Conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a l'Ajuntament Vell de Calella.

El passat dijous 17 de març de 2016, a les 20.30h.,  va tenir lloc la conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a la Sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l'Ajuntament, 1-4), organitzada conjuntament per Òmnium Cultural .Mataró-Maresme-Montnegre i Amics Escoltes del Montnegre -Calella.

L’acte, amb una gran afluència de públic que va omplir la sala, va ser presentat per Aniol Noguera dels Amics Escoltes.

A la xerrada vaig oferir una visió del patrimoni artístic de l’Alt Maresme al llarg de tota l’edat mitjana. A partir del s.IX, Catalunya es comença a desvetllar com a nació. La conquesta carolíngia del que avui anomenem la Catalunya Vella, porta com a conseqüència una nova organització del territori i l’aparició d’una nova estètica constructiva que avui anomenem art preromànic.  A l’alt Maresme tenim documentades mostres d’aquest estil, com Sant Andreu de l’Arboceda a Calella o restes al monestir de Sant Pol. 

A l'entorn de l’any 1000, amb la revolució feudal,  l’organització del territori vindrà definit per nous espais: les masies, els molins, la sagrera parroquial i l’arquitectura defensiva dels castells (Palafolls, Montpalau) i en l'art religiós s'obrirà pas una nova estètica: el romànic (Sant Genis de Palafolls, el campanar de Tordera, etc). 

Amb el s.XIII s'obrirà un altre període de canvis que es podran veure en el patrimoni artístic que ens ha pervingut (Santa Maria de Roca Rossa). Un nou grup social la burgesia urbana, irradiarà en el territori del Maresme una nova estètica, el gòtic, que impregnarà cada un dels objectes que ells promocionaran. 

Es bastiran nous edificis parroquials (Canet , Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta etc), els castells esdevindran palaus, emergiran viles noves (Palafolls, Calella) i els objectes del mobiliari litúrgic seran també exponents d'aquesta nova estètica (Retaules, creus processionals, reliquiaris...). Molt d’aquest patrimoni medieval documentat o/i conservat és encara un desconegut pel gran públic i no es difont com cal. L’objectiu de la xerrada va ser de posar-lo en valor i conscienciar a la gent que no és una etapa fosca sinó que ens resta encara molt de patrimoni que per molts s’ha de descobrir.

Voldria agrair a les entitats participants el fet de deixar-me viure aquesta experiència  i al públic assistent per la seva presència !!!

Alejandro Martínez Giralt ha obtingut el títol de doctor amb la seva tesi sobre els Cabrera a la UdG

El passat 10 de febrer de 2016, a Capella del Roser de la Universitat de Girona, el ara ja Doctor Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada «Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423.». Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. La tesi ha estat dirigida per Dr. Pere Ortí

Alejandro Martínez Giralt (Barcelona 1981) es va llicenciar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2003 i va estudiar en el programa de doctorat “Cultura i societat a l’Europa mediterrània” de la Universitat de Girona. Va gaudir d’una beca de col·laboració de darrer any de carrera, atorgada pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el curs 2002-2003, per treballar a l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB. Ha participat fins el 2004 com a col·laborador per a la pàgina web «Islamolatina, portal del projecte d’investigació - La percepción del Islam en la Europa cristiana. Traducciones latinas del Corán y controversias islamo-cristianas» del professor José Martínez Gázquez (Filologia Clàssica, UAB). Ha estat becari BRAE de la UdG, adscrit al Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica i a l’Ajuntament d’Hostalric. L’octubre de 2007 va obtenir el DEA mitjançant el treball de recerca titulat «Els vescomtes de Cabrera (1199-1423). Proposta d’estudi d’un llinatge nobiliari català de la Baixa Edat Mitjana», dirigit pel doctor Pere Orti i Gost. 

Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV,» (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme. El 2012 va publicar el llibre «El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423)», a Santa Coloma de Farners gràcies al Centre d’Estudis Selvatans, on fa referència també a l'Alt Maresme. A la revista Singladures de Vilassar de Mar, en el núm. 26 va publicar al treball  «Els senyors de la Marina de la Selva(ss. XIII-XIV)».

Volem felicitar des d'aquí l’èxit del seu treball i el seu recent doctorat.

