La làpida d'Unió Catalanista a Ripoll dissenyada per Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, juntament amb altres mataronins, van crear l’any 1888, l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Aquesta entitat juntament amb altres associacions i institucions catalanes de finals del s.XIX, va col•laborar en les obres de restauració del monestir de Ripoll l’any 1893.

L’antic cenobi benedictí, s’havia anat convertint en un símbol de la Catalunya medieval i de la sobirania independent que calia recuperar. A nivell historiogràfic, anava agafant importància l’estudi del període medieval català per recuperar la personalitat pròpia com a país, i dins d’aquest apartat, el monestir de Ripoll era una peça clau, ja que en les seves parets hi va haver un centre d’estudis important, amb personalitats intel•lectuals de la talla de l’abat Oliva i de Gerbert d’Aurillac el futur papa Silvestre II. A més, el monestir estava farcit de sepulcres de personatges històrics i comtes catalans que també evidenciava la importància del conjunt monàstic de Ripoll com a mausoleu comtal. Entre aquests podríem destacar figures cabdals dins la història de Catalunya com les de Guifré el Pelós, Bernat I Tallaferro, Ramon Berenguer IV i Berenguer III el Gran.

La restauració del monestir esdevindrà per aquestes raons, un projecte col•lectiu català en el qual hi van participar diferents entitats, institucions a més de moltes personalitats de la Catalunya del moment i en la seva reconstrucció es volia recuperar un dels símbols de l’antiga nació a recuperar.

La participació de Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació, va consistir en l’organització de diferents vetllades literàries i musicals a Mataró amb la finalitat de recaptar diners per ajudar a subvencionar la restauració de l’antic cenobi romànic, en les quals participaria també, com a conferenciant. A més, a Ripoll, va dissenyar diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa.

La Unió Catalanista va ser una entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.  Aquesta fusió va apareixa dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català. La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l'aprovació de les Bases de Manresa (1892); posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus (1893, sobre els mitjans d'actuació del catalanisme), a Balaguer (1894, sobre el sistema tributari) i a Olot (1895, sobre obres públiques). Josep Puig i Cadafalch participà en l’assemblea de Manresa com a delegat per Mataró. La làpida de la Unió Catalanista, es conserva encara en el seu lloc original i els dissenys de Puig els vaig poder localitzar en l’arxiu familiar. La làpida és inscrita en un relleu amb la marcada estètica modernista que caracteritza el seu autor. Destaca, en la part superior, l'escena de Sant Jordi matant el drac que recorda la mateixa escena representada en la bandera de l'Associació. En la part inferior esquerra s'observa a figura d'un bisbe, potser el mateix Morgades, emmarcada en un baldaquí. La resta d'elements escultòrics són motius vegetals, sanefes amb elements heràldics i un petit relleu amb la representació de dos dracs oposats. La làpida reprodueix les paraules del bisbe Morgades donant satisfacció de l'objectiu acomplert amb la recuperació de Ripoll juntament amb una altra inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe.

"Jam loetus moriar                                                               Genes, XLVI.30

Content moriré despres d'haver tornat a la Santissima Verge Maria son antiquissim trono de Ripoll a Catalunya sa casa payral a sos comtes i abats llur honorifica sepultura y haver treballat per fer reviure son esperit y sas virtuts y ab un i altres les venerades tradicions catalanes que deu nostre senyor m'escolti y atenga y m'seguesquen tots mos estimats compatricis"

En el marc on és inscrita la làpida hi ha la inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe:  "Aquestes paraules del Excm. e Ilm. Bisbe Joseph Morgades y Gili Bisbe de Vich, son aqui conmemorades en nom de la Nació Catalana per la Unió Catalanista."

En la elaboració de les inscripcions de bronze hi van intervenir la casa Masriera. Els escultors Montserrat i Llasser van modelar les figures i el fullatge de l'orla i els germans Sunyol es van encarregar de l'execució. L'arquitecte-conservador del Monestir, Antoni Coll va supervisar els treballs de l'instal.lació. La làpida va ser inaugurada el 23 d'abril de 1898.

