Ens ha deixat l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau

El passat 22 de gener de 2012 va morir l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau. Va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i encara formava part de la junta actual com a vocal de Patrimoni. El seu compromís amb la cultura argentonina el va portar a implicar-se com a regidor de Cultura a la dècada dels vuitanta del segle passat. Durant el seu mandat va impulsar el Premi Burriac i les publicacions locals. També va formar part del Consell del Patrimoni d’Argentona en els darrers anys en representació del CEAJC. Darrerament es va implicar en el retorn de la vinya a la vila amb l’entitat dels “Amics de la Vinya i el Vi” i en la fundació del Museu de la Pagesia d’Argentona. 

Així mateix va col·laborar en projectes del Grup d’Història del Casal de Mataró. Des del 2002 al 2003 ens varem reunir una sèrie de historiadors de Mataró i Argentona, entre els quals hi havia Francesc Lladó, amb la idea de crear un projecte per estudiar els monestirs medievals del Maresme. També va participar en diverses sortides i activitats, essent la darrera la visita comentada a la Cella Vinaria de Teià el passat 27 de novembre del 2011.

Com a historiador, ha publicat diversos articles de temàtica variada sobre la història d’Argentona dels quals en aquest bloc destacaria els de temàtica medieval com ara “Argentonins en la conquesta de Mallorca” i “Argentonins a la Guerra Civil del segle XV”. També és coautor d’altres estudis amb temàtica medieval com la “Carta Arqueològica d’Argentona”, “Les Masies d’Argentona” i “La capella de Sant Sebastià”. 

Darrerament havia estudiat més en profunditat la història de la seva nissaga familiar: els Lladó d’Argentona, amb un estudi pendent de publicació que abasta des del segle XIII fins al segle XX. 

Des d’aquí un emocionat record pel Francesc .

Escrits de Francesc Lladó

• Revista Fonts del CEAJC 
• Sessió Estudis Mataronins

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en el lliurament del Premi Burriac (11/01/2009)

Josep Miquel Modolell i Ros, historiador i Fill Predilecte de Cabrera de Mar

Ahir divendres, 20 de gener de 2012 la població de Cabrera de Mar va nomenar Fill Predilecte a l’historiador local Josep Miquel Modolell i Ros. L’acte celebrat a la Sala d'actes municipal, va estar presidit per l'alcalde, Sr. Jordi Mir, el qual va fer entrega del títol que l’honora com a tal.
Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, van començar a recollir signatures per demanar aquest reconeixement al Consistori, pels seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril mateix, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat. Més tard, s'hi van sumar la Fundació Burriac i  altres institucions del món cultural, sobretot de l'arqueologia catalana, entre les quals també figura el Grup d’Història del Casal. El consistori cabrerenc ho va aprovar per unanimitat, i ara s'ha fet realitat en el marc de la festa major d'hivern dedicada a Sant Vicenç.

Durant l'acte es van poder escoltar diversos parlaments d'Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Víctor Revilla (professor de la Universitat de Barcelona) i Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell), Esteve Rodés (President de la Fundació Burriac), Joana Orfila (Regidora de Cultura) i Jordi Mir (alcalde de la població). Finalment, l’acte va concloure amb el parlament del mateix Modolell.

Josep Miquel Modolell i Ros (can Lladó, 1921) ha estat una persona que ha impulsat abastament i des de fa anys el coneixement i la divulgació del patrimoni i per extensió la cultura de Cabrera. És membre d'honor de la Fundació Burriac  a la qual va cedir la propietat del Clos arqueològic que porta el seu nom per tal que pogués ser restaurat i visitat.  És autor de diversos escrits de memòria, història i patrimoni en revistes locals com ara la Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. De contingut autobiogràfic va escriure Pel camí del Mig (Oikostau, 1989) i Pel camí del Mig II. Cabrera, Argentona i Mataró (1936-1939) (L’aixernador, 1995), crònica de la seva infantesa i joventut amb la Guerra Civil com a fons. També dins d’aquest àmbit cal destacar Converses amb Mossèn Pere Ribot (Abadia de Montserrat, 1997). En el terreny de la narrativa, va escriure la novel·la Vi amarg (Edicions de la vorera, 1999) que transcórre en l’ambient rural de pagesia dels temps de la Guerra del Francès.

