dilluns, 30 d’abril del 2012

PERE OLLER. El Maresme representat a l’exposició "Catalunya 1400. El gòtic internacional"

Des del 29 de març fins el 15 de juliol de 2012 podem visitar al MNAC l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’Àrea d’art gòtic del MNAC. La mostra intenta reflectir una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya que va tenir lloc al llarg del segle XIV. En aquest període es van produir una sèrie d’obres que comparteixen uns trets comuns. El nou estil resultant, l'anomenat gòtic internacional, el podem rastrejar per tota l’Europa occidental, des de França a Itàlia passant pels Països Baixos. L'estil es defineix per l’elegància, l’expressivitat, el luxe material i la destresa tècnica. Els territoris de la Corona d'Aragó van adoptar de forma decidida aquest nou codi estètic i es van convertir en un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell. 

De les obres exposades a la mostra en volem destacar una que apareix relacionada amb el Maresme. Es tracta d’un fragment de predel·la on es troben representats dos profetes en baix relleu (52,3 x 68,1 x 11 cm). La peça es situa cronològicament cap el 1415 i s'atribueix a l’autoria de l’escultor Pere Oller. Formava part d’un antic retaule d’alabastre que decorava una de les capelles de l’antic convent del Carme de Girona. Aquest fragment que es troba en el MNAC des del 2007, havia format part de la col·lecció del Castell de Santa Florentina de Canet. La peça s'exposa juntament amb un altre fragment de la mateixa predel·la pertanyent al Museu d’Art de Girona des del 2008. El retaule es devia desmembrar després de l'abandonament i enderroc del convent en el 1653. El Dr. Joan Valero relaciona aquests fragments amb un retaule també desaparegut del convent de la Mercè de Girona que també s'estava construint en el 1420 i que ambdós apareixen citats en una donació testamentària de Bernat Beuda.



dissabte, 21 d’abril del 2012

Finalment, Doctor en Història de l'Art


El passat dimecres 18 d'abril de 2012, a les 11.00 h del matí,  vaig tenir el plaer, per fi, de defensar la meva tesi doctoral, que s'havia d’haver fet  inicialment el dia 28 de març però que  es va suspendre per la vaga general. La tesi «L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona», que formava part del programa de doctorat “Història, teoria i crítica de les arts” del bienni 2002-2004, es va presentar al Departament de Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La tutora del treball va ser la Dra Francesca Español i Bertran i el tribunal examinador va estar format per la Dra Milagros Guardia (Univ Barcelona) com presidenta; el Dr Francesc Fité (Univ Lleida) com a secretari i la Dra Coral Cuadrada (Univ Rovira i Virgili de Tarragona) com a vocal. A tots ells els voldria agrair els seus comentaris i observacions.  L’acte es va iniciar amb la meva presentació on vaig sintetitzar l’estudi presentat indicant l’estat de la qüestió del tema abans de la meva tesi, els objectius del mateix, la metodologia emprada i les meves aportacions i conclusions. Un cop acabada la meva exposició, van intervenir els diferents membres del tribunal, els quals  a més d’elogiar el treball van realitzar comentaris de millora de certs aspectes. En les seves apreciacions van destacar tant el punt de vista de l'extens anàlisi (molts anys de minuciós estudi sobre el terreny i de les múltiples fonts documentals), com també l’obra de síntesi que representa, molt fàcil de llegir però al mateix temps presentant una profunditat de coneixement. També van voler recalcar la meva tasca docent i de difusió del tema. Desprès de disposar un breu temps per comentar les seves apreciacions i de les intervencions finals dels doctors del públic (la Dra Francesca Español i el Dr. Josep Maria Roqué) i de un període de deliberació, em va atorgar un Excel·lent “cum Laude”.  Al final a proposta del públic es va cantar el “Gaudeamus Igitur”.
Des d’aquí voldria agrair la impecable direcció de la Dra Francesca Español que m’ha ajudat a perfeccionar, enriquir i millorar el treball amb les seves apreciacions i comentaris i pel seu caràcter entusiasta i engrescador que em va animar a seguir endavant en alguns moments complicats de la tesi. Voldria agrair també al suport dels molts que m’heu anat acompanyant en aquest viatge (la llista aquí seria llarga per exposar-la aquí, però figura a la introducció de la tesi). De tots ells, voldria dedicar un record especial als companys del Grup d’Història del Casal i d’Amics de l’Art Romànic, que sense la participació en aquestes no tindria l’experiència i bagatge que he assolit. També un record especial als diferents directors de l’Escola Pia Balmes pel seu suport i acompanyament, quan han fet que la feina no fos mai un impediment per poder fer certes activitats relacionades amb la tesi. Finalment, i com no, a la meva família que m’han acompanyat i a vegades  ”patit” les meves absències i capficaments.
Dr.Joaquim Graupera i la Dra.Francesca Español  (Tutora del treball)
Dr.Francesc Fité (Secretari del Tribunal); Dra Coral Cuadrada (Vocal del Tribunal); Dra,Francesca Español (Tutora del Treball); Dr.Joaquim Graupera (Doctorant) i Dra. Milagros Guàrdia (Presidenta del tribunal).

