dissabte, 7 de març del 2015

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.
Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.
La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.
La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.
Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).


Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185
Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

dissabte, 28 de febrer del 2015

El tinell de Can Bosc del Far (Dosrius)

Al terme de Dosrius hi ha la masia de Can Bosc . Aquesta gran masia es troba situada a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, des de la carretera que va d'Argentona a Llinars del Vallès. Va ser propietat dels Bosc, que es troben documentats al lloc des del s.XIII. En els s.XIX i XX la propietat va passar als comtes de Bell-lloch i el 1977 a la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’un edifici amb teulades a quatre vessants centrada per un pati conformat per tres façanes. En una de les que dona al pati hi ha un portal amb llinda de pedra granítica sobre la qual es pot llegir una inscripció amb la data 1565 i els mots "Jesús-Maria" que ens indica la data de la reforma de l’edifici. 
Al primer pis hi havia la Sala com a moltes masies post remença. En ella s’hi conservava el tinell situat sobre el forat d’escala que manava des la planta baixa al primer pis. En una fotografia del Bonet i Garí realitzada en una data imprecisa entre el 1913 i 1933,( Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana) s’hi pot veure encara el tinell en molt mal estat. Bonet i Gari en el seu llibre sobre les masies del Maresme del 1983 el dibuixa en el seu lloc original però ens indica que en aquell moment es conservava ja al Museu de Mataró. D’aquest passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i actualment es troba exposat a la segona planta del Museu del Disseny de Barcelona recentment inaugurat.
Es tracta d’un tinell molt senzill en la decoració i configurat amb un esglaonat de sis pisos o lleixes. Malgrat que les portes decorades amb cassetons i la decoració del guardapols superior ens indiquen una estètica renaixentista, a la part lateral hi han dos obertures de ventilació amb un arc conopial gòtic que ens remet a la hibridació dels estils gòtic i renaixentista típica del s.XVI català. En el fris de l’armari hi ha una inscripció que l’envolta on figura l’autor (Jaume Ro[i]g, 1574). Juntament amb els de Can Catà de Llavaneres i de Can Cabanyes d’Argentona configuren un veritable testimoni dels tinells del Maresme.

[NOTA: Voldria agrair les fotografies i la informació facilitada per Joan Manel Riera (Escola de Natura del Corredor) per a la realització d'aquest article.]

Per a més informació sobre els tinells: Els mobles tinells conservats en el Maresme
Dibuix del tinell realitzat per Lluís Bonet i Garí
 
[Les Masies del Maresme, 1983, CEC, p,443]
El tinell en la seva ubicació original.
 
[Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi d
e la Masia Catalana, AFCEC_EMC_X_5357)]
El tinell exposat al Museu del Disseny de Barcelona [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de la inscripció. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de l'arc conopial. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

divendres, 13 de febrer del 2015

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:


David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa

dimecres, 11 de febrer del 2015

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 
L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.
Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 
La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.
El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació
Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la 
Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs
.[Fotografia: Quim Graupera]
Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]
Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.
[Fotografia: Quim Graupera]

diumenge, 1 de febrer del 2015

El bust de Puig i Cadafalch s’afegeix a la galeria de presidents del Pati dels Tarongers de la Generalitat

El passat dimarts 27 de gener de 2015 (paradoxalment l'aniversari de l'entrada a Mataró de les tropes franquistes el 27 de gener de 1939),  el president de la Generalitat, Artur Mas, va descobrir el bust de Josep Puig i Cadafalch que s'ha instal·lat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a Barcelona al costat dels de En ric Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX i fins a la restauració de la Generalitat el 1977.
El bust obra de l'artista mataroní Manuel Cusachs representa la figura del polític, historiador i arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch en l'etapa que va presidir la Mancomunitat de Catalunya desprès de la mort de Prat fins el cop d'estat de Primo de Rivera (1917-1923).
A l'acte hi van assistir la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera, i acompanyat de l'alcalde de Mataró, Joan Mora, del president de la Diputació, Salvador Esteve, i dels consellers i conselleres del Govern de la Generalitat així com el president de l'associació Amics de Puig i Cadafalch Sr. Esteve Mach. El descobriment de l'estàtua  va estar complementada per una xerrada de l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Albert Balcells, que ha destacat el paper que va representar Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) a les institucions catalanes, en especial a la Mancomunitat de Catalunya, on va ser reelegit tres vegades.
Malgrat que la figura de Puig i Cadafalch ha estat plenament reconeguda com a historiador de l'art pels seus estudis sobre el romànic i com arquitecte  per la seva contribució a engruixir el patrimoni modernista, la faceta política ha estat menys tinguda. La seva actitud davant el cop d'estat de Primo de Rivera i la seva adscripció a la Lliga ha portat com a conseqüència que pels partits nacionalistes d'esquerra actuals, la seva figura és vista com a col·laboracionista amb el cop d'estat i pels partits conservadors se l'ha vist com a nacionalista. És a dir, és una figura incòmoda.

