Les esglésies gòtiques del Maresme presents al Curs d’Estiu de la Universitat de Lleida del 2015

Dimarts dia 21 de juliol de 2015 de 12 a 14h. al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell i dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans vaig poder presentar una comunicació que té per protagonistes les esglésies gòtiques de la comarca del Maresme. 

Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte. 

En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc. 

En el marc d'aquest curs de la UdL vaig poder participar també en la visita guiada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell on vaig presentar un resum de la història del Museu i del sentit i ordenació museogràfica de la col·lecció medieval exposada.

Per consultar el programa general del curs: premeu aquí.

Obertura del Curs d'Estiu de la UdL a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Francesca Español

Presentació de la meva comunicació a càrrec de la Dra.Francesca Español.

Presentació de la meva comunicació “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”

 Visita comentada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

 Visita comentada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

Alumnes participants en el curs.

Un calze gòtic de plata procedent de ca l’Arquer d’Arenys de Munt

Sembla que els Arquer de la quadra de Gascons d’Arenys de Munt van poder reunir una col·lecció àmplia d’objectes litúrgics d’orfebreria (calzes, reliquiaris, etc). Aquest tresor es va anar dispersant al llarg dels segles, especialment després de la Guerra del Francès. Malgrat tot, se'n va conservar una petita part que romangué en mans dels descendents a la capella del mas i també algunes peces disperses es van anar conservant en col·leccions particulars i museus, com el Museu d’Art de Girona i el Museu Marès de Barcelona. Circula una llegenda poc versemblant de que l'origen d'aquest tresor formava part del tresor càtar ja que els Arquer provenien de la zona occitana.

La casa de subhastes Sedart (http://blog.setdart.com/caliz-cataluna-u-occitania-principios-del-siglo-xiv-lote-34003935/ ) va posar a subhasta el 2013 un calze gòtic de principis del segle XIV (21 x 14,5 cm.) procedent del mobiliari litúrgic dels Arquer.

La peça presenta un peu de perfil lobulat i esglaonat, el qual es troba decorat en el seu alçat amb una banda gravada a força de rombes. En ell hi figuren en els  seus lòbuls tres gravats repussats relacionats amb la Passió de Crist i a l'Eucaristia, coherent a la funcionalitat de la peça. En un d'ells veiem la creu acompanyada pels instruments de la Passió (tenalles, llança, esponja xopa de vinagre, etc.) i  situada sobre un terra rocós puntejat. En un altre lòbul veiem una túnica flanquejada per soldats fent referència a l'episodi en el qual els soldats li treuen la túnica a Crist i se la juguen als daus. Finalment, el tercer lòbul allotja la representació de la columna a la qual van lligar a Crist per la seva flagel·lació, acompanyada per dos fuets i envoltada per la soga amb què es va lligar a Crist.

Des del centre del peu arrenca el fust de la copa, que presenta una secció poligonal de set cares típicament gòtica en una certa gradació en alçat separada per motllures llises imitant estructures arquitectòniques. Tocant a la part del receptacle de la copa hi ha el nus o magolla amb la mateixa secció del peu. En la seva part superior, llisa, ostenta la inscripció “DEUS ARCUM SUUM TENDIT” (“Déu tensa el seu arc”) que identifica la peça amb el llinatge dels Arquer. El seu perfil està decorat amb xarxes de rombes gravades, mantenint una clara unitat estilística amb el peu i la resta del fust. Sobre aquest nus veiem un rodet de nou facetat, que dóna pas a la copa, llisa ja trencant amb l'uniforme facetat, si bé el manté en la subcopa, molt reduïda. Aquesta està formada per una corona de fulles, de les quals les més grans coincideixen amb els angles del facetat inferior.

Tal com vàrem descriure en l'altra notícia esmentada d'aquest bloc, la força de Gascons era una jurisdicció senyorial d’Arenys de Munt, vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera. Es troba situada a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mig de la vall de Goscons i comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta.

 Els Gascons es troben documentats a l’indret des del s.XI. El primogènit  de la nissaga, era tradicionalment anomenat Tomàs. El darrer Tomàs de Goscons va morir al darrer quart del s.XIII, i juntament amb la seva muller Ferrara van ser pares de Brunissenda l'última hereva que va portar el cognom. Aquesta, l’any 1266,  es va casar amb Pere d'Arquer que va portar un nou cognom a la jurisdicció. Els Arquer, Arquier o Arque sembla que provenien d’una família occitana que va emigrar fugint de la represàlia de la croada albigesa i buscant protecció dels comtes de Barcelona.

