Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona

El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/

Els promotors artístics de l’art gòtic al Maresme a “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 13 de setembre de 2012 vaig ser convidat al programa “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) per tractar el tema dels promotors artístics de l’art gòtic al Maresme. Durant  el programa, conduit per Sandra Cabrespina i Núria Gómez, es va descriure la figura del promotor artístic durant el gòtic en el Maresme i les seves motivacions.

Al s.XIV una sèrie de famílies de la burgesia barcelonina dedicades al comerç,  a les manufactures  gremials i a la burocràcia estatal, va anar comprant la jurisdicció de molts termes del Baix Maresme. Aquests indrets van esdevenir la segona residència d’aquests nous protagonistes que també  van utilitzar l’art com a element de diferenciació social.  Els Desbosch, els Desplà, els Sorts, els Roudors, entre altres van contractar diversos artistes per renovar els castells, els masos, el mobiliari litúrgic de les parròquies, etc,  utilitzant-ho com a símbol extern del seu poder.

A finals del s.XV , van aparèixer uns altres promotors que van agafar el relleu a aquests. Moltes parròquies van esdevenir independents del poder feudal  i  la rica pagesia local capitanejarà els nous governs municipals, anomenats  “Universitats del terme”.   Durant el segle XVI, d’aquest grup social  en sorgiran els comitents dels nous edificis parroquials, de les masies post remences i del nou mobiliari litúrgic amb nous retaules i obres d’orfebreria.

Per escoltar el programa sencer: premeu aquí

Un nou bloc del Cercle d’Història de Tordera i una xerrada sobre la dinastia feudal dels Falgars en el vescomtat de Cabrera

Aquest any el Cercle d’Història de Tordera commemora el seu desè aniversari amb un calendari ple d’activitats que podeu seguir en el seu nou bloc, del qual teniu l’enllaç a la part inferior d’aquesta notícia. 

El primer dels actes del desè aniversari es va celebrar el passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé de Tordera, on el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. El ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que sota el títol "Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII)" exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

La segona de les conferències ha estat protagonitzada pel membre del Cercle Àlex Valverde amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”. L’amic Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la xerrada es va tractar de la informació que apareix en els testaments de Berenguer Pere de Falgars (1160) i de Pere Gros de Falgars (1217). Berenguer Pere de Falgars, juntament amb Guerau de Cabrera, van ser els fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa, estudiat anteriorment pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí, en el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, Tordera-El Maresme”, del qual ja ens vàrem fer ressò en aquest bloc. 

Al llarg de la conferència Valverde va insistir en el pas de les possessions del priorat a Fogars cap el vescomtat de Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Poblet, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li va servir per desenvolupar la genealogia de la família.
Felicitem al Cercle des d'aquí per aquesta iniciativa i pels seus 10 anys d'activitats !!!

Per veure el bloc del Cercle d'Història de Tordera, cliqueu aquí

Portada del bloc

Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII)
 a cura de Joan Bou i Pla

Josep Viñolas en la presentació de la conferència d' Àlex Valverde sobre
 “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)

Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012

Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»

El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.

Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.

El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 

L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 

Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.

Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.

El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.

Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant

Benet Oliva en un moment de la conferència

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978

 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.

He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf

Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=5860

La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.

Moment de la conferència

Moment de la conferència

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012

El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.

La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.

En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.

Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat

Presentació a Mataró del llibre de la Dra. Coral Cuadrada sobre la Pesta Negra

El passat dimecres 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de can Palauet (carrer d’en Palau, 32. Mataró), el Grup d’Història del Casal, el Museu Arxiu de Santa Maria i Rafael Dalmau Editors van organitzar un acte acadèmic per presentar El Llibre de la Pesta de la Dra. Coral Cuadrada i Majó, professora d’Història a la Universitat Rovira i Virgili. En l’acte hi van intervenir la Dra. Roser Salicrú i Lluch, investigadora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, l’autora i l’editor Rafael Català que varen glossar les aportacions del llibre. L'acte va estar coordinat per Enric Subinyà en representació de les entitats organitzadores.