dissabte, 17 de març del 2012

Un nou article publicat sobre el Tresoret d'Òrrius a " El Món Medieval"

A final del 2011, vaig tenir el plaer de participar en els actes commemoratius de la troballa del Tresoret d'Òrrius. Entre els actes programats es va realitzar una exposició retrospectiva sobre les excavacions efectuades a la parròquia de Sant Andreu de l'esmentada població. 
El passat mes de gener, la revista "El Món Medieval" en el número 15 (gener del 2012) han publicat un article signat per en Josep Maria Roqué, en Marc Pons i jo mateix, amb material gràfic d’en Toni Serra i del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L'article ens ofereix una síntesi de l’exposició amb la intenció d'apropar al públic en general aquesta important troballa que recull un conjunt únic de monedes comtals de finals del segle X a principis del segle XI.
Us adjunto l'enllaç de la pàgina web del Grup d'Història del Casal des d'on podeu baixar-vos el text en qüestió.

dissabte, 10 de març del 2012

L'art romànic a l'Alt Maresme a Mataró Ràdio

El passat dijous 1 de març de 2012 vaig poder participar en el programa  de ràdio 197 de “El Racó” (Mataró Ràdio - 89.3 fm) realitzat pels companys del Grup d’Història del Casal de Mataró. El programa, conduit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, va tractar sobre la recent visita pel romànic de l’Alt Maresme que vaig fer amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell. En el programa es va repassar la història dels monuments visitats: l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, el castell de Palafolls i el conjunt de la parròquia de Sant Pere de Riu, integrat per l’església parroquial, el comunidor i la necròpoli. Els comentaris del molí de Can Marquès, l’aqüeducte romà de Can Cua i el forn de calç van ser explicats per David Pavón de l’associació “Salvem la Vall de Pineda” que va poder participar en el programa per via telefònica.
Per poder escoltar el programa de ràdio:
http://www.ivoox.com/2012-03-01-el-raco-audios-mp3_rf_1082023_1.html


dijous, 8 de març del 2012

Sortida pel romànic de l’Alt Maresme amb AAR de Sabadell

El passat diumenge  26 de febrer de 2012 vaig poder col·laborar amb Amics de l’Art Romànic de Sabadell en una visita comentada per l’Art Romànic de l’Alt Maresme. La sortida va iniciar-se a l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, on es va poder visitar l’interior, l’exterior i la cripta que representa l’espai més antic del conjunt. Tot seguit es va fer un petit itinerari per la vall de Pineda amb la col·laboració de David Pavón de l’associació “Salvem la Riera de Pineda”. A la vall de Pineda s’hi concentren una sèrie de vestigis medievals com el molí de Can Marquès i la parròquia de Sant Pere de Riu, que aplega, a part de l’edifici religiós, altres elements interessants com el cementiri, el comunidor i unes quatre làpides amb relleus dels magnats medievals amb dret a sepultura a la parròquia (els Roger, els Coll, els Montpalau i els Colom). A la vall de Pineda també vàrem visitar altres elements patrimonials que no són pròpiament romànics com l’aqüeducte romà de Can Cua i un forn de calç d’època moderna. Un cop ben dinats, vàrem visitar les restes del castell de Palafolls, on es va cloure l’itinerari. Amb aquesta sortida, amb una 50 llarga d’assistents, es va poder veure una amplia mostra de diversos edificis representatius com un edifici parroquial, un monestir, un molí, un forn de calç i un castell.
[Fotografies: LLuis Fernández-AAR Sabadell]
Per a més informació:http://www.amicsartromanic.com/pdf/activifeb.pdf 