A la masia s’hi conserva un hipogeu amb una sala rodona amb set urnes i una creu càtara esculpida al centre, a vint metres de profunditat sota el celler. Una antiga llegenda popular diu que en aquesta força al segle XIII s’hi va amargar un important tresor càtar consistent en uns reliquiaris de gran valor i un suposat Sant Calze.

Per la cronologia aquest calze gòtic no podria pertànyer a un hipotètic tresor càtar del s.XIII.
.

" De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme " al programa El Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 9 de juliolde 2015 vaig ser convidat al programa 315 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar de « De romà a Romànic. L'art de l'antiguitat tardana al Maresme». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez, a la part tècnica hi va participar en Carles Capella.

Durant l'antiguitat tardana, va viure's una completa transformació de les bases polítiques i socials de l'Imperi romà i es comenen a establir-se les bases del que serà l'etapa medieval. En aquesta etapa es segur que el topònim d’Iluro va evolucionar en Ilurona/Alarona. Aquesta evolució es detecta en altres llocs a partir del s.VI.A mitjans del s.V es detecten també una sèrie de remodelacions en el perímetre urbà d’Iluro, que ens permet parlar de dues trames urbanístiques diferents. Durant la segona meitat del s.VI encara podem parlar d’una ciutat plenament activa amb evidències que demostren que el nucli habitat encara no havia desaparegut del tot i encara hi ha una activitat comercial important envers altres centres productors de la mediterrània.

Pel que fa a l’àrea rural d’Iluro, l’evolució d’aquesta etapa és menys coneguda. A partir de la segona meitat del s. IV i principis del s. V es produeix una ruralització de moltes vil·les i s’entreveu l’inici d’una situació prefeudal, amb vincles de dependència dels propietaris i els pagesos. A partir del s.VI al VII hi ha una generalització de la fundació de capelles cristianes a les explotacions rurals. Sembla ser que les vil·les, a finals del període visigot, pateixen la crisi econòmica i s’inicia un procés de decadència. Aquesta evolució rural també comportarà com a conseqüència la decadència d’aquestes capelles rurals i es legisla sobre l’obligatorietat dels propietaris a destinar un terç de les almoines a refer els desperfectes de les capelles i estipula que si una capella no hi ha sacerdot propi que s’encomani a un sacerdot veí perquè no es perdi el culte. 

No sabrem mai l’evolució que prendria l’art durant el període visigot, ja que la invasió musulmana va provocar una ruptura dins l’evolució d’aquestes formes, una dispersió de la població i una acceleració d’aquesta inèrcia, durant el període visigot, d’autarquia rural de la societat.

Cap el 713-714, els musulmans trepitgen Catalunya i fins i tot arriben a l’alçada de Narbona. Sembla ser que les reaccions als musulmans per part dels hispanoromans i visigots van ser diferents. Per una banda, uns fugiren vers el territori franc (hispani), altres es van refugiar a les zones de muntanya, produint un acceleració de la tendència de l’antiguitat tardana del despoblament de les zones planes de les depressions litorals, prelitorals i la plana central de Catalunya. La comarca del Maresme va esdevenir frontera amb els musulmans entre la capitulació de Girona, el 785 i l’ocupació de Barcelona del 801 per part dels francs. 

Segurament durant aquest curt període la població rural en les vil·les tardoromanes devia continuar i el nucli urbà d’Alarona, devia quedar abandonat. Possiblement, a nivell toponímic aquest abandonament ha quedat reflectit en la manca de continuïtat del topònim Alarona per designar aquest nucli de població concentrada i l’aparició del mot Civitas Fracta i Mataró com a nova forma per a designar-lo.

Les tropes carolíngies segurament van pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal que acceptessin el poder franc.Durant el període comprès entre la conquesta de Barcelona pels francs, l’any 801, i la independència formal dels comtats de la Catalunya Vella respecte el poder franc, al voltant de l’any 1000, es produeix a la Catalunya Vella i també en el Maresme, una repoblació i reorganització del territori, en base a les parròquies i monestirs, per tal de fer efectiva l’ocupació franca, que portarà indirectament a un augment de l’activitat constructiva en l’estil que anomenem preromànic.

