dimarts, 18 d’octubre del 2016

El mas de Can Jordà (Santa Sussana) al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 22 de setembre de 2016, en el programa 353 de "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm) es va tractar el tema de les Jornades "El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir". Van participar com a convidats, Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch. El programa va estar va estar presentat i documentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina i amb Carles Capella com a tècnic.
Al llarg de la sessió es va repassar el contingut de la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni celebrades a Santa Susanna el 17 de setembre de 2106 on es va presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que va fer evident l'interès que va desertar l'acte.

Per poder-lo escoltar en MP3:  Descarrega’l (27 Mb)Durada de la gravació: 50,23minuts.

dijous, 22 de setembre del 2016

Conferència del Dr.Enric Subiñà sobre Dosrius i Canyamars medievals a les Jornades Europees del Patrimoni.

El passat diumenge 18 de setembre de 2016 dins el programa de les Jornades Europees del Patrimoni, va tenir lloc la conferència del Dr. Enric Subiñà, "Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. Els Vallmajor". L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal de la població es va celebrar a la masia de can Vallmajor. 
Després d’unes paraules de benvinguda de l’alcalde Marc Bosc, una de les responsables de l’arxiu Ma Àngels Jubany, va avaluar la importància i l’evolució de la masia de Can Vallmajor. Seguidament el Dr. Enric Subiñà va descriure la població de Dosrius a la baixa Edat mitjana, especificant la història del castell, de la població i de les masies documentades. 
La població de Dosrius es troba en la confluència de les rieres de Rials o del Far i de Canyamars, fet que li dona nom i que apareix documentat, des del s.X , amb les formes Duos Rios o Duos Rivos. Aquest nucli es trobava configurat per una colla de carrers al peu del castell i al voltant de la sagrera parroquial. Al centre del poble, al costat de la plaça de l’església, s’agrupen les cases més antigues del poble, algunes de les quals encara conserven els finestrals gòtics, de totes elles cal destacar Ca la Bona Mossa. 
A l’època medieval, totes aquestes terres pertanyien a la jurisdicció del castell de Dosrius¸ dins el comtat de Barcelona. Aquest es troba situat en un puig de 295 mts d’altitud al nord del nucli de la població. Consta, des del s.XII, que el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres. Al s.XIV, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà, que van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans fins el 1453 que van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia. Les restes del castell presenten actualment un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l’observació de la planta en la seva totalitat. La part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest, de la que es conserva la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres.
Subiña va esmentar també la riquesa de les aigües del terme que nodria diversos torrents i rieres i que va dotar també a la població de varis molins. El Molí del castell (dit de Dosrius, d’en Saborit o de Can Terrades) es trobava al marge esquerra de la riera de Dosrius, prop del mas de Can Terrades. D’aquest es conserven, malgrat que tapada per la brolla, les restes de la basa i del casal moliner. Es troba documentat des del 1453 malgrat que el seu origen podria estar relacionat amb l’establiment dels monjos de Casserres com a propietaris del castell des del s.XII. També consta que existien altres molins, potser també medievals, a la banda de la riera de Canyamars, com són els casos del molí de Can Famades (documentat des del 1552) i els molíns de Can Gel i de Can Galzeran (documentats des del 1570) dels quals solament d’aquest últim se’n conserven restes. Finalment va anar desgranant amb detall a traves dels documents notarials i dels inventaris la forma de viure de la gent de Dosrius a la baixa edat mitjana: matrimonis, què menjaven com vivien etc.
L'alcalde Marc Bosc presentant l'acte
 Ma Àngels Jubany glossant la importància de la Masia de Can Valmajor
El Dr. Enric Subiñà en un moment de la seva conferència.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Participació a les xerrades sobre Can Jordà de Santa Susanna a les Jornades Europees del Patrimoni 2016