A nivell historiogràfic ha publicat diversos llibres i articles en publicacions locals sobre la història de Cabrera sobre tot de l’etapa medieval. Cal remarcar especialment el llibre Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. (L’aixernador, 1993). També juntament amb Ramon Coll van escriure, Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme  (Oikos-Tau, 1999) on recullen i documenten les llegendes i tradicions de la comarca.

En els últims anys, està editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

• 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. (2004)
• Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
• Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
• Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (2008)
• D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana (2009)
• Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) (2010)
• Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar (2011)

Per a més informació:

• Bloc  Les Muralles d'Ilturo
• Secció arqueològica de Vilassar de Dalt
• Fundació Burriac
• El Punt/Avui

• 
  

Parlament de la Dra.Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

Parlament del Dr. Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell)

Moment de lliurament del diploma de  Fill Predilecte de Cabrera de Mar per part de l'Illm. Sr.Jordi Mir (alcalde de la població). 

Parlament del Sr. Modolell agraint l'acte i l'homenatge.

La Torre de la Generalitat de Canet de Mar

La Torre de Canet de Mar estava situada a la part marítima del terme parroquial de Sant Iscle de Vallalta que a partir de 1579 es constituiria en terme parroquial propi al voltant de l’església de Sant Pere de Romeguera.

El seu aspecte el podem reconstruir a partir de fotografies de principis de segle XX i a partir d’uns plànols realitzats per Lluís Domènech i Montaner realitzats el 6 d’octubre de 1907 en el projecte de restauració. Es tractava d’una gran torre circular d’uns 11 metres d’alçada i 9’93 mts. de diàmetre interior, amb dos torres menors adossades de 1’85 mts. de diàmetre intern. Estava construïda amb un mur de carreus regulars fins a mitja alçada amb 1 metre i mig de gruix. A partir d'aquí es transformava amb un mur de reble elaborat amb gran pedres granítiques irregulars, morter de calç i pedruscall amb maons trencats. Presentava dos pisos amb coberta cupulada amb poques obertures per facilitar-ne la defensa i com a únic ornament una cornisa exterior obrada al cim. Les torres que flanquejaven la porta estaven coronades amb merlets. Era semblant a la torre d’Arenys de Mar construïda a partir del 1551.

Segons Ainaud, Català Roca i altres, aquesta torre va ser construïda en època medieval, concretament l’any 1335, durant la guerra dels Dos Peres (1356-1375) i per ordre de la Diputació del general i d'aquí ve el seu nom. Aquesta va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura va ser també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana. L’any 2010, Francesc Forn, en el seu premi Iluro, documenta la seva construcció a partir de l’any 1554. Els terrenys adquirits per la seva edificació eren propietat de Salvador Cabanyes i es va dedicar la recaptació d’un impost – el vintè- per sufragar les despeses i que delmaren la capacitat econòmica dels canetencs que protestaren a Hostalric. Les obres de la torre es van concloure el 1562 amb la dotació fins i tot d’un canó de bronze. En la documentació localitzada per Francesc Forn apareix una partida per la construcció d’un pont de fusta fet que porta a pensar en un fossat que envoltava la torre.  Aquestes torres en el s.XVI eren servides per quatre homes ; dos a peu (els guaites) i dos a cavall (ela avisadors). Un campanar d’espadanya a la part superior servia per avisar d’atac turc a la població.

Quan es constituir el Comú municipal independent de Vallalta, va utilitzar les dependències de la torre com a lloc de reunions. L’any 1619 es va fundar a Canet la Confraria de Sant Elm que també  s’allotjà a la torre i s’hi va afegir una petita capella al seu interior.