Per escolta-ho en MP3:  Descarrega’l / Durada de la gravació: 59,26 minuts (27 Mb).

Ca l’Arquer i la quadra de Goscons a Arenys de Munt.

La força de Goscons era una jurisdicció senyorial d’Arenys de Munt, vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera. Es troba situada a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mig de la vall de Goscons i comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta.

A les obres de restauració de mitjans del s.XX s’hi va trobar evidències arqueològiques de què sota la masia hi ha restes d’una la vil.la romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la Via Augusta amb l'interior. 

Els Goscons es troben documentats a l’indret des del s.XI. El primogènit de la nissaga, era tradicionalment anomenat Tomàs. El darrer Tomàs de Goscons va morir al darrer quart del s.XIII, i juntament amb la seva muller Ferrara van ser pares de Brunissenda l'última hereva que va portar el cognom. Aquesta, l’any 1266, es va casar amb Pere d'Arquer que va portar un nou cognom a la jurisdicció. Els Arquer, Arquier o Arque sembla que provenien d’una família occitana que va emigrar fugint de la represàlia de la croada albigesa i buscant la protecció dels comtes de Barcelona.

El centre de la quadra de Goscons hi ha la masia de ca l’Arquer. Aquesta casa forta fins a la guerra del francès es composava d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones de les quals, degut a la seva destrucció al s.XVIII, únicament en resten els fonaments. La casa presenta, actualment, una planta quadrada amb teulada a quatre aigües i consta de baixos, dos pisos i golfes. El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella obrada amb capitells seriats de pedra de Girona. La resta de finestres, moltes amb espitllera, són tardo gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules. Al recinte jussà de la casa s’aplegaven la capella d’estil romànic sota l’advocació de la Mare de Déu de Goscons també desapareguda i altres edificacions annexes al voltant del pati central, encerclat per una muralla a dos nivells tancada per un gran portaló blasonat i protegit per un gran matacà emmerletat.

Després d’un llarg període de deteriorament, a mitjans segle XX, la casa va ser restaurada i en el decurs de les obres va ser quan van aparèixer les restes arqueològiques d’època romana, que hem esmenat. Actualment fa funcions de casa de colònies. El seu aspecte anterior es pot observar en un exvot conservat a l'Arxiu Diocesà.

A la masia s’hi conserva un hipogeu amb una sala rodona amb set urnes i una creu càtara esculpida al centre, a vint metres de profunditat sota el celler. Una antiga llegenda popular diu que en aquesta força al segle XIII s’hi va amargar un important tresor càtar consistent en uns reliquiaris de gran valor i un suposat Sant Calze.

Sembla que els Arquer van poder reunir una col·lecció àmplia d’objectes litúrgics d’orfebreria (calzes, reliquiaris, etc). Aquest tresor es va anar dispersant també al llarg dels segles, especialment després de la Guerra del Francès, menys una petita part que romangué en mans dels descendents a la capella del mas. Algunes peces disperses s’han conservat en col·leccions particulars i museus, com El Museu d’Art de Girona i el Museu Marès de Barcelona. 

Des de finals del segle XVII, els Arquer tenien també casal al carrer Lledó de Barcelona vora l'església de Sant Just i Pastor.

[Procedència fotografies:  http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3032 i http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0519664.xml i https://www.facebook.com/pages/Mas-Arquer/1423998717848285?fref=ts  ]

Bibliografia

• ARMENGOL, Josep Maria (1988). Fulls informatiu del romànic. Arenys de Munt: Ed,Mun
• ARTIGAS, Buron, Vicenç (1981). Esglésies Romàniques Catalanes. Barcelona: Artestudi Edicions.
• BONET i GARí, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; CEC
• PONS GURI J.M. (1983). Inventari dels pergamins del arxiu històric Fidel Fita d’Arenys de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya
• PONS GURI J.M. (1944). Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Arenys de Mar: Tip. J. Tatjé

Aplec de sant Pere de Clarà - 2015 i vuitè col·lacionable sobre la història del priorat.

La passada tarda del diumenge 28 de juny de 2015 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el vuitè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquest vuitè opusclet tracta de l'abandonament del culte al priorat El final del culte a l’església de Clarà es pot situar a l’any 1713, quan l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”. L’any 1752, la capella ja es descriu com abandonada i ruïnosa amb uns trenta anys sense culte. 