Com tots vosaltres sabeu, la pesta va deixar senyals en la memòria d’Occident; combinada amb la fam i la guerra comportà la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l’abandonament de viles i camps. El llibre de la pesta de la Dra Cuadrada tracta de les condicions de vida del món medieval i les mesures per fer front a aquest flagell. En aquest volum s’analitzen les repercussions i les reaccions dels coetanis envers l’epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i col·lectives que marcaren els sentiments de l’època.

Fitxa Tècnica:

• CUADRADA MAJÓ, Coral : El llibre de la pesta. Ed. Dalmau. Barcelona, 2012. (Obra Vària). 304 pàgs. 29,00 € . ISBN: 978-84-232-0767-1 

Dades complementàries:

• Si voleu sentir l'autora explicant el llibre (2'15'') cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=INZfUCyW0wo
• Si voleu escoltar el programa de ràdio del Racó del GHC: http://www.ivoox.com/2012-06-07-el-raco-audios-mp3_rf_1275598_1.html

Premi Liebster

Aquesta setmana han atorgat el premi Liebster a aquest bloc. Abans d'explicar-vos en què consisteix aquest premi, volia donar les gràcies al bloc que me'l va atorgar. 

Moltes gràcies a la Rosa Isabel Garí  autora de Muralles d’Ilturo (http://murallesilturo.blogspot.com.es/).

El premi Liebster és una iniciativa que consisteix a premiar, de forma simbòlica, 5 blocs, per tal de reconèixer-ne el treball i esforç. Quan un altre blocaire et dóna el premi, et dóna també la possibilitat de premiar altres blocs.

Què cal que faci qui el rep?
1.- Cal premiar 5 blocs que creguis que s'ho mereixen. Els blocs premiats han de tenir menys de 200 seguidors.
2- Cal enganxar el logo del premi al teu bloc, i enllaçar el blocaire que te l'hagi donat.
3- Cal també deixar un comentari a aquells blocs que premies, per fer-los-ho saber.
4- Cal demanar i esperar que els altres blocaires passin el guardó a 5 blocs que encara no el tinguin.

Bé, doncs fins aquí les instruccions. Ara toca escollir la meva proposta de 5 blocs. Aquí teniu els que crec que bé se'l mereixen.

• El bloc de Joan Valero Libros Arte Medieval on de forma sovintejada ens informa de les novetats bibliogràfiques sobre art medieval http://librosartemedieval.blogspot.com.es/

• El bloc Bàsicament Romànic de l’Esteve i l’Esther on es descriuen de forma acurada i precisa les seves vivències i viatges a l’entorn del patrimoni romànic europeu. http://estevesther.blogspot.com.es/ 

• El bloc La Raconera d’en Jaume Vellvehí (http://laraconera.blogspot.com.es/ ) on menys assíduament del que ens agradaria, va desgranant articles sobre l’art, el patrimoni i la cultura catalanes que són unes verdaderes joies.

• El Racó Natural de la Cristina Martí és un altre dels blocs recomanables a partir d’ell aprendreu les més nostrades receptes de licors i beuratges medicinals a base de herbes remeieres, saber fer sabó natural, entre moltes altres coses. http://raconatural.blogspot.com.es/ 

Per últim, Transport Públic de Pere Pascual que amb el seu ull crític va desgranant amb molta professionalitat i criteri  tot allò que té a veure amb l’art contemporani de Mataró i rodalies  http://perepascualpic.blogspot.com.es/

Em deixo molts més en el tinter que també s’ho mereixen, perdoneu-me però sols en podia posar-ne cinc.

Espero que els gaudiu !!!

Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"

El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.

En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).

A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 

Per a més informació

http://quimgraupera.blogspot.com/2009/05/la-creacio-del-primer-museu-de-mataro.html

Per adquirir la revista

http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=53

El tresoret d'Òrrius a "Mundo Medieval"

L'estudi que varem fer amb el Josep Maria Roqué i el Marc Pons sobre el tresoret d'Òrrius de cara a l'exposició de l'any passat s'ha publicat en castellà a la revista Mundo Medieval ( núm. 43 - abril de 2012)

Us adjunto l'enllaç on hi ha la primera pàgina dels articles. Per llegir l'article complert haureu de comprar la revista.

http://www.editorialtoison.com/medieval/revistas/MEDIEVAL_43_web.pdf