divendres, 18 d’octubre del 2013

S’ha presentat a Mataró i Argentona una nova entitat dedicada a Puig i Cadafalch

L’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch (AAPC) ha iniciat aquesta setmana la seva actuació pública, coincidint amb l’aniversari del seu naixement a Mataró el 17 d’octubre de 1867.
La nova associació presidida per Esteve Mach i Bosch, neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra de l’arquitecte, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch. L’entitat es va presentar aquesta setmana en les dues poblacions del Maresme a les quals Puig i Cadafalch va estar estretament vinculat: Argentona i Mataró.
El passat dimecres 16 d’octubre de 2013 a les 19h va tenir lloc a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró) la conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència va tractar de la relació de Puig i Cadafalch i Prat de la Riba quan aquest va ser nomenat President de la Mancomunitat de Catalunya, especialment pel que fa als temes de cultura i la seva contribució al redreçament nacional. Un cop mort Prat el 1917, el va succeir com a President, materialitzant importants projectes per la reconstrucció nacional: el Museu d’Art de Catalunya, la recuperació de les pintures romàniques del Pirineu, les excavacions d’Empúries, etc... però, sobretot, la creació de l’Institut d’Estudis Catalans que va fer créixer i que ha esdevingut una de les institucions amb un marcat caràcter científic de la cultura catalana.
L’endemà el dijous 17 d’octubre de 2013 a les 19h al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol) va tenir lloc la segona de les conferències a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic amb el títol de “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller”.
En aquesta xerrada es va posar èmfasi en la relació dels vincles entre dues de les cases, que va construir Josep Puig i Cadafalch: la Coll i Regàs de Mataró i l’Amatller de Barcelona. Ambdues, a més de ser contemporànies (1898), van ser encàrregades per rics industrials de l’època: Coll i Regàs, industrial tèxtil i Antoni Amatller, xocolater. Sembla que Puig va concebre la casa mataronina com a banc de proves de la casa de Barcelona. Les similituds són força evidents, sobretot pel que fa a la façana amb múltiples detalls, però el que més destaca és el frontis superior esglaonat de reminiscències nòrdiques, molt més desenvolupat en el cas de la casa Amatller, essent un dels seus senyals d’identitat. 
Felicitem la iniciativa de d’aquí i desitgem una llarga i fructífer vida a aquesta nova entitat.
Conferència “Puig i Cadafalch i el redreçament de la cultura catalana” a càrrec d’Albert Balcells ,a la casa Coll i Regàs (carrer d’Argentona, 55 – Mataró). [Fotografia: Enric Subiñà]
Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència d’Albert Balcells, catedràtic d’Història Contemporània de l’UAB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. [Fotografia: Enric Subiñà]
Conferència “Puig i Cadafalch entre Coll i Regàs i Amatller” a càrrec de Santiago Alcolea i Blanch, al saló de pedra de l’antic Ajuntament d’Argentona (el capítol). [Fotografia: Enric Subiñà]
Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch durant la presentació de la conferència de Santiago Alcolea i Blanch, historiador de l’art i director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic. [Fotografia: Enric Subiñà]

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Els Desplà eren originaris de Sants i no d'Alella.

Les dades més antigues recollides sobre els Desplà no van més enllà del s.XIV i situar els orígens d’aquesta nissaga és fa una mica incert malgrat que la majoria d’autors el situen a Alella on van posseir terres i masos, que mai van abandonar, tot i que, posteriorment en progressar econòmicament i socialment, es van establir a Barcelona.
Segons la meva opinió, el més versemblant, és que l'origen de la família Desplà s'hauria de situar a la població de Sants al Pla de Barcelona. En aquest indret Pere Desplà (m.1390) posseïa l'anomenada “Torre de Sants o la Raqueta”. Es tractava d'una important jurisdicció reial que incloïa 29 cases amb els seus masovers i 40 peces de terra i que l'any 1347, va ser venuda per aquest a Artau de Cabrera. Per la cronologia ens en podem adonar que és una data propera a la compra de la casa d'Alella l’any 1353 al rei Pere III el Cerimoniós per la quantitat de 3000 florins i a la compra de la casa Desplà el 1336 al carrer Portaferrissa que després passaria a denominar-se casa Gralla. 

