Pau Ubach premi “Drac alat” per una merescuda trajectòria com a arqueòleg

El passat diumenge 17 d’octubre de 2010 es va lliurar al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el premi “Drac alat” a l’arqueòleg d’aquesta vila Pau Ubach i Font. En el transcurs de l’acte el mateix Pau Ubach va fer lliurament de l’arxiu del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i una col•lecció de 80 puntes de sílex que ja formen part de la col•lecció arqueològica del Museu. L’acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Marc Pons representant del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt va presentar l’acte. L’arqueòleg Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona, va realitzar una emotiva conferència en la qual  va resumir l’activitat arqueològica d’una colla de voluntaris que en ple franquisme van col•laborar en el salvament del nostre patrimoni i, alhora, va fer un sentit reconeixement a Pau Ubach per la seva extensa trajectòria en aquest àmbit.

Pau Ubach va néixer el primer de maig de 1929. Per causa de l’asma que patia i pels estralls de la Guerra Civil la seva escolarització va ser intermitent. La seva malaltia el va convertir en autodidacta i un apassionat per la literatura i el món dels escacs. Als catorze anys va començar a treballar de manyà amb el seu pare i s’interessà per l’arqueologia a partir dels vint. La seva col•laboració va ser decisiva per la creació del Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Des del punt de vista de l’arqueologia medieval cal destacar importants aportacions com ara el descobriment de la volta preromànica de la capella de Sant Salvador de Can Boquet i la posterior restauració de la capella. També cal esmentar el descobriment del tresoret de monedes de billó d’Òrrius els quals van propicià una excavació de la totalitat de l’església parroquial. També van col•laborar en la restauració de la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils juntament amb l’Obra de Sant Francesc de Mataró amb Marià Ribas i Lluís Ferrer i Clariana. Cal recordar la reconstrucció de la capella gòtica de Sant Sebastià a cavall entre Cabrils i Vilassar de Dalt. Un element a destacar és l’excavació de la cova d’en Nadal amb evidències d'haver estat habitada per monjos eremítics.

Felicito aquesta iniciativa i aquest merescut homenatge. En paraules de Joan Gómez i Ramon Coll en la presentació del llibre d’en Pau: “...La seva manera de redactar, a voltes agressiva, a voltes plena d’il•lusió i de poesia, ens porta a fer un recorregut per l’arqueologia “d’a peu” en època de la resistència cultural, potser no tant científica com alguns “savis” d’avui voldrien, però si l’única que és feia, amb ajut i benedicció dels arqueòlegs d’aquell temps, que necessitaven els grups d’afeccionats i se’n servien per a poder dur a terme les seves tasques d’investigació. Tots ells bastiren la nostra història i donaren naixement als primers museus, plens de referències històrico-culturals que portaren la població al coneixement de les arrels de cataluny i a sentir-se identificats amb una terra i un país.”. [UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques .Vilassar de Dalt (1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona,1994 (Col. Montalt,17)]
Per a més informació: http://diarimaresme.com/2010/pau-ubach-premi-drac-alat/

Marc Pons presentant la conferència de Josep Maria Pedrós, exdirector del Museu de Badalona

L’arqueòleg i tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Enric Ortega llegint l'acta del premi.

L'alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas i Marc Pons glossant el premi.

Pau Ubach rebent el premi "Drac alat" en mans de l'alcalde de Vilassar de Dalt Llorenç Artigas.



Públic assistent a l'acte



Presentació a Mataró del llibre sobre el monestir de Roca Rossa.(Tordera)