L’any 1910 el consistori presidit per l’alcalde  Josep Garcia i Soler va incoar expedient per declarar la Torre de Mar Monument d’Interès Local a proposta del regidor Dr Serra i es va decidir restaurar-la. El projecte de restauració de la Torre s’havia iniciat anys abans, el 1907 per l’arquitecte modernista vinculat amb Canet Lluís Domènech i Montaner. Aquest projecte,  no solament proposava la restauració dels murs i dependències de l’edifici, sinó que també incloïa l’enderroc d’algunes cases veïnes a més de l’adquisició municipal d’uns horts propers per tal d’urbanitzar l’espai amb una plaça pública. El projecte finalment va ser aprovat per la Comissió Delegada de Conservació de Monuments de Canet de Mar l’any 1914 i s’ha conservat solament a l’arxiu de l’arquitecte. El posterior canvi de consistori amb l’alcaldia de Salvador Busquets (1910-1920) va canviar d’intencions de l’Ajuntament i es van proposar demolir la torre.  Domènech i Montaner, va utilitzar els seus contactes polítics a Barcelona per aconseguir  que la torre fos declarada monument nacional per impedir-ne la seva demolició fet que s’assoli amb la Reial Ordre de l’any 1921.  Finalment l’any 1937 la Torre es va demolir en època que la guerra civil espanyola. 

Per a més informació 

• AINAUD DE LASARTE, Josep Maria; [et al.] (1982): Les Torres de moros. Canet de Mar: Ed.Cannetum. (Cannetum ; 2). Pp.69.
• BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya.
• CATALÀ ROCA, Pere (1987): De cara a la mediterrània. Les torres del Litoral català. Barcelona: Ed.Dalmau. (Col.Nissaga; 7).
• CATALÀ ROCA, Pere (1990): «Comentari marginal» a Castells Catalans, vol. I. 2a ed. Barcelona: Ed. Dalmau. Pp.720-746.
• CATALÀ ROCA, Pere (1990): Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Ed. Dalmau. (Col.Nissaga, 11).
• FORN SALVÀ, Francesc (2010): Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians). Accèssit Premi Iluro, 2009.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (Premi Iluro; 73). Pp.132- 134.

«Els Desplà com a promotors d’art» obté la Beca de Recerca Local d’Alella.

El projecte de treball que vaig presentar amb el títol de «Els Desplà com a promotors d’art» va guanyar la primera edició de la "Beca de Recerca local d’Alella”. El veredicte del jurat es va fer públic el passat 22 de desembre a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. 

L’Ajuntament d’Alella va convocar aquesta primera edició de la beca de recerca històrica amb l’objectiu de fomentar i promoure la investigació sobre el municipi i el seu entorn en el camp de les ciències socials, ambientals i humanes, prioritàriament de la història, l’arqueologia, la geografia o del patrimoni cultural i artístic. Amb la creació d’aquesta beca, que va ser aprovada en el Ple municipal del 29 de setembre amb els vots a favor d’ERC+SxA i PSC i el vot en contra de CiU, Gd’A i PP, l’Ajuntament pretén millorar el coneixement sobre el poble, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local. Podien optar a la beca investigadors i investigadores que, de manera individual o col·lectiva, presentessin un projecte de recerca inèdit i que tingués relació directa amb Alella i el seu entorn. 

Els projectes van ser avaluats per un jurat, designat per l’Ajuntament, format per la directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, l’arquitecte alellenc Salvador Ribas i Paulina Rubio, directora de l’lnstitut Alella. La beca té caràcter anual i està dotada amb 3.000€ que es faran efectius en dos lliuraments, un en el moment de concessió i un altre una vegada finalitzada i presentada la investigació, uns 7 mesos després d’haver atorgat el premi. 

Van optar al premi 5 treballs més : El sindicat Alella Vinícola i l’evolució del paisatge d’Alella; Causa de Maria Satre, vídua de Diego Sastre, mestre d’Alella, contra els regidors de la Universitat d’Alella (1729-1731); Alella. Dinàmica cultural i población ; Anàlisis històric dels plafons de cerámica de la Font de la Salut situats a la finca de Ca Les Monges i Impacte de la immigració a l’economia de la localitat d’Alella de de l’any 50 a l’actualitat. 