diumenge, 4 de març del 2012

Conferència al Museu de Sabadell sobre l’art romànic al Maresme

El passat dimecres 22 de febrer de 2012 vaig estar convidat al Museu de Sabadell per realitzar la conferència “L’art Preromànic i Romànic al Maresme” per l’associació Amics de l’Art Romànic de Sabadell on hi van assistir una quarantena de persones.
Vaig començar la xerrada exposant els orígens de l’art medieval a la comarca del Maresme amb les primeres troballes de la necròpoli tardoromana d’Iluro (Mataró) fins als primers vestigis  arqueològics de la cristianització de les vil.les.  A l’època carolíngia és quan apareixen esmentats per primer cop la majoria d’edificis religiosos de la comarca i d’aquesta etapa ens han arribat alguns edificis preromànics : Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, entre altres.   Al moment de parlar del romànic vaig exposar la dificultat de fer-nos una idea en el Maresme d’aquest estil ja que solament ens han pervingut les ermites rurals i poques restes dels edificis parroquials i altres edificis d’ús civil i militar. Desprès de repassar aquests testimonis vaig acabar la xerrada amb els vestigis d’escultura i pintura dels quals en teniu referències.


diumenge, 5 de febrer del 2012

La creu de terme de Cabrils

La creu de terme de Cabrils va ser trobada per una particulars a la riera i la van reutilitzar per en una paret de Can "Passa l’Aigua". Anys més tard, amb unes reformes es va poder localitzar i els nous propietaris, la família Fontanils, la van col·locar a l'interior de la casa instal·lada amb un peu de fusta.
Es tracta de la part superior d’una creu obrada amb pedra de gres de Montjuïc, en que la columna de sustentació s’ha perdut. L’estructura és en forma de losange i cada un dels braços es troba unit a l’altre per unes decoracions lobulades que recorden les decoracions de les finestres gòtiques. A cada una de les puntes hi ha gravada una rosa com les que apareixen decorant els cimacis dels finestrals. Al centre, en una de les cares hi apareix la figura del Crist crucificat molt desgastat i en l’altra banda, la figura de la Verge. 
És molt semblant a un fragment de creu del Museu Marès, a la Creu de Llavallol (Vallvidrera / Barcelonès) i la Creu de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental) per situar les més properes al Maresme i d’altres, que es troben situades en les comarques de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia. Aquests paral·lels i el fet que el material sigui gres de Montjuïc ens fa pensar en la pertinença a un obrador barceloní dins una cronologia del s.XIV.
Creu de Terme de Cabrils (Museu Municipal de  Cabrils)
Barcelona. Vallvidrera amb la seva creu de Terme en una postal antiga.
Procedència: 
http://amepostals.blogspot.com/2012/01/barcelona-vallvidrera.html 

dissabte, 28 de gener del 2012

Ens ha deixat l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau

El passat 22 de gener de 2012 va morir l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau. Va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i encara formava part de la junta actual com a vocal de Patrimoni. El seu compromís amb la cultura argentonina el va portar a implicar-se com a regidor de Cultura a la dècada dels vuitanta del segle passat. Durant el seu mandat va impulsar el Premi Burriac i les publicacions locals. També va formar part del Consell del Patrimoni d’Argentona en els darrers anys en representació del CEAJC. Darrerament es va implicar en el retorn de la vinya a la vila amb l’entitat dels “Amics de la Vinya i el Vi” i en la fundació del Museu de la Pagesia d’Argentona. 
Així mateix va col·laborar en projectes del Grup d’Història del Casal de Mataró. Des del 2002 al 2003 ens varem reunir una sèrie de historiadors de Mataró i Argentona, entre els quals hi havia Francesc Lladó, amb la idea de crear un projecte per estudiar els monestirs medievals del Maresme. També va participar en diverses sortides i activitats, essent la darrera la visita comentada a la Cella Vinaria de Teià el passat 27 de novembre del 2011.
Com a historiador, ha publicat diversos articles de temàtica variada sobre la història d’Argentona dels quals en aquest bloc destacaria els de temàtica medieval com ara “Argentonins en la conquesta de Mallorca” i “Argentonins a la Guerra Civil del segle XV”. També és coautor d’altres estudis amb temàtica medieval com la “Carta Arqueològica d’Argentona”, “Les Masies d’Argentona” i “La capella de Sant Sebastià”. 
Darrerament havia estudiat més en profunditat la història de la seva nissaga familiar: els Lladó d’Argentona, amb un estudi pendent de publicació que abasta des del segle XIII fins al segle XX. 
Des d’aquí un emocionat record pel Francesc .
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)
Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en el lliurament del Premi Burriac (11/01/2009)

