Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"

El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.

En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).

A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 

Per a més informació

http://quimgraupera.blogspot.com/2009/05/la-creacio-del-primer-museu-de-mataro.html

Per adquirir la revista

http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=53

El tresoret d'Òrrius a "Mundo Medieval"

L'estudi que varem fer amb el Josep Maria Roqué i el Marc Pons sobre el tresoret d'Òrrius de cara a l'exposició de l'any passat s'ha publicat en castellà a la revista Mundo Medieval ( núm. 43 - abril de 2012)

Us adjunto l'enllaç on hi ha la primera pàgina dels articles. Per llegir l'article complert haureu de comprar la revista.

http://www.editorialtoison.com/medieval/revistas/MEDIEVAL_43_web.pdf

Restauració de la lauda sepulcral paleocristiana del MASM

El passat dijous dia 10 de maig de 2012 a les 19.30h, va tenir lloc a l'Estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la conferència "La lauda sepulcral paleocristiana. Història i procés de restauració", a càrrec de Manel Salicrú membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Joan Escudé i Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, responsables de la restauració de la mateixa.

L’acte, que va ser presentat per l’actual president del MASM Nicolau Guanyabens, forma part del programa d’activitats per commemorar els 30 anys del Centre de Restauració del Béns Mobles de Catalunya.

Manuel Salicrú en el seu parlament inicial va detallar la història i les diverses vicissituds de l’obra des de la seva descoberta el mes d’abril de 1959 fins l’actualitat. La lauda va ser trobada per l’equip de Marià Ribas en el moment de l’excavació de la necròpolis paleocristiana de la plaça de la façana de Santa Maria de Mataró. La lauda des de la seva troballa va passar a formar part de la col·lecció del Museu de Mataró i va romandre exposada en el sotaescala de la planta baixa d’aquest museu fins que va ser traslladada a la cripta dels Dolors pel novembre de 1975 on restà fins aquesta restauració. El projecte preveu que un cop retorni des de Sant Cugat sigui instal·lada de forma definitiva en l’antic baptisteri de la basílica (la capella que hi ha sota el campanar).

La restauració ha estat finançada gràcies a un conveni que va ser signat el passat 22 de desembre de 2011 per la parròquia de Santa Maria de Mataró, la Caixa Laietana i l’Ajuntament de Mataró. Al marge del conveni, es va rebre una subvenció directa de 14.300 € del Deparatment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els responsables de la restauració van continuar la xerrada indicant la dificultat i la problemàtica de la restauració. La peça estava instal·lada sobre un suport modern de fustes i totxana lligat amb ciment. Aquest suport va anar malmeten la peça ja que la humitat excessiva de la cripta dels Dolors perjudicava les condicions de conservació a més de les sals que aportava el contacte amb el ciment. La peça també va patir un deteriorament per l’excessiu pes del suport de la capa superficial d’Opus Signinum que caracteritza la peça. Els restauradors també van haver de netejar la pols acumulada i treure les restes de restauracions prèvies que no s’havien fet amb la forma i els material correctes.

Celebrem aquesta iniciativa i esperem el seu retorn a Mataró, ja que aquesta lauda sepulcral del s.V és un dels elements patrimonials de Mataró amb més importància.

Per a més informació: Descobertes a Iluro (Grup d'Història del Casal)

Nicolau Guanyabens en el moment de la presentació

Manuel Salicrú en la seva intervenció

Parlament de Voravit Roonthiva del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El castell de Vilassar de Dalt, visitable per fi

Com tots sabeu el castell català és un dels monuments més importants del patrimoni medieval de la comarca del Maresme. Es troba catalogat com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de monuments històrics fet que comporta que el monument sigui visitable. Fa trenta anys que dura el litigi entre els propietaris del castell i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per tal de que es pugui materialitzar aquest fet. Fa uns mesos es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que els obliga a signar un conveni perquè per fi, la fortalesa sigui visitable uns dies a l'any, concretament uns onze dies de visites que s'agruparan en dos blocs, segons va informar La Vanguardia el passat 22 d’abril. El primer permetrà les visites la primera setmana de juliol durant la celebració a la població d'una setmana medieval. D'altra banda, la Festa Major dels Sants Màrtirs, el proper abril de 2013, serà el segon període de visites fixat. En el redactat del conveni també es contempla la cessió de l'arxiu del castell al municipi. Una documentació que, segons fonts municipals, s'especula que pugui ser de gran importància històrica ja que acull una important col·lecció de 8.000 pergamins i 70 manuscrits. Un material que s'ubicarà en l'espai que deixi lliure la biblioteca pública després del trasllat a Can Manyer. El consistori ha adjudicat un servei de guies a una empresa perquè realitzi les visites guiades pel pati interior i exterior del Castell, afegint la resta dels espais d'interès cultural amb què compta el municipi, com ara els Forns Romans, el teatre de la Massa o el Museu. El castell té el seu origen al segle X com a torre de vigilància i va anar adquirint la forma actual durant els segles XIV i XV ia partir del XVI va entrar en decadència. Consta de diversos recintes. En un destaca la capella de la Santíssima Trinitat, del segle XVII. En un altre la torre mestra, cilíndrica i una torre quadrada al costat de la portalada. Les finestres gòtiques són del segle XV. El 1931 va ser declarat monument històric artístic, sent restaurat l'any 1950.
Per a més informació:

