divendres, 26 d’octubre del 2012

El Maresme medieval representat a «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme»

El passat dissabte 20 d’octubre del 2012 va tenir lloc la «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme» amb el tema de Masies, urbanisme i poblament al Maresme amb una setantena de persones inscrites vinculades a diversos centres d'estudis de la comarca i amb 13 comunicacions presentades.
La sessió es va iniciar amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez, del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas.
La història i el patrimoni medieval del Maresme van ser presents en la conferència inaugural i en una colla de comunicacions. Cristina Armengol, DEA en Història Medieval i membre de “Cerquem les Arrels", va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X», abans de donar pas a la resta de comunicacions. En la mateixa va anar repassant els orígens romans d’Alella i de les vil•les documentades fins el primer poblament d’època medieval.
La presentació de comunicacions va estar moderada pel periodista Àlex Asensio. D’elles, set comunicacions van tractar una temàtica vinculada al patrimoni medieval del Maresme:
  • La quadra o 'domus' del Cros, a càrrec d'Enric Subiñà, del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. 
  • L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
  • Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 
  • Masies i poblament al veïnat de mar de Vilassar (1500-1784), a càrrec d'Alexis Serrano, del Centre d'Estudis Vilassarencs. 
  • Can Bellsolell de la Torre. Una aproximació als seus espais interiors per mitjà dels inventaris postmortem, a càrrec d'Alexandra Capdevila. 
  • Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró.
  • La masia com a instrument de colonització del territori, a càrrec de Mireia Barnadas, de l'Associació Cultural Revista Alella.
La celebració de la trobada va ser aprofitada perquè l'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentés públicament el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella, del qual jo mateix vaig ser-ne l’autor. Aquest treball tracta sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.
La jornada va acabar amb una visita guiada pel centre de la població, a càrrec de Crisitina Armengol, on varem poder veure en directe l’edifici parroquial i algunes masies gòtiques de la població. Finalment, la jornada es va acomiadar fins l'any vinent amb un dinar de germanor a Can Flo.
Les comunicacions es podran consultar un cop s'editin les actes de les Jornades.

Cal felicitar als organitzadors de Cerquem les Arrels per la impecable organització i la bona acollida. Felicitats !!!!
Inici de la sessió amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez,  del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas. 
Cristina Armengol , DEA en Història Medieval  per la UB i membre de “Cerquem  les Arrels”, va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X»
L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.

Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià

Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró
L'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentant el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.
Visita guiada al patrimoni d'Alella a càrrec de Cristina Armengol

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.
Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 
Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.



dimecres, 10 d’octubre del 2012

Mare de Déu de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres)


La imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.
La masia de Can Catà de la Vall es troba situada al nord oest del terme al costat dret de la Riera de la Vall i actualment presenta un aspecte de masia barroca degut a la reformes efectuades l’any 1609 segons testa la clau de l’arcada de la portada. De fet, la família Catà és una de les famílies documentades a Llavaneres des del s.XIV i el primer batlle de la població després de la seva independència de Mataró l’any 1548 va ser Pere Catà de la Vall.
La imatge de la Verge no porta vel i deixa entreveure una llarga i ondulada cabellera. El seu rostre manté un posat trist i presenta una fractura que ha mutilat part del nas. L’ estat de conservació molt deficient i erosionat fa difícil l’observació de certs detalls. La Verge porta túnica i mantell. La túnica presenta plecs a la part inferior de les cames des de l’alçada dels genolls que apareixen inclinats vers el lateral dret de la imatge. L’Infant es troba assegut sobre el genoll dret de la imatge amb el peu dret flexionat sobre el genoll esquerra. Els braços els té estesos vers la mà esquerra de la mare com volent agafar un objecte que no s’acaba de definir degut al desgast, però que podria ser plausiblement un ocell. La presencia del cabell ondulat i deixat anar ens porta a datar la imatge cap a finals del s.XV o principis del s.XVI seguint models del gòtic flamenc.

Per a més informació:
  • BARTRÉS, Gaspar; MANAU, Ferran (1986). Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres:  [Ferran Manau].p.208-209
  • BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. p.308-312
  • GRAUPERA, Joaquim: L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, (Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran) Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art . Data de defensa : 18-04-2012. Dipòsit legal: B. 17380-2012. Tesis en xarxa
Mare de Déu de Can Catà (Fot.J.Graupera)