EL mobiliari litúrgic que contenia es va anar dispersant i perdent. Alguns dels sarcòfags van ser utilitzats l’any 1906 per Puig i Cadafalch per decorar la façana de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona. En la memòria de la visita de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques efectuada l’any 1877, s’esmenta que la masia annexa encara conservava tres velles imatges de fusta que van ser cremades per evitar la seva profanació. Ho explica així: “—Com que va venir un dia lo Sr. Bisbe y va treuren la benediccció, portaren aquí lo Sant Pere, un Sant Crist y una Mare de Deu que'la teniam peraqui mal endrassats, y havent passat després mossen Jaume lo [rector d' Orrius, ho va veure y va dir: Que 'n feu de aixó á n’aqui, no veyeu (que algun mosso ó vosaltres mateixos pot pecarhi, y son tan vells y mal fets aquesta Mare de Deu y aquest Cristi... lo millor que podeu fer es cremarho que ni vos fará nosa ni tampoch ningú podrà pecarhi; y ho varem cremar.” 

El dibuixant i membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Eudald Canivell i Masbernat (Barcelona, 1858 - 1928) en una de les visites al priorat l’any 1877 va realitzar diversos dibuixos que mostren de forma gràfica i nítida l’aspecte d’abandonament del conjunt.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)
Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.
Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

Col.leccionable Núm.8 (2015); L'abandonament del culte (1713-1920)

Desprès de la sortida de l'ofici

Pilar Figueras durant la presentació de l'acte .

Moment de la presentació del vuitè col.leccionable

Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.

Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.

Ballada de sardanes

Puig i Cadafalch com a historiador de l'art a Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de juny de 2015 vaig ser convidat al programa "L'hora de la gent gran" a càrrec dels membres Consell Municipal de la Gent Gran per tractar el tema de Puig i Cadafalch en la seva vessant d'historiador de l'art. 

Aquest programa, en format d'entrevista tertúlia, forma part d'un cicle que dediquen a la figura de Puig tractant a més les seves vessants de polític i arquitecte.

L'entrevista va ser conduïda pel periodista Manuel Roca Cuadrada i la pedagoga Assumpta Itxart . 

Puig, profund coneixedor de l’art medieval català, és autor d’obres tan importants com L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18, amb A. de Falguera i J. Goday), La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), La place de la Catalogne dans la géographie et la chronologie du premier art roman (1932), L’architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L’escultura romànica a Catalunya (1949). 

Fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901-02) i dels Estudis Universitaris Catalans (1905). Donà cursos a les universitats de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l’Institut d’Art et Archéologie de la Universitat de París gràcies a la Fundació Cambó (1930). 

Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d’història de l’art de París (1921) i Roma (1922) i als d’estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). 

Fou doctor honoris causa de les universitats de Freiburg (1923), París (1930) i Tolosa (1949).

Per escoltar l'entrevista: Àudio del programa

L'equip del programa de l'Hora de la Gent Gran

Francesc Carreras Candi i la seva contribució a l'excursionisme científic, nou article de la revista Lambard

El passat dilluns 25 de maig de 2015, es va presentar a la sala Pere i Joan Coromines del’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)el volum XXIV de la revista Lambard. Estudis d’art medieval de l'Associació Amics de l'Art Romànic corresponent al curs 2012- 2013. L'acte va ser presentat per la Dra. Francesca Español que va presentar a continuació una conferència sobre el culte a les relíquies en època medieval.

En aquesta revista ha publicat un article meu sobre «Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval».

Aquest article recull el contingut de la conferència que vaig realitzar dins el cicle  «L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover» a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de Març del 2013 i que vaig repetir el 6 de maig de 2013 a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i finalment a Argentona a l'edifici de pedra el 12 de setembre de 2013 organitzada aquesta vegada pel Centre d'Estudis Argentonins.

