Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM)

El passat dissabte 1 d’abril de 2017, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó(Argentona, 1923), nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Boet seu de l’entitat arqueològica. Al final de l’acte, presentat per Joan Antoni Cerdà va consistir en una taula rodona moderada per Robert Lleonart, en la que hi van intervenir el mateix Lladó i altres membres d’aquella generació d’arqueòlegs com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós del Museu de Badalona. Després del debat es va passar un vídeo en homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals de l’etapa del franquisme que van mantenir viva la flama de la defensa del patrimoni arqueològic. L’acte va finalitzar amb la presentació del seu llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A l'acte hi van donar suport moltíssimes entitats de la ciutat entre elles aquest bloc de Maresme Medieval.

L'entitat organitzadora, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), és una entitat local nova, hereva de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’entitat té com a objectius investigar, difondre i fomentar el patrimoni arqueològic i històric de la ciutat; en aquest sentit, promou el reconeixement, com a socis d’honor, a personalitats que s’hagin distingit en aquestes activitats.

Jaume Lladó, nascut a Argentona l’any 1923, és un activista cultural amb una llarga trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i en la defensa del patrimoni cultural del nostre país. Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana es va desenvolupar al costat d’altres personalitats destacades del moment com Esteve Albert, Marià Ribas, els germans Arenas, Jesús Illa i un llarg etcètera que al llarg de la xerrada va rememorar amb anècdotes. Va tenir mestres com Bosch i Gimpera i Serra Ràfols. Al llarg de la xerrada va destacar sobretot el mestratge de Puig i Cadafalch, al qual el va nomenar “el mestre” en tot moment. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista ‘MVSEU’, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d’estar escrita en català. D’aquest etapa va recordar el seu tracte amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent i ha col·laborat molts amb l’estudi de Cuixà i el seu patrimoni del qual va recordar la troballa de documents de Josep Puig i Cadafalch, els quals els va identificar per la lletra.

Per a més informació:

• LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; SUBIÑÀ, Enric; FARELL, David (2001). "Vivències de Jaume Lladó i Font (conferència, 1a part)”, a Fonts. Revista del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell d'Argentona, Núm. 7 (juliol 2001), p. 22-23. 
• Articles d’ell publicats als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró  
• VELLVEHí Jaume [En línia].“Jaume Lladó i Font: lluitador per la identitat”. La Raconera. Prestatge de superfície triangular que es posa a un http://laraconera.blogspot.com.es/2013/07/jaume-llado-i-font.html racó d'habitació. dilluns, 4 d’abril de 2016. (Consultat el dia 2 d’abril de 2017).

Joan Antoni Cerdà, membre del CEAH, presentant l'acte [Fotografia Joaquim Graupera]

Robert Lleonart, membre del CEAH, moderant la taula rodona [Fotografia Joaquim Graupera]

Joan Antoni Cerdà, lliurant el diploma de soci d'honor de l'Entitat. [Fotografia Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte. [Fotografia Joaquim Graupera]

Acte institucional de l'any Puig i Cadafalch al Palau de la Generalitat

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 

A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Vaig tenir el plaer de poder-hi assistir com a membre de la Junta d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 

L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 

Per a més informació:

• Pàgina web: Any Puig i Cadafalch 2017
• Generalitat de Catalunya- Notes de premsa
• Vídeo ‘Josep Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya’

Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]

Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]

Parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]

Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 

Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].

Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].

Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]

Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

Les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils al Racó de Mataró Ràdio

El passat  dijous 2 de març de 2017 es va emetre el programa 371 de la tertúlia d’Història "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) . Aquest cop hi vaig ser convidat per parlar de les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils. El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina, va tenir com a documentalista a la mateixa Sandra Cabrespina i com a tècnic Pere González

El contingut del programa va tarctar d'un mostra d’art medieval amb vinculacions maresmenques, que ja hem divulgat força en aquest bloc. A partir d’una sèrie de fotografies realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas i altres a la Biblioteca de Catalunya, es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils que procedien de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar.

Per poder-ho escoltar en MP3. 

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb]

Conferència sobre «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, vaig oferir la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents». Aquesta xerrada forma part del XXXI Cicle de conferències «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte», que ha organitzat Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Intitut d'Estudis Catalans, dins de la programació del centenari sobre Josep Puig i Cadafalch. Enguany es celebren els 100 anys de l'arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya i  els 150 anys del seu naixement.

La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.

Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.

Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).

Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.

En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.