diumenge, 30 de setembre del 2012

Conferència sobre els molins fariners a Santa Susanna


El dissabte 30 de setembre de 2012, dins de la programació de les Jornades Europees de Patrimoni vaig oferir una conferència a Santa Susanna amb el títol “Molins i moles un patrimoni per descobrir”. La programació inicial de la Jornada preveia fer la xerrada al molí d’en Jordà o de la Taverna per presentar els treballs que s’han anat fent a l’estiu per rehabilitar-lo però la pluja, malgrat que esperada per la sequera de l’estiu, va esguerrar l’acte previst. Com a conseqüència d'això la xerrada es va fer finalment a la Sala d'Actes del Local Social.
La conferència la vaig estructurar en quatre parts. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió de l’estudi dels molins a Catalunya i al Maresme. En segon lloc vaig parlar del funcionament, l’estructura i la tipologia dels molins. Seguidament, vaig parlar dels molins del Maresme i finalment vaig acabar presentant una aproximació al possible ús i funcionalitat de cada una de les parts conservades de l’edifici conegut com “El moli d'en Jordà” a partir de les restes visibles fins ara. A la xerrada vaig repartir un dossier als assistents amb documentació vària sobre el tema. Les preguntes finals es van dirigir especialment a l’interès del públic assistent sobre el Molí d'en Jordà i es va debatre sobre quines serien les accions a fer properament per la consolidació de les restes i l'adequació de l'entorn.
A banda d'altres actes previstos en una programació que abastava tot el cap de setmana, la Jornada es va concloure pel matí amb la visita al museu de la pagesia i Inauguració de l’exposició “150 anys del Calendari dels Pagesos”.
Voldria agrair al Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier, la Sra. Regidora de Cultura Noèlia Hernández i la col·laboració de les associacions SSOM (Santa Susanna Origen i Memòria), el GESS (Gent de Santa Susanna) en l’organització de l’acte i especialment a la Sra. Tècnica de Cultura Núria Basart.
Per a més informació: cliqueu aquí
Per consular el Programa de les Jornades Europees del patrimoni a Santa Susanna: programa.pdf

Presentació de l'acte pel Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier (Foto Núria Gómez)
Moment de la conferència (Foto Núria Gómez)

dijous, 27 de setembre del 2012

Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona


El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/



dijous, 20 de setembre del 2012

Els promotors artístics de l’art gòtic al Maresme a “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 13 de setembre de 2012 vaig ser convidat al programa “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) per tractar el tema dels promotors artístics de l’art gòtic al Maresme. Durant  el programa, conduit per Sandra Cabrespina i Núria Gómez, es va descriure la figura del promotor artístic durant el gòtic en el Maresme i les seves motivacions.
Al s.XIV una sèrie de famílies de la burgesia barcelonina dedicades al comerç,  a les manufactures  gremials i a la burocràcia estatal, va anar comprant la jurisdicció de molts termes del Baix Maresme. Aquests indrets van esdevenir la segona residència d’aquests nous protagonistes que també  van utilitzar l’art com a element de diferenciació social.  Els Desbosch, els Desplà, els Sorts, els Roudors, entre altres van contractar diversos artistes per renovar els castells, els masos, el mobiliari litúrgic de les parròquies, etc,  utilitzant-ho com a símbol extern del seu poder.
A finals del s.XV , van aparèixer uns altres promotors que van agafar el relleu a aquests. Moltes parròquies van esdevenir independents del poder feudal  i  la rica pagesia local capitanejarà els nous governs municipals, anomenats  “Universitats del terme”.   Durant el segle XVI, d’aquest grup social  en sorgiran els comitents dels nous edificis parroquials, de les masies post remences i del nou mobiliari litúrgic amb nous retaules i obres d’orfebreria.
Per escoltar el programa sencer: premeu aquí


dissabte, 15 de setembre del 2012

Un nou bloc del Cercle d’Història de Tordera i una xerrada sobre la dinastia feudal dels Falgars en el vescomtat de Cabrera

Aquest any el Cercle d’Història de Tordera commemora el seu desè aniversari amb un calendari ple d’activitats que podeu seguir en el seu nou bloc, del qual teniu l’enllaç a la part inferior d’aquesta notícia. 
El primer dels actes del desè aniversari es va celebrar el passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé de Tordera, on el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. El ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que sota el títol "Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII)" exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

La segona de les conferències ha estat protagonitzada pel membre del Cercle Àlex Valverde amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”. L’amic Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la xerrada es va tractar de la informació que apareix en els testaments de Berenguer Pere de Falgars (1160) i de Pere Gros de Falgars (1217). Berenguer Pere de Falgars, juntament amb Guerau de Cabrera, van ser els fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa, estudiat anteriorment pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí, en el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, Tordera-El Maresme”, del qual ja ens vàrem fer ressò en aquest bloc. 
Al llarg de la conferència Valverde va insistir en el pas de les possessions del priorat a Fogars cap el vescomtat de Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Poblet, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li va servir per desenvolupar la genealogia de la família.
Felicitem al Cercle des d'aquí per aquesta iniciativa i pels seus 10 anys d'activitats !!!

Per veure el bloc del Cercle d'Història de Tordera, cliqueu aquí

Portada del bloc














Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII)
 a cura de Joan Bou i Pla
Josep Viñolas en la presentació de la conferència d' Àlex Valverde sobre
 “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

diumenge, 9 de setembre del 2012

La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)


Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012
Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012


dimecres, 29 d’agost del 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»


El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.
Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.
El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 
L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 
Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.
Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.
El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.
Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant
Benet Oliva en un moment de la conferència

dimecres, 11 de juliol del 2012

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978


 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.
He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".
Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf


Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:
La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.
Moment de la conferència
Moment de la conferència
Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l'acte

dissabte, 7 de juliol del 2012

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012


El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.
Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.
La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.
En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.
Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):