Per a més informació: 

http://www.alella.cat/document.php?id=2070
http://diarimaresme.com/2012/alella-atorga-la-primera-beca-de-recerca-historica/ 

Bon Nadal i Feliç 2012

La història medieval a Ràdio Sant Vicenç de Montalt

El passat dimecres 14 de desembre de 2011 vaig poder col.laborar amb Ràdio Sant Vicenç de Montalt  participant en el programa “La veu de la gent gran”. Fa unes setmanes que han començat a emetre una sèrie de programes dedicats a la història de Catalunya. El que hi vaig tenir el plaer de participar era el cinquè episodi de la sèrie i varem poder debatre en format tertúlia sobre la Baixa Edat Mitjana. La tertúlia va estar conduïda per Manel Parcerisa i, a part de la meva presència, va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Castelltort, col·laborador habitual del programa en la preparació dels capítols i entusiasta de la història.

Malgrat que el programa inicialment estava previst que tractes de la baixa edat mitjana a Catalunya, es va arrencar cronològicament en el punt on ho van deixar en el programa anterior de la sèrie. Entre altres temes varem discutir i comentar sobre la formació comtats catalans en el s.X i  la seva independència dels Francs, la unió amb Aragó (1137), l’expansió mediterrània amb Jaume I i el fracàs de la via occitana (1213), la creació de les institucions catalanes (Corts Catalanes, el Consell de Cent, la Llotja de mar, el Consolat de mar...) i altres temes més anecdòtics i curiosos com les naus catalanes entre d’altres aspectes.

Com sempre el temps és implacable a la ràdio i mana ell i varem d’haver de deixar el tema a la mort del rei Martí l’Humà el 1410 sense descendència.

Va ser una bonica experiència que permet un cop més difondre i divulgar la nostra història d’una forma planera i senzilla per arribar a fer estimar i comprendre el nostre passat comú.

Per a més informació...

Sobre el programa:

http://www.ivoox.com/historia-14-desembre-2011-audios-mp3_rf_942496_1.html

Sobre la Ràdio Sant Vicenç:   www.radiosantvicenç.com.

Sobre el programa la "Veu de la gent gran": http://laveudelagentgran.wordpress.com/

 Josep Maria Castelltort (a l'esquerra), Manel Parcerisa (a la dreta) i jo mateix al final del programa.

Comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” a la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

El passat dissabte 3 de desembre de 2011 es va celebrar al Museu de Vilassar de Dalt, la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany es va dedicar a la conflictivitat bèl·lica al Maresme, tractant diferents aspectes vinculats als diferents conflictes que han afectat a la zona en diversos moments històrics. La trobada va recollir 15 comunicacions d'entitats i grups de recerca pertanyents a les poblacions del Masnou, Alella, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Argentona, Mataró, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar. 

La V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, va estar organitzada pel Grup de Recerca “La Filferrada”, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l'Arxiu Comarcal de Mataró, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, del Centre d’Estudis Vilassarencs, Centre d’Estudis Sant Cebrià i del Grup d’Història del Casal de Mataró. Amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i el Consell Comarcal del Maresme. L’acte es va emmarcar dins els actes programats pel Grup de Recerca “la Filferrada” i per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt en motiu de la celebració del 75è aniversari de la Guerra Civil i Revolució al Maresme. 

Com a coordinador de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal vaig presentar la comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” elaborada conjuntament amb en Joan Bou Pla, Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí. La comunicació es presentava dividida en dues parts, fent referència a l’evolució del conflicte a les dues zones de la comarca: la que depenia del comtat de Barcelona i la que pertanyia al vescomtat dels Cabrera dins el comtat de Girona. Al llarg de l’estudi i de la descripció dels fets, es va posar en evidència que aquestes dues realitats de la comarca van patir el conflicte de forma diferent. Al final de la comunicació es van descriure els records que la guerra va deixar en el patrimoni, principalment en les reformes dels diferents castells (Palafolls, Montpalau, Burriac...) i en la fortificació d’algunes viles i monestirs com el de Sant Pol. A Tordera encara es segueix la tradició de la cursa del cós que prové d’aquesta etapa.

Parlament inaugural de les jornades a càrrec de Xavier Godàs (Alcalde de Vilassar de Dalt);
 Gonzalo Berger (President de La Filferrada) i Josep Santesmases (President de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana).

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Conferència sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 2 de desembre de 2011, vaig realitzar la conferència inaugural de l'exposició sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt. La mostra inaugurada està exposada des del 27 de novembre i clourà l'onze de desembre de 2011. Al llarg de la conferència vaig exposar les circumstancies en que es va fer l'excavació arqueològica, les característiques del conjunt del tresoret, el context històric a Catalunya i al Maresme i les restes que ens queden de l'Òrrius alt-medieval.