El passat dimarts 5 d'octubre de 2010 a la sala d'actes d'Òmnium Cultural de Mataró es va presentar el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa” Vaig intervenir en primer lloc, com a president del Grup d'Història del Casal i com a prologuista del llibre. En la meva presentació vaig destacar la importància d’aquesta canònica agustiniana dins el context del patrimoni medieval del Maresme tot destacant les novetats i els punts forts del llibre presentat. Seguidament,  els autors del mateix Joan Bou i Jaume Vellvehí van explicar el procés d’estudi del monument amenitzat amb diverses anècdotes sobre la seva recerca. Al llarg de la sessió es va valorar les moltes aportacions del llibre a tots nivells i la destacada importància d’aquest edifici que no correspon a d’interès que tenen des de l’Ajuntament de Tordera per conservar-lo i rehabilitar-lo.  També es va deixar clar la importància del monestir de Roca Rossa dins el patrimoni artístic del Maresme com a exemple de la transició del romànic al gòtic a casa nostra. Per finalitzar l’acte va ser clos per la presidenta d’Òmnium Cultura Mercè Colomer que va destacar la iniciativa i la oportunitat, com en altres vegades, de poder fer activitats conjuntament entre les dues entitats organitzadores de l’acte. La vetllada va acabar amb una petit refrigeri de coca i cava. Aquest llibre ja es va presentar anteriorment a Tordera en el moment de la seva edició durant la setmana de sant Jordi d’enguany. Felicito un altre vegada al Jaume Vellvehí i al Joan Bou per aquest estudi tant complert sobre la canònica de Roca Rossa.

 Mercè Colomer, Presidenta d'Òmnium Cultural de Mataró durant el seu parlament a l'acte. 

Vista general del públic assistent a l'acte.

Joan Bou i Jaume Vellvehí autors del llibre en el moment de la meva presentació de l'acte.

Joan Bou i Jaume Vellvehí en el moment de presentar el llibre i la feina realitzada.

Moment del refrigeri final de coca i cava.

Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Joan Bou al finalitzar l'acte (Fotografia Joan Bou Pla)

Visita comentada a la Via de Parpers

El passat dissabte 25 de setembre a les 18h. Va tenir lloc una visita guiada al tram restaurat de la Via Romana de Parpers. La visita va anar a càrrec de Francesc Busquets i de Miquel Gurrera, de l’empresa Àtics, que han realitzat els treballs de restauració i excavació arqueològica i que van explicar les restes i la seva història de forma molt didàctica i planera. Aquesta activitat va estar organitzada per l’Ajuntament d’Argentona i el Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni del 2010.

Els treballs van consistir en la restauració i museïtzació del tram 9 de la Via Romana de Parpers. Aquesta via es troba documentada des d’època romana, gràcies a la troballa d’un mil•liari a Santa Eulàlia de Ronçana on hi figuren les dades de les milles des d’aquest lloc fins a Iluro i el nom del cònsol de la Citerior que la va ordenar construir M.V. Sèrgius en el s. II a C. Aquesta via va tenir un us indispensable per comunicar les terres del Maresme amb el Vallès Oriental durant tota l’època medieval. Sembla que una remodelació important es va fer l’any 1760 per ordres del Corregiment de Mataró. A mitjans del s.XIX es va decidir remodelar la carretera per millorar-ne el ferm i el traçat. Entre els anys 1849 i 1860 hi van intervenir els arquitectes Miquel Garriga i Roca i Ildefons Cerdà. Segurament la forta pendent del treçat existent, d’entre un 8 i un 10%, va portar a abandonar el tram del Maresme i fer un nou traçat amb menys pendent que és el que discórrer amb la C-1415 actual. Sembla que el tram del Vallès no es va modificar gaire.

Les restes que s’han descobert retirant la vegetació que la recobria ha deixat entreveure restes dels murs de contenció, els pilons dels guarda-rodes de secció cònica i deu contraforts amb una amplada de la calçada de cinc a cinc metres i mig. També s’han conservat dos ponts, el del Fons de la Gallega i el que creua un rierol. En el tram 9 excavat s’hi ha trobat un desguàs d’aigües pluvials que va estar amortitzat durant la guerra del francès, fet testat per la troballa d’una moneda del regnat de Josep Bonaparte (1808-1812) acunyada a Barcelona el 1813.

Creiem que cal esperonar a continuar aquesta tasca i poder convertir en un passeig arqueològic tot el traçat de la via, seguint l’exemple de la via romana de Capsacosta que uneix la Garrotxa i el Ripollès.

Per a més informació: http://issuu.com/tribunamaresme/docs/243/13 
La presència del món romà a l'entorn de la riera d'Argentona- GHC. Mataró, 2001.