Parlar de la figura de Francesc Carreras Candi es fa difícil d’entrada per la diversitat de temes en els quals va excel·lir. Aquest article pretén destacar la seva contribució a l’excursionisme científic. Amb la Renaixença i els primers passos del Catalanisme polític es va inaugurar la recuperació del coneixement del passat de Catalunya a tots nivells (el folklore, la llengua , la història, els costums, etc.) amb l’objectiu de redescobrir el passat per conèixer les pròpies característiques com a poble. Amb aquest objectiu hi va contribuir sens dubte l’aparició de l’excursionisme científic. Carreras Candi com a historiador i documentalista es preocupà de trepitjar i analitzar “in situ” tots els llocs que estudiava, sobretot castells medievals. Per això, emprà i difongué l’excursionisme científic no solament en la pràctica sinó formant part dels òrgans de gestió de les principals entitats excursionistes de Catalunya des del seu inici.

SI us voleu baixar l'article en pdf:

• GRAUPERA, Joaquim (2013).«Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval» a Lambard. Estudis d’art medieval. Volum XXIV (2012- 2013). Institut d’Estudis Catalans. Amics de l’Art Romànic. Barcelona, 2011. Pàgs.67-90

Conferència sobre el vi del Maresme al llarg de la història al Museu Arxiu de Calella

Durant el cap de setmana del 16 al 17 de maig de 2015 es va celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM). A Calella, centenars de persones van poder participar en les diferents activitats organitzades i en les jornades de portes obertes, amb entrada gratuïta, al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué i diumenge també al Centre d’Interpretació del FAR i al Refugi Antiaeri del Parc Dalmau.

El dissabte 16 per la tarda, el Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué, va oferir una visita familiar comentada i al vespre, la nit del Museu va consistir en un tast de vi, amb una xerrada oferta per mi mateix sobre el procediment d'elaboració del vi a la Mediterrània i concretament al Maresme, i el tast de vins grecs i catalans organitzat pel Celler d’en Pau de Calella conjuntament amb la somelier Elisabet Jaime del Celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, a la qual van assistir una cinquantena de participants. L’acte va estar acompanyat per música amb viu de Núria Grima i Carles Geli.

Vaig plantejar la xerrada com un viatge des dels origens del vi a la zona del Proper Orient fins l'arribada a casa nostra fent esment de les primeres evidències arqueològiques que situen l'origen de 'elaboració del vi a l'època ibèrica del Penedès. EL viatge va continuar amb unes petites pinzellades sobre la relació de la nostra comarca amb el vi des de l'època romana fins l'actualitat. Aspectes com el vi laietà, la documentació carolíngia que ens parla de vinyes en propietat, la dieta del monjos de Roca Rossa (Tordera), el comerç amb Amèrica, l'evolució de les masies amb la construcció de cellers fins l'arribada de la fil·loxera van ser alguns dels aspectes tractats.

Vull agrair la rebuda dels calellencs assistents i l'agraïment a Arqueonet i a la direcció del Museu Arxiu de Calella per aquesta oportunitat i bona companyia.

Per a més informació: http://www.calella.cat/actualitat/noticies/gran-acollida-del-dia-internacional-dels-museus-2015-a-calella

Públic assistent a la conferència

Carme Torm, Directora del Museu Arxiu de Calella en el moment de la presentació de la xerrada

A dalt i a Baix. Exposició sobre els hipogeus i les cases de cós de Mataró

El passat dissabte 9 de maig de 2015, a les 18 h es va inaugurar a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’aquests elements de patrimoni arquitectònic.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

L’exposició organitzada per l’Ajuntament de Mataró ha estat coordinada per Mariona Gallifa i Joaquim Garcia

A l’exposició s’hi poden veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi ha també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.

Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en estudiar els hipogeus a Mataró. S’exposen també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Per a saber-ne més : 

• SUBIÑÀ, Enric (2010 ). “Els hipogeus al Maresme. El cas d’Argentona” a XXVI Sessió d’Estudis Mataronins 2009. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. P. 71-91
• BENITO I MONCLÚS, Pere. (2014) «“Grutes” dans un pays sans grottes: les aménagements souterrains des maisons paysannes dans la région de Barcelone du Moyen Âge à nos jours», Habitat troglodytique et sites rupestres au Moyen Âge. A Vivre sous terres. Rennes: Presses Universitaries .p.189-210

La creu desapareguda del cementiri d'Alella (s.XVI)

Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.

Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera. 

Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.

El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí. 

Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla. 

En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.

Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos. 

Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.

Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
• [Versió pdf]

[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]

«Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». nou article publicat.

El dissabte dia 11 d'abril del 2015, en el marc de la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar, es van presentar les actes de l'anterior edició celebrada el 2014 a Malgrat de Mar on es va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». En aquest llibre hi apareix el meu article amb el títol «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac».

