dilluns, 18 de juliol del 2016

Inauguració de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres, 15 de juliol de 2016 -a les 19 h. va tenir lloc a Can Palauet (Carrer d'en Palau 32-34 de Mataró), la inauguració de l’exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". L’acte representa el retorn a l’Arxiu del ja conegut com a "pergamí 436" o pergamí gegant (1972 x 612 mm), després del procés de restauració i conservació al que ha estat sotmès pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
El pergamí, que pertany al fons de l'Ajuntament de Mataró, és un important document històric que deixa constància del procés que va viure el territori central del Maresme durant el segle XV que va culminar amb l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1480. El pergamí conservat és un trasllat del document efectuat el 1485. L’exposició compta amb la presència d’altres documents afins com la determinació de Sant Pere de Premià a incorporar-se a la corona del 1481 (ACM-P31/57), el perdó de penes atorgat pel rei Ferran II del 1475 (ACM-P27/056), un llibre del clavari de Mataró i diversos llibres de privilegis del fons de l’Arxiu Històric de Mataró.

En els parlaments hi van intervenir entre altres Alexis Serrano Méndez, director de l'Arxiu; Enric Subiñà, que ha transcrit el pergamí; Carme Balliu membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha restaurat el document; Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró i Jordi Mir, l'alcalde de Cabrera, en representació del Consell Comarcal del Maresme. 

A banda de l'exposició, l'Arxiu Comarcal, amb la col·laboració dels municipis, ha creat el web: historiacomarcal.ccmaresme.cat. En aquest espai es troba una transcripció literal del contingut del pergamí i de la seva importància històrica ja que és la clau que va permetre als habitats de mitja comarca d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. També hi ha una galeria d'imatges i una explicació del procés de restauració. L'exposició del pergamí, que es podrà visitar a Can Palauet del 19 al 22 de juliol de 10:30h a 13:30h i de 18:00h a 21:00h, es preveu que serà itinerant pels pobles del Maresme que aplegaven la baronia.


Parlaments inaugurals de l'expocició
El parlament del director de l'Arxiu Comarcal el Maresme Alexis Serrano
El parlament del Dr. Enric Subiñà, que ha realitzat la darrera transcripció del pergamí.
Públic assistent a l'acte [Fotografia Josep Maria Clariana - ACM]


dimecres, 13 de juliol del 2016

El Simposi "IN MARITIMA" al Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 7 de juliol de 2016 en el programa 349 del programa “El Racó” del grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), vig ser convidat per parlar del desenvolupament del Simposi "IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval". Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Marta Gómez, a banda de repassar l'organització del primer Simposi es va convidar a participar per telèfon a Josep Samon per explicar presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar en el marc del Vilazari 2016. L’Arxiu conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars de les quals en destaca el fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric de Vilassar de Dalt
Joaquim Graupera, director del simposi In Martitima




dimarts, 12 de juliol del 2016

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 
L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 
Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):


dilluns, 11 de juliol del 2016

L’art romànic del Maresme present a "Enciclopedia del Romanico"

La Enciclopedia del Romanico en Espanya és un dels projectes més ambiciosos elaborat per la Fundació Santa Maria la Real - Centre d'Estudis del Romànic i una de les obres editorials més significatives dutes a terme a Espanya en la catalogació, estudi i difusió del patrimoni històric, i fins i tot una referència a Europa, de manera que ja va merèixer el Premi Europa Nostra a l'any 2003 a la millor tasca editorial sobre el Patrimoni Cultural, quan tot just únicament s'estava rematant la feina a Castella i Lleó. L'obra pretén ser un complet catàleg de tots els testimonis artístics de l'estil romànic que hi ha a l’estat espanyol, l'estimació ronda els 9.000, molts dels quals mai s'han estudiat i dels quals una part força significativa es troben en risc de desaparició a trobar-se en zones amb un greu problema de despoblació.
L'obra és un treball que pretén ser exhaustiu i àmpliament documentat, en el qual hi ha participat especialistes i un ampli grup de joves investigadors, unes 500 persones en total. L'Enciclopèdia pretén també ser una obra integradora, on es donen cabuda a universitats, institucions diverses o investigadors independents, però igualment a aficionats que amb les seves informacions i aportacions -especialment de les restes més remots- contribueixen al fet que el treball sigui el més complet possible. Lamento en aquest sentit, que en el nostre cas, no ens han vingut a consultar, malgrat que la nostra bibliografia surt de forma abundant en les fitxes del Maresme.
Els volums dedicats a Catalunya es van presentar el passat 11 de març de 2015 a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la participació d'algunes de les institucions que han col·laborat per fer possible la seva publicació: el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni , Joan Pluma i Vilanova, la directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", Elisa Durán, i el director general de Transport de Xarxa Elèctrica d'Espanya, Carlos Collantes. També hi van participar els historiadors de l’art Manuel Castiñeiras (UAB) i Jordi Camps (MNAC), coordinadors dels volums dedicats a Catalunya.
La col.lecció es pot adquirir en paper però també es pot consultar en format digital. La plataforma www.romanicodigital.com és un portal que ofereix continguts digitalitzats, seleccionats i arxivats per la Fundació Santa Maria la Real, relatius a l'Art Romànic i que ara mateix estan recollits al Centre de Documentació de l'Art Romànic (Cedar). L'objectiu principal és el de permetre l'accessibilitat d'aquests continguts a tots els usuaris interessats, tant experts com aficionats. A més, permetrà la preservació d'aquests documents mitjançant la seva digitalització i sistematització del coneixement. Tenint en compte de que l’edició en paper sobre el romànic a Barcelona ocupa 3 volums amb un preu de 240 euros, el fet de poder-ho consultar a nivell digital fa possible una accés molt més ampli. 
Els municipis del Maresme que surten referenciats estan treballats per la historiadora Maria Lluïsa Quetgles i Roca. i són els següents:
L’obra es pot qualificar, en general, de positiva, ja que representa una posta al dia de la informació de molts edificis respecte a la Catalunya romànica, sobre tot, pel que respecte a algunes planimetries i fotografies. Malgrat tot, crec que val la pena puntualitzar que des del punt de vista català, amb l’existència de la Catalunya Romànica, no tenia massa sentit fer una obra així, ja que resulta insuficient i no pot igualar a l’anterior. 
Pel que respecte al Maresme, és qüestionable el criteri de selecció d'algunes obres, sobre tot per algunes mancances notables i també pel fet de ser tant estricte amb esmentar solament edificis del s s.XI i XII en estat pur. Hi ha elements que hi manquen com el capitell romànic de Caldes d’Estrac i altres obres que conserven parcialment elements romànics com Sant Esteve de Canyamars o la base del campanar de Mataró per citar-ne algunes. Manca, en moltes referències, una biografia més complerta i essencial que hi hem trobat a faltar i es nota amb això, que ha estat elaborat per uns historiadors que han elaborat la informació a nivell bibliogràfic sense conèixer el territori a fons. Suposo que l’objectiu, al ser una obra que aplega tot l’estat espanyol, no era el de ser tant detallista (recordem que la Catalunya romànica ja té ella mateixa 27 volums). 
Malgrat aquestes puntualitzacions, cal ressaltar la part més positiva: el fet de que ens trobem davant d’una eina més disponible a l’abast de tothom per difondre el nostre patrimoni maresmenc més enllà de les nostres fronteres. 
Moltes felicitat per la iniciativa!!!
Moment de presentació al MNAC dels primers volums sobre Catalunya