Per a accedir al TEXT DE LA TESI

El passat 28 de febrer de 2016 va morir Salvador Artés, historiador d’Alella

El passat 28 de febrer de 2016 ens va deixar Salvador Artés, historiador, polític i alcalde d’Alella. Va ser, des de la seva fundació i durant molts anys, un dels membres més actius de la revista Alella, de la qual en va ser president fins que va passar a la política municipal. La seva faceta de polític va passar per la regidoria d’urbanisme fins a assumir l’alcaldia entre els anys 1999 i 2003, representant al CiU. Va ser un dels impulsors de D.O Alella i va arribar a assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella i va contribuir a iniciar la Festa de la Verema, l’Aplec de l’arròs i altres tradicions ara ben incorporades al calendari festiu local.

Com a historiador amateur local, juntament amb Lluís Galera, van bastir les bases de multituds d’estudis publicats a la revista local i en la seva monografia sobre la història de la població. També va iniciar el projecte de Museu de Can Magarola i  va dissenyar el petit museu parroquial a les golfes de l’església.

Va ser un col·laborador en els meus estudis sobre l’art romànic a Alella, obrint les portes de casa seva i un bon guia de l’arxiu parroquial . El dijous 1 d’octubre de 2009 en el programa 111 de “El Racó” del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio va venir com a convidat per parlar de la història i patrimoni d’Alella. Al llarg de programa es va anar repassant la història de la vila des de l’època romana fins els nostres. Va tractar temes com la història de la producció de vi (amb D.O.), el campanar romànic, la vinculació de Gaudí amb la població i la història de moltes de les masies del terme.

Un altre col·laboració que vaig tenir amb ell, va tenir lloc diumenge 24 d'octubre de 2010 quan en la una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme, ens va explicar la creu de terme d’Alella. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. A més vàrem visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita va afegir-se a les explicacions amb uns comentaris força interessants sobre el tema.

Com diuen els companys de la revista Alella, al “Salvador Artés el recordarem sempre per la seva honradesa i el seu gran amor per Alella”. Descansi en pau. 

Per a més informació :

• Necrològica de la  Revista Alella
• Programa 111 Tertúlia ” El Racó” –Salvador Artés – Història i patrimoni d’Alella [01/10/2009]
• Col·laboració a la visita a la creu de terme d’Alella

Salvador Artés [Font: Revista Alella]

Salvador Artés durant la visita a la creu gòtica d'Alella el 2010

Salvador Artés al programa del Racó el 2009

«Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol» al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous  11 de febrer de 2016, a les 21,00 h. vaig ser convidat al programa de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) organitzat pel Grup d'Història del Casal - Mataró per parlaar de «Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol». El programa estar presentat per Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat.

Al llarg del programa es van presentar els continguts tractats a la comunicació «La cartoixa de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» que es va presentar al XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) el passat dijous 29 d'octubre de 2015 i a la conferència «El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic» el diumenge 24 de gener de 2016 a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar) dins el marc de la Festa Major d'hivern.

Durant el programa es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Per escoltar-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.

Conferència al Museu de Premià de Dalt sobre el Maresme medieval

El passat dimecres 10 de febrer de 2016 a les 19 h. vaig oferir, a la casa de cultura Can Figueres de Premià de Dalt, la conferencia «Entre l'espasa, la creu i l'aixada. Històries del Maresme Medieval». 

Aquesta xerrada ha format part del cicle «Històries del Maresme», organitzat pel Museu de Premià de Dalt, que presenta quatre sessions que van des dels ibers i romans fins a la Història Contemporània (els canvis des de el segle XVIII a la democràcia), passant per la Història Medieval (la relació entre els diferents estaments socials, camperols, creuats i el poder de l'església) i la Història Moderna (el comerç marítim, colònies, revolució industrial) del Maresme.