El que no sabem són les raons que portaren a Pere Desplà a abandonar els alous de Sants i adquirir la senyoria d’Alella. De fet també seria versemblant suposar que el antropònim de la família “Des Pla” fes referència a aquesta pertinença al Pla de Barcelona.
La manca de liquiditat econòmica dels reis catalans de la baixa edat mitjana els va portar sovint a revendre jurisdiccions. Així doncs, la jurisdicció plena de Pere Desplà sobre Alella no va durar gaire, ja que el poble d’Alella es va redimir de la dependència del feudal el 1366 incorporant-se altre cop a la corona. Malgrat això, els senyors de la casa d’Alella van conservar el privilegi de percebre el terç dels delmes parroquials, fins entrat el segle XIV. És d’aquí que ve el de nom la “Casa del Terço” o les Quatre Torres que rep el mas dels Desplà a Alella. Malgrat la recuperació de la independència feudal per part dels alellencs, l’any 1366, el rei Joan I i més tard el rei Alfons V van ratificar el privilegi a favor de la família Desplà. Aquests per tant, seran considerats de fet la família feudal d’Alella, malgrat la titularitat reial de la jurisdicció. Durant la guerra civil catalana (1462-72), la corona també va cedir la jurisdicció d’Alella a altres famílies de la baixa noblesa local, a banda dels Desplà, en agraïment a les aliances i suports durant la guerra. L’any 1464, Joan II empenyorà la parròquia d’Alella a Guillem Pujades d’Alella i el febrer de 1472, el mateix monarca empenyorà aquesta jurisdicció a Joan Densà per 2000 florins.
Bibliografia
  • Graupera Graupera, Joaquim  (2012). Les famílies Desplà-Gralla com a promotors d’art.(segles XIV al XVI). Treball premiat per la Beca de Recerca Local d’Alella 2012. Alella: Ajuntament d'Alella.p.25-26

Signatura autògrafa de Pere Desplà.APSFA: Pergamins 6 (1343). Fot. Joaquim Graupera

dissabte, 5 d’octubre del 2013

El patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2013

El cap de setmana 27, 28 i 29 de setembre de 2013 van tenir lloc a tot Catalunya les Jornades Europees de Patrimon-2013, amb més de 380 activitats de tot tipus en 220 municipis de tot Catalunya. Diferents formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.
Com cada any podem es va poder trobar en la oferta algunes activitats relacionades amb el patrimoni medieval i modern de la comarca de Maresme.
Per consultar el programa complert de tot Catalunya: premeu aquí
Les d’aquest any van ser:
  • ALELLA - El dissabte 28 de setembre. va tenir lloc l'Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història“. Aquesta activitat volia mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari va plantejar doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que va permetre conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. L’activitat va estar organitzada per Ajuntament d’Alella.
  • ARENYS DE MAR – Va tenir lloc el divendres 27 de setembre a la Biblioteca Fidel Fita (Carrer Bonaire,2). Es va presentar el Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats que es conserven al Museu d'Arenys de Mar. Aquests materials que han estat estudiats per un equip de tres arqueòlegs es troben ara sistematitzats en un catàleg online que permetrà a tots els especialistes conèixer els materials trobats a la Torre dels Encantats a partir de les excavacions realitzades per Josep Ma. Pons i Guri i les seves característiques. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu d’Arenys de Mar.
  • DOSRIUS – El diumenge 29 de setembre, a partir de les 10.00 fins les 13.00 h, va tenir lloc la Visita de les ruïnes del molí fariner i la masia de can Terrades del Molí. La sortida va consistir en la visita guiada a la masia de Can Terrades del Molí, així com també a les restes del seu molí fariner. Can Terrades fou una de les propietats més importants del municipi, amb vinyes, boscos i grans camps de conreu. Al mateix temps, cal destacar la importància històrica del molí fariner i la seva rellevància com a part del patrimoni arqueològic d’enginyeria industrial que pot desaparèixer. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Dosrius.
  • MONTGAT  – El dissabte 28 de setembre, de 17.30 a 20.30 h., va tenir lloc la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. Es van obrir les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom va poder gaudir de l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat que va fer un repertori de cant coral. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat i parròquia de Montgat.
  • MONTGAT – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.00 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina (pg. Marítim - barri casc antic). La Jornada va consistir en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat.
  • VILASSAR DE DALT  – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.30 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes al Museu Parroquial al Museu Parroquial, en la qual es van poder veure els diferents elements pertanyents a l’església gòtica de Vilassar, construïda entre el 1511 i el 1519. Hi ha exposades peces significatives com claus de volta, capitells, mènsules i altres peces conservades. La mostra permanent permet vincular el discurs històric amb l’arquitectura, la història de l’art i la religió, i veure com l’evolució en tots aquests camps va configurar i transformar l’edifici. Des de l’arquitectura i des de l’art s’hi troben representats el gòtic (final), el classicisme del renaixement, mostres del barroc i l’empremta del període modernista. L’acte va estar organitzat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Parròquia de Sant Genís, Ajuntament de Vilassar de Dalt.
Jornada de portes obertes al Museu Parroquial de Vilassar de Dalt.
 [Fotografia: Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i col.laborador amb el GHC

Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i expresident d'Amics de l'Art Romànic, va morir a Barcelona el 26 de setembre als vuitanta-tres anys. Gaspar Feliu, membre de la Secció, destaca la recerca que va desenvolupar al voltant del monestir de Santes Creus i que «va ser un dels primers a tractar la demografia a l’edat mitjana». Demà, dimecres 2 d’octubre, a un quart de nou del vespre, se celebrarà una cerimònia en la seva memòria a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (carrer del Rector Voltà, 5, de Barcelona).
Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008). 
Va entrar a la junta d'Amics de l'Art Romànic en el curs acadèmic 1981-83 amb el càrrec de vicepresident i va arribar a la presidència de la mateixa l'any 1983, càrrec que va exercir fins l'any 1999, que va passar a ocupar el càrrec de Delegat de l'IEC en aquesta entitat fins l'any 2009.
És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967);Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).
Va col.laborar amb Grup d'Història del Casal de Mataró amb diverses activitats en les que cal destacar la sessió inaugural de les IV Jornades d'història i arqueologia del Maresme celebrada a Ripoll el 10 de novembre del 2007. També, juntament amb el Museu Arxiu de Santa Maria varem presentar la revista Lambard a la seu del MASM on hi havia publicat un article sobre l'etapa gòtica de la parròquia de Mataró, el 9 de maig del 2008.
Voldria des d'aquí transmetre un sentit record a la seva persona i transmetre el nostre suport i acompanyament als seus familiars, amics i coneguts.
Presentació de la revista Lambard al MASM: d'esquerra a dreta, Núria Gómez (Presidenta d'GHC); Dra Roser Salicrú (CSIC); Dr. Joan-Ferran Cabestany i Manuel Salicrí (President del MASM) (2008)
Sessió inaugural a Ripoll de les IV Jornades d'Història i arqueologia del Maresme organitzades pel GHC. (2007)

dissabte, 21 de setembre del 2013

«Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 19 de setembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)  per parlar de «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert previament com a conferència en l'Open 48 hores Puig i Cadafalch del 7 d'octubre de 2011 a la casa Coll i Regàs i va ser repetida el 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast organitzat per Amics de l'Art Romànic, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans.
En aquest cas vaig decidir començar pels inicis de Puig i Cadafalch en la seva etapa de formació, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. Vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 
Puig i Cadafalch ens va deixar, entre altres coses, el primer estudi detallat del nostre romànic. També diverses restauracions, que ara poden ser criticades, però que eren un reflex de l'esperit de l’època, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.
Per escoltar el programa:


dissabte, 14 de setembre del 2013

Conferència sobre Carreras Candi a Argentona

El passat dijous 12 de setembre de 2013 a les 20h, dins dels actes de la Diada a Argentona, vaig oferir la conferència "Francesc Carreras i Candi i l'excursionisme científic". Aquesta xerrada ja la vaig poder exposar prèviament a l'IEC i al saló d'actes del CEC. Forma part d'un cicle dedicat a la contribució de l'excursionisme científic a la documentació i descoberta de l'art medieval català organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 
El fet de poder-la repetir a Argentona queda clar per la vinculació del personatge amb la vila. El 1861, els germans Caietà i Josep Carreras van comprar el mas Salvador (Argentona) a Gaspar Font i Sagarra juntament amb el mas Font i diverses peces de terra per 160.000 rals. El mateix any, Josep va cedir la seva part al seu germà Caietà . Francesc Carreras el va heretar el 1878 al morir el seu pare. Va ser un dels seus llocs d'estiueig i va fer que frequentès el Maresme. Va escriure moltes de les excursions que feia per la zona iniciant una sèrie de llibre sobre el patrimoni medieval del Maresme (Cabrera, Burriac, Argentona...).

Francesc Carreras va excel·lí en diverses facetes: advocat, geògraf, filatèlic, folklorista, periodista, historiador... Va introduir-se en l’estimació del patrimoni artístic i arqueològic a partir de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques on hi ingressà el 1881 a l'edat de 19 anys. El 12 de setembre de 1878 es va produir una escissió per desavinences en la Junta i es va fundar l'Associació d’Excursions Catalana amb Fiter i Arabia com a capdavanters. Francesc Carreras Candi va gestionar la fusió de les dues entitats el 1891, que agafà el nom de Centre Excursionista de Catalunya i va  ocupar el càrrec de secretari segon a la junta interina. 
Va col.laborar també en la fundació de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (1898) gràcies a l'amistat amb Joan Cabanyes. Aquestes dues associacions fomentaran l’estimació pel patrimoni a través de les excursions de lleure i científiques. De moltes d’elles en tenim constància per l’edició d’una crònica en els butlletins d’ambdues entitats.
Al llarg de la conferència es va anar documentant moltes d'aquestes descipcions a partir de material inèdit de l'arxiu de Carreras.
Públic assistent a la xerrada (Fotografia : E. Subiñà -CEA)
(Fotografia : E. Subiñà -CEA)
(Fotografia : E. Subiñà -CEA)

dimarts, 10 de setembre del 2013

El patrimoni medieval del Maresme escenari de "Estelades al Cim"


El passat diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia, en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i per escalfar motors de cara a la Via Catalana, es va proposar, per parr del "Col.lectiu Estelades al Cim" realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya  per tal de cobrir d'estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país.

La gent que va voler participar en aquest projecte només calia tenir-ne ganes de pujar a un cim de Catalunya amb una estelada al coll i fer-s'hi una foto, la qual s'havia de compartir a través de la pàgina web http://www.esteladesalcim.cat
El patrimoni medieval del Maresme hi va ser representat en el castell de Burriac (Cabrera de Mar); el castell de Palafolls; Montcabrer i el castell de Montpalau. Evidentment, altres cims del Maresme sense patrimoni medieval també van tenir la visita d'estelades.
Jo vaig participar amb la meva família al Puig de les Cadiretes de Tossa de Mar.


Gran quantitat de gent va omplir d'estelades el Castell de Burriac
El cim de Montcabrer
Burriac des del cim de Montcabrer
En el cim del castell de Palafolls

Uns 30 veïns de Pineda i Calella també al castell de Montpalau. Al fons, al Turó de la Guàrdia també hi havia estelades.
La meva família i jo al Cim de les Cadiretes de Tossa de Mar

dissabte, 7 de setembre del 2013

La tipologia de “Mas Torre” al Maresme Medieval.