• Ajuntament de Vilassar de Dalt
• Diari Maresme Digital
• El Punt-Avui
• Sirius

El castell de Vilassar el 1913[font: coneixercatalunya.blogspot.es]

PERE OLLER. El Maresme representat a l’exposició "Catalunya 1400. El gòtic internacional"

Des del 29 de març fins el 15 de juliol de 2012 podem visitar al MNAC l'exposició Catalunya 1400. El gòtic internacional comissariada per Rafael Cornudella, cap de l’Àrea d’art gòtic del MNAC. La mostra intenta reflectir una de les etapes més creatives de l’art a Catalunya que va tenir lloc al llarg del segle XIV. En aquest període es van produir una sèrie d’obres que comparteixen uns trets comuns. El nou estil resultant, l'anomenat gòtic internacional, el podem rastrejar per tota l’Europa occidental, des de França a Itàlia passant pels Països Baixos. L'estil es defineix per l’elegància, l’expressivitat, el luxe material i la destresa tècnica. Els territoris de la Corona d'Aragó van adoptar de forma decidida aquest nou codi estètic i es van convertir en un dels centres més actius amb artistes de primer nivell com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell. 

De les obres exposades a la mostra en volem destacar una que apareix relacionada amb el Maresme. Es tracta d’un fragment de predel·la on es troben representats dos profetes en baix relleu (52,3 x 68,1 x 11 cm). La peça es situa cronològicament cap el 1415 i s'atribueix a l’autoria de l’escultor Pere Oller. Formava part d’un antic retaule d’alabastre que decorava una de les capelles de l’antic convent del Carme de Girona. Aquest fragment que es troba en el MNAC des del 2007, havia format part de la col·lecció del Castell de Santa Florentina de Canet. La peça s'exposa juntament amb un altre fragment de la mateixa predel·la pertanyent al Museu d’Art de Girona des del 2008. El retaule es devia desmembrar després de l'abandonament i enderroc del convent en el 1653. El Dr. Joan Valero relaciona aquests fragments amb un retaule també desaparegut del convent de la Mercè de Girona que també s'estava construint en el 1420 i que ambdós apareixen citats en una donació testamentària de Bernat Beuda.

Finalment, Doctor en Història de l'Art

El passat dimecres 18 d'abril de 2012, a les 11.00 h del matí,  vaig tenir el plaer, per fi, de defensar la meva tesi doctoral, que s'havia d’haver fet  inicialment el dia 28 de març però que  es va suspendre per la vaga general. La tesi «L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona», que formava part del programa de doctorat “Història, teoria i crítica de les arts” del bienni 2002-2004, es va presentar al Departament de Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La tutora del treball va ser la Dra Francesca Español i Bertran i el tribunal examinador va estar format per la Dra Milagros Guardia (Univ Barcelona) com presidenta; el Dr Francesc Fité (Univ Lleida) com a secretari i la Dra Coral Cuadrada (Univ Rovira i Virgili de Tarragona) com a vocal. A tots ells els voldria agrair els seus comentaris i observacions.  L’acte es va iniciar amb la meva presentació on vaig sintetitzar l’estudi presentat indicant l’estat de la qüestió del tema abans de la meva tesi, els objectius del mateix, la metodologia emprada i les meves aportacions i conclusions. Un cop acabada la meva exposició, van intervenir els diferents membres del tribunal, els quals  a més d’elogiar el treball van realitzar comentaris de millora de certs aspectes. En les seves apreciacions van destacar tant el punt de vista de l'extens anàlisi (molts anys de minuciós estudi sobre el terreny i de les múltiples fonts documentals), com també l’obra de síntesi que representa, molt fàcil de llegir però al mateix temps presentant una profunditat de coneixement. També van voler recalcar la meva tasca docent i de difusió del tema. Desprès de disposar un breu temps per comentar les seves apreciacions i de les intervencions finals dels doctors del públic (la Dra Francesca Español i el Dr. Josep Maria Roqué) i de un període de deliberació, em va atorgar un Excel·lent “cum Laude”.  Al final a proposta del públic es va cantar el “Gaudeamus Igitur”.

Des d’aquí voldria agrair la impecable direcció de la Dra Francesca Español que m’ha ajudat a perfeccionar, enriquir i millorar el treball amb les seves apreciacions i comentaris i pel seu caràcter entusiasta i engrescador que em va animar a seguir endavant en alguns moments complicats de la tesi. Voldria agrair també al suport dels molts que m’heu anat acompanyant en aquest viatge (la llista aquí seria llarga per exposar-la aquí, però figura a la introducció de la tesi). De tots ells, voldria dedicar un record especial als companys del Grup d’Història del Casal i d’Amics de l’Art Romànic, que sense la participació en aquestes no tindria l’experiència i bagatge que he assolit. També un record especial als diferents directors de l’Escola Pia Balmes pel seu suport i acompanyament, quan han fet que la feina no fos mai un impediment per poder fer certes activitats relacionades amb la tesi. Finalment, i com no, a la meva família que m’han acompanyat i a vegades  ”patit” les meves absències i capficaments.

A tots moltes gràcies !!!!!!


Per a més informació:

• Grup d'Història del Casal
• Grup d'Història del Casal - Entitats
• Escola Pia Balmes
• Secció d'Arqueologia de Vilassar de Dalt
• Les Muralles d'Ilturo

Dr.Joaquim Graupera i la Dra.Francesca Español  (Tutora del treball)

Dr.Francesc Fité (Secretari del Tribunal); Dra Coral Cuadrada (Vocal del Tribunal); Dra,Francesca Español (Tutora del Treball); Dr.Joaquim Graupera (Doctorant) i Dra. Milagros Guàrdia (Presidenta del tribunal).

Un nou article publicat sobre el Tresoret d'Òrrius a " El Món Medieval"

A final del 2011, vaig tenir el plaer de participar en els actes commemoratius de la troballa del Tresoret d'Òrrius. Entre els actes programats es va realitzar una exposició retrospectiva sobre les excavacions efectuades a la parròquia de Sant Andreu de l'esmentada població. 

El passat mes de gener, la revista "El Món Medieval" en el número 15 (gener del 2012) han publicat un article signat per en Josep Maria Roqué, en Marc Pons i jo mateix, amb material gràfic d’en Toni Serra i del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L'article ens ofereix una síntesi de l’exposició amb la intenció d'apropar al públic en general aquesta important troballa que recull un conjunt únic de monedes comtals de finals del segle X a principis del segle XI.

Us adjunto l'enllaç de la pàgina web del Grup d'Història del Casal des d'on podeu baixar-vos el text en qüestió.

Text de l'article en pdf.

L'art romànic a l'Alt Maresme a Mataró Ràdio

El passat dijous 1 de març de 2012 vaig poder participar en el programa  de ràdio 197 de “El Racó” (Mataró Ràdio - 89.3 fm) realitzat pels companys del Grup d’Història del Casal de Mataró. El programa, conduit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, va tractar sobre la recent visita pel romànic de l’Alt Maresme que vaig fer amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell. En el programa es va repassar la història dels monuments visitats: l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, el castell de Palafolls i el conjunt de la parròquia de Sant Pere de Riu, integrat per l’església parroquial, el comunidor i la necròpoli. Els comentaris del molí de Can Marquès, l’aqüeducte romà de Can Cua i el forn de calç van ser explicats per David Pavón de l’associació “Salvem la Vall de Pineda” que va poder participar en el programa per via telefònica.
Per poder escoltar el programa de ràdio:
http://www.ivoox.com/2012-03-01-el-raco-audios-mp3_rf_1082023_1.html