dissabte, 21 de gener del 2012

Josep Miquel Modolell i Ros, historiador i Fill Predilecte de Cabrera de Mar


Ahir divendres, 20 de gener de 2012 la població de Cabrera de Mar va nomenar Fill Predilecte a l’historiador local Josep Miquel Modolell i Ros. L’acte celebrat a la Sala d'actes municipal, va estar presidit per l'alcalde, Sr. Jordi Mir, el qual va fer entrega del títol que l’honora com a tal.
Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, van començar a recollir signatures per demanar aquest reconeixement al Consistori, pels seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril mateix, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat. Més tard, s'hi van sumar la Fundació Burriac i  altres institucions del món cultural, sobretot de l'arqueologia catalana, entre les quals també figura el Grup d’Història del Casal. El consistori cabrerenc ho va aprovar per unanimitat, i ara s'ha fet realitat en el marc de la festa major d'hivern dedicada a Sant Vicenç.
Durant l'acte es van poder escoltar diversos parlaments d'Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Víctor Revilla (professor de la Universitat de Barcelona) i Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell), Esteve Rodés (President de la Fundació Burriac), Joana Orfila (Regidora de Cultura) i Jordi Mir (alcalde de la població). Finalment, l’acte va concloure amb el parlament del mateix Modolell.
Josep Miquel Modolell i Ros (can Lladó, 1921) ha estat una persona que ha impulsat abastament i des de fa anys el coneixement i la divulgació del patrimoni i per extensió la cultura de Cabrera. És membre d'honor de la Fundació Burriac  a la qual va cedir la propietat del Clos arqueològic que porta el seu nom per tal que pogués ser restaurat i visitat.  És autor de diversos escrits de memòria, història i patrimoni en revistes locals com ara la Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. De contingut autobiogràfic va escriure Pel camí del Mig (Oikostau, 1989) i Pel camí del Mig II. Cabrera, Argentona i Mataró (1936-1939) (L’aixernador, 1995), crònica de la seva infantesa i joventut amb la Guerra Civil com a fons. També dins d’aquest àmbit cal destacar Converses amb Mossèn Pere Ribot (Abadia de Montserrat, 1997). En el terreny de la narrativa, va escriure la novel·la Vi amarg (Edicions de la vorera, 1999) que transcórre en l’ambient rural de pagesia dels temps de la Guerra del Francès.
A nivell historiogràfic ha publicat diversos llibres i articles en publicacions locals sobre la història de Cabrera sobre tot de l’etapa medieval. Cal remarcar especialment el llibre Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. (L’aixernador, 1993). També juntament amb Ramon Coll van escriure, Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme  (Oikos-Tau, 1999) on recullen i documenten les llegendes i tradicions de la comarca.
En els últims anys, està editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.
  • 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. (2004)
  • Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
  • Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
  • Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (2008)
  • D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana (2009)
  • Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) (2010)
  • Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar (2011)
Per a més informació:
Parlament de la Dra.Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
Parlament del Dr. Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell)
Moment de lliurament del diploma de  Fill Predilecte de Cabrera de Mar per part de l'Illm. Sr.Jordi Mir (alcalde de la població). 
Parlament del Sr. Modolell agraint l'acte i l'homenatge.

dissabte, 14 de gener del 2012

La Torre de la Generalitat de Canet de Mar

La Torre de Canet de Mar estava situada a la part marítima del terme parroquial de Sant Iscle de Vallalta que a partir de 1579 es constituiria en terme parroquial propi al voltant de l’església de Sant Pere de Romeguera.
El seu aspecte el podem reconstruir a partir de fotografies de principis de segle XX i a partir d’uns plànols realitzats per Lluís Domènech i Montaner realitzats el 6 d’octubre de 1907 en el projecte de restauració. Es tractava d’una gran torre circular d’uns 11 metres d’alçada i 9’93 mts. de diàmetre interior, amb dos torres menors adossades de 1’85 mts. de diàmetre intern. Estava construïda amb un mur de carreus regulars fins a mitja alçada amb 1 metre i mig de gruix. A partir d'aquí es transformava amb un mur de reble elaborat amb gran pedres granítiques irregulars, morter de calç i pedruscall amb maons trencats. Presentava dos pisos amb coberta cupulada amb poques obertures per facilitar-ne la defensa i com a únic ornament una cornisa exterior obrada al cim. Les torres que flanquejaven la porta estaven coronades amb merlets. Era semblant a la torre d’Arenys de Mar construïda a partir del 1551.
Segons Ainaud, Català Roca i altres, aquesta torre va ser construïda en època medieval, concretament l’any 1335, durant la guerra dels Dos Peres (1356-1375) i per ordre de la Diputació del general i d'aquí ve el seu nom. Aquesta va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura va ser també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana. L’any 2010, Francesc Forn, en el seu premi Iluro, documenta la seva construcció a partir de l’any 1554. Els terrenys adquirits per la seva edificació eren propietat de Salvador Cabanyes i es va dedicar la recaptació d’un impost – el vintè- per sufragar les despeses i que delmaren la capacitat econòmica dels canetencs que protestaren a Hostalric. Les obres de la torre es van concloure el 1562 amb la dotació fins i tot d’un canó de bronze. En la documentació localitzada per Francesc Forn apareix una partida per la construcció d’un pont de fusta fet que porta a pensar en un fossat que envoltava la torre.  Aquestes torres en el s.XVI eren servides per quatre homes ; dos a peu (els guaites) i dos a cavall (ela avisadors). Un campanar d’espadanya a la part superior servia per avisar d’atac turc a la població.
Quan es constituir el Comú municipal independent de Vallalta, va utilitzar les dependències de la torre com a lloc de reunions. L’any 1619 es va fundar a Canet la Confraria de Sant Elm que també  s’allotjà a la torre i s’hi va afegir una petita capella al seu interior.
L’any 1910 el consistori presidit per l’alcalde  Josep Garcia i Soler va incoar expedient per declarar la Torre de Mar Monument d’Interès Local a proposta del regidor Dr Serra i es va decidir restaurar-la. El projecte de restauració de la Torre s’havia iniciat anys abans, el 1907 per l’arquitecte modernista vinculat amb Canet Lluís Domènech i Montaner. Aquest projecte,  no solament proposava la restauració dels murs i dependències de l’edifici, sinó que també incloïa l’enderroc d’algunes cases veïnes a més de l’adquisició municipal d’uns horts propers per tal d’urbanitzar l’espai amb una plaça pública. El projecte finalment va ser aprovat per la Comissió Delegada de Conservació de Monuments de Canet de Mar l’any 1914 i s’ha conservat solament a l’arxiu de l’arquitecte. El posterior canvi de consistori amb l’alcaldia de Salvador Busquets (1910-1920) va canviar d’intencions de l’Ajuntament i es van proposar demolir la torre.  Domènech i Montaner, va utilitzar els seus contactes polítics a Barcelona per aconseguir  que la torre fos declarada monument nacional per impedir-ne la seva demolició fet que s’assoli amb la Reial Ordre de l’any 1921.  Finalment l’any 1937 la Torre es va demolir en època que la guerra civil espanyola. 
Per a més informació 
  • AINAUD DE LASARTE, Josep Maria; [et al.] (1982): Les Torres de moros. Canet de Mar: Ed.Cannetum. (Cannetum ; 2). Pp.69.
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1987): De cara a la mediterrània. Les torres del Litoral català. Barcelona: Ed.Dalmau. (Col.Nissaga; 7).
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): «Comentari marginal» a Castells Catalans, vol. I. 2a ed. Barcelona: Ed. Dalmau. Pp.720-746.
  • CATALÀ ROCA, Pere (1990): Comentaris a Castells Catalans. Barcelona: Ed. Dalmau. (Col.Nissaga, 11).
  • FORN SALVÀ, Francesc (2010): Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians). Accèssit Premi Iluro, 2009.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana. (Premi Iluro; 73). Pp.132- 134.


dilluns, 2 de gener del 2012

«Els Desplà com a promotors d’art» obté la Beca de Recerca Local d’Alella.