LA xerrada va estar presentada pel bon amic Marc Pons de la secció d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i a part del públic assistent vaig comptar amb la valuosa companyia dels Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius, d'en Josep Maria Roqué i del Sr. Pau Ubach de Vilassar de Dalt, uns dels artífex d'aquesta mostra. Amb aquesta conferència i exposició a VIlassar clouen els actes per commemorar els 30 anys de la troballa del tresoret que van organitzar els Amics del Pessebre Vivent. Ha estat una meravellosa experiència de col.laboració entre les tres entitats i una oportunitat per conèixer i compartir la nostra història amb gent engrescada i implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Públic assistent a l'acte

Un moment de la conferència

L'exposició sobre el tresoret d'Òrrius.

L'escultor gòtic Jordi de Déu i la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Mataró.

La imatge de la Mare de Déu de santa Maria de Mataró es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria provinent de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Representa una imatge de la Mare de Déu amb l’infant en braços que deuria presidir el retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Rosa Maria Terés va atribuir la imatge, en un estudi realitzat, a l’escultor Jordi de Déu. Es tractaria d’una obra realitzada en el seu últim període productiu datable entre el 1390 i el 1418, moment en que estava treballant en el cadirat del cor de la seu de Barcelona. 

La imatge de la Verge esta obrada en alabastre i segons les traces de pintura existents (blau i vermell) es pot afirmar que l’acabat era policromat. La Verge porta un vestit escotat i cenyit per un cinturó decorat amb relleus i el mantell que li cobreix des de les espatlles, li embolcalla els braços. El rostre de la Verge presenta els trets típics de l’escultura gòtica, lleugerament arrodonit amb un lleu somriure i una forma d’ulls peculiar que denota una clara influència francesa. Sobre del cap presenta una corona que descansa sense vel sobre una llarga cabellera. Un altre tret típic de les representacions gòtiques de la Verge és la suau corba que descriu el cos al sostenir el nen en braços. La figura, en general, es troba ben conservada i solament manté desperfectes en la ma de la Verge, el cap que es va trencar a l’alçada del coll i en el nas i finalment s’intueix un desaparegut ocell en la ma de l’infant 

Jordi de Déu va un escultor representatiu del gòtic internacional català. Va ser comprat com esclau per l'escultor Jaume Cascalls, amb el qual va treballar en les tombes reials del Monestir de Poblet des del 1363. Quan va morir Cascalls, Pere el Cerimoniós el va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381. Unes de les obres més representatives d’ell van ser els retaules de Vallfogona de Riucorb (1385) i el retaule d'alabastre de Sant Llorenç a l'església de Santa Coloma de Queralt (1386) els quals mostren paral·lelismes amb la Merededéu de Mataró. A partir del 1390 es va traslladar a Barcelona, ja que el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar varies imatges per decorar el cor de la catedral: unes imatges per a la paret i les escultures de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge de la Anunciació per a l'escala. També se li atribueix l'encàrrec d'esculpir la part alta del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb 50 capitells amb figures, 28 bases i 28 motllures. Una de les altres obres importants va ser la decoració escultòrica de la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, feta a l’entorn del 1400, la qual ja signa amb el cognom Jordi Joan, nom que va adoptar un cop assolida la llibertat. La relació d’aquest artista amb Mataró ara per ara, solament es pot explicar a partir de les accions del Bisbe Ramon d’Escales, el qual en aquelles mateixes dates ja va fer encarregar, segons documents conservats, un armari per guardar els ornaments per la parròquia de Mataró.

Bibliografia:

• BASERAN, Pere (2003). Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura gòtica catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona. P.304-318. 
• BASERAN, Pere (2007). “Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional” a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol.I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• TERÉS I TOMÀS, Ma. Rosa (1985). “L’escultor Jordi de Déu i la Mare de Déu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 24, (desembre, 1985), p.44-48.

Conferència a l'institut d'Estudis Catalans sobre «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença».