Sortida pel romànic de l’Alt Maresme amb AAR de Sabadell

El passat diumenge  26 de febrer de 2012 vaig poder col·laborar amb Amics de l’Art Romànic de Sabadell en una visita comentada per l’Art Romànic de l’Alt Maresme. La sortida va iniciar-se a l’antic monestir benedictí de Sant Pol de Mar, on es va poder visitar l’interior, l’exterior i la cripta que representa l’espai més antic del conjunt. Tot seguit es va fer un petit itinerari per la vall de Pineda amb la col·laboració de David Pavón de l’associació “Salvem la Riera de Pineda”. A la vall de Pineda s’hi concentren una sèrie de vestigis medievals com el molí de Can Marquès i la parròquia de Sant Pere de Riu, que aplega, a part de l’edifici religiós, altres elements interessants com el cementiri, el comunidor i unes quatre làpides amb relleus dels magnats medievals amb dret a sepultura a la parròquia (els Roger, els Coll, els Montpalau i els Colom). A la vall de Pineda també vàrem visitar altres elements patrimonials que no són pròpiament romànics com l’aqüeducte romà de Can Cua i un forn de calç d’època moderna. Un cop ben dinats, vàrem visitar les restes del castell de Palafolls, on es va cloure l’itinerari. Amb aquesta sortida, amb una 50 llarga d’assistents, es va poder veure una amplia mostra de diversos edificis representatius com un edifici parroquial, un monestir, un molí, un forn de calç i un castell.
[Fotografies: LLuis Fernández-AAR Sabadell]
Per a més informació:http://www.amicsartromanic.com/pdf/activifeb.pdf 

Conferència al Museu de Sabadell sobre l’art romànic al Maresme

El passat dimecres 22 de febrer de 2012 vaig estar convidat al Museu de Sabadell per realitzar la conferència “L’art Preromànic i Romànic al Maresme” per l’associació Amics de l’Art Romànic de Sabadell on hi van assistir una quarantena de persones.

Vaig començar la xerrada exposant els orígens de l’art medieval a la comarca del Maresme amb les primeres troballes de la necròpoli tardoromana d’Iluro (Mataró) fins als primers vestigis  arqueològics de la cristianització de les vil.les.  A l’època carolíngia és quan apareixen esmentats per primer cop la majoria d’edificis religiosos de la comarca i d’aquesta etapa ens han arribat alguns edificis preromànics : Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, entre altres.   Al moment de parlar del romànic vaig exposar la dificultat de fer-nos una idea en el Maresme d’aquest estil ja que solament ens han pervingut les ermites rurals i poques restes dels edificis parroquials i altres edificis d’ús civil i militar. Desprès de repassar aquests testimonis vaig acabar la xerrada amb els vestigis d’escultura i pintura dels quals en teniu referències.

Per a més informació: http://www.amicsartromanic.com/pdf/calendari12.pdf

La creu de terme de Cabrils

La creu de terme de Cabrils va ser trobada per una particulars a la riera i la van reutilitzar per en una paret de Can "Passa l’Aigua". Anys més tard, amb unes reformes es va poder localitzar i els nous propietaris, la família Fontanils, la van col·locar a l'interior de la casa instal·lada amb un peu de fusta.

Es tracta de la part superior d’una creu obrada amb pedra de gres de Montjuïc, en que la columna de sustentació s’ha perdut. L’estructura és en forma de losange i cada un dels braços es troba unit a l’altre per unes decoracions lobulades que recorden les decoracions de les finestres gòtiques. A cada una de les puntes hi ha gravada una rosa com les que apareixen decorant els cimacis dels finestrals. Al centre, en una de les cares hi apareix la figura del Crist crucificat molt desgastat i en l’altra banda, la figura de la Verge. 

És molt semblant a un fragment de creu del Museu Marès, a la Creu de Llavallol (Vallvidrera / Barcelonès) i la Creu de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental) per situar les més properes al Maresme i d’altres, que es troben situades en les comarques de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia. Aquests paral·lels i el fet que el material sigui gres de Montjuïc ens fa pensar en la pertinença a un obrador barceloní dins una cronologia del s.XIV.

Creu de Terme de Cabrils (Museu Municipal de  Cabrils)

Barcelona. Vallvidrera amb la seva creu de Terme en una postal antiga.
Procedència:  http://amepostals.blogspot.com/2012/01/barcelona-vallvidrera.html 

Ens ha deixat l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau

El passat 22 de gener de 2012 va morir l’historiador d’Argentona Francesc Lladó Tubau. Va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i encara formava part de la junta actual com a vocal de Patrimoni. El seu compromís amb la cultura argentonina el va portar a implicar-se com a regidor de Cultura a la dècada dels vuitanta del segle passat. Durant el seu mandat va impulsar el Premi Burriac i les publicacions locals. També va formar part del Consell del Patrimoni d’Argentona en els darrers anys en representació del CEAJC. Darrerament es va implicar en el retorn de la vinya a la vila amb l’entitat dels “Amics de la Vinya i el Vi” i en la fundació del Museu de la Pagesia d’Argentona. 

Així mateix va col·laborar en projectes del Grup d’Història del Casal de Mataró. Des del 2002 al 2003 ens varem reunir una sèrie de historiadors de Mataró i Argentona, entre els quals hi havia Francesc Lladó, amb la idea de crear un projecte per estudiar els monestirs medievals del Maresme. També va participar en diverses sortides i activitats, essent la darrera la visita comentada a la Cella Vinaria de Teià el passat 27 de novembre del 2011.

Com a historiador, ha publicat diversos articles de temàtica variada sobre la història d’Argentona dels quals en aquest bloc destacaria els de temàtica medieval com ara “Argentonins en la conquesta de Mallorca” i “Argentonins a la Guerra Civil del segle XV”. També és coautor d’altres estudis amb temàtica medieval com la “Carta Arqueològica d’Argentona”, “Les Masies d’Argentona” i “La capella de Sant Sebastià”. 

Darrerament havia estudiat més en profunditat la història de la seva nissaga familiar: els Lladó d’Argentona, amb un estudi pendent de publicació que abasta des del segle XIII fins al segle XX. 

Des d’aquí un emocionat record pel Francesc .

Escrits de Francesc Lladó

• Revista Fonts del CEAJC 
• Sessió Estudis Mataronins

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en la visita a la Cella Vinaria de Teià (27/11/2011)

Francesc Lladó en el lliurament del Premi Burriac (11/01/2009)

Josep Miquel Modolell i Ros, historiador i Fill Predilecte de Cabrera de Mar

Ahir divendres, 20 de gener de 2012 la població de Cabrera de Mar va nomenar Fill Predilecte a l’historiador local Josep Miquel Modolell i Ros. L’acte celebrat a la Sala d'actes municipal, va estar presidit per l'alcalde, Sr. Jordi Mir, el qual va fer entrega del títol que l’honora com a tal.
Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, van començar a recollir signatures per demanar aquest reconeixement al Consistori, pels seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril mateix, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat. Més tard, s'hi van sumar la Fundació Burriac i  altres institucions del món cultural, sobretot de l'arqueologia catalana, entre les quals també figura el Grup d’Història del Casal. El consistori cabrerenc ho va aprovar per unanimitat, i ara s'ha fet realitat en el marc de la festa major d'hivern dedicada a Sant Vicenç.

Durant l'acte es van poder escoltar diversos parlaments d'Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Víctor Revilla (professor de la Universitat de Barcelona) i Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell), Esteve Rodés (President de la Fundació Burriac), Joana Orfila (Regidora de Cultura) i Jordi Mir (alcalde de la població). Finalment, l’acte va concloure amb el parlament del mateix Modolell.

Josep Miquel Modolell i Ros (can Lladó, 1921) ha estat una persona que ha impulsat abastament i des de fa anys el coneixement i la divulgació del patrimoni i per extensió la cultura de Cabrera. És membre d'honor de la Fundació Burriac  a la qual va cedir la propietat del Clos arqueològic que porta el seu nom per tal que pogués ser restaurat i visitat.  És autor de diversos escrits de memòria, història i patrimoni en revistes locals com ara la Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. De contingut autobiogràfic va escriure Pel camí del Mig (Oikostau, 1989) i Pel camí del Mig II. Cabrera, Argentona i Mataró (1936-1939) (L’aixernador, 1995), crònica de la seva infantesa i joventut amb la Guerra Civil com a fons. També dins d’aquest àmbit cal destacar Converses amb Mossèn Pere Ribot (Abadia de Montserrat, 1997). En el terreny de la narrativa, va escriure la novel·la Vi amarg (Edicions de la vorera, 1999) que transcórre en l’ambient rural de pagesia dels temps de la Guerra del Francès.

A nivell historiogràfic ha publicat diversos llibres i articles en publicacions locals sobre la història de Cabrera sobre tot de l’etapa medieval. Cal remarcar especialment el llibre Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. (L’aixernador, 1993). També juntament amb Ramon Coll van escriure, Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme  (Oikos-Tau, 1999) on recullen i documenten les llegendes i tradicions de la comarca.

En els últims anys, està editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

• 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. (2004)
• Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
• Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
• Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (2008)
• D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana (2009)
• Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) (2010)
• Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar (2011)

Per a més informació:

• Bloc  Les Muralles d'Ilturo
• Secció arqueològica de Vilassar de Dalt
• Fundació Burriac
• El Punt/Avui

• 
  

Parlament de la Dra.Isabel Rodà (Directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

Parlament del Dr. Joan Bonamusa (Director de les excavacions del complex arqueològic de Can Modolell)

Moment de lliurament del diploma de  Fill Predilecte de Cabrera de Mar per part de l'Illm. Sr.Jordi Mir (alcalde de la població). 

Parlament del Sr. Modolell agraint l'acte i l'homenatge.