El projecte de treball que vaig presentar amb el títol de «Els Desplà com a promotors d’art» va guanyar la primera edició de la "Beca de Recerca local d’Alella”. El veredicte del jurat es va fer públic el passat 22 de desembre a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. 

L’Ajuntament d’Alella va convocar aquesta primera edició de la beca de recerca històrica amb l’objectiu de fomentar i promoure la investigació sobre el municipi i el seu entorn en el camp de les ciències socials, ambientals i humanes, prioritàriament de la història, l’arqueologia, la geografia o del patrimoni cultural i artístic. Amb la creació d’aquesta beca, que va ser aprovada en el Ple municipal del 29 de setembre amb els vots a favor d’ERC+SxA i PSC i el vot en contra de CiU, Gd’A i PP, l’Ajuntament pretén millorar el coneixement sobre el poble, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local. Podien optar a la beca investigadors i investigadores que, de manera individual o col·lectiva, presentessin un projecte de recerca inèdit i que tingués relació directa amb Alella i el seu entorn. 
Els projectes van ser avaluats per un jurat, designat per l’Ajuntament, format per la directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, l’arquitecte alellenc Salvador Ribas i Paulina Rubio, directora de l’lnstitut Alella. La beca té caràcter anual i està dotada amb 3.000€ que es faran efectius en dos lliuraments, un en el moment de concessió i un altre una vegada finalitzada i presentada la investigació, uns 7 mesos després d’haver atorgat el premi. 
Van optar al premi 5 treballs més : El sindicat Alella Vinícola i l’evolució del paisatge d’Alella; Causa de Maria Satre, vídua de Diego Sastre, mestre d’Alella, contra els regidors de la Universitat d’Alella (1729-1731); Alella. Dinàmica cultural i población ; Anàlisis històric dels plafons de cerámica de la Font de la Salut situats a la finca de Ca Les Monges i Impacte de la immigració a l’economia de la localitat d’Alella de de l’any 50 a l’actualitat. 
Per a més informació: 

divendres, 16 de desembre del 2011

La història medieval a Ràdio Sant Vicenç de Montalt

El passat dimecres 14 de desembre de 2011 vaig poder col.laborar amb Ràdio Sant Vicenç de Montalt  participant en el programa “La veu de la gent gran”. Fa unes setmanes que han començat a emetre una sèrie de programes dedicats a la història de Catalunya. El que hi vaig tenir el plaer de participar era el cinquè episodi de la sèrie i varem poder debatre en format tertúlia sobre la Baixa Edat Mitjana. La tertúlia va estar conduïda per Manel Parcerisa i, a part de la meva presència, va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Castelltort, col·laborador habitual del programa en la preparació dels capítols i entusiasta de la història.
Malgrat que el programa inicialment estava previst que tractes de la baixa edat mitjana a Catalunya, es va arrencar cronològicament en el punt on ho van deixar en el programa anterior de la sèrie. Entre altres temes varem discutir i comentar sobre la formació comtats catalans en el s.X i  la seva independència dels Francs, la unió amb Aragó (1137), l’expansió mediterrània amb Jaume I i el fracàs de la via occitana (1213), la creació de les institucions catalanes (Corts Catalanes, el Consell de Cent, la Llotja de mar, el Consolat de mar...) i altres temes més anecdòtics i curiosos com les naus catalanes entre d’altres aspectes.
Com sempre el temps és implacable a la ràdio i mana ell i varem d’haver de deixar el tema a la mort del rei Martí l’Humà el 1410 sense descendència.
Va ser una bonica experiència que permet un cop més difondre i divulgar la nostra història d’una forma planera i senzilla per arribar a fer estimar i comprendre el nostre passat comú.

Per a més informació...
Sobre el programa:
Sobre la Ràdio Sant Vicenç:   www.radiosantvicenç.com.
Sobre el programa la "Veu de la gent gran": http://laveudelagentgran.wordpress.com/
 Josep Maria Castelltort (a l'esquerra), Manel Parcerisa (a la dreta) i jo mateix al final del programa.