La tipologia de “Mas torre” la podem identificar a partir del segles XII al XIII i seria un model vigent fins el s.XV. Serien construccions exemptes de planta rectangular tendint al quadrat, amb parets ben construïdes amb gruixos de 70 a 110 cm i amb fileres regulars de pedres, fet que indicaria una especialització d’un ofici de constructor. Podrien presentar dos o tres pisos d’alçada i les cobertes serien a un sol vessant amb pisos separats per bigues amb diferents estances. Els portals estarien adovellats en l’accés principal i podrien presentar arcades i finestres de pedra. Aquestes construccions estarien proveïdes de planta baixa amb una funció de treball ( corts, magatzems per les eines...) i amb un primer pis on hi trobaríem situat el dormitori principal i una estança de cuina-menjador, que seria el precedent a la sala. En els pisos superiors, hi podrien haver altres habitacions i altres espais destinats a graner i pallissa. Aquesta tipologia va ser identificada per primer cop per Joan Ferran Cabestany amb els masos de Pontons (Alt Penedès) i fixada finalment per Manuel Riu en l’estudi dels masos de la Vall de Lord (Solsonès). A diferència del mas horitzontal, sembla que serien residència de pagesos benestants (batlles o agents senyorials) i segurament molts d’ells evolucionarien vers una casa forta o un mas clàssic en l’etapa postremença. Al Baix Maresme hem identificat diferents masos que serien d’aquesta tipologia, malgrat que les diferents ampliacions els han desvirtuat: Mas Calm (actualment Can Jonc) d’Alella; Can Llauder, Mas Moió, Can Reimir, Can Caramany i Can Fabré a Argentona; Can Carles de Cabrera de Mar; Can Terrades, Cal Batlle, Ca l’Estapé i Can Rimblas de Dosrius; Can Calons, Can Balansa, Can Marquès i Can Franquesa de Premià de Dalt; Can Boter de Tiana i l’antic Mas Pi de Vilassar de Dalt.

Bibliografia i referències:

GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran i defensada el 18-04-2012. Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p.91-92.  Per consulta en xarxa


Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)
Interior del primer pis del Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)
Mas torre de Can Calons (Premià de Dalt)

dilluns, 26 d’agost del 2013

Reformes al bloc al tornar de vacances.

Al tornar d’aquestes vacances he fet algunes reformes a l’organització del bloc per tal de millorar la informació oferta i endreçar alguns dels continguts. En primer lloc he creat un nou logo amb l’ajuda de la meva filla, l’Ariadna, que aprofitant que fa el Grau de Disseny a la BAU i que és bona en l’ofici, ha fet aquesta proposta. Des d’aquí li vull donar les gràcies per la bona feina !!! Emmarca el nom del bloc en lletra carolíngia, un perfil de finestra conopial gòtica com les que embelleixen les façanes d’una gran quantitat de masies de la nostra comarca.

També he renovat i reorganitzat les pestanyes de les pàgines. En elles hi podeu trobar:
  • Pàgina principal – És la pestanya per tornar a la pàgina d’inici
  • Currículum – És la meva carta de presentació i hi trobareu el resum de les meves activitats 
  • Catàleg d’activitats – Hi trobareu el catàleg de les activitats que ofereixo com a promotor cultural (conferències, cursos, visites guiades...) a part de la presentació us podeu descarregar el catàleg en pdf.
  • Llibres i opuscles – En aquesta pestanya hi ha els llibres i opuscles que he editat fins ara.
  • Articles – He actualitzat els articles editats i en els que hi ha l’enllaç son els que us podeu baixar en pdf ja que es troben a la xarxa.
  • Ràdio – A banda d’haver format part de l’equip del programa “El racó “ de Mataró Ràdio (89,3 fm) també he participat com a convidat. En aquesta pàgina hi trobareu aquests programes i l’enllaç per poder-los descarregar i escoltar en mp3.
  • Enllaços ­– En aquesta pestanya hi ha tots els enllaços a la pàgines web de institucions, entitats, grups de recerca, etc. que es dediquen o es poden dedicar a l’estudi de la història medieval de la comarca del Maresme. Si en trobeu a faltar algun m’ho dieu. Estan ordenats per museus i arxius, grups de recerca, pàgines personals d’historiadors i recursos i edificis.
  • Activitats 2003 / Setembre – Desembre – Aquí hi trobareu les meves activitats programades. Serà una de les pàgines que s’anirà actualitzant a mida que rebi noves propostes.
A la banda lateral, a banda dels enllaços habituals dels seguidors, comptador de les entrades, entrades populars, índex de temes, entre d’altres, he inclòs un llistat de blocs que segueixo ordenats per les actualitzacions que es produeixin per convidar-vos a fer-hi un seguiment.
Us voldria animar a que feu una repassada al bloc i m’agradaria rebre els vostres suggeriments, critiques, comentaris al mateix per anar-lo millorant. Digueu-me què hi trobeu a faltar.
Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra fidelitat !!!

dissabte, 3 d’agost del 2013

Presentació del llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a càrrec del Centre d’Estudis Canetencs.

El passat 30 de juny de 2013 es va presentar el llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a l’Aula Magna del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT - Escola de Teixits) de Canet de Mar. L’acte hi van intervenir Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell i va estar organitzat pel Centre d'Estudis Canetencs, Edicions “els 2 Pins” i Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar.
Com vàrem explicar en un article anterior sobre les excavacions a l’ermita de Sant Pere, el llibre presenta els resultats i les conclusions d’aquella recerca arqueològica. El Centre d’Estudis Canetencs va guanyar, fa un any, la VII Beca Raimon Bonal i de Falgàs amb l’objectiu de localitzar les restes de l’ermita de Sant Pere de Romeguera i poder documentar l’origen alt medieval de Canet de Mar.
En el treball publicat es pot seguir l’origen medieval de la població on l’ermita de Sant Pere de Romeguera i la casa forta de Canet tenen un paper important en la vertebració del territori.
En època alt medieval, la vall dels Canet depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta però com que el nucli de la Vall de Canet quedava lluny de la sagrera parroquial, l’ermita de Sant Pere de Romeguera deuria satisfer les funcions espirituals bàsiques als vilatans del barri de Canet. Per la seva banda, segons Carles Sáiz, un dels autors del treball, “...en un origen, la Casa forta de Canet era un petit mas que anys després es va fortificar amb una torre de planta rectangular, és el que es coneix com e model de mas-torre del segle XII- i posteriorment es completà amb una força o recinte emmurallat...”
Sobre les etapes de l’ermita, es pot afirmar a partir de la recerca feta per l’equip de CEC, que la referència documental més antiga sobre aquest edifici data de l’any 994 i apareix esmentada sota l’advocació de Sant Feliu. No serà fins a finals de segle XIII o a inicis del XIV que es produeix un canvi i apareix el topònim de Sant Pere de Canet per designar-la.
El pas següent va tenir lloc l’any 1461 quan els habitants de la vall van demanar permís al bisbe de Girona per erigir una nova església, que es va erigir davant l’actual Santuari de la Misericòrdia. No sabem quan temps es va tardar a construir la nova església, però un cop acabada va substituir la primitiva de Sant Pere. L’ermita de Romeguera encara restava dempeus al segle XVII va començar a funcionar com a dependències agrícoles del Mas Vendrell. A partir del segle XVII s’inicià un procés de degradació que es perllongà durant el segle XVIII fins a pràcticament desaparèixer a finals del segle XIX. Malgrat l’intent de la família Montaner de reconstruir l’ermita l’any 1911, les obres no van començar mai i el poc que quedava, una paret de pedra mig enrunada, va ser totalment mutilada el 1947. 
Fa no encara nou mesos, quan el Centre d’Estudis Canetencs va localitzar les seves restes de la construcció i l’han rescatat de l’oblit.

Per a més informació:
Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell.     Fotos: Alfons Viñas 
Públic assistent a l'acte. Fotos: Alfons Viñas 

diumenge, 28 de juliol del 2013

Vilassar de Dalt ret homenatge a l’historiador Mn. Josep Mas amb una conferència i una exposició.