El passat dissabte vaig participar en la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna on varem presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que evidencia l'interès que va desertar l'acte.
La Jornada es va iniciar amb la benvinguda de la Vicepresidenta del Consell Comarcal del Maresme Mònia Palacin i del Regidor de Cultura de l’Ajuntament José Maria Carnicero, i amb la presentació del projecte integral de l’estudi del Mas Jordà a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
A continuació els investigadors que hem participat en el projecte vàrem anar presentant les nostres comunicacions: “La prospecció geofísica del jaciment de Can Jordà” a càrrec de Roger Sala, “El jaciment arqueològic de Can Jordà” a càrrec de Ramon Coll, “De la casa de Pineda a Mas Jordà” a càrrec de Jesús Rodríguez, “Dels Jordà als Clarabuch” a càrrec d’Alexandra Capdevila, la meva participació amb el “El patrimoni arquitectònic del Mas Jordà. Síntesi evolutiva i elements significatius” i va cloure les xerrades “El tractament arxivístic del fons documental del Mas Jordà” a càrrec d’Alexis Serrano. 
L’Alcalde Joan Campolier Montsant, va fer-ne les conclusions i a més va fer lliurament als ponents d’una rèpicla de la Masia de Can Ratés en agraïment per la seva participació. Molt especialment va fer lliurament d’un obsequi en nom de l’Ajuntament a en Pere Clarabuch Pellicer, propietari de Can Jordà, en agraïment a la  seva contribució a escriure la història de Santa Susanna. També els ponents i en Pere Clarabuch vàrem rebre un obsequi en agraïment a la seva participació per part de SSOM.
A la tardava tenir lloc la visita comentada al Mas Jordà on hi van participar una cinquantena de persones es van desplaçar amb el carrilet i una trentena més hi van acudir amb vehicles particulars. Dins del Mas en Ramon Coll comentava als diferents grups una exposició de peces trobades en l’obertura d’una rasa els anys 80, i jo em vaig dedicar a explicar in situ l’evolució arquitectònica del mas a través de les diverses estances, i en Pere i la Glòria, la seva dona, donàven explicacions i atenien als visitants.

Segons a publicat el SSOM va ser "Una completa jornada que mereix molts d’agraïments, el primer a en Pere Clarabuch i la seva família, per obrir les portes de casa seva i compartir el resultat dels estudis i troballes que amb la seva constància i interès han tirat endavant; a l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Consell Comarcal per triar el nostre poble per fer la presentació d’aquest projecte, a l’Ajuntament de Santa Susanna per l’interès i els mitjans per portar-la a terme, sense els quals no hauria estat possible; a l’equip d’investigadors que amb el seu gran treball han fet possibles els resultats que ahir al matí ens mostràven, i que a més els han presentat desinteressadament en el marc d’aquestes Jornades, als quals felicitem també per la seva manera amena, didàctica i planera en les seves exposicions, i finalment a tots els assistents que van fer que el Centre Cívic s’omplís fins a la seva màxima capacitat, i també el Mas Jordà, a la visita de la tarda, fent que les jornades fossin un èxit de participació." 
Públic assistent a l'acte del matí [Fotos SSOM]
Roger Sala en la seva ponència [Fotos SSOM]
La resta de ponents [Fotos SSOM]
Moment de lliurament dels obsequis de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]
Moment de lliurament de l'obsequi a Pere Clarabuch de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]
Participants a la visita a la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]
Ramon Coll comentant les restes ceràmiques ibero-romanes aparegudes ala zona de Can Jordà [Fotos SSOM]
comntant l'evolució de la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]


dissabte, 10 de setembre del 2016

La derrota catalana de 1714 i les conseqüències pel patrimoni a Can Jordà (Santa Susanna)

En aquesta Diada de 2016, volem dedicar l'article a evocar que la derrota catalana a la guerra de successió va tenir causes immediates pel patrimoni. Una d'elles va ser l'ordre d’enderroc de castells i fortificacions.[1]