Per a saber-ne mes:

• DALMAU, Agustí: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll, Ripoll,2005.Pàgs.77-78
• GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col.Josep Rius, 5).Pâgs.38-39
• VELLVEHÍ, Jaume: “ Les festes de la consagració de la basílica restuarada” a Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. Revisada i ampliada. Grup d’Història del casal. Mataró, 1995.Pàgs. 67-68.

Tenen lloc a Argentona les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

Des de ja fa vint-i-cinc anys, el Grup d’Història del Casal de Mataró, pretén des d’una perspectiva científica i divulgadora alhora, donar a conèixer i contribuir a valorar el patrimoni cultural de la comarca del Maresme. El passat cap de setmana, des del divendres 11 fins el diumenge 13 de febrer de 2011, es van celebrar al saló de Pedra del Capítol (antic Ajuntament d’Argentona) les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, enguany dedicades a l’arqueologia medieval del Maresme amb la col•laboració del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” d’Argentona.

Aquestes V Jornades han pretès analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme. La primera ponència, amb l’objectiu d’emmarcar el tema a nivell nacional va ser impartida per Josep Maria Vila, president de l’ACRAM (Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval) amb el títol ”La recerca en arqueologia medieval a Catalunya: passat, present i perspectives de futur”. Acabada la sessió es va concloure la primera jornada amb un concert de música medieval a càrrec dels “Ministrers del Sabre” (Formació de tres quartans) amb Adrà Abellan, flabiol, tamborí; Ferran Brosa, sac de gemecs i Pol Ducable, tarota. Van interpretar un didàctic i amè repertori medieval de diferents autors europeus presentat per Maria Salicrú-Maltas del Grup d’Història del Casal.

La sessió del dissabte al mati es va obrir amb tres ponències més “La recerca arqueològica del Maresme medieval", realitzada per mi mateix; la “Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme”, a càrrec d’Enric Subiñà i Coll (Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”) i finalment abans de dinar “L’arqueologia medieval en els museus del Maresme”, a càrrec de Jaume Vellvehí i Altimira (Grup d’Història del Casal-Mataró). Per la sessió de la tarda, després de l’obligada pausa per dinar, es van llegir les comunicacions separades en dos àmbits. En el primer, que estava dedicat al tema de les jornades (L’arqueologia Medieval en el Maresme) s’hi van presentar cinc comunicacions:

• “L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona” per Enric Subiñá i Coll ; David Farell i Garrigós - Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”
• “Cinc forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): Can Marquès, Can Pica, Can Casellas i Ca l’Aulet o Jofre” per Joan Bou i Illa; Jaume Vellvehí i Altimira - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals
• “L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià” per Joaquim Graupera Graupera - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals.
• “Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)” per Joan Carles Alay; Joan Francesc Clariana; Enric Juhé.
• “El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el llamp” per Joan-Carles Alay i Rodríguez - Societat Catalana d’Arqueologia - Comissió de Patrimoni

En el segon dels àmbits, de temàtica lliure dins les èpoques medieval i moderna s’hi van presentar cinc comunicacions més:

• “Els Sala: entre vidriers i remences” per Benet Oliva i Ricós de Vilassar de Dalt.
• “Actes per a la proclamació del rei Lluis i a Mataró” d’Alexandra Capdevila Muntadas.
• “L'Auto de Fe. Un exemple de la concrecció visible del poder inquisitorial” d’Antoni Llamas - Grup d’Història del Casal.
• “El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral: Un recurs al abast de tots als aficionats a la historia local” per Toni Marí del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral. 
  

  En el transcurs de les Jornades, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

  Les Jornades van concloure el diumenge al matí amb una visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona a càrrec d’Enric Subiñà i jo mateix. Les persones que van assistir van valorar molt positivament aquesta nova edició de les Jornades que esperem tinguin continuïtat.

  
  
  

  

  

  Per a més informació de les jornades:  Bloc de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

“Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)” de Montserrat Richou i Llimona - Dra. en Història Medieval. 

A la recerca del molí de Rubiol (Argentona)

El passat dissabte 22 de gener de 2011 un grup de treball de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal ens vàrem proposar una fita que teníem pendent des de feia temps: localitzar el moli de Rubiol (Argentona).