El passat dilluns 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast, vaig tenir el plaer de realitzar la conferència «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a la sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).L'acte va estar organitzat pels Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El contingut va ser semblant al que vaig realitzar a Mataró el divendres dia 7 d'octubre de 2011 amb el títol “Puig i Cadafalch: l'art i la història al servei de la reconstrucció nacional”  en el marc del Open 48 Hores Puig i Cadafalch que es va tenir lloc per primera vegada. L'assistència també va ser nombrosa, entre 40 i 45 persones i va tenir una forta acollida.

Presentació de la conferència pel Dr. Joan Valero dels AAR,

Sortida de camp a les restes del monestir de Sant Pere des Bosch (o des Puig) de la Roca del Vallès.

Avui dissabte, un grup d’amics i col.laboradors del Grup d’Història del Casal hem fet una visita de camp a l’antic monestir de Sant Pere del Bosch, també conegut com monestir de Sant Pere des Puig, al terme de La Roca del Vallès prop de la masia de Can Santpere. El grup de treball ha estat integrat per Joan Carles Alay (Societat Catalana d’Arqueologia), Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateix del Grup d’Història del Casal de Mataró. L’objectiu però era trobar les restes del poblat ibèric de Can Sanpere conegut com el Poblat Blau.

Ja fa uns mesos, l’amic i col.laborador Francesc Costa  ens havia posat en coneixement de les restes d’aquest petit cenobi i em va passar també un petit article que havia recollit, escrit per mossèn Francesc Soler, el qual es conservava a la parròquia de Sant Sadurní de la Roca.

Aquest petit monestir, regentat per una petita comunitat de l’orde benedictina integrada per cinc monges el 1340,  depenia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Les primeres dades documentals que es recullen són del 1306. El monestir deguè entrar en decadència a principis del s.XV i les últimes dades conegudes són del 1513. Sembla que les restes visibles consisteixen en una sèrie de murs envoltats per la brolla del bosc i pels arbres que les han anat engolint. La part més interessant és una paret de dos metres d’alt que conserva la meitat d’un portal adovellat. Segons el text de mossèn Soler “... la iglesia está enterrada, no así la de fuera. A unos seis metros del muro de la capilla hay otra boca de la cisterna o galería. De lo que fue la iglesia no queda nada, ni tan siquiera el ara. E la única dovela que aún queda en pie, hay una pequeña capilla, no más grande de 30 centímetros de altura por unos 10 centímetros de fondo. Según se cree había una imagen de la Virgen María. (...). La parte del muro de mediodía, que aún se conserva en pie, tiene una altura de 4 metros. Detrás de él hay una terraza de unos 2 metros de ancho. En la parte baja del muro observamos una pequeña ventan que comunica las dos estancias.”

El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1893 ens dóna dades de la imatge, avui perduda, que es venerava a la capella: “La imatge és petita, tenint 28,5 centímetres d’alsada. La Verge té lo cap entregirat mirant al Nen Jesús, sentat en son bras esquerra. La base poligonal, és de vuit cares. Lo cos és curt i desproporcionat i los plechs de sos ropatges, treballats y amples. Al que sembla, pertant a la segona meitat del s. XV, i tot en ella acusa lo Renaixement”. 

Masia de Can Santpere (La Roca del Vallès)

Josep Vinyals, Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Joaquim Graupera

Nou article sobre l'art romànic al Maresme en el butlletí dels AAR del Bages.

En l'últim número del Butlletí d’Amics de l’Art Romànic del Bages [núm. 165 (juliol-setembre 2011), pàgs.3-18] m'han publicat un article sobre “L’arquitectura religiosa Romànica en el Baix Maresme (S.XI-XII)”. 

En el mateix es sintetitza l'arquitectura religiosa romànica a la zona. En un primer apartat s'analitza el marc històric: La revolució feudal i les noves pautes d'organització del territori. A continuació s'analitzen les causes de la necessitat de renovació dels temples i la febre constructora del segle XI, atenent en la part central de l'article,  les característiques generals de l'arquitectura romànica al Baix Maresme. En aquest punt també s'analitza de forma aprofundida en la dificultat de classificar els edificis en el primer o segon romànic. Finalment es descriuen les característiques tècniques i formals dels edificis romànics del Baix Maresme tot incidint en la poca decoració conservada dels edificis.

Si voleu llegir l'article complert el podeu trobar a:

http://www.aarb.cat/publicacions/165.pdf 

El remença Pere Joan Sala ataca Mataró (març de 1485)

Malgrat que la guerra civil catalana va acabar amb la signatura de la Capitulació de Pedralbes, el 24 d'octubre de 1472, alguns dels problemes que causaren la guerra van continuar sense solució, com la política respecte als pagesos de remença i l’abolició dels mals usos. En aquests moments encara estava vigent la Sentència lnterlocutòria del 14 de gener de 1455, en què el rei Alfons el magnànim donava la raó als pagesos i suspenia el dret dels senyors a cobrar els mals usos, fins que aquests s'avinguessin a respondre de la demanda presentada pels pagesos. Davant la pressió dels senyors per l’impagament per part dels pagesos dels tributs, el nou rei Ferran II va promulgar la constitució Com per lo Senyor (8 d'octubre de 1481) en què derogava la sentència interlocutòria d'Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences. Però quan els procuradors senyorials van intentar d'aplicar l'acord de l'assemblea, els camperols van reaccionar violentament i van iniciar el que es coneix com al segona guerra remença (1483-1486).
Malgrat que el rei Ferran II va decidir pacificar el conflicte amb l’edició d’una nova concòrdia (Salvaguarda del 1483) amb la qual autoritzava el dret a reunió del Sindicat Remença i imposava uns talls per aconseguir la redempció dels mals usos, un grup de pagesos més radicals encapçalats per Pere Joan Sala, s'hi oposaren violentament. La primera acció de la nova guerra fou la desfeta d'una host reial a Mieres (22 de setembre de 1484) i posteriorment, un miler d'homes, després de derrotar la host del veguer de Barcelona Antoni Pere de Rocacrespa (Montornès, 4 de gener de 1485), van prendre la vila de Granollers (3 de febrer). 
Les hostilitats van afectar de ple les terres del baix Maresme a principis del 1485. El gener, la ciutat de Barcelona ja va avisar als mataronins, com a “carrer”, que es preparessin contra un possible atac dels remences i que no participessin a favor d’ells. La defensa de Mataró es va centrar altre cop al voltant de l’edifici fortificat de l’església parroquial i en l’organització d’una defensa pròpia capitanejada per Joan Seguí i el barceloní Antoni Malvet i l’ajut de les parròquies del baix maresme que s’organitzaren en sometent dirigit per Pere Ballot d’Argentona. L’atac de les tropes remences de Joan Sala es va produir el 18 de març amb un segon atac efectuat quatre dies després, els quals van provocar la rendició de la ciutat de Mataró. Les tropes reials i de la ciutat de Barcelona interceptaren i derrotaren el 24 de març a les tropes de Pere Joan Sala a Llerona després que aquests haguessin pres Granollers.
Aquesta guerra va tenir efectes negatius per a Mataró. En primer lloc, el fet de convertir-se la parròquia de Santa Maria de Mataró en un espai fortificat, va comportar seriosos danys a l’edifici. Un cop acabada la guerra, l’any 1488, quan Ferran II va resoldre a Saragossa sobre les reparacions que calia aplicar per la guerra a diversos llocs, va destinar , entre altres, “...a la vila de Matero per la obra de la iglesia quaranta lliures, a Joan Seguí de Matero cinc lliures i a Pere Seguí de Matero sis lliure i vuit sous.”. Els efectes destructors de les tropes de Sala a l’església també s’evidencien en el text corresponent a la deliberació del Consell de la Universitat de Mataró, del 13 d’abril del mateix any, en què el batlle Salvador Jofre s’esmenta que “...é stat conclòs e determinat que sien elegides personeas per fer vintè o quorantè o tayll la quantitat del qual (...) percehirà no puxe servir a neguns cosos sinó tant solament per la obre de la sglésia de la dita vila de Matheró la qual stà en molt grandíssim perill...” Mataró també va haver de participar en el pagament de les despeses militars, ja que la ciutat de Barcelona va imposar la contribució de 30 lliures per aquest concepte.