Un dels casos on es pot observar una torre afectada per aquesta ordre és el Mas Jordà de Santa Susanna. L’actualment coneguda com a masia de Can Jordà era propietat en època alt medieval de la família dels Ros de Pineda documentada des del 1098 com a tenidors de la casa alouera de Pineda, dins el terme del castell de Montpalau. Com ens explica Jesús Rodríguez, aquesta nissaga va tenir l’etapa d’esplendor en temps de Bernat i Ros de Pineda entre els segles XIII-XIV. En morir aquest últim, el 1311, ja disposaven de la propietat de diversos masos i homes als termes de Santa Maria i Sant Pere de Pineda, de Sant Esteve de Tordera, de Sant Miquel de Vallmanya i de Palafolls a l’actual Maresme i també d’altres homes, masos i drets a les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, de Sils i de Vidreres i Brunyola i les tasques a la contrada de Fenals. El declivi d’aquesta família coincidirà amb l’etapa de Ros III de Pineda (1350 – 1387) fet que es veu reflectit en la documentació la continuada venda de patrimoni. 

La torre, que integrava la part original altmedieval del mas, per la seva part, deuria tenir dos pisos més que els conservats en l’actualitat, els quals no s’han conservat degut a la reducció d’alçada que presumiblement duria ser conseqüència de la repressió de Felip V que va obligar a retallar totes les torres de defensa, excepte les reials. Aquest fet s’estipula en vàries ordres filipistes. Una d’elles és la que havia estat dictada a començaments de 1713 “ ... que se deriven y demuelan todas las muralles de los lugares, y los castillos y cases Fuertes de cathaluña, que puedan servir de abrigo a los malintencionados, y en caso de guerra a los enemigos”.[2]

El fet de que els Jordà es sumessin a la causa austriacista va promoure presumiblement aquest fet repressiu. Així doncs, tenim referències que el dia 10 de desembre de 1710 a la capella de l’anomenat Hospital de Palafolls, amb seu a Malgrat, es va convocar una reunió dels consells de les universitats de Vilanova de Palafolls (Malgrat), Sant Genís de Palafolls i de la vall de Santa Susanna, tots del terme del Castell de Palafolls, amb la intenció d’aconseguir 25 soldats per enviar a la Ciutat de Girona, per defensar-la de l’atac de l’exèrcit borbònic. Entre els assistents figurava Miquel Jordà com a membre del consell ordinari de la universitat de Palafolls. No sabem si aquests 25 soldats hi van anar o no, però la ciutat de Girona va caure el 24 de gener de 1711.[3]

Notes 
[1] Aquest article forma part d’un estudi interdisciplinar sobre el mas Jordà que estem realitzat juntament amb els companys R.Sala, R.Coll, J. Rodríguez, A. Capdevila, P. Clarabuch amb la col·laboració de A.Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Agraeixo també la col·laboració de I.Fernández (UAB) i de F.Miralpeix (UdG) per la recerca de les ordres felipistes. 

[2] Arxivo general de Simancas (AGS): Estado, llibre 413, f.7-7v 3 d’abril de 1713, Felip V a Pòpuli. Per a les ordres posteriors, vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA): Cancilleria, reg 6.187, Decretos de la Junta, f. 219v-221v, 28 de novembre de 1715; ACA: Rl.Aud.Papeles de S.E., lligall 1, doc. 203, 21 de desembre de 1715.; Biblioteca de Catalunya (BC) Bonsoms, núm. 3.060. vegeu també Castellví, Narraciones históricas, VI, f.465v.. Torras, 2005, p.234 

[3] Petició de soldats per defensar el setge de Girona per part de les tropes borbòniques (1710) AHFF: Llibre 870 (Transcripció de Xavier Salicrú.). Agraïm aquesta nota a A.Capdevila. 

Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Detall de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Restes de les mènsules que suspentaven el pis superior escapçat de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)