El grup de recerca va estar integrat per Josep Maria Roqué; Jaume Vellvehí; Maica Carmona i jo mateix. S’hi va afegir el propietari de Can Riudemeia, Xavier Homar al qual agraïm les facilitats donades i els comentaris dels seus records de la zona.

Varem trobar unes restes del molí a les coordenades X 31N447304 - Y 4602589 a una cota d’alçada aproximada de 156 mts sobre el nivell del mar. El molí es troba situat a prop del camí que porta a la masia i que tenim documentat a l’època medieval com a via molinera: “Item quod tenet unam peciam tere in nemore loco vocato Via Mulinera plantatam vitibus”.

Es tracta d’un angle d’una paret que estava tota coberta de brolla i que sembla que formes part de l’estructura de l’edifici moliner que sembla de planta quadrada. Sembla que l’estructura de la bassa era de planta poligonal. Actualment es troba recoberta de sorra i s’ha convertit en una de les feixes de la finca de Can Riudemeia. Segons Xavier Homar, aprofitant les estructures hi havia una canal d’aigua que servia per regar els camps, el qual estava obert a nivell del sòl a excepció d’uns trams que anaven soterrats. Aquestes estructures actualment també estan amortitzades. Per verificar millor tot plegat caldria treure la brolla i analitzar les restes.

Els molins de Can Riudemeia es trobaven situats a la riera del mateix nom, prop del terme d’Órrius. Era un complex moliner que contenia dos molins que pel que sembla mai van funcionar junts. Són els anomenats de Rubiol i de Riudemeia. Els primers documents conservats que ens parlen de la família Riudemeia són del s. XIII i el primer dels molins documentats és el de Rubiol, el qual a final de l’edat mitjana apareix ja com a derruït malgrat que afirma que tenen permís de reedificar-lo per part del senyor Miquel Desbosch, senyor del castell de Vilassar: “... cum iure et fascultate construendi et edifficandi illum”. El molí de Riudemeia no apareix documentat fins el 21 de novembre del 1559 quan Apol•loni de Riudemeia afirma posseir el domini del mas i del molí del mateix nom ”...totam ipsam montaneam vocatam de Riudemeia cum quodam molentino in eadem constructo et cum aque sive reclosa et molis”. Aquest havia de satisfer un cens de dues quarteres de blat segons la mesura d’Argentona a Miquel Desbosch per l’explotació del molí, però la peça de terra era dels successors de Pere Altafulla d’Órrius que li cedeixen a canvi del pagament de la tasca i de dues gallines per Nadal. Segons J.M. Roqué, aquest molí de Riudemeia va ser utilitzat fins el s.XIX. i el topònim de camí moliner que hi arribava des d’Òrrius ha perdurat fins ara. Aquest camí passava per les Esparceries en direcció a la brolla de Can Riudemeia passant apoca distància de Can Querol, a una cota més alta.

Bibliografia

• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183 
• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008): "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona, 2008.
• GRAUPERA, Joaquim: (2001) ”Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12  
• GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26

El grup escultòric de la Dormició de la Verge a Santa Maria de Mataró (s.XVI)

Fa temps vaig publicar una comunicació on s’analitzava el grup escultòric sobre el trànsit de la Verge de la parròquia de Santa Maria de Mataró (s.XVI). Aquest grup escultòric no es conserva totalment. El 1805, amb la conversió de la capella de sota el campanar en baptisteri, el grup es va fragmentar, la imatge de la Verge es va traslladar a la capella de la Soledat dins l’església parroquial i les imatges dels apòstols es van traslladar a l’ermita de Sant Simó de Mataró. D’aquest grup solament es conserva la imatge de la Mare de Déu, avui a la sala de síntesi del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, ja que les imatges dels apòstols van ser destruïdes durant la guerra civil.