• GRAUPERA, Joaquim (2015). «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac» a  VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Les epidèmies i remeis al Maresme. Malgrat de Mar, 25 d'octubre de 2014. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. P.77-87

Segons una llegenda, l’any 1219 es va produir la troballa, per part d'uns bous, d'una imatge de fusta que representa una verge entronitzada. Aquest fet va portar a la creació d'una capella-hospital fortificada, que tindrà com a advocació aquesta imatge, amb una comunitat de monjos Hospitalers, aprofitant les virtuts de les aigües curatives del lloc. De mica en mica anirà creixent un reduït nucli de població al voltant del edifici constituït pels actuals carrer de l'església i Baixada i Pujada de l'església. El nucli descrit es constituirà com a  Quadra de Caldes, o nucli semi-independent de la jurisdicció del castell de Mata, fet que anirà acompanyat, l’any 1387, de la independència eclesiàstica de la parròquia de Llavaneres i de la sufragània de Sant Vicenç de Montalt.

Sembla ser que les virtuts curatives de l'hospital van gaudir de prestigi dins la població de la capital del Principat.  A principis del s.XIV, el 1319 durant una greu malaltia del rei Jaume II el Just (1267 -1327) que també va afectar a la seva segona esposa Maria de Xipre o Maria de Lusignan ( 1279 - 1319 ), va obligar al rei a aprofitar les virtuts remeieres d’aquestes aigües per sortir de la malaltia. Una altre rei que va fer estada a Caldes d’Estrac va ser Alfons III el Benigne (1299 -1336) que va visitar els banys un any abans de la seva mort el 1335 realitzant diverses estades; al febrer, a l’abril i finalment la darrera al mes de juny.

Els reis , per poder fer estada, van manar construir una casa prop del doll d'aigua calenta, anomenada Cambra del Rei. No hi ha certesa de on podria estar situada aquesta casa. Segons la tradició popular del poble que es tracta de la casa núm.5 del carrer Baixada de l’església. En aquesta casa, solament es pot observar en l’actualitat, una sèrie de portals i finestrals gòtics en la façana.  També el Consell de Cent barceloní va subvencionar la construcció d'uns balnearis nous segons el pagament de dues partides de 100 lliures i 300 sous l'any 1343 per les Cases de bany de Caules Destarach.

A finals del s.XIV, el 23 de febrer del 1396, el rector de la parròquia ,Mn. Francesc Faber, d'acord amb el bisbe de Barcelona Ramon d'Escales i amb el patró de l'església Berenguer de Cortils, van vendre a la ciutat de Barcelona, la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi que els hi pertanyia com a jurisdicció de la quadra i a més el control de l'aigua també passaria al Consell de Cent barceloní. A partir d'aquest moment, la quadra es va regir per dos procuradors barcelonins que administraven totes les possessions de la ciutat de Barcelona, amb les atribucions d'administrar justícia i cobrant els impostos. Durant el segle XV, els procuradors van passar a ser un de sol fins que finalment a finals del s.XV, el poble de Caldes es va governar per un batlle escollit pel Consell de Cent entre la gent del poble. El primer batlle documentat es deia Jaume Caldera i va exercir des del 9 d'agost del 1454.

Per consultar l'article en pdf: Academia.edu

Inauguració d’un nou bust de Puig i Cadafalch al TecnoCampus de Mataró

El passat dijous 16 d’abril de 2015, a les 11.00 del migdia es va inaugurar el bust de Josep Puig i Cadafalch, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs Xivillé, en el pati del TecnoCampus de Mataró.

L’acte va ser organitzat per la pròpia institució universitària i l’Ajuntament de Mataró i va comptar amb el suport de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch (APC) que, a partir de la signatura el passat mes de maig de 2015 d’un Conveni Marc amb el TecnoCampus, ha co-produït un fulletó commemoratiu que es va repartir entre els assistents amb el títol «Josep Puig i Cadafalch. Aproximació a la figura d’un mataroní excepcional» escrit pel Sr. Esteve Mach.

L’acte va comptar amb la presència de l’Alcalde de Mataró Sr. Joan Mora, del director del TecnoCampus Sr. Miquel Rey, alguns regidors de l’Ajuntament de Mataró i el president de l’Associació APC Sr. Esteve Mach.

La col·locació del bust té per objectiu subratllar la gran tasca de Puig i Cadafalch en diversos camps però, en aquest cas concret, a l’estar ubicat al TecnoCampus, hi ha la voluntat de remarcar especialment la seva aportació científica i acadèmica a la cultura catalana. 

El bust restarà col·locat concretament en un extrem de la plaça del conjunt universitari, al davant de les dependències actuals de Màrqueting i Comunicació on també es va instal·lar un plafó explicatiu sobre la figura de Puig. 

Aquest acte institucional substitueix el que hi havia programat el 27 de març de 2015 que va quedat anul·lat pel dol nacional en motiu de l’accident aeri, on es preveia que també participés el president de la Diputació de Barcelona i el Conseller Santi Vila, entre d’altres autoritats, que en aquesta ocasió no han pogut assistir.

Malgrat que es tractava d’un acte obert, el dia i l’hora, en ple horari laboral, no han estat els més apropiats i han propiciat que l’assistència de públic fos reduïda. L’acte hagués pogut tenir molta més rellevància i s’havia d’haver fet en un horari que pogués garantir més assistència de públic. Dóna la impressió de que ha estat una decisió presa a corre cuita. Probablement, el fet que el bust estigués col·locat des de finals de març en el seu lloc però tapat, produïa certa incomoditat als responsables del TecnoCampus de cara a la jornada de portes obertes i altres activitats del centre.

Agraeixo la informació tramesa per l’associació Amics de Puig i Cadafalch i les fotografies de Àngels Mas per la confecció d’aquest article.

Moment de inaugurar el bust per les autoritats [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Bust de Puig i Cadafalch obra de l'escultor Manuel Cusachs[Fot. Àngels Mas]

IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

El dissabte dia 11 d'abril del 2015 el Centre d'Estudis Canetencs va ser l'encarregat d'organitzar la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La trobada va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt.

El tema escollit per aquestes jornades ha estat: "Torres de guaita, defenses i fortificacions". A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació d'alguns dels membres del Centre d'Estudis Selvatans ja que l'Alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera.

La jornada va començar a les 9 del matí, amb la presentació de les mateixes a càrrec del president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau. Seguidament es va fer un recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri i el seu pensament sobre la Marina de la Selva", a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).  

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz, historiador, professor i president del CEDIM. Tot seguit es van presentar les comunicacions dels centres, entitats o particulars, en que moltes d'elles van tenir una temàtica medieval:

• Marc Pons i Prat: “El matacà: Un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici”
• Elvis Mallorquí i García: “Els senyors del castell de Dosrius, segles XI‐XIII”
• Alejandro Martínez i Giralt: “Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV”
• Xavier Soldevila i Temporal: “El castell de Palafolls al segle XV”
• Joaquim Graupera i Graupera: “De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”
• Esteban Galindo i López: “Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residencia reial de Bellesguard”
• Montserrat Viader i Crous“Defensat el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna”
• Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Jaume Vellvehí i Altimira: “La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999‐2015)”
• Josep Formiga i Bosch: “La torre de l’Esparra, la torre Gallina i la torre de Bedós”
• Alexis Serrano: “Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades”
• Xavier Mas i Gibert, Jordi Soler i Moradell, Sergi Alcalde i Vilà; “Les Torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet”
• Francesc Forn i Salvà: “Les torres de defensa a la Marina de llevant durant la resistència catalana (1713‐1714)”
• Ramón Bruguera i Riera:"La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar)”

Cap al migdia, es va fer un dinar de germanor i després de l'àpat, es va visitar el Castell de Santa Florentina (tant la part de Casa Forta com la part modernista). Un cop acabada la visita Joan Llinàs, President del Centre d'Estudis Selvatans, va comentar l'exposició organitzada pel Centre d'Estudis Selvatans, situada a la Sala d'exposicions de la Plaça dels Americanos, sobre el Vescomtat dels Cabrera.

En el marc d'aquest jornada es va presentar les actes publicades de l'edició anterior de Malgrat.

Felicitem des d'aquí la molt bona organització del centre d'Estudis Canetencs !!!

Per a més informació: Díptic de la IX Trobada

El president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau presentant la Trobada

Moment del recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).

Vista general del públic assistent

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta
a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz.

Moment de la meva conferència "De castell roquer a castell palau.
Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”