El passat dissabte 27 de juliol de 2013, a 2/4 de 6 de la tarda, va tenir lloc la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" a càrrec de Josep Samon a la Cisa, en el marc de la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, patrons de la gent gran, en un acte organitzat per la parròquia de Premià de Dalt i l'Associació de la Gent Gran i en el qual hi van assistir unes quaranta persones.
Aquesta conferència era una actualització de la que Josep Samon va impartir 25 d'abril de 2010 a la sala d'actes del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (can Banús). En aquesta ocasió, l’acte va estar organitzat per la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la Confraria dels Sants Màrtirs amb la col·laboració del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. La conferència, que va ser presentada per Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, va anar acompanyada d'una exposició que recollia diverses fotografies, part de la seva obra publicada i documentació personal força interessant per fer-se una idea de la importància del personatge. La majoria de documents van ser localitzats per Josep Samon a la casa del fill d'un nebot seu, darrer membre de la família i actualment es custodien al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El fet de documentar-se per la conferència va possibilitar, entre altres coses, la identificació del nínxol on reposen les seves despulles, ja que durant molts anys havia estat oblidat. Aquest fet va originar que el diumenge 16 de maig de 2010, en el cementiri de Vilassar de Dalt, la Confraria dels Sants Màrtirs celebrés un ”acte de dignificació” del nínxol de Mossèn Josep Mas i Domènech en motiu del 68 aniversari del seu traspàs.Mn. Josep Mas i Domènech (1860-1942) va néixer a Premià de Dalt concretament a la masia de can Riera de Sant Mateu propera a la capella romànica. Segons Josep Samon, "...la placa que hi ha a la façana de la casa ermita de la capella és errònia i configura un petit "fals històric". Els pares de Mn. Mas eren els ermitans de Sant Mateu; la mare era molt jove, només tenia 18 anys, i era filla de Vallromanes. En la imminència del part, va voler tenir l'infant a la casa paterna, però no arribà més enllà de can Riera, on nasqué el petit Josep i on al cap de poques hores moria la mare. Era l'1 d'agost del 1860. L'endemà, a Premià de Dalt, fou batejat l'infant i sepultada la mare. L'infant fou confiat als avis i ties paternes, que a l'ensems eren ermitans de la Cisa. Ho foren fins el 1869, que hagueren de deixar la Cisa i llavors vingueren a viure a Vilassar, on sempre més hi tingué residència Mn. Mas, entesa aquesta residència amb totes les salvetats dels anys al seminari, primer, i del seu ministeri sacerdotal, després."
Va treballar com a arxiver de la Catedral de Barcelona i va ser membre de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A nivell eclesiàstic va ocupar càrrecs d'importància com a beneficiat arxiver a la Catedral de Barcelona des del 1900 i en l'acollida i ensenyament infantil com a Prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona.Va publicar tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què hi destaca la publicació de fonts documentals indicant sempre la localització dels documents en notes a peu de pàgina. Cal esmentar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (1906-21), en tretze volums, que contenen, entre altres, les rúbriques dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona.
Els 13 volums de les Notes històriques del Bisbat de Barcelona i una gran quantitat d’articles, a banda de les seves notes inèdites conservades a l’Arxiu de Ca l’Ardiaca, serveixen per documentar moltes capelles del Maresme i del bisbat de Barcelona.
La seva obra historiogràfica és especialment interessant per la documentació aportada sobre moltes capelles del bisbat de Barcelona, fet que va venir reforçat per la seva tasca en la conservació i ordenació d'arxius del bisbat. Com a investigador va consultar els fons documentals dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat dels quals, amb molta generositat, va posar a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat. [Per consultar l’Inventari]
La historiografia de Mossèn Mas ens porta més a una necessitat de pietat popular de documentar elements de fe, com capelles, retaules etc. A aquest autor li va influenciar la publicació per part de Mn. Josep Gudiol de Vic, del llibre Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Aquest llibre pretenia formar als eclesiàstics catalans sobre el patrimoni de l’església dins els seminaris diocesans, però es va convertir en manual dels investigadors religiosos de l’art. 
Va morir i va ser enterrat a Vilassar de Dalt als 82 anys on se'l recorda especialment pel seu treball al voltant de les relíquies dels Sants Màrtirs. En aquest sentit, el 1908 va escriure, editar i sufragar el llibre Nota Històrica de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1920 va fer restaurar a càrrec seu la pintura i els daurats del gran retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs, com a preparació de la celebració del III Centenari del trasllat de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Càller a Vilassar (1623-1923) en el qual ell va participar activament. L’any següent, el 1924, com a delegat del bisbe de Barcelona, va portar a terme la reautenticació de l’antic retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs a més de sufragar un petit reliquiari personal dels Sants Màrtirs, que segurament el va acompanyar fins a la seva mort.

Sobre el patrimoni artístic del Maresme cal destacar les publicacions següents:
  • MAS, Josep (1908). Nota històrica de la Mare de Déu de la Cisa. (Premià de Dalt). Barcelona; Impremta Tipogràfica Canònica. 
  • MAS, Josep(1908). Goigs de Sant Feliu d’Alella.Edició Facsímil de l’original impresa el 1993. Alella: Parròquia de Sant Feliu.
  • MAS, Josep (1909). “La parròquia de Sant Feliu d’Alella” a Notes històriques del bisbat de Barcelona, vol. III . Barcelona: Societat General d’arts gràfiques. Pàgs. 1-56
  • MAS, Josep (1912). “Notes sobre antichs pintors a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 6 (1911-12)
  • MAS, Josep (1913). “Notes d’esculptors antics a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 7 (1913)
  • MAS, Josep (1921). Nota històrica de l’Església Parroquial de Sant Vicens de Llavaneres, bisbat de Barcelona. Barcelona, 1921
  • MAS, Josep, (1921). “Antigüetat d’algunes esglésies del Bisbat de Barcelona, I” a Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol.XIII. Barcelona: Tip.Catòlica Pontificia.
  • MAS, Josep (1996). Edició commemorativa del Mil·lenari de la Cisa. 2ªEdició, corregida i ampliada . Argentona: L’Eixarnador. (El Montalt, 26)
Per a més informació sobre Mossèn Josep Mas:
  • MOREU REY, Enric (1980). Els treballs històrics de mossèn Josep Mas i Domènech: (bibliografia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana (Col·lecció de la Fundació Salvador Vives Casajuana, vol.64)
Per a més informació sobre l’acte: http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/04/conferencia-sobre-mn-josep-mas-i.html
 (Nota: voldria agrair a l'historiador Josep Samon les notes aclaratòries per la confecció d'aquest article)
Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la
 Parròquia de Sant Genís de Vilassar, presentant l'a conferència impaqrtida el 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Josep Samon impartint la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" l'any 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Públic assistent a l'acte. [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]
Detall d'una de les vitrines de l'exposició dedicada a Mn.Mas [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

dimecres, 10 de juliol del 2013

Vilazari 2013 ( i 4): Conferència «Les pintures del teginat del castell de Vilassar», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera.

El dimecres 4 de juliol de 2013 va tenir lloc la tercera i última de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’antropòloga Paula, membre de Tanit-Didàctica i Difusió Cultural  va ser l’encarregada de presentar-me la conferència sobre «Les pintures del teginat del castell de Vilassar».

La part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval és la corresponent als segles XIV i XV (XXII Sessió d’Estudis Mataronins-2005). Els seus orígens són una mica més desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema.

La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació  en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar entre finals del s.XIII i principis del s.XIV. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres ja que una restauració de les pintures per part de l’arquitecte Adolf Florensa a la meitat del segle XX va alterar ostensiblement el conjunt.

El contingut de la xerrada sortirà publicat en el proper volum de la Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró el proper novembre.


Paula Lloret en el moment de presentar la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]
Quim Graupera durant la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]