Les conferències i els dies programats són els següents: 

• 3 de febrer: Dra. Dolors Zamora, “Els ibers de la Laietania: pagesos, guerrers i aristòcrates” i Dr. Joaquim Garcia Roselló, “El Maresme, un territori ple de romans”
• 10 de febrer: Dr. Joaquim Graupera, “Entre l'espasa, la creu i l'aixada. Històries del Maresme medieval” . 
• 17 de febrer : Dr. Benet Oliva, “El Maresme modern (segles XVI-XVIII): Temps de canvis i creixement...”
• 24 de febrer: Dr. Alexis Serrano, “El Maresme contemporani, del Corregiment de Mataró del segle XVIII a la comarca democràtica. Alguns aspectes i anècdotes d'economia, societat i política”

A la meva xerrada vaig oferir una visió de l'època medieval del Maresme des de l'antiguitat tardana fins l'entrada del s.XVI. Les grans claus per entendre l'evolució medieval del Maresme son la situació que es van trobar els carolingis en la seva conquesta entre el 785 i el 801 i l'organització que varen establir; com es va articular el territori en l'etapa feudal i els canvis soferts en època baix medieval.

Creiem molt encertada la iniciativa de divulgar la història de la comarca per part del Museu de Premià de Dalt i de la seva directora Imma Gimferrer i testimoni d'això és la bona acollida de públic que estan tenint les xerrades. 

En acabar la conferència es va continuar amb una petita i interessant tertúlia amb els assistents acompanyada d'una copa de vi del Maresme.

Enric Subiñà, assoleix el títol de doctor amb la tesi «El Maresme Medieval , exemples concrets de comunitats pageses»

El passat 27 de gener de 2016 l’historiador d’Argentona Enric Subiñà va defensar la seva tesi doctoral sobre el segle XV maresmenc, amb el títol «El Maresme Medieval, exemples concrets de comunitats pageses». Aquesta  tesi ha estat dirigida per la Dra.Coral Cuadrada i tutoritzada pel Dr.Daniel Piñol. El tribunal va estar presidit pel Dr. Antoni Riera i compost pels doctors també maresmencs Dra. Roser Salicrú i Dr. Pere Benito.

Aquest treball es presenta com una continuació de la tesi doctoral de la Dra. Coral Cuadrada, «El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç / Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV)» mereixedor del Premi Iluro  l’any 1987. 

Subiñà en la seva tesi analitza la vida social i econòmica de la jurisdicció del castell de Mataró i Vilassar al llarg del segle XV, des de l’àmbit del poblament (les viles, els masos...), i també des de l’àmbit econòmic (terres, rendes, rendiments etc).

Una de les troballes importants és l’existència en la plaça del mercadal de Mataró (actualment la plaça gran) d’una estructura porxada al mig de la plaça que fins ara es desconeixia. 
Moltíssimes felicitats al Doctor Enric Subiñà per l'excel·lent, per la feina feta. Tenim moltes ganes de poder llegir la seva tesi !!!

Presentació "IN MARITIMA, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval"

Us presentem IN MARITIMA, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval que es celebrarà el dissabte 2 de juliol de 2016 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, dedicat al S XV, període transcendental en la història del nostre país. 

Aquest Simposi neix amb la voluntat de ser un fòrum específic de debat i coneixement sobre el ric patrimoni medieval de la nostra comarca.

Us adjuntem el programa, amb la fitxa d’inscripció, i us animem a presentar comunicacions, ja sigui sobre el tema propi de les jornades o genèriques d’època medieval, centrades totes en la comarca del Maresme.

Els terminis d’inscripció, ja sigui per aportar comunicació o per assistir, els trobareu especificats en el tríptic adjunt. Us preguem que feu la màxima difusió de la informació en el vostre àmbit.

Esperant que la iniciativa sigui del vostre interès restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment.

Cordialment,

Joaquim Graupera Director In Maritima​

Enric Ortega Rivera
Secretari tècnic In Maritima
Tel. 93 750 74 88
museu@vilassardedalt.cat

Per a més informació: Tríptic

Conferència «El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic» a Sant Pol

Aquest mati de diumenge a les 12.00 h. ha tingut lloc la conferència «El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic» que he fet a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar). Primer voldria donar les gràcies als que han pogut acompanyar-me a la xerrada i als que els hi hagués agradat venir però no han pogut. També voldria agrair la invitació a participar en l'acte de la Sra. Montserrat Garrido Romera, Alcaldessa de la vila i la Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura que també em varen acompanyar en la lectura de la comunicació que vaig fer en el passat congrés sobre la Cartoixa. Em sap molt de greu que la xerrada tingui lloc en uns dies de dol per la població. Des d'aquí el meu condol als familiars i amics més propers.