Les torres de defensa de Santa Susanna. (Jornades Europees del Patrimoni 2010)

El passat diumenge 26 de setembre de 2010, va tenir lloc a Santa Susanna, una visita comentada a les torres de defensa de la vila. L’acte es va emmarcar en les Jornades Europees del patrimoni a Catalunya i va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’aquesta vila.

L’acte va començar a les 10 h. del matí, amb el recorregut en un trenet per les torres conservades: la torre plana, la torre de Vallxirau, la torre de Can Bonet, la torre de Can Gualter i la torre de Can Ratés. Els comentaris força complets i documentats van anar a càrrec de Núria Basart, tècnica de cultura de Santa Susanna. Un cop acabat l’itinerari al centre de cultura de Can Ratés, vaig tenir el plaer de pronunciar una conferència sobre les torres de defensa a Catalunya i al Maresme. Aquesta xerrada tenia com a objectiu situar en el context històric els diversos elements del patrimoni que acabàvem de visitar. Desprès d’especificar que les torres com element defensiu no són exclusives del s.XVI a casa nostra, es van presentar les diverses causes que les van propiciar com ara el bandolerisme a terra i el perill corsari per mar. Tot seguit es van descriure els elements constitutius de les torres amb el seu vocabulari descriptiu i l’ús que se’n feien i les estratègies defensives de la població. Un cop acabada la conferència, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, alcalde de Santa Susanna va presentar oficialment el Mapa de Patrimoni de Santa Susanna. L’explicació del mateix va anar a càrrec dels seus autors, Pere Barbado, tècnic de cultura de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona i Marc Bosch, autor material del treball.

L’acte va acabar amb el lliurament de premis del concurs de fotografies amb el lema “El nostre Patrimoni” a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i amb un piscolabis final.

L’ajuntament de Santa Susanna ha senyalitzat “in situ” amb uns plafons explicatius cada una de les torres assenyalant l’itinerari i l’explicació de cada una de les torres. Creiem que iniciatives com aquesta presenten un valor afegit a l’atractiu turístic d’aquesta vila i permet difondre encara més el nostre patrimoni comarcal. Per tant felicitem aquesta iniciativa i encoratgem a aquest ajuntament a continuar amb la tasca feta des de fa uns anys amb la recuperació i senyalització del búnquer de la platja de l’època de la Guerra Civil (1936-1939) i la recuperació de la paret de Can Ratés.



Inici del recorregut amb el trenet.



El trenet durant el recorregut.



Explicació davant la torre de Vallxirau.



Arribant a la torre de Can Ratés.



Expliació davant la torre de Can Ratés.



Núria Basart presentant la conferència.



Joaquim Graupera durant la conferència.



Vista general del públic assistent.



Vista general del públic assistent.



Joaquim Graupera, Marc Bosc, Il.lm.Sr. Josep Monreal i Ribot, Alcalde de Santa Susanna i Pere Barbado.



Moment del lliurament de premis del concurs fotogràfic a càrrec de l'entitat SSOM (Santa Susanna, Orígens i Memòria)



Les Jornades Europees del Patrimoni al Maresme (Del 24 al 26 de setembre de 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni es va crear l’any 1991 i cada tardor esdevenen una bona eina de difusió i coneixement del nostre patrimoni. En l’edició d’aquest any aplega més de 450 activitats en prop de 200 municipis catalans i el Maresme hi és també representat en les poblacions d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Calella, El Masnou, Mataró, Palafolls, Sant Genís de Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

D’aquestes, les activitats que fan referència al Maresme medieval son les proposades pels ajuntaments d'Argentona, Cabrils, Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

A Argentona, el dia 25 a les 18 h., proposen una visita guiada a la via romana de Parpers (ctra. de Mataró a Granollers, km 6). Malgrat els seus orígens romans, a vegades qüestionat, ha estat una via de comunicació important per la comunicació cap el Vallès i  usada també en època medieval fins pràcticament a la segona meitat del s.XX. A Cabrils, el diumenge 26 de setembre a les 11 h s’inaugurarà el Museu-Arxiu de Cabrils (a Can Ventura del Vi - Carrer Santa Creu 3) amb referències al passat medieval del poble i en especial a la capella preromànica de Sant Cristòfol.

