta informació sobre com era la pagesia, i en aquests concrets sobre el món rural a Argentona i Vilassar entre els segles XVI i XVII.

Els dos capbreus de l’exposició són: l’original conegut com a Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles, fent referència al senyor que l’ordena (els Desbosc o senyors dels castells de Vilassar i Burriac) i el notari públic de Barcelona que ratifica les declaracions. Tal com hem apuntat abans, aquest va estar realitzat entre el 1558 i el 1614.

Còpia del capbreu realitzada a Mataró
pel notari Desideri Torras i Golorons
a principis del s.XIX.

 El segon capbreu és una còpia del primer realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. Aquest capbreu té per títol en la primera pàgina “Transumpto autentich de diferents confessions enfiteoticarias de varis predis situats en la ciutat, y terme de Mataró, en lo lloch, y terme de Argentona, en Barcelona, Dosrius, Premià, Òrrius, y Vilasar, y altres parts rebudas per Joan Carles, Notari de Barcelona, y Miquel Benus, Notari de Vilasar desde 2 de maig del any 1558 fins à 8 Desembre 1614, clos per Don Desideri Torras y Golorons”. Sembla que encara hi ha una tercera còpia a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona. L’exposició ve complementada per dos plànols conservats de les finques capbrevades.

Si voleu més información sobre aquests capbreus i la información que ens oferiexen, podeu consultar :

• CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
• CASTILLO, Maria Josep; ZAPATA, Assumpció: Argentona al 1800 : cartografia històrica a partir del plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona; Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, [2002]
• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• RICHOU LLIMONA, Montserrat: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 1987 (Premi Burriac)
• SUBIÑÀ COLL, Enric: Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002.
• ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
• ZAPATA, Ma Assumpció.: La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2004. (Premi Iluro,65)

Ferran Armengol, Regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona inaugurant l'exposició.

Llorenç Soldevila, vice-president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell"

presentant la conferència.

Maria Josep Castillo en un moment de la conferència.

Vista del públic assistent a l'acte

Un nou article publicat sobre l'ermita de Lorita (Sant Andreu de Llavaneres)

Aquest trimestre la revista Singles de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha publicat, entre altres articles sobre les activitats que li son pròpies, un estudi meu sobre la capella de la Mare de Déu de Lorita de Llavaneres. D'entrada, sobta  la imatge de la portada per una revista d'excursionisme. Es tracta de la publicació d'una portada censurada als anys 80 i pensada pels Cingles núm.69. S'ha volgut recuperar aquest fotomuntage per aquest Cingles 96 gràcies a  la col.laboració de Manel Punsola.

L'interés per la publicació del meu text va venir arran de la noticia del bloc de tot just fa un any , el 4 de setembre del 2009. En Pere Busquets de l'Agrupe  es va posar en contacte amb mi i em va oferir la idea.

En el meu article amplio altres materials publicats en anterioritat. Un element afegit interessant és la hipòtesi del canvi d'advocació de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a la de la Mare de Déu de Loreto. Altres elements afegits prou interessants són la reproducció fotogràfica i la descripció de diverses  imatges que decoraven la capella: un fragment de retaule i la talla de la Mare de Déu de Montserrat, primera advocació de la capella. Voldria agraïr l'interés de Pere Busquets per la publicació de l'article i la col.laboració de les fotografies de Joan M. Labrador. També voldria agraïr la disponibilitat i la documentació facilitada per Francesc Xavier Vergés de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, el qual sempre esta disposat a qualsevol col.laboració.

L'Agrupació demostra amb aquest articles dedicats a la recuperació de la memòria del nostre patrimoni històric i artístic, un dels elements presents des del seu moment fundacional, ara fa 100 anys. Malgrat la seva passió per la natura i l'excursionisme, aquesta associació sempre ha estat al servei de la recuperació de la nostra cultura i  la recerca i documentació del nostre patrimoni antic.

Si voleu llegir l'article el podeu descarregar en pdf. a l'adreça següent:

GRAUPERA, Joaquim : «El santuari de la Mare de Déu de Lorita (Antiga capella de la Mare de Déu de Montserrat) a sant Andreu de Llavaneres», Cingles . Butlletí informatiu, núm.96 ( juliol-agost-setembre de 2010), Agrupació Cientifico – Excursionista de Mataró, pàgs.28-29

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.

Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.

Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:

Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.

Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.

Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia

GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112

"El Racó" de Mataró Ràdio acaba la temporada amb sis programes de temàtica medieval.

El dijous 15 de juliol de 2010 es va acabarla quarta temporada del programa "El Racó" de Mataró Ràdio, un programa del Grup d'Història del Casal, que s'emet en directe cada dijous de 21 a 22 h. des de la primera temporada de Mataró Ràdio.