L’objectiu d’aquest treball va ser, per una banda, relacionar les dues obres, l’estàtua jaient de la Verge i les imatges dels apòstols, com a parts d’un grup escultòric unitari. Per altra banda, situar en el temps i determinar l’estil del conjunt, ja que diferents historiadors locals havien catalogat de forma diferenciada l’estàtua de la Verge com a gòtica i les estàtues dels apòstols com a romàniques. A tall d’exemple, Lluís Ferrer i Clariana, en el primer volum de la seva monografia sobre la parròquia de santa Maria de Mataró en descriu la parròquia en el s.XV que “A la mateixa època fou tallada i segurament instal•lada la formosa imatge de la Verge de l’ Assumpció....”. Quant a les imatges dels apòstols, opina que “La iconografia coneguda a darreries del s.XIII foren les imatges romàniques dels apòstols, tallades en fusta...”. Per la seva banda, Marià Ribas fa referència que “...Als primers temps del temple gòtic hi havia la capella de la Soledat i dels Sants Apòstols (en la qual es veneraven les imatges dels apòstols del temple romànic)...” Com podem veure es decanta per duplicitat d’estil i època de les imatges.

La documentació conservada sobre la parròquia en situa perfectament el conjunt escultòric a partir de la segona meitat del s.XVI, en que ens descriu una imatge de la dormició de Maria, per tant dins l’etapa del gòtic final i renaixement. Dins aquest període, les representacions escultòriques del tema de la dormició es fan molt populars, fet demostrat per el nombre de conjunts semblants conservats. Les composicions mantenen una tradició gòtica, però de forma intermitent i lenta, algunes d’aquestes imatges van introduint les novetats renaixentistes que arribaran d’Itàlia però que no acabaran d’arrelar en el gust estètic popular català en el s.XVI.

Podem citar com a paral•lels, a nivell iconogràfic i formal, d’aquest grup, en diferents obres : el grup de la dormició de la Verge antigament atribuït a Martí de Liatzasolo (1544), conservada al Museu d’Art de Catalunya, que en estudis recents l’han relacionada amb l’obra de Marià Forment; el grup de la dormició de la Mare de Déu de Jeroni Xanxo (1548) conservat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell; Grup de Santes Creus (1558) de Perris Austri, o bé, la Talla de la Verge dormida, datable a mitjans del s.XVI i que segurament procedia de la catedral de Lleida.

Si comparem el conjunt mataroní amb aquests exemples, a nivell formal, la composició mataronina mostra l’escena encara amb trets gotitzants i no introdueix les novetats formals, compositives i plàstiques pròpies de la plàstica renaixentista. Pel que fa a l’autoria, en aquests moments al Maresme hi han diferents escultors que es troben treballant en diferents esglésies de la comarca. El més important és Joan de Tours, originari de Turena, que consta documentat a Catalunya a partir del 1509 fins la seva mort a Calella l’any 1563. Aquest escultor va destacar per la talla de fusta i també en el treball en la pedra. A la comarca tenim documentades diverses obres, per una banda, el timpà de l’església d’Arenys de Munt i els retaules major, de Sant Pere i Sant Pau i el de Santa Maria per la mateixa parròquia (1542). A Pineda va esculpir el portal de l’església i també va treballar en el retaule major de l’església parroquial de Calella (1553-1563).

Joan de Tours també va col•laborar amb altres escultors sis-centistes autors de les dormicions esmentades. Va intervenir conjuntament amb Martí Diez de Liatzasolo en la capella de Santa Maria de Jesús de Barcelona (1532), i conjuntament amb Damià Forment en el retaule de Sant Just i Pastor (1531). També va treballar conjuntament amb l’artista mataroní Joan Masiques per diversos retaules entre ells el de Sant Iscle i Santa Victòria i el de Sant Esteve de Canyamars. (1531). A més un dels fills de Joan de Tours, Joan Torres, va contractar la part escultòrica de l’església de sant Vicenç de Montalt (1591-1607). Com podem veure molts artistes catalans del s.XVI, autors de dormicions en altres indrets van treballar conjuntament a la comarca i per tant col•laborar i inspirar-se mútuament . Malgrat tot, la tècnica i l’acabat de la dormició de Mataró té menys qualitat que les dormicions conservades de Damià Forment, Liatzasolo i Xanxo pel que obliga a parlar d’un artista local com autor del conjunt, possiblement Joan Masiques. Segurament, quan es pugui trobar el contracte del conjunt, es podran verificar totes aquestes hipòtesis.