L’Ajuntament de Palafolls, per la seva banda, proposa una visita guiada al castell de Palafolls a càrrec de l’historiador Jesús Rodríguez (diumenge 26 a les 10.30 h. a l’esplanada del castell (camí del castell de Palafolls – urbanització Mas Carbó - Palafolls). Aquest castell, a una alçada de 188 metres, s’erigeix en un turó per a la guaita i defensa del camí ral a Barcelona, alhora que albira una gran extensió de la costa, la desembocadura de la Tordera, el Montnegre, el Montseny, les Gavarres i el nord-oest dels Pirineus. A través d’aquesta visita es vol donar a conèixer el valor històric i patrimonial, així com estratègic, del castell.

Per la seva banda, a Santa Susanna es realitzarà l’itinerari per les torres de guaita, que començarà a les 10 del matí des de la Plaça de Catalunya. Un cop finalitzat l’itinerari, a la masia de Can Ratés (a les 11 h.), tindrà lloc la conferencia sobre les torres de defensa al Maresme que comptarà amb la meva col•laboració. Seguidament es presentarà el Mapa de Patrimoni de la població a càrrec dels seus autors Pere Barbado i Marc Bosch. També es lliuraran els premis del concurs de fotografies sobre el patrimoni local.

A Vilassar de Dalt, el dia 24 a les 20 h. S’oferirà la conferència: “Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c. del Marqués de Barberà, 9). En l’esmentada conferencia a banda dels elements naturals (els boscos, els serrats i les fondalades del Parc de la Serralada Litoral) s’explicarà l’antic i valuós patrimoni arqueològic, com el cas de les tombes medievals.

Si voleu consultar el catàleg de totes les activitats que es fan a Catalunya en pdf, el podeu trobar a:

http://www.mhcat.net/inici2/activitats_culturals/programa_jep_20102

Els capbreus d’Argentona i Vilassar (1558–1614) en una conferència de Maria Josep Castillo

En el marc dels actes organitzats per la regidoria d’Actes Culturals, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, el Centre d’Estudis Argentonins "Jaume Clavell" va programar el passat divendres 10 de setembre de 2010, la conferència Una mirada al passat d’Argentona a través dels documents anomenats capbreus pel divendres 10 de setembre, a les 20 h, a la casa gòtica, seu de l’entitat. Maria Josep Castillo, llicenciada en història i autora d’una exhaustiva monografia sobre els capbreus dels Desbosc, va exposar aquest tema amb motiu de la restauració del Capbreu Desbosc (1558–1614) conservat a l’arxiu Municipal i d’una còpia d’aquest realitzada en el s.XIX, els quals s’exposaran durant tot el cap de setmana, els dies 10, 11 i 12 de setembre, a la sala d’exposicions de la casa Gòtica. ( Horari de visita: Divendres, dia 10, de 17 h a 20 h. Dissabte, dia 11, d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenge, dia 12, d’11 h a 14 h.).
Maria Josep Castillo va fer una descripció detallada dels motius que la van portar a realitzar el seu estudi, presentat com a tesi de llicenciatura i esposà les característiques dels esmentats capbreus, afegint detalls sobre les dades que contenen.

El Capbreu és un document o manual on s’anotava per ordre del senyor feudal, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la pervivència de les rendes i obligacions del pagès envers el seu senyor.

Capbreu Desbosc o
Capbreu de Joan Carles (1558-1614)

En les declaracions que fan els pagesos en els capbreus, hi consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'origen dels béns (compra, herència...) o l'ascendència del capbrevat són una font important per a la història agrària de la propietat i de les seves variacions. Com es pot entendre aquests documents aporten molta informació sobre com era la pagesia, i en aquests concrets sobre el món rural a Argentona i Vilassar entre els segles XVI i XVII.

