Visita matinal al monestir romànic de Sant Pau del Camp amb Amics de l'Art Romànic

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp. La visita que s’inicià a les 10 del matí i vaig comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.

No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat. 

La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.

La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia). 

La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de la Traditio legis i la representació del Tetramorf.

La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.

Conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch.

El passat dimarts 7 de novembre de 2017 vaig realitzar la conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch a nivell artístic a la sala d'actes de la Fundació Iluro organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch. L'acte va ser presentat pel president de l'enteitat organitzadora Esteve Mach.

Aquesta conferència va ser la mateixa que vaig pronunciar amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, el passat dilluns 6 de febrer de 2017, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans organitzada per Amics de l'Art Romànic.

A l'acabar la conferència vaig ser obsequiat per la medalla de l'entitat en agraïment de la participació en els actes de l'entitat dissenyada per l'escultor Manuel Cusachs i XIvillé.

La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.

Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.

Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).

Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.

En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]

Presentació a càrrec d'Esteve Mach, President d'Amics de Puig I Cadafalch [Fotografia : Rosa Bassas]

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]

Medalla de l'entitat realitzada per l'escultor Manuel Cusachs [Fotografia : Quim Graupera]

Moment del lliurament de la medalla [Fotografia : Rosa Bassas]

Presència maresmenca en el Congrés Internacional sobre Puig i Cadafalch

Entre els passats 18 i 21 d’octubre de 2017 va tenir lloc el Congrés “Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya”. El congrés va estar organitzat per la Universitat de Barcelona (grup de recerca GRACMON), l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció de Cultura de Ajuntament de Mataró i va tenir com president el Doctor Xavier Barral i Altet (Institut d’Estudis Catalans, Universitats de Rennes i de Venècia, Bibliotheca Hertziana-Max Planck Institut, Roma). 

El comitè científic va estar integrat per Albert Balcells, Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona Mireia Freixa, Universitat de Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi Ramon Graus, Universitat Politècnica de Catalunya Manuel Guardia, Universitat Politècnica de Catalunya Lucila Mallart, University of Nottingham, Regne Unit Joan Molet, Universitat de Barcelona Olivier Poisson, Direction générale des Patrimoines, Ministère de la Culture, França Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya Judith C. Rohrer, Emory University emerita, EUA i Teresa-M. Sala, Universitat de Barcelona .

La Generalitat de Catalunya ha proclamat el 2017 Any Puig i Cadafalch per a commemorar el 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu accés a la Presidència de la Mancomunitat de Catalunya. Entre els actes de caire acadèmic es va convocar aquest congrés des del que es va proposar obrir nous camins d’exploració d’aquest personatge per interpretar-lo en tota la seva complexitat, com a arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador de l’art i també com a figura pública rellevant en la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

L’objectiu del congrés va ser el de fer aflorar recerques inèdites tant d’investigadors consolidats com dels joves que s’inicien en la recerca. El congrés va tenir un caire internacional ja que també es va obrir a recerques, tant les relacionades amb en Puig i Cadafalch d’una manera directa, com aquells treballs sobre personatges o fets que ajuden a entendre la seva dimensió internacional. 

La presencia maresmenca es va poder sentir en diverses comunicacions:

• Joan Miquel Llodrà i Assumpta Dangla: Sobre els orígens. Puig i Cadafalch i les randes
• Joan Banús, Mariona Gallifa i Carles Marfà: Puig i Cadafalch. La casa Sisternes, punt de partida
• Héctor López Silva: Puig i Cadafalch i la seva parròquia. Les intervencions a Santa Maria de Mataró (1917-1946)
• Joaquim Graupera: Puig i Cadafalch i l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa 



Oliver Poisson i Xavier Barral
a la clausura del congrés a Mataró
[Fotografia Quim Graupera]

• Maria Ribas, Marià Ribas i Bertran: exemple de l’impacte i difusió de l’Escola Catalana d’Arqueologia

La presència maresmenca també es va deixar veure en la visita comentada a l’exposició del Museu de Mataró “Josep Puig i Cadafalch: visió, identitats, cosmopolitisme”, a càrrec d’Anna Capella i Lucila Mallart. També l’últim dia , l’alcalde de Mataró, Il·lm. Sr. David Bote, va rebre els congressistes al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró. Posteriorment es va poder visitar en una ruta urbana els edificis més significatius de Mataró: el Saló de Sessions, la casa natal, el mercat del Rengle, La Confiança, Can Sisternes, Casa Parera, La Beneficència i Casa Coll i Regàs. Posteriorment, amb untrasllat amb autocar a Argentona es va visitar la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch i Casa Garí del Cros. 

La clausura del congrés a Mataró després de la conferència de l’Oliver Poisson es va veure interrompuda ja que l’ Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura va haver de tornar a Barcelona ràpidament com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol que posava a la Generalitat en un moment difícil.

Programa del Congrés: http://cultura.gencat.cat/web/.content/commemoracions/puig-i-cadafalch/05-noticies/docs/PROGRAMA-CONGRES-PiC-.pdf 

Héctor López durant la seva conferència [Fotografia: Ruth Garcia)

Un moment de la meva conferència [Fotografia: Ruth Garcia - Quim Graupera)

Maria Ribas durant la seva intervenció [Fotografia: Quim Graupera)

Lucilla Mallart explicat l'exposició de Mataró [Fotografia: Quim Graupera]

Mireia Freixas i Eduard Riu-Barrera, comissaris de l'Any Puig amb l'alcalde de Mataró en la recepció al Saló de Plens [Fotografia: Quim Graupera]

Els oranitzadors del congrés amb l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'alcalde d'Argentona Eudald Calvo a Can Gari del Cros [Fotografia: Joaquim Graupera]

Taula rodona i inauguració dels 20 anys de l’estendard de Ripoll a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El passat 15 de setembre de 2017, en el marc de la commemoració de l'any Josep Puig i Cadafalch al Maresme, l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal van organitzar una taula rodona sobre els 20 anys del nou estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll. Durant la xerrada es va presentar l’exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", que s’exposarà a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme els mesos de setembre, octubre i novembre, i en la qual també vaig participar en el disseny d’un dels plafons.

L’acte presentar per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, destacà i posà en valor la feina feta pel Grup d’Història del Casal en la restitució de l’estendard. La meva intervenció fou explicar l’estendard originari del 1893. Es parlà dels seus promotors (l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa), del seu disseny, i, com a novetat, de la inspiració iconogràfica que va servir com a model a Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes.

En segon lloc, el torn de paraules va passar a Joan Baptista Parés que va glossar la feina de redisseny de l’estendard i les dificultats que va presentar. L’acte va acabar amb la intervenció de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, que va descriure les tasques de realització del nou estàndard per part de la l’Associació que ell presideix.

Al final de la xerrada es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll. Entre el públic assistents hi van assistir els artífexs dels nou estendard:  Rafael Codina March que va elaborar la part metàl·lica i les artesanes Margarida i Teresa March i Farràs que es van encarregar dels medallons esmaltats. No hi va assistir Felip Aguilar, que va realitzar els medallons de vidre