Bibliografia
GRAUPERA, Joaquim: “El grup escultòric sobre el trànsit de la Verge de la parròquia de Santa Maria de Mataró (s.XVI)” a XVII Sessió d’Estudis Mataronins. 25 de novembre del 2000. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2001. Pàgs.115-138 [Text complert de l’article en .pdf]

El Grup de l'apostolat en l'ermita de Sant Simó de Mataró abans de la seva destrucció l'any 1936.



La imatge de la Verge en el primitiu Museu de Mataró a l'Escola d'Arts i Oficis el 1925.
 [BC-Fons Fotografic Salvany : SaP 87404]

Marià Ribas durant la restauració de la imatge [Arxiu part. família Ribas]

Restitució hipotètica del conjunt (J.Graupera)

La imatge de la Verge exposada actualment a la Sala de Síntesi del MASM de Mataró.

Conjunt de la Dormició de la Verge al claustre de Santes Creus




Dormició de la Verge al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

"Per camins històrics", una nova web de Francesc Costa.

Des del desembre de 2010, Francesc Costa ha iniciat un bloc sobre els camins tradicionals que uneixen el Maresme i el Vallès. Segons les seves paraules de presentació en el bloc “De camins sempre n'hi ha que et duen amunt i avall. Per anar a resar a l'ermita d'aquell sant. Per a dur enciams al mercat. O el carbó que es fa a les muntanyes. I a vegades és un viatger que busca el destí. També escamots carlins per la serralada a l'espera de la senyal. Per camins antics del Maresme i del Vallès, i els cercarem dins les muntanyes, ara oblidats o potser encara trepitjats”.

Els primers camins investigats son el Camí de Llinars, el Camí de Cardedeu i el Camí de Parpers. La web s’estructura a partir d’una pàgina principal on es van documentant els treballs de recerca i a la pàgina pròpia de cada camí s’hi pot trobar els resultats provisionals a partir del que va trobant. Al final acabarà amb un text definitiu i l'establiment de la traça Gps.

La recerca es fa a partir de mapes antics, documents d’arxius i caminant per boscos fent treball de camp. També Francesc Costa demana col•laboració “Si algú hi té alguna cosa a dir s'accepten tota mena d'idees”. També hi ha enllaços a altres webs relacionades amb temes de camins : hostals de camí ral; el camí dels Bons Homes, camins del berguedà,etc.

Aquesta setmana ha obert una nova pàgina de llibres on anirà publicant el resultat de les investigacions sobre camins històrics, en forma de llibre. I també s’hi podrà trobar alguns volums i reculls d'articles de temàtica històrica que ha publicat fa anys i que ara estan descatalogats.

Felicitem des d’aquí aquesta iniciativa que de ben segur tindrà una bona acollida.

Per consultar la web: "Per camins històrics"



Mapa del Corregiment de Mataró (1716) - Institut Cartogràfic de Catalunya



Es presenta l'estudi d'Enric Subiñà sobre l'Argentona del s.XV

El divendres, 7 de gener de 2011, a les 20h. al saló de Pedra de l’ajuntament d’Argentona (C/Gran 61) es va presentar a Argentona el llibre d’Enric Subiñà “Argentona al segle XV. Terra de Remences”, obra que va ser guanyadora del Premi Burriac 2008. L’acte, que va estar presidit per l’alcalde d’Argentona l’il.lust. Sr. Pep Masó, va comptar amb la presència de la Dra. Coral Cuadrada, professora d’Història Medieval de la Universitat Rovira i Virgili que va glossar el llibre. Coral Cuadrada en la presentació del llibre va anar introduint algunes pincellades dels temes del llibre. Subiñà retrata en el mateix els diferents temes de la vila d’Argentona en el s.XV centrant-se sobretot en els diferents aspectes de les relacions personals com l’estudi dels testaments, les herències, el paper de la dona, l’evolució de la vila, entre altres. Aquests temes estan tractats a partir de la documentació conservada de l’època, tant dels documents d’arxius públics com de particulars. La consulta d’aquests fons que algunes famílies argentonines conserven va ser un fet que va agrair l’autor, ja que donen més importància a l’estudi ja que molts d’ells han estat inèdits fins ara.