Els dos capbreus de l’exposició són: l’original conegut com a Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles, fent referència al senyor que l’ordena (els Desbosc o senyors dels castells de Vilassar i Burriac) i el notari públic de Barcelona que ratifica les declaracions. Tal com hem apuntat abans, aquest va estar realitzat entre el 1558 i el 1614.

Còpia del capbreu realitzada a Mataró
pel notari Desideri Torras i Golorons
a principis del s.XIX.

 El segon capbreu és una còpia del primer realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. Aquest capbreu té per títol en la primera pàgina “Transumpto autentich de diferents confessions enfiteoticarias de varis predis situats en la ciutat, y terme de Mataró, en lo lloch, y terme de Argentona, en Barcelona, Dosrius, Premià, Òrrius, y Vilasar, y altres parts rebudas per Joan Carles, Notari de Barcelona, y Miquel Benus, Notari de Vilasar desde 2 de maig del any 1558 fins à 8 Desembre 1614, clos per Don Desideri Torras y Golorons”. Sembla que encara hi ha una tercera còpia a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona. L’exposició ve complementada per dos plànols conservats de les finques capbrevades.

Si voleu més información sobre aquests capbreus i la información que ens oferiexen, podeu consultar :

• CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
• CASTILLO, Maria Josep; ZAPATA, Assumpció: Argentona al 1800 : cartografia històrica a partir del plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona; Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, [2002]
• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• RICHOU LLIMONA, Montserrat: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 1987 (Premi Burriac)
• SUBIÑÀ COLL, Enric: Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002.
• ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
• ZAPATA, Ma Assumpció.: La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2004. (Premi Iluro,65)

Ferran Armengol, Regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona inaugurant l'exposició.

Llorenç Soldevila, vice-president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell"

presentant la conferència.

Maria Josep Castillo en un moment de la conferència.

Vista del públic assistent a l'acte

Un nou article publicat sobre l'ermita de Lorita (Sant Andreu de Llavaneres)

Aquest trimestre la revista Singles de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha publicat, entre altres articles sobre les activitats que li son pròpies, un estudi meu sobre la capella de la Mare de Déu de Lorita de Llavaneres. D'entrada, sobta  la imatge de la portada per una revista d'excursionisme. Es tracta de la publicació d'una portada censurada als anys 80 i pensada pels Cingles núm.69. S'ha volgut recuperar aquest fotomuntage per aquest Cingles 96 gràcies a  la col.laboració de Manel Punsola.

L'interés per la publicació del meu text va venir arran de la noticia del bloc de tot just fa un any , el 4 de setembre del 2009. En Pere Busquets de l'Agrupe  es va posar en contacte amb mi i em va oferir la idea.

En el meu article amplio altres materials publicats en anterioritat. Un element afegit interessant és la hipòtesi del canvi d'advocació de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a la de la Mare de Déu de Loreto. Altres elements afegits prou interessants són la reproducció fotogràfica i la descripció de diverses  imatges que decoraven la capella: un fragment de retaule i la talla de la Mare de Déu de Montserrat, primera advocació de la capella. Voldria agraïr l'interés de Pere Busquets per la publicació de l'article i la col.laboració de les fotografies de Joan M. Labrador. També voldria agraïr la disponibilitat i la documentació facilitada per Francesc Xavier Vergés de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, el qual sempre esta disposat a qualsevol col.laboració.

L'Agrupació demostra amb aquest articles dedicats a la recuperació de la memòria del nostre patrimoni històric i artístic, un dels elements presents des del seu moment fundacional, ara fa 100 anys. Malgrat la seva passió per la natura i l'excursionisme, aquesta associació sempre ha estat al servei de la recuperació de la nostra cultura i  la recerca i documentació del nostre patrimoni antic.

Si voleu llegir l'article el podeu descarregar en pdf. a l'adreça següent:

GRAUPERA, Joaquim : «El santuari de la Mare de Déu de Lorita (Antiga capella de la Mare de Déu de Montserrat) a sant Andreu de Llavaneres», Cingles . Butlletí informatiu, núm.96 ( juliol-agost-setembre de 2010), Agrupació Cientifico – Excursionista de Mataró, pàgs.28-29

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.

Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.

Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:

Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.

Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.

Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia

GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112