Creiem que la col.locació del seu bust al pati dels tarongers de la Generalitat fa justícia a la revaloració de la seva persona, malgrat les ombres que va tenir.
El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto www_cronica global_com]
El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto Mataró Ràdio]
D'esquerra a dreta acompanyants d'un mosso d'esquadra de gala: el Sr. Esteve Mach, President Amics Puig i Cadafalch; el president de la Generalitat, Sr.Artur Mas; el president de la Diputació de Barcelona Sr.Salvador Esteve; l’alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora i l’artista mataroní autor del bust Sr.Manuel Cusachs acompanyat de la seva esposa [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona]
Els membres de l'associació Amics de Puig i Cadafalch presents a l'acte [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona [foto: https://twitter.com/mancomunitat100]


dissabte, 24 de gener del 2015

Inauguració de la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell a Cabrera de Mar

El passat dissabte  24 de gener de 2014 en el marc de la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. La reproducció ha estat promoguda per la Fundació Burriac i a partir d’aquesta data romandrà permanentment a l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera al mur lateral del cantó de l'evangeli del temple.
L'acte es va iniciar a les 12 del migdia amb la intervenció del Sr. Pere Rodés presentant el projecte com a president de la Fundació Burriac. Seguidament, Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, va parlar del retaule original, que data del segle XV i és obra destacada de Bernat Martorell. Tot seguit, el tècnic restaurador que ha coordinat els treballs de la rèplica Sr. Pacheco, va explicar amb quines tècniques ha estat feta la reproducció. Per acabar l’acte van pronunciar unes breus paraules, el rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep Lluís Muñoz i el batlle del municipi Sr. Jordi Mir. 
La part més esperada de l'acte va ser el moment en el qual es va procedir a l’obertura del retaule que estava cobert per una cortina. La reproducció inaugurada s'ha elaborat a escala real, còpia exacte de l'original, a partir d’una còpia en 3D a nivell digital on se li ha afegit les fotografies de les parts pintades. Els daurats del marc de les taules del retaule i els daurats dels nimbes han estat afegits manualment, tot reproduint els detalls del repussat o repujat. 
El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Cabrera de Mar i la Parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

Per a saber més sobre el retaule :
Públic assistenta l'acte
intervenció del Sr. Pere Rodés, president de la Fundació Burriac.
Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona 
El coordinador dels treballs de la rèplica Sr. Pacheco
El rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep-Lluís Muñoz
Intervenció final de l’alcalde del municipi Sr. Jordi Mir
El retaule abans de ser mostrat en públic.
Moment de la mostra del retaule al públic

dissabte, 17 de gener del 2015

Conferència sobre el context musical de la Confraria del Roser de Malgrat en els s. XVIII-XIX.

El passat dia 9 de desembre de 2014 va tenir lloc la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a càrrec d’Anna Maria Anglada i Mas, Graduada en Musicologia (UAB). La xerrada, organitzada per la Societat Catalana de Musicologia, es va celebrar a Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans. 