Subiñà va ser ja mereixedor del Premi Burriac l’any 2001, amb el treball ja publicat Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). (Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002). La Dra Coral Cuadrada és alhora la directora de la tesi d’Enric Subiñà, que presentarà abans del 2015, fet que l’autora va esmentar. També es va mostrar emocionada al veure que el seu camí iniciat amb la seva tesi doctoral sobre el Maresme medieval i que va guanyar el premi iluro l’any 1987 (El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42)) va suposar el punt de partença de la historiografia medieval a la comarca i que ha generat fins avui dia una extensa bibliografia i una bona generació de nous investigadors.

Al final de l’acte l’alcalde d’Argentona va fer pública la nova convocatòria del Premi Burriac 2011.

Podeu consultar: 

• L’acte de concessió del Premi Burriac 2010 a Enric Subiñà

Les bases de la convocatòria del Premi Burriac 2011

Manuel Riu, in memoriam

L’historiador Manuel Riu i Riu va morir el passat diumenge 2 de gener de 2011 als 81 anys. Malgrat que va néixer a Manresa el 1929, la seva família tenia els orígens a Sant Llorenç de Morunys, de la qual n'és fill adoptiu i hi té un carrer dedicat des de 2007. A nivell acadèmic va ser catedràtic d'història medieval de la Universitat de Granada (1966) i posteriorment de la Universitat de Barcelona (1969). Manuel Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d'Estudis Medievals.

Els seus mèrits reconeguts el van portar a assolir la Creu de Sant Jordi l'any 2003 i tres anys més tard, el 2006 va rebre també el premi ciutat de Berga a la Cultura. Va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid i des del 1990, va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

En la seva obra com a medievalista destaquen una vintena de llibres i un sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica que aborden la història eclesiàstica i socioeconòmica i la vida quotidiana de la Catalunya de l'edat mitjana. Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera.

Com a arqueòleg i deixeble d’Albert del Castillo, va ser un membre actiu en la institucionalització com a disciplina de l’arqueologia medieval a Catalunya. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, i una llarga llista més d’indrets.

Personalment, vaig tenir el plaer de tenir-lo com a professor en la matèria d’Història Medieval Universal en el curs 1983-1984 amb el qual vaig anar a comentar-li molts dubtes sobre la matèria en el seu despatx de la Torre B.

Anys més tard, varem coincidir el 10 de novembre de 1995 en la presentació del setè volum de la revista Lambard de l’institut d’Estudis Catalans, on va sortir publicat el meu treball sobre el capitell romànic de Caldes d’Estrac del qual en recordo gratament els comentaris elogiosos envers el mateix. Acabat l’acte vaig anar a saludar-lo i em va comentar que malgrat que en aquells temps les classes de la facultat eren d’unes 300 persones per aula aproximadament, és a dir molt massificades, se’n recordava de mi per les sovintejades consultes i per dos detalls curiosos: tots dos tenim els cognoms repetits i varem néixer el mateix dia de l’any, un 25 de març, primer dia del calendari medieval segons l’annus ad incarnatione Domini.

Crec que els medievalistes catalans devem moltíssim a la tasca feta per Dr. Manuel Riu.

Per a més informació:

Revista L' Erol. revista cultural del Berguedà, núm.61 (1991) "Manuel Riu, una vida dedicada al món medieval"

Bon Nadal i Bon Any 2011

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval guanya el Premi 2010 de la Fundació Noguera.