En la xerrada he plantejat, com indica el títol, totes les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades plantegen encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc. Espero que la xerrada hagi aportat una mica de llum a la qüestió. Restem  a l'espera de que algun dia es pugui excavar el conjunt.

En definitiva, ha estat una experiència molt enriquidora per poder acostar-nos als secrets del monestir de Sant Pau, malgrat que alguns continuaran encara per desvetllar.

Presentació de la conferència a càrrec de la  Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura.

Presentació de la conferència a càrrec de la  Sra. Marta  Romà, tercera tinent alcalde i regidora de Cultura

Durant de la xerrada

Públic assistent

L’ampliació gòtica de Sant Pere de Premià (1558-1588)

A la segona meitat del s.XVI, l’església parroquial de Premià s’havia quedat petita. El primer de novembre de 1558 el Vicari General, va donar llicència als obrers de la parròquia per allargar l’església, tirant certa paret a terra y que entrant es posi la sagrada eucaristia a l’armari on hi han els vasos sagrats. La reforma va consistir en la construcció d’una capella a la part baixa del campanar. Per fer això es va substituir la volta de canó per una coberta amb una volta de creueria i es va procedir a l’obertura d’un pas cap a la nau i cap el creuer.

Unes segones reformes es van realitzar entre el 1581 i 1582. En aquest cas, el 9 de maig de 1581 es va donar ordres per reparar la fàbrica de l’església. Segons el testimoni que ha quedat d’un permòdol podem deduir que l’accés al campanar va quedar inutilitzat i es devia construir una escala de fusta provisional per accedir al campanar des del primer pis. Les obres van consistir en construir un cor elevat sobre l’entrada i un nou accés d’obra al campanar des d’aquest. A la inscripció de la llinda del campanar hi figura la data d’acabament de les obres del cor “ IHS XPS ANY 1582”.

La tercera fase de les reformes es va iniciar l’any 1588, segons tenim documentat a partir d’una àpoca per la compra de pedra de Montjuïc a favor del mestre de cases Antoni Mateu pel valor de 10 lliures i 1 sou, de les 150 lliures que tenia contractades. També en una visita pastoral efectuada aquell mateix any, el visitador va descriure que “la dita sglésia parrochial se és crescuda a la part de ponent ahont és lo fossar y en lo spay que s’és pres oper a créixer dicta sglésia era lo fossar de les cases del mas Partellà y del mas Cisa de Munt... atès y majorment que dit fossar és xich y donat lloch per a fossar a dits Partellà Y Cisa desà en dit cementiri seria engendrar qüestió” . Les obres van anar dirigides a acabar el campanar segons testa el llibre de l’obra de la parròquia. Sembla que el campanar estava inacabat des del s.XIV i els jurats van nomenar procuradors per col·lectar diners per dita obra. 

Del 12 d’abril de 1613, s’ha conservat una àpoca de 70 lliures a favor del mestre de cases de Mataró Joan Salvador i autoritzada per Salvador Manent i Miquel Cisa, jurats de Premià pels treballs en l’obra del pinacle del Campanar. L’estil del campanar serà semblant als de Sant Julià d’Argentona, Sant Sadurní de Collsavadell (Llinars) i Santa Maria de Cardedeu.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. P.346 Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
• GRAUPERA, Joaquim : “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del baix Maresme i el Vallès Oriental” a Anuari d’Història i Cultura. Dossier El campanar de la Seu Vella i els campanars gòtics a la Corona d’Aragó, núm.5 (2004-2006). Lleida: Associació Amics de la Seu Vella.p.253-268.
• GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a XVIII Sessió d’Estudis Mataronins, 24 de novembre de 2001. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2002.Pàgs.71-84

  

  Capella Sota del campanar [Fotografia Quim Graupera,2009]

  

  Cor alt [Fotografia Quim Graupera,2009]

  

  Cor alt, Detall. [Fotografia Quim Graupera,2009]

Dues novetats editorials sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme

MUNTANER i ALSINA, Carme (2015). Pergamins de Canet. Arxiu Parroquial; Arxiu Municipal ; Biblioteca Gual i Pujadas i fons particulars. Canet de Mar: Ajuntament de Canet de Mar, el Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins. (Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet). 20 €

El passat dimarts 22 de desembre del 2015, a les 20:00 h. es va presentar a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar el llibre «Pergamins de Canet», una publicació inclosa dins la Col·lecció d'Estudis de Patrimoni de Canet. El llibre conté els regestos complerts de gran nombre de pergamins cantetencs, cobrint un abast cronològic de més de 400 anys, des del segle XIII fins al XVII. Els pergamins estudiats són gairebé quatre cents exemplars procedents de l'antic Arxiu Parroquial de Canet (ara dipositats a l'Arxiu Diocesà de Girona). També conté la seixantena de pergamins del Fons del Dr. Marià Serra i Font, conservats a la Biblioteca G. i Pujadas de Canet, els pergamins de l'Arxiu Municipal, i per últim uns quants procedents de diversos fons privats.

Aquest acte es va fer coincidir amb la presentació del Premi Raimon Bonal, que va guanyar el jove Xavier Fernández i va ser presentat pel recent nomenat regidor de cultura, Quirze Planet. Hi van intervenir Francesc Arcas, coeditor del llibre i president d’Edicions els 2 Pins, Jordi Soler, representant del Centre d’Estudis Canetencs, i Carme Muntaner, autora del llibre, que va fer un excel·lent resum del seu contingut. Jordi Soler va fer una especial menció al treball previ de buidatge i digitalització de l’Equip.

Coincidint amb la publicació del llibre, la Biblioteca P. Gual i Pujadas i l'Arxiu Municipal exposen aquests dies fins el 30 de gener de 2016 una petita mostra de les col·leccions de pergamins d'aquests dos equipaments culturals.

 Per a saber-ne més : Presentació llibre de Canet

COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2015).  El Maresme històric. Llegendes.  Sant Vicenç de Castellet: Ed. El Farell (Col. Popular. Llegendes, 32). 16 €

Ahir, 14 de gener de 2016 es va presentar a la llibreria Dòria de Mataró el llibre de Ramon Coll «El Maresme històric. Llegendes.» com a segona part del presentat el 17 de desembre 2013 que portava per títol  «El Maresme fantàstic. Llegendes». 

La presentació del llibre per part de l’editor, Jordi Suades, i de l’autor, l’amic Ramon Coll, va comptar amb la participació del públic que va intervenir en un animat debat sobre el sentit i l’origen d’algunes de les llegendes del Maresme. L’acte va acabar amb una copa de cava pels assistents.

El llibre recull les llegendes sobre fets i personatges històrics del Maresme en diferents moments de la nostra història. Pel que fa a l'època medieval destaquen 34 llegendes algunes distribuïdes per etapes (domini visigot, ocupació musulmana, conquesta franca), i altres sobre els castells, els templers o sobre reis, senyors feudals i plebeus. Totes elles presenten un cert interès per donar explicació popular a alguns fets històrics de la comarca.

Acte de presentació del llibre sobre els pergamins a la biblioteca de Canet.

Acte de presentació del llibre de Ramon Coll a la llibreria Dòria

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Magrana (Argentona)

La imatge de la Mare de Déu de la Magrana pertanyia a la parròquia de Sant Julià d’Argentona. L’any 1922, es conservava a les golfes de la casa rectoral, quan va ser identificada pel bisbe com a una obra de valor en una visita pastoral i va ser traslladada al fons del Museu Diocesà de Barcelona per a la seva millor conservació.

La Mare de Déu de la Magrana és una imatge de fusta d’àlbar policromada i daurada que representa la Mare de Déu dempeus amb el nen sustentat amb el palmell de la mà dreta (128 x 43 x 25 cm). Amb l’altra mà subjecta un pom, que al ser confós amb una magrana, ha donat el nom a la imatge. 

El mantell cobreix el cap de la verge fixat amb una diadema i el cabell ondulat sobresurt fins l’alçada de les espatlles. La imatge porta una túnica cenyida per un cinturó i recoberta per un mantell que queda recollit en el braç esquerra. Els plecs de la roba són força realistes i permeten observar una acurat treball naturalista. 

La imatge presenta un lleuger contrapposto o hanchement, habitual en les representacions de la Mare de Déu de tradició gòtica. A la part baixa de la túnica es mig apunten unes sabates apuntades. 