Anna Maria Anglada (Malgrat de Mar, 1966) està graduada en Musicologia per la UAB (2010-14) amb les mencions de "Gestió musical i patrimoni" i "Musicologia Històrica". S’ha format en l’estudi i la interpretació de diversos instruments musicals tradicionals, principalment com a grallera a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. També ha treballat amb la tarota, formant-se en seminaris i diferents edicions de l'Escola Catalana de la Festa (FESTCAT) i ha pogut oferir la seva experiència amb aquest instrument en mercats i fires medievals en la formació de Cobla de Ministrers i finalment també s’ha introduït en la pràctica de flabiol i bombo. 
A nivel profesional és docent de l’Escola de Música de Mataró i actualment també és membre de diverses formacions com els Gralluts, els Grallers de Palamós, El Vent de la Bèstia de Vallirana i de l'Orquestra de Reis de Calella. A nivell de gestió cultural participa com a consellera de Malgrat Turisme, SL i és sòcia de l'Agrupació Sardanista La Barretina i de l’ Associació de veïns Pepet Caralt; Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís. 
El treball presentat a la conferència, es basa en un estudi musicològic del llibre de comptes de la Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, ara Malgrat. Aquest és l’únic llibre que es conserva d’aquesta entitat i abasta el període dels segles XVIII i XIX. Les despeses incloses en aquest llibre, no sagramental, li van permetre a l’autora poder fer una aproximació al context musical de la vila de Malgrat durant aquest període. La contractació de les cobles de músics, el pagament dels cantors per les processons i del mestre de minyons, el cant dels goigs per Pasqua i el ball de morratxes van ser els esdeveniments més emblemàtics que la confraria organitzava en aquest sentit, molts dels quals continuen formant part de la tradició local. Aquest treball va permetre documentar les referències més antigues que es conserven de l’activitat musical a Malgrat i que restaven inèdites fins al moment.
Anna Maria Anglada durant la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a la seu de l'IEC

dissabte, 10 de gener del 2015

Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.
El llibre va ser presentat en diverses poblacions :
  • El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
  • El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
  • El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Per a més informació:


Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)
Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)
Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)

dijous, 8 de gener del 2015

Conferència sobre el teginat del castell de Vilassar a l'Institut d'Estudis Catalans


El passat dilluns 22 de desembre de 2014 vaig oferir la conferència de cloenda del trimestre amb el títol «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta» a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona). L'acte va estar organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'IEC.
Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.



dilluns, 5 de gener del 2015

El castell de Dosrius en el Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de desembre de 2014 vaig ser convidat al programa 293 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar del «Castell de Dosrius». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Dosrius el passat dimecres 14 de juny de 2014 per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. 
Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. 
Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'aixoplugaven al castell després d'un dia de cacera. 


diumenge, 28 de desembre del 2014

Conferència i visita guiada sobre el patrimoni medieval de Mataró pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell

El passat dimecres, 19 de novembre de 2014, a les 19.00 h.  vaig impartir una conferència  amb el títol «D’Iluro a Mataró. Un recorregut pel patrimoni medieval de la capital del Maresme» a la sala d’actes del Museu d’història de Sabadell  (Sant Antoni, 13)  L’activitat organitzada pels Amics de l’Art Romànic del Museu de Sabadell va estar presentada pel seu president Lluís Fernández. La conferència va complementar-se amb la visita comentada realitzada el següent diumenge, 23 de novembre de 2014, en la qual es va poder visitar la sagrera de Mataró; la sala de síntesi del Museu Municipal de Mataró; la capella dels Dolors del Museu Arxiu de Santa Maria (aprofitant l’any Viladomat) i el Clos arqueològic de Torre Llauder.  Cal agrair les facilitats atorgades pels dos museus de Mataró i la col·laboració de l’arqueòleg municipal Joaquim Garcia que va explicar les restes de Torre Llauder.
La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell
La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell
Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder
Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder
Visita a la Sala de Síntesi del Museu de Mataró
Visita al conjunt dels Dolors de Santa maria de Mataró aprofitant l'any Viladomat
La pausa per dinar al Restaurant del casal Aliança
Visita a la Sagrera de Mataró : El carrer Bonaire
Visita a la Sagrera de Mataró : La plaça Gran
Visita a la Sagrera de Mataró : Can Xammar i la muralla moderna
Visita a la Sagrera de Mataró : les restes de la parròquia gòtica