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval ha guanyat l’edició d’enguany del Premi de la Fundació Noguera. Com historiadora medieval del Maresme, es va donar a conèixer l’any 1987 amb el llibre d’obligada referència dins la historiografia del Maresme que havia guanyat el guardó del Premi Burriac dos anys abans: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Aquest treball, en realitat va ser la tesi de llicenciatura dirigida pel Dr Josep Maria Salrach defensada el 30 de setembre de 1985.
El 26 d'octubre del 2007 es va doctorar amb la tesi “El Baix Maresme en època Medieval” dirigida aquesta vegada pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dins el programa de doctorat “ Món medieval i modern. Últimes línies de recerca. Bienni 2005-2007". El tribunal va estar format pels doctors i doctores Salvador Claramunt, Gaspar Feliu, Maria Milagors Rivera i Eva Serra. Obtingué la qualificació d'excel.lent cum laude. L’objectiu fonamental d’aquesta tesi va ser el d’oferir una aproximació a la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d’un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Els eixos fonamentals de la seva cerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. A l’apartat de la terra, es va centrar en l’estudi dels contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l’alienació de l’agrer i el diner. La segona part de la tesi el va dedicar a l’anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d’esposalles, que regulen l’origen de les noves parelles. A la tercera part, va realitzar un anàlisi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenomen de la mort. L’estructura de la Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final amb les conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball.

Per poder consultar-la ho podeu fer a : http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1113107-114921/#documents

Entre el 10 i el 24 de novembre de 2007 va participar en les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal de Mataró presentant la “Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional” que s’editarà el proper 2011.

L’any 2008 va publicar un resum de la tesi en l’article El Baix Maresme a l'època baixmedieval a la revista de la  Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm.19 (2008), pag.153-166.

Actualment treballa com a professora d’Història a l’I.E.S. M. Bosch de Montjuic de Barcelona i forma part de l’equip de recerca consolidat en estudis medievals “Espai Poder i Cultura” amb els quals integra el projecte d’investigació "Carestia, fam i mortalitat a la Catalunya medieval: explicacions i representacions de les crisis de cicle curt i els “mals anys” en la Història" (2009-2011) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Referència del projecte: HAR2008-03031/HIST) dirigit pel Dr. Pere Benito (UdL). El passat 2009 va també publicar el treball “Els negocis de Ramon de Ganovardes, prevere beneficiat de la Seu de Barcelona (segle XIV) “ a la Revista Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols Notarials , núm XXVII Col.legi de Notaris de Catalunya, pàgs.33-52.

També participa en el programa de recerca “Escassetats, caresties i mortandats a la Catalunya Medieval” de l’Institut d’Estudis Catalans (TP-S0118-Riera 01), dirigit pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC. 2008-2010.

També ha publicat articles en revistes de divulgació i especialitades sobre pedagogia i història medieval. Sobre temàtica medieval cal destacar:

• "Vers una nova construcció de la medievalitat a l’ESO”, a Seminari Internacional Taula. Història. El valor educatiu de la història. Seminari d’innovació Universitat de Barcelona 5, 9 i 10 de juliol de 2007 (en premsa).
• "La família i el mas en les estratègies patrimonials al Vilassar Baix medieval”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XX, 2009, pàgs.245-261.
• “Família pagesa i estratègies patrimonials: el Baix Maresme als darrers segles medievals”, a Jordi Bolós i altres (editors): Família pagesa i economia rural. VII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pàgs.259-272 (Dipòsit Legal: L-139-2010).
• -“Economia i societat en els registres notarials: La clientela de les capitulacions matrimonials del notari Miquel Franquesa (1458-1482)”. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols del Col.legi de notaris de Catalunya, núm.XXVIII, 2010 (en premsa).
• “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV”, 1r Seminari Crisis i cicles en la Història. El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimentàries i polítiques públiques d’abastament, Barcelona, 6 de juliol, 2010. Facultat de Heografia i Història de la Universitat de Barcelona. (aquest article està integrat en un llibre que publicarà properament l’IEC sota la direcció d’Antoni Riera i Melis)
• “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV” (llibre col.lectiu sota la direcció d’Antoni Riera Melis, en curs de publicació, IEC).
• “Aportacions al comerç frumentari baixmedieval: l‘assalt i segrest piràtic de la coca de Guillem Morey (1361)” (propera publicació a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).

Des d'aquí volem felicitar-la per aquest premi ben merescut per la feina feta.

Montse Richou presentant la seva comunicació a les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre  “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal l'any 2007.

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.

L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.

Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.

En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.

Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

http://museu.arenysdemar.cat

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI