25 anys del Grup d'Història del Casal de Mataró

El passat dijous 9 de juny de 2011 es va celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional per celebrar el 25è aniversari del Grup d’Història del Casal de Mataró.
Com a president del grup, vaig fer un repàs dels 25 anys d’història de l’entitat, recalcant els valors que han caracteritzat l'associació des dels seus inicis, com ara el treball en equip, la voluntat ferma de fer país i crear lligams, la innovació, el voluntarisme i la divulgació i el rigor. Vaig fer esment de la reproducció de l'estendard de Ripoll, obra de Josep Puig i Cadafalch, que es va destruir durant la Guerra Civil, ja que aquest projecte reeixit encarna tots aquests valors.

A l’acte també hi va intervenir l'historiador Joan Giménez, que va destacar l’interès per part dels mataronins a estudiar la seva pròpia història. Per Joan Giménez, els vint-i-cinc anys del Grup d'Història del Casal demostren la maduresa d'un col•lectiu de gent que ha jugat fort en la recerca de noves vies de divulgació tot creant activitats innovadores i sovint inèdites a la ciutat, destacant que un dels puntals de l'entitat ha estat la difusió pionera que s'ha fet de continguts a través de la xarxa d'internet.

Per la seva banda, la Dra. Francesca Español, professora titular de la Universitat de Barcelona, en la seva conferència va destacar la faceta restauradora de Puig, a voltes discutit en aquest aspecte, ja que va intervenir en molts edificis de forma agressiva desproveint-los d’altres elements afegits en estils i períodes posteriors a l’època medieval, però com va comentar aquella era en aquell moment la posició més moderna i acceptada en aquest camp. També en va destacar el voluntarisme i l’altruisme, posant-lo en relació amb els valors del Grup.
L’acte va concloure amb el parlament de l’Il.lm. Sr. Alcalde de Mataró que va fer referència als canvis soferts a Mataró en aquests 25 anys d’història. Per ell va ser una acte també emotiu, ja que era l’últim acte que presidia al Saló de Sessions com Alcalde.

El Grup d’Història del Casal ha tingut en la seva etapa més recent un paper important en la investigació de la història medieval de la comarca i en la defensa del seu patrimoni. Des de que es va crear la Secció d’Estudis Medievals de l’Entitat s’han organitzat les Jornades Patrimoni Arqueologia Medieval Maresme que enguany va celebrar la seva cinquena edició. També s’han creat grups d’investigació sobre els molins i els monestirs medievals, els quals han presentat els resultats de la seva recerca en diversos congressos i jornades a nivell nacional. També s’ha fet una bona feina per divulgar el patrimoni medieval de la comarca en diverses publicacions i en l’organització de conferències, cursos i visites comentades.
Felicitar doncs al col•lectiu del Grup d’Història del Casal pels seus 25 anys d’Història.

Aprovació provisional del Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona

En el transcurs del Ple Ordinari de l’Ajuntament d’Argentona del passat 16 de maig de 2011 es va aprovar provisionalment el Pla Especial i el Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona. Aquest ha estat un dels objectius i una reivindicació històrica del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEAJC) des de la seva fundació. Aquesta aprovació era molt esperada pels defensors del patrimoni argentoní ja que van rebre múltiples promeses de la seva aprovació en les legislatures del 1999 al 2003 i especialment des 2003 al 2007, que van ser incomplertes.
Aquest catàleg ha estat elaborat a nivell tècnic per l’equip Taller d’Arquitectura i Territori format per l’arquitecte José González Baschwitz, la biòloga Cristina Prats González i jo mateix coma historiador i historiador de l’art.

El Catàleg incorpora tots els elements arquitectònics ja catalogats des del 1987 (uns 80), als quals s’han sumat uns 140 edificis i construccions més. En total presenta 154 elements arquitectònics en sòl urbà i 85 en sòl no urbà. Pel què fa als espais arqueològics s’han protegit 119, que segons els membres del CEAJC, situa a Argentona com un dels termes amb més protecció arqueològica del país. Respecte als conjunts, o sigui, carrers amb protecció ambiental (fesomia), se n’ha catalogat 31, la gran majoria en el nucli antic. Els elements naturals i paisatgístics incorporen 31 arbres, 18 arbredes, 7 camins i 55 fonts i mines.
Patrimonialment el catàleg ve avalat per les regidories de Patrimoni i Sostenibilitat, i per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. A nivell normatiu hi ha certes discrepàncies entre els juristes de l’ajuntament i els de l’equip redactor, discrepàncies que quedaran resoltes per la Generalitat cara a l’aprovació definitiva, prevista per abans d’acabar l’any.
Ens sumem al membres del CEAJC en l’agraïment "...a l’equip de govern que hagi apostat clarament pel Patrimoni, fet que va permetre fa uns anys la creació del Consell Municipal del Patrimoni i la redacció d’aquest catàleg, i especialment la seva responsabilitat en l’aprovació provisional, que sinó s’hagués portat a terme després de la inicial de finals de desembre de 2010, hagués pogut significar la desaparició de molts dels elements un cop s’hagués acabat la suspensió de llicències que actualment està vigent."

Per a mes informació:

• http://cea.cat/blog/2011/05/23/ja-tenim-cataleg-del-patrimoni/
• http://www.argentona.cat/index.php?mod=Taulell&id=594&sec=Actualitat

MODEL DE FITXA

La nova remodelació del Museu de Mataró

El passat 24 de març de 2001, l’alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, van inaugurar les obres de reforma del Museu de Mataró a l’antic edifici de Can Serra (El Carreró, 17). El Museu havía estat tancat al públic des del mes de febrer del 2010 i les obres es van iniciar el passat mes de setembre. Els treballs els ha portat a terme l’empresa G-56, SA. La inversió total, finançada pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), ha estat de 365.000 €, malgrat que estaba presupostada amb 327.880 €. Aquest import engloba les obres executades, la redacció del projecte i la direcció d’obra.

Com que l’edifici de Can Serra es troba protegit pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró amb catalogació A i declarat com a Bé Cultural d’Interès Local, la intervenció s’ha vist limitada a la planta baixa en la reforma del vestíbul i zona de recepció de visitants que ha canviat d’ubicació, en el canvi de paviment i la substitució dels batents de les finestres de la façana, de forma un pèl desencertada pel meu gust.

La reforma més important el podem trobar en les sales d’exposicions de la sala de síntesi dedicades a la història de la ciutat, en el que s’ha renovat un discurs museogràfic que no es tocava des de la inauguració del Museu Comarcal del Maresme des de l’abril del 1983. La planta baixa continua sent l’àrea d’acolliment dotada de sales d’exposicions temporals i tallers didàctics. A la mateixa s’han incorporat uns plafons al vestíbul per informar els usuaris sobre la història de l’immoble i sobre els serveis que ofereix el museu i les extensions que en depenen. Crec que amb la reforma s’ha vist “amagada” una de les mènsules gòtiques del Palau del Cabrera de Blanes que decoraven el vestíbul. La planta primera amb el títol “Iluro, ciutat romana”, repassa la historia de la Iluro romana. Aquest espai s’ha convertit en l’eix temàtic que ha agafat més relleu del Museu. A la sala noble de la planta primera s’informa dels nous projectes museogràfics i d’investigació que s’estan desenvolupant pels equips del museu. Per acabar, la planta segona: “Mataró, Ciutat Mediterrània” s’ha convertit en l’eix temàtic dedicat a la història medieval, moderna i contemporània de la ciutat.

Crec que podem trobar com element positiu d’aquesta remodelació que s’ha ampliat moltíssim l’àrea dedicada a la part romana. Aquesta incorpora afortunadament una major selecció d’objectes de les col•leccions procedents d’excavacions arqueològiques realitzades en la nostra ciutat darrerament per l’ex-Àrea d’Intervenció Arqueològica, i que fins ara no es mostraven en el museu.

La part negativa és la reducció del discurs de les altres etapes de la historia de Mataró que han vist disminuïda la seva temàtica i superfície. Afortunadament, la ciutat de Mataró compta amb un nodrit grup d’historiadors que segueixen investigant les diferents etapes de la història de la ciutat i de la comarca malgrat que no siguin equips de recerca de la pròpia institució museística. Com hem dit, en tot allò referent a les etapes no romanes, aquests discurs pràcticament no ha variat ni ha incorporat noves dades. Tot el contrari, crec que ha vist reduïda la superfície expositiva. En aquest sentit, la part de la historia medieval de Mataró mostra menys objectes que abans i menys text explicatiu. Ja no podem gaudir de la creu de volta gòtica amb el símbol heràldic del carreratge de Barcelona i ens hem de conformar amb menys capitells exposats, a tall d’exemple.