En aquesta temporada s'han emès en directe un total trenta-sis programes amb una varietat de temes des de la prehistòria fins l'etapa contemporània de la comarca. També s'han dedicat alguns programes a tractar temes relacionats amb oficis perduts i s'ha convidat a centres d'estudis locals per tal de que exposessin les seves activitats i iniciatives. El programa, en format de tertúlia, pretén tractar de forma amena i divulgadora la història local amb un clar interès de crear xarxa comarcal.

Complementant l'emissió del programa, el Grup d'Història del Casal en la seva pàgina web recull tots els programes emesos des de la primera temporada on s'hi pot trobar una breu fitxa de cada programa amb el nom i la fotografia dels convidats, una bibliografia per tal de qui vulgui pugui ampliar els temes del seu interès i l'audició del programa amb format "mp3" per si algú s'ho vol descarregar. El programa continuarà a l'estiu a la mateixa hora amb la reedició d'alguns temes gravats durant la temporada que avui finalitza i tornarà en directe en la que serà la cinquena temporada el proper 16 de setembre.  Els programes emessos els podeu consultar a la web del programa EL RACÓ, a l'adreça del Grup d'Història del Casal.

Al llarg d'aquesta temporada s'han emès diversos programes amb un temàtica medieval:

[08/10/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 112 //Jaume Vellvehí i Joan Bou - El monestir de Rocarossa (Tordera). El dijous 8 d'octubre de 2009 en el programa 112 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Jaume Vellvehí i Joan Bou per parlar del monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.

[10/12/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 121// Narcís Miranda - Els Almogàvers. una història de la Mediterrània. de Mataró Ràdio es va convidar a Valerià Narcís Miranda per parlar dels Almogàvers. una història de la Mediterrània. En Narcís Miranda és el líder del grup, Trencavent, format per ell mateix a la guitarra, piano i sintetizador, i per Ricardo Ruzafa (baix i guitarra) i Enric Pujol com a vocalista. El seu últim disc porta per títol "Els Almogàvers, una història a la Mediterrània" (2008), i també ha estat publicat per Discmedi Blau. La portada del disc és un fragment del conegut quadre de Moreno Carbonero de l'arribada de Roger de Flor i els seus almogàvers a Constantinoble. Les onze cançons del disc han estat composades tant en la part musical com en la lírica per en Narcís Miranda, en la línia d'un rock simfònic i melòdic, amb incursions en el rock dur, en cançons com "Mala sang" o "Gal·lípoli", i amb fragments de música d'estil "banda sonora de pel·lícula" ("L'alè del vent Part I") i música medievalitzant, com en "L'alè del vent Part II", i relaten la història dels almogàvers des de la seva arribada a Sicília el 1282 fins a la seva victòria sobre els cavallers francesos al riu Cefís el 1311.

[18/03/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 131// Francesca Español - El rei Martí l''humà (600 aniversari de la seva mort). El passat dijous 18 de març del 2010 en el programa 131 del racó de "Mataró Ràdio" va venir convidada la Dra Francesca Español de la Universitat de Barcelona. Al llarg del programa es va anar repassant la dimensió de promotor de les arts del rei Martí l'humà. Durant el seu regnat va promoure reformes en els seus palaus especialment els de Barcelona amb el projecte de construïr-ne un de nou a tocar a les dressanes. La seva religiositat el va portar a l'adquisió de relíquies que estarien dipositades a la capella palatina coneguda avui com a Santa Àgueda. La Dra. Francesca Español és presidenta d'Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals han dedicat un cicle de conferències sobre aquest tema, en el qual hi participa el nostre president Joaquim Graupera.

[01/07/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 143//Joaquim Graupera - El priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). El passat dijous 1 de juliol de 2010 en el programa 143 de "El Racó" de Mataró Ràdio(89.3 fm), va venir com a convidat Joaquim Graupera per parlar del priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona). En motiu de l'aplec anual que es celebra a l'ermita, es va aprofitar l'ocasió per descriure'n les restes i explicar la història del monestir medieval.

També es van tractar alguns programes als historiadors medievals del Maresme:

[05/11/2009] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 116 // Joaquim Graupera - L'arquitecte Mataroní Josep Goday. El dijous 5 de novembre de 2009 en el programa 116 de "El Racó " de Mataró Ràdio es va convidar a Joaquim Graupera per a parlar de l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals. Goday va formar-se a l'escola de Valldemia i com a estudiant d'arquitecte va ser deixemble de Josep Puig i Cadafalch, amb el qual va col.laborar amb els estudis sobre l'arquitectura romànica. Va ser l'autor de l'edifici de Correus de barcelona i dels grups escolars edificats en època de la mancomunitat. Va morir un mes abans de l'inici de la guerra civil.

[29/04/2010] - Tertúlia " El Racó" - Prog. 136// Enric Subiñà - Francesc Carreras Candi i Argentona. El passat dijous 29 d'abril de 2010 en el programa 136 de "El Racó" de Mataró Ràdio, va venir com a convidat Enric Subiñà del Centre d'Estudis Argentonins d'Argentona pr parlar de l'historiador Francesc Carreras Candi. Aquest historiador va ser important pel Maresme ja que va iniciar una col.lecció de llibres sobre la història medieval de la comarca que encara son un referent. També es van comentar les múltiples facetes del personatge com a polític, excursionista i filatèlic.

Visita al Castell Jalpí d'Arenys de Munt

El passat diumenge 3 de juliol de 2010 vaig poder participar en la visita comentada al Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt) organitzada pel Cercle d’Història de Tordera. Gaspar Casals va fer una molt ben documentada síntesi històrica i Mercè Colomer va ser l'encarregada d'explicar cada una de les estances de l'interior del Castell i com es vivia en aquella època i les excentricitats de Don Augusto. També el torderenc Joan Bou va anar fent pinzellades sobre la relació dels Jalpí amb Tordera.

El Castell Jalpí es una masia documentada des del s.XIII propietat dels Tries batlles d’Arenys (1218), que, al segle XVII, van enllaçar amb els Jalpí, amb propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni. Finalment en el segle XIX, els Jalpí van emparentar amb els Borràs de Barcelona.

Augusto Borràs i Jalpí va ser qui va convertir l’antiga masia en l´actual castell entre els anys 1891 i 1892 i a més hi va fer construir un llac, un jardí exòtic, un far, un cinema privat i una central elèctrica. El seu casament amb Sofia Algorta va fer possible que plantessin en el seu jardí un esqueix del roure de Guernika que encara viu.L’aspecte aconseguit va ser el d’un casal residencial dins l’estètica neomedieval imperant al s.XIX i que les corrents del romanticisme i la renaixença van fer seves. Un cas molt semblant el tenim a la comarca en el Castell de Santa Florentina de Canet obra de Domènec i Muntaner. A tota la masia la decoració de les pintures, tapissos, mobles i demés objectes empren l’estètica neoclàssica i en altres estances la neomedieval i la neobarroca. Sembla que l’arquitecte encarregat va ser Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)

Les restes més antigues conservades són les del celler, que va ser afegit com a cos longitudinal a la part posterior a la masia original que tenia planta basilical. El celler es troba cobert amb volta de creueria d’estil gòtic amb les claus decorades amb motius heràldics. La particularitat interessant és que les nerviacions son fetes amb maons i les voltes amb plec de llibre, segurament en el s.XVI. Aquesta tècnica va ser introduïda a la comarca en la construcció de la cartoixa de Montealegre en el s.XV.

Al pis superior, a la sala de la masia, hi ha una petita estança que hostatge la capella que havia contingut la imatge romànica de la Mare de Déu que va ser portada des de Tordera pels Jalpí quan van adquirir el mas.

Tots a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona

RESPECTE A LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ

Data: dissabte, 10 de juliol de 2010
Hora:  18:00 - 20:30
Lloc: BARCELONA: Diagonal - Passeig de Gràcia


Davant la sentència del Tribunal Constitucional, la societat civil ens mobilitzem per exigir respecte a la voluntat del poble català.

La manifestació, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, es farà el dissabte 10 de juliol a les 6 de la tarda a Barcelona. Iniciarà el recorregut a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal.
La manifestació unitària anirà encapçalada per la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim” i té el suport de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país, així com de diverses personalitats de la societat civil catalana.

Dissabte 10 de juliol. 18 h.

Passeig de Gràcia / Avinguda Diagonal

Manifestació unitària

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

Aplec de sant Pere de Clarà - 2010

La passada tarda del diumenge 27 de juny de 2010 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Josep Ma Vendrell, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el tercer col•leccionable, sobre la història del Priorat, com a col•laboració del Grup d'Història del Casal de Mataró a l'aplec. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell.

Aquest tercer col•leccionable va tractar sobre l’etapa en què la capella va dependre dels senyors del castell de Burriac (1025-1080). A principis del s.XI, Sant Pere de Clarà no era més que una petita capella preromànica. Sembla ser que els Sant Vicenç són els responsables d’establir una petita comunitat i convertir aquesta domus en un petit priorat benedictí que dependria eclesiàsticament de Sant Cugat del Vallès. En el Llevador de Rèdits de Pere des Bosc (1360), on el senyor de Burriac i Vilassar es fa anotar tots els seus drets que li corresponen d’antic, hi apareix respecte a Clarà que “ ... es estat fundat per lo senyor del dit castell...”.

L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.