dimecres, 29 d’abril de 2015

«Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». nou article publicat.

El dissabte dia 11 d'abril del 2015, en el marc de la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar, es van presentar les actes de l'anterior edició celebrada el 2014 a Malgrat de Mar on es va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme»En aquest llibre hi apareix el meu article amb el títol «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac».
  • GRAUPERA, Joaquim (2015). «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac» VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Les epidèmies i remeis al MaresmeMalgrat de Mar, 25 d'octubre de 2014. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. P.77-87
Segons una llegenda, l’any 1219 es va produir la troballa, per part d'uns bous, d'una imatge de fusta que representa una verge entronitzada. Aquest fet va portar a la creació d'una capella-hospital fortificada, que tindrà com a advocació aquesta imatge, amb una comunitat de monjos Hospitalers, aprofitant les virtuts de les aigües curatives del lloc. De mica en mica anirà creixent un reduït nucli de població al voltant del edifici constituït pels actuals carrer de l'església i Baixada i Pujada de l'església. El nucli descrit es constituirà com a  Quadra de Caldes, o nucli semi-independent de la jurisdicció del castell de Mata, fet que anirà acompanyat, l’any 1387, de la independència eclesiàstica de la parròquia de Llavaneres i de la sufragània de Sant Vicenç de Montalt.
Sembla ser que les virtuts curatives de l'hospital van gaudir de prestigi dins la població de la capital del Principat.  A principis del s.XIV, el 1319 durant una greu malaltia del rei Jaume II el Just (1267 -1327) que també va afectar a la seva segona esposa Maria de Xipre o Maria de Lusignan ( 1279 - 1319 ), va obligar al rei a aprofitar les virtuts remeieres d’aquestes aigües per sortir de la malaltia. Una altre rei que va fer estada a Caldes d’Estrac va ser Alfons III el Benigne (1299 -1336) que va visitar els banys un any abans de la seva mort el 1335 realitzant diverses estades; al febrer, a l’abril i finalment la darrera al mes de juny.
Els reis , per poder fer estada, van manar construir una casa prop del doll d'aigua calenta, anomenada Cambra del Rei. No hi ha certesa de on podria estar situada aquesta casa. Segons la tradició popular del poble que es tracta de la casa núm.5 del carrer Baixada de l’església. En aquesta casa, solament es pot observar en l’actualitat, una sèrie de portals i finestrals gòtics en la façana.  També el Consell de Cent barceloní va subvencionar la construcció d'uns balnearis nous segons el pagament de dues partides de 100 lliures i 300 sous l'any 1343 per les Cases de bany de Caules Destarach.
A finals del s.XIV, el 23 de febrer del 1396, el rector de la parròquia ,Mn. Francesc Faber, d'acord amb el bisbe de Barcelona Ramon d'Escales i amb el patró de l'església Berenguer de Cortils, van vendre a la ciutat de Barcelona, la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi que els hi pertanyia com a jurisdicció de la quadra i a més el control de l'aigua també passaria al Consell de Cent barceloní. A partir d'aquest moment, la quadra es va regir per dos procuradors barcelonins que administraven totes les possessions de la ciutat de Barcelona, amb les atribucions d'administrar justícia i cobrant els impostos. Durant el segle XV, els procuradors van passar a ser un de sol fins que finalment a finals del s.XV, el poble de Caldes es va governar per un batlle escollit pel Consell de Cent entre la gent del poble. El primer batlle documentat es deia Jaume Caldera i va exercir des del 9 d'agost del 1454.


dissabte, 18 d’abril de 2015

Inauguració d’un nou bust de Puig i Cadafalch al TecnoCampus de Mataró

El passat dijous 16 d’abril de 2015, a les 11.00 del migdia es va inaugurar el bust de Josep Puig i Cadafalch, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs Xivillé, en el pati del TecnoCampus de Mataró.
L’acte va ser organitzat per la pròpia institució universitària i l’Ajuntament de Mataró i va comptar amb el suport de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch (APC) que, a partir de la signatura el passat mes de maig de 2015 d’un Conveni Marc amb el TecnoCampus, ha co-produït un fulletó commemoratiu que es va repartir entre els assistents amb el títol «Josep Puig i Cadafalch. Aproximació a la figura d’un mataroní excepcional» escrit pel Sr. Esteve Mach.
L’acte va comptar amb la presència de l’Alcalde de Mataró Sr. Joan Mora, del director del TecnoCampus Sr. Miquel Rey, alguns regidors de l’Ajuntament de Mataró i el president de l’Associació APC Sr. Esteve Mach.
La col·locació del bust té per objectiu subratllar la gran tasca de Puig i Cadafalch en diversos camps però, en aquest cas concret, a l’estar ubicat al TecnoCampus, hi ha la voluntat de remarcar especialment la seva aportació científica i acadèmica a la cultura catalana. 
El bust restarà col·locat concretament en un extrem de la plaça del conjunt universitari, al davant de les dependències actuals de Màrqueting i Comunicació on també es va instal·lar un plafó explicatiu sobre la figura de Puig. 
Aquest acte institucional substitueix el que hi havia programat el 27 de març de 2015 que va quedat anul·lat pel dol nacional en motiu de l’accident aeri, on es preveia que també participés el president de la Diputació de Barcelona i el Conseller Santi Vila, entre d’altres autoritats, que en aquesta ocasió no han pogut assistir.