El nen apareix dret, nu, amb la mà dreta en actitud de beneir i un ocell a l’esquerra, i sostingut per la mà dreta de la mare. 

La imatge presenta una tipologia bastant tardana de les Mare de Déu dempeus de tradició gòtica que Clavell ja va datar dins una cronologia del s.XV. 798 El tractament del rostre de la Verge, que presenta una factura molt propera a models germànics, ens pot fer apropar la cronologia cap a finals del s.XV. De fet, la primera visita pastoral on s’esmenta un altar dedicat a Santa Maria és la del 1498. 

El model de imatge de la Verge amb el Nen dempeus es va començar a introduir a la Borgonya en el s.XII. Aquesta imatge representa ja a Maria dreta i sosté amb el seu braç, sovint l’esquerra, l’Infant que apareix jugant amb un ocell o relacionant-se amb la Mare (intenta prendre-li la corona, la mira i riu, entre altres actituds de relació entre ells. Un element característic d’aquestes imatges, com hem vist, és la posició de contrapposto o hanchement, en que els malucs de la Verge del costat que sosté el Nen és elevat per tal de imitar una posició que possibilita una millor sustentació del nen en braços. Aquest tipus d’imatge s’introdueix arran de situar la imatge de la Mare de Déu en el mainell de les portades. Segons Vicens, a partir de la tercera o quarta dècada del s.XIV, aquesta tipologia de Mare de Déu ja esdevé el model preponderant a Catalunya.

Font: 

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap 5, p.190-191 Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa.

Mare de Déu de la

Magrana (Argentona)

 [Fotografia:MDB-371]

Nadala 2015

A la descoberta de les arrels medievals de Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar)

L’any 2013 l’Ajuntament de Pineda de Mar i l’Associació Amics Escoltes del Montnegre van signar un conveni de col•laboració per restaurar l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda i el seu entorn.

L’ermita es troba situada dins el Parc del Montnegre-Corredor, en el terme municipal de Pineda de Mar, malgrat que s’hi accedeix per Calella. La primera referència històrica data de l’any 1079 i formava part de la parròquia de Santa Maria. Des del segle XIX, l’ermita es troba en estat d’abandonament. Actualment es conserva la façana, el campanar, les parets principals i les ruïnes d’un antic mas annex.

Amb el conveni signat, l'Ajuntament de Pineda i l'Associació Amics Escoltes del Montnegre han desenvolupat una campanya de documentació i d’excavacions arqueològiques en diverses campanyes per posteriorment restaurar l’ermita, i convertir-la en un punt d’interès per a la recuperació del patrimoni històric i natural, tot habilitant una sala annexa com a espai de refugi i d'educació ambiental per a grups excursionistes.

Ara per ara, ja ham iniciat dues campanyes d’excavació programades. El primer camp d’arqueologia es va fer a principis de setembre d’aquest any i l’entitat el valora com un èxit tant de feina feta com d’ambient creat entre els participants voluntaris.

 Aquest pont de desembre han organitzat unes noves jornades de treball que es centraran sobretot en estudiar l’absis que hi havia a la paret est de l’ermita. Avui he pogut  realitzar una visita ràpida convidat per Aniol Noguera i Pere Badalló de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre i pel director de les excavacions, l’arqueòleg Josep Font de l’empresa ACTIUM PATRIMONI CULTURAL SL d’Alella. A tots ells els hi agraeixo les seves explicacions i la seva atenció oferta.

Tot apunta a que es tracta d’una ermita d’origen preromànic, malgrat que la primera documentació l’esmenta al s.XI. Va ser molt refeta en el temps, fet que dificulta la seva interpretació. Esperem que les diferents campanyes arqueològiques ens donin molta més llum pel coneixement de la història de l’edifici i la masia ermitana annexa.

Per a més informació del projecte:

• Amics Escoltes del Montnegre
• Notícia de la campanya d’excavacions a Radio Calella

Vista de la façana de la capella. [Procedència imatge - http://demarcacions.escoltesiguies.cat/]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu

 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu

 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]

Imatges del procés d’excavació del mas annex a Sant Andreu

 [Procedència imatge - www.radiocalella.cat]