Sembla que la reforma intenti presentar un aperitiu, sembla que un 10 %, del que serà la nova ubicació final a “Can Marfà” com a futura seu del Museu de Mataró.

Per a més informació:

• http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/noticia/2010/11/9522_visita_serra.html
• http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/387052-mataro-posa-al-dia-el-museu-municipal-despres-de-28-anys.html 

Un nou museu a Vilassar de Dalt: el Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar de Dalt

El passat divendres 29 d'abril dins el marc de la Festivitat dels Sants Màrtirs es va inaugurar el nou museu parroquial com a cloenda dels actes que han tingut lloc per commemorar els 500 anys de l'església gòtica de Vilassar. L’acte va estar presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i el Sr. Llorenç Artigas i Planas, alcalde de Vilassar de Dalt.

El museu dignifica les restes conservades de l’antiga església parroquial gòtica de Sant Genís aterrada desprès de la Guerra Civil (1940). Les claus de volta, mènsules i capitells es conservaven dispersos per la vila: al pati de la rectoria, semi enterrats a la plaça de la Vila i al pati de Can Bot. Les restes pertanyen a etapes diferents : impostes esculturades i varis elements ornamentals de la parròquia gòtica de Sant Genís (1511-1519), una gàrgola de la construcció del campanar (1606), dues claus de volta de l’ampliació de l’edifici parroquial amb capelles laterals dedicades a Sant Elm i Sant Jaume (1615-1616),i diversos capitells de la capella del Santíssim Sagrament (1912). També hi ha una clau de volta de la capella de Sant Sebastià (1571-1573).

Aquest nou museu s’ha fet amb la motivació i la tenacitat de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle de conferències que ha precedit la obertura de l’exposició. També hi ha col•laborat molta altra gent de forma desinteressada entre els quals m’enorgulleix comptar-m’hi.

Crec que aquesta iniciativa, tenint en consideració els mitjans que ha comptat, ha resultat una proposta molt digna. Cal felicitar la iniciativa, que malgrat que tard (ja fa 71 anys de l’enderroc de l'edifici gòtic), crec que ha de ser un orgull per tots els vilassarencs, ja que dignifica el seu patrimoni artístic. Cal valorar també el conjunt, ja que aquestes mènsules decorades, són les úniques conservades a la comarca que presenten un discurs iconogràfic historiat amb una certa unitat amb temes relacionats amb el nou testament entre altres temes i amb força qualitat plàstica.

Recomanem que sigui visitat i felicitem a la parròquia de Vilassar de Dalt per aquesta iniciativa. Agraeixo també personalment a Marc Pons la cessió de les fotografies i el fet d'haver-me demanat la col.laboració.

Es publica un nou llibre sobre l'antiguitat tardana al Maresme

El passat dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), va tenir lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010.

BONAMUSA ROURE, Joan: De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis. Caixa Laietana. Mataró, 2011. (Premi Iluro, 74)

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, va ser l’encarregada de realitzar la conferència que portà el títol de "Bonamusa per Mataró" on glosà l’obra historiogràfica de l’autor i en destacà el seguiment de la tesi doctoral que ella mateixa va dirigir i que és el treball editat. En l’acte també van intervenir el President de la Caixa Laietana, Sr. Jaume Boter de Palau; l’alcalde de Mataró Il.lm. Sr Joan Antoni Baron i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.
El llibre referenciat tracta un tema, l’antiguitat tardana, que apareix sovint en els apèndix dels estudis de l’etapa romana o com a inici o precedents dels estudis de l’època medieval. Els primers que van tractar el tema monogràficament van ser Marià Ribas - El Maresme en els primers segles del cristianisme, (Premi Iluro,1973)- i Esteve Albert - D'Iluro a Mataró: el Maresme del segle V al segle XIII, (Accèssit Premi Iluro,1970). Posteriorment a aquests autors solament s’han tractat en diversos aspectes aïllats sobre tot a nivell arqueològic com a epíleg del món romà ( X. Cela i V.Revilla (Revista Laietana, 15); R.Coll; J.F. Clariana, R. Jàrrega entre altres (en diverses publicacions sobre jaciments i materials concrets del Baix Maresme).
Com a introducció a l’època medieval cal destacar les referències de C. Cuadrada (El maresme medieval: Habitat, economia i societat segles X – XIV (Premi Iluro,1987) i els meus treballs sobre l'art preromànic i la conquesta carolíngia. El primer intent de síntesi comarcal es va presentar en el capítol 2 de la meva tesi de llicenciatura presentada l'octubre de 1998 al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i publicada anys més tard (Graupera, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). La comarcal Edicions. Argentona, 2001). També cal esmentar els esforços del Grup d’Història del Casal quan va tractar monogràficament el tema en les terceres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, dutes a terme del 16 d'octubre al 6 de novembre del 2004 que portaven el títol “De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat tardana al món medieval".
El mèrit d’aquest estudi a banda de la seva exhaustivitat és el tractament del tema des d’un punt de vista interdisciplinar i de forma monogràfica. A partir d’aquest treball a la comarca del Maresme l’antiguitat tardana deixa de ser un epíleg o un preàmbul per adquirir definitivament una carta pròpia d’identitat.