Malgrat que es tractava d’un acte obert, el dia i l’hora, en ple horari laboral, no han estat els més apropiats i han propiciat que l’assistència de públic fos reduïda. L’acte hagués pogut tenir molta més rellevància i s’havia d’haver fet en un horari que pogués garantir més assistència de públic. Dóna la impressió de que ha estat una decisió presa a corre cuita. Probablement, el fet que el bust estigués col·locat des de finals de març en el seu lloc però tapat, produïa certa incomoditat als responsables del TecnoCampus de cara a la jornada de portes obertes i altres activitats del centre.

Agraeixo la informació tramesa per l’associació Amics de Puig i Cadafalch i les fotografies de Àngels Mas per la confecció d’aquest article.
Moment de inaugurar el bust per les autoritats [Fot. Àngels Mas]
Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]
Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]
Bust de Puig i Cadafalch obra de l'escultor Manuel Cusachs[Fot. Àngels Mas]

diumenge, 12 d’abril de 2015

IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

El dissabte dia 11 d'abril del 2015 el Centre d'Estudis Canetencs va ser l'encarregat d'organitzar la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La trobada va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt.

El tema escollit per aquestes jornades ha estat: "Torres de guaita, defenses i fortificacions". A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació d'alguns dels membres del Centre d'Estudis Selvatans ja que l'Alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera.
La jornada va començar a les 9 del matí, amb la presentació de les mateixes a càrrec del president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau. Seguidament es va fer un recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri i el seu pensament sobre la Marina de la Selva", a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).  
La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz, historiador, professor i president del CEDIM. Tot seguit es van presentar les comunicacions dels centres, entitats o particulars, en que moltes d'elles van tenir una temàtica medieval:

  • Marc Pons i Prat: “El matacà: Un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici”
  • Elvis Mallorquí i García: “Els senyors del castell de Dosrius, segles XI‐XIII”
  • Alejandro Martínez i Giralt: “Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV”
  • Xavier Soldevila i Temporal: “El castell de Palafolls al segle XV”
  • Joaquim Graupera i Graupera: “De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”
  • Esteban Galindo i López: “Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residencia reial de Bellesguard”
  • Montserrat Viader i Crous“Defensat el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna”
  • Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Jaume Vellvehí i Altimira: “La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999‐2015)”
  • Josep Formiga i Bosch: “La torre de l’Esparra, la torre Gallina i la torre de Bedós”
  • Alexis Serrano: “Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades”
  • Xavier Mas i Gibert, Jordi Soler i Moradell, Sergi Alcalde i Vilà; “Les Torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet”
  • Francesc Forn i Salvà: “Les torres de defensa a la Marina de llevant durant la resistència catalana (1713‐1714)”
  • Ramón Bruguera i Riera:"La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar)”
Cap al migdia, es va fer un dinar de germanor i després de l'àpat, es va visitar el Castell de Santa Florentina (tant la part de Casa Forta com la part modernista). Un cop acabada la visita Joan Llinàs, President del Centre d'Estudis Selvatans, va comentar l'exposició organitzada pel Centre d'Estudis Selvatans, situada a la Sala d'exposicions de la Plaça dels Americanos, sobre el Vescomtat dels Cabrera.
En el marc d'aquest jornada es va presentar les actes publicades de l'edició anterior de Malgrat.

Felicitem des d'aquí la molt bona organització del centre d'Estudis Canetencs !!!

Per a més informació: Díptic de la IX Trobada

El president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau presentant la Trobada
Moment del recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).
Vista general del públic assistent
La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta
a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz.
Moment de la meva conferència "De castell roquer a castell palau.
Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”

dissabte, 7 de març de 2015

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.
Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.
La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.
La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.
Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).


Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185
Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...