Aspecte de la Sala d'actes de Caixa Laietana en el transcurs de l'acte.

 

Dra Isabel Rodà; Sr. Jaume Boter de Palau, President de la Caixa Laietana;  Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.



Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.



Dra Isabel Rodà durant la conferència

Un nou llibre sobre els monestirs medievals del Maresme

Els monestirs medievals. IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Revista Felibrejada, núm. 93 (2011). Grup d’Història del Casal. Mataró, 126 pàgs.+ 1 CD adjunt.

El passat dissabte 12 de febrer 2010, en el transcurs de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

Us adjunto el llistat dels articles de la revista per si us interessa:

Si voleu adquirir el volum us heu de demanar-ho a: info@ghcmataro.org  

Ponències

• BAUCELLS I REIG, Josep : Els donats medievals en les ermites del Maresme.
• CABESTANY, Joan Ferran: El monestir medieval en la geografia de la Catalunya Vella. 

• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: Els monestirs del Baix Maresme. Una visió de conjunt.
• GRAUPERA I GRAUPERA,Joaquim; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume : Les propietats dels monestirs catalans en el Maresme.
• RODRÍGUEZ BLANCO, Jesús: Els monestirs medievals de l'Alt Maresme: Sant Pol i Santa Maria de Roca Rossa.

Comunicacions

• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles, CLARIANA I ROIG, Joan Francesc: El capitell bizantí de Santa María de Mataró (Maresme) i la IV Croada.
• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles: El Castell de Burriac: darrers esdeveniments (2004 - 2007).
• BOLÒS I MASCLANS, Jordi: Una aproximació als monestirs medievals: els documents escrits, la cartografia i l'arqueologia del paisatge.
• BOU I ILLA,Joan; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: Propietats i influència territorial del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).
• CLARIANA I ROIG, Joan Francesc; PREVOSTI I MONCLÚS, Marta: Nota sobre la ceràmica de cuina tardoromana de l'abocador de Torre Llauder (Mataró).
• FARRÉ I BARRIL, Núria-Montserrat: De l'ordre i la virtut: aspectes de la vida monàstica a l'Europa dels segles X-XI segons la Regla de Sant Benet.
• DÍAZ MARTÍ, Carles: Donats jerònims als protocols del notari Narcís Gerard Gili (segle XV).
• JARDÍ ANGUERA, Montserrat: El pintor Bernat Goffer i les portes del retaule de Premià de Dalt.
• LAFUENTE, Maria; SALA, Roger, SERRANO, Alexis: Resultats de la prospecció geofísica realitzada al priorat medieval de Sant Pere de Clarà, Argentona (El Maresme).
• LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, Antoni: Dos plànols del monestir de Santa Maria de Ripoll d'inicis del segle XVIII (1728-1731).
• LLAMAS I MANTERO, Antoni: La persecució de la bruixeria a Caldes de Montbui: Eulàlia Úrsula una "bruixa" salvada per la Inquisició (1623).
• MARCÓ I MASFERRER, Xavier: El monestir de Sant Feliu de Guíxols i els remences de la Vall d'Aro a la segona meitat del segle XV.
• MARTÍ I CASTELLÓ,Ramon; COLOMER I SALOMÓ, Jordi: "Monasteriola": petits monestirs d'antiga fundació.
• MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro: Sant Salvador de Breda: un obscur cas de vincles entre llinatges aristocràtics i institucions monàstiques a la Baixa Edat Mitjana.
• OLIVA I RICÓS, Benet: Pere Joan Ferrer (1431-1512), baró del Maresme. Per una renovació historiogràfica.
• RICHOU I LLIMONA, Montserrat: Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional.
• SALAZAR ORTIZ, Natàlia: Primeres intervencions arqueològiques al Monestir de Santa Maria de Lavaix (2003-2005) El Pont de Suert, Alta Ribagorça.

"Les esglésies de Vilassar: la d'abans, la d'ara i les que no es van fer (s.XVIII-XXI)“. Conferència de Josep Samon.

El passat divendres 15 d’abril de 2011 es va realitzar la quarta i última conferència al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia.

Josep Samon va continuar explicant, en sentit cronològic, l’evolució de la parròquia de Sant Genís des de la conferència anterior. L’edifici es va seguir ampliant amb la capella dels Sants Màrtirs (1630), també amb la instal•lació d’una estructura de ferro per a les campanes de les hores durant el s.XIX, que substituïa una d’anterior de fusta i finalment, la construcció de la capella del Santíssim Sagrament l’any 1912.

Més que en aspectes artístics i patrimonials, la xerrada de Josep Samon es va centrar en diversos aspectes de la vida parroquial, com el nombre de càrrecs eclesiàstics que oferien els serveis litúrgics (rectors, vicaris, residents, etc), o en les finances parroquials que es desprenen dels registres parroquials. En quan a despeses detallà les ordinàries (cera, mobiliari, neteja, reparacions....) i les extraordinàries (reparació de les peces d’orfebreria, reparacions de la campana etc). Pel que fa als ingressos, les almoines o la recaptació del bací, les deixes testamentàries entre d’altres equilibraven els pressupostos parroquials.

Durant la conferència va dedicar un cert temps a tractar sobre la polèmica de l’advocació de la parròquia ja que en diversos documents apareixen esmentats dos Sants Genis entre el s. XVII i XVIII.

La part que va commoure més va ser la destrucció de l’edifici gòtic i la pèrdua d’un patrimoni de gran valor entre el 1936 i el 1940. Aquest fet va condicionar la construcció de l’edifici actual que va allargar-se des del 1943 (1a pedra) fins la construcció del campanar l’any 1983.

Respecte als projectes d’un nou edifici parroquial que no es van materialitzar es va centrar en un dels més monumentals projectat per Miquel Garriga i Roca l’any 1866. També n’hi va haver un altre important de Villar Lozano i Villar Carmona del 1886 que van “inspirar-se” en l’anterior.

Amb aquesta conferència es clou el cicle que ha estat prou interessant. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

La renovació artística de la parròquia de Vilassar: del mobiliari litúrgic a un nou edifici” conferencia Vilassar de Dalt

El passat divendres 25 de març de 2011 es va realitzar la tercera conferencia al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle. La xerrada que vaig oferir va introduir les dades que coneixem de la parròquia de Vilassar a partir de la documentació escrita. A part de l’edifici tenim constància del mobiliari litúrgic que configurava el parament artístic  de l’església medieval. La totalitat d’aquestes peces (retaules, orfebreria, teixits, llibres…)  han desaparegut. L’any 1511 es va iniciar la renovació de l’edifici parroquial amb estil gòtic. Aquest va prevaldré fins el 1940, any que va ser aterrada per fer-ne una de nova. De l’església gòtica s’han conservat alguns elements ornamentals en pedra que la decoraven i que configuraran el futur nou museu parroquial . Al llarg de la conferencia vaig anar explicar el significat  iconogràfic d’aquestes peces i la seva descripció i models estilístics. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent vaig rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

“Redreçament al Vilassar del segle XVI. 1511-1519: Una nova església per als nous temps." Conferència de Benet Oliva a Vilassar de Dalt.

El divendres 18 de març de 2011 va tenir lloc la segona conferència del cicle de conferències dedicat a celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció gòtica de la parròquia de Vilassar de Dalt. L’objectiu d’aquesta conferència era plantejar les bases polítiques, socials i econòmiques a partir de la qual es va bastir el nou temple parroquial. Benet Oliva va descriure el s.XVI com un segle en que es posen les bases de la Catalunya Moderna i del progrés industrial del s.XVIII. Durant aquest període a Vilassar de Dalt hi ha una creixement demogràfic important degut a la immigració occitana principalment, fet que va propiciar la necessitat d’un nou edifici parroquial. Malgrat que a Vilassar la majoria de la gent tenia el sector primari com a activitat principal, Benet Oliva va apuntar que la industria del vidre com a un dels sectors més punters i dinàmics d’aquesta etapa que estava controlat per la família Tremolet, els quals hi tenien dos forns. La multiplicitat de jurisdiccions d’aquesta etapa va provocar que fos un segle de tensions i de rivalitat entre faccions fet que va propiciar la construccions de torres de defensa en alguna de les masies de la vila. Benet va qüestionar però la importància de la pirateria turca en aquest fet ja que a Vilassar no ha deixat un important rastre documental. La parròquia de Vilassar va esdevenir en aquesta etapa un poder que rivalitzava amb la senyoria dels Desbosc. Els pagesos organitzats amb la Universitat del Terme es van emparar a l’ombra de la parròquia, que es va constituir en el lloc de reunió a toc de campana. La parròquia es sustentava econòmicament a partir dels impostos que pagaven els pagesos (delmes, primícies ...) i dels beneficis de les propietats agrícoles de la dotació de la parròquia. Benet Oliva no va voler passar per alt altres aspectes prou interessants per entendre la vida quotidiana de la població en relació als afers religiosos d’aquesta etapa com les costums, la influència dels protestantisme i la reforma catòlica del Concili de Trento. Un dels problemes en que van haver de fer front va ser l’absentisme dels rectors fet que va propiciar que el càrrec fos exercit per altres religiosos comanditaris. Al final va fer un breu repàs del patrimoni artístic que va generar aquest segle com a introducció de la següent conferència del cicle.

Un cop acabat i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

“Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”. Conferència de Pere Benito a Vilassar de Dalt.

El divendres 5 de març de 2011 va començar al Museu de Vilassar de Dalt el cicle de conferències dedicat a celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció gòtica de la parròquia d’aquesta vila. El rector de la parròquia de Sant Genís, Mn Jordi Gutiérrez Bassa va introduir el cicle de conferències agraint a les entitats i persones col•laboradores la seva predisposició. La conferència i el primer conferenciant van ser presentats per Marc Pons com a coordinador d’aquestes activitats.

La primera conferència amb el títol de “Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”, va anar a càrrec del Dr. Pere Benito i Monclús, historiador de la Universitat de Lleida. Aquesta conferència va ser presentada com a marc històric del cicle ja que va situar la parròquia com a institució i per definir-ne l’ús de les construccions que definien el complexe parroquial. En la seva exposició va anar desglossant la funció de l’organització parroquial com a organitzadora del territori i com a centre de percepció de rendes. Les rendes (delmes i primícies) a més dels alous que integraven la dotalia de les parròquies és el que permetia el funcionament econòmic del complexe parroquial. El càrrec de rector es podia cedir temporalment quan el capellà assignat no podia residir-hi de forma permanent ni exercir les seves funcions per raó d’altres responsabilitats. Va matisar la diferència entre les esglésies parroquials i les parròquies sufragànies tot descrivint els sagraments que administraven cada una. Aquestes últimes eren capelles que exercien algunes de les funcions parroquials en veïnats allunyats de l’edifici principal. En el cas de Vilassar hi havia a l’edat mitjana la sufragània de la Santa Creu de Cabrils. L’estudi de Pere Benito va ser un resum i una posta al dia del treball que va presentar al premi Iluro l’any 1991 amb el títol “Les parròquies del Maresme a la baixa edat mitjana. Una aproximació des de les visites pastorals (1305-1447)”. L’anàlisi de les visites pastorals li va permetre de conèixer moltes facetes de la vida i costums d’una societat, i fins i tot de la seva mentalitat.

Al final de l’acte, Mn Jordi Gutiérrez li va lliurar en agraïment un medalló que presenta una reproducció de la clau del volta gòtica amb el motiu de la Santíssima Trinitat que figura com a logotip del cicle de conferències.

La làpida d'Unió Catalanista a Ripoll dissenyada per Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, juntament amb altres mataronins, van crear l’any 1888, l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Aquesta entitat juntament amb altres associacions i institucions catalanes de finals del s.XIX, va col•laborar en les obres de restauració del monestir de Ripoll l’any 1893.

L’antic cenobi benedictí, s’havia anat convertint en un símbol de la Catalunya medieval i de la sobirania independent que calia recuperar. A nivell historiogràfic, anava agafant importància l’estudi del període medieval català per recuperar la personalitat pròpia com a país, i dins d’aquest apartat, el monestir de Ripoll era una peça clau, ja que en les seves parets hi va haver un centre d’estudis important, amb personalitats intel•lectuals de la talla de l’abat Oliva i de Gerbert d’Aurillac el futur papa Silvestre II. A més, el monestir estava farcit de sepulcres de personatges històrics i comtes catalans que també evidenciava la importància del conjunt monàstic de Ripoll com a mausoleu comtal. Entre aquests podríem destacar figures cabdals dins la història de Catalunya com les de Guifré el Pelós, Bernat I Tallaferro, Ramon Berenguer IV i Berenguer III el Gran.

La restauració del monestir esdevindrà per aquestes raons, un projecte col•lectiu català en el qual hi van participar diferents entitats, institucions a més de moltes personalitats de la Catalunya del moment i en la seva reconstrucció es volia recuperar un dels símbols de l’antiga nació a recuperar.

La participació de Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació, va consistir en l’organització de diferents vetllades literàries i musicals a Mataró amb la finalitat de recaptar diners per ajudar a subvencionar la restauració de l’antic cenobi romànic, en les quals participaria també, com a conferenciant. A més, a Ripoll, va dissenyar diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa.

La Unió Catalanista va ser una entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.  Aquesta fusió va apareixa dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català. La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l'aprovació de les Bases de Manresa (1892); posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus (1893, sobre els mitjans d'actuació del catalanisme), a Balaguer (1894, sobre el sistema tributari) i a Olot (1895, sobre obres públiques). Josep Puig i Cadafalch participà en l’assemblea de Manresa com a delegat per Mataró. La làpida de la Unió Catalanista, es conserva encara en el seu lloc original i els dissenys de Puig els vaig poder localitzar en l’arxiu familiar. La làpida és inscrita en un relleu amb la marcada estètica modernista que caracteritza el seu autor. Destaca, en la part superior, l'escena de Sant Jordi matant el drac que recorda la mateixa escena representada en la bandera de l'Associació. En la part inferior esquerra s'observa a figura d'un bisbe, potser el mateix Morgades, emmarcada en un baldaquí. La resta d'elements escultòrics són motius vegetals, sanefes amb elements heràldics i un petit relleu amb la representació de dos dracs oposats. La làpida reprodueix les paraules del bisbe Morgades donant satisfacció de l'objectiu acomplert amb la recuperació de Ripoll juntament amb una altra inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe.

"Jam loetus moriar                                                               Genes, XLVI.30

Content moriré despres d'haver tornat a la Santissima Verge Maria son antiquissim trono de Ripoll a Catalunya sa casa payral a sos comtes i abats llur honorifica sepultura y haver treballat per fer reviure son esperit y sas virtuts y ab un i altres les venerades tradicions catalanes que deu nostre senyor m'escolti y atenga y m'seguesquen tots mos estimats compatricis"

En el marc on és inscrita la làpida hi ha la inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe:  "Aquestes paraules del Excm. e Ilm. Bisbe Joseph Morgades y Gili Bisbe de Vich, son aqui conmemorades en nom de la Nació Catalana per la Unió Catalanista."

En la elaboració de les inscripcions de bronze hi van intervenir la casa Masriera. Els escultors Montserrat i Llasser van modelar les figures i el fullatge de l'orla i els germans Sunyol es van encarregar de l'execució. L'arquitecte-conservador del Monestir, Antoni Coll va supervisar els treballs de l'instal.lació. La làpida va ser inaugurada el 23 d'abril de 1898.

Per a saber-ne mes:

• DALMAU, Agustí: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll, Ripoll,2005.Pàgs.77-78
• GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col.Josep Rius, 5).Pâgs.38-39
• VELLVEHÍ, Jaume: “ Les festes de la consagració de la basílica restuarada” a Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. Revisada i ampliada. Grup d’Història del casal. Mataró, 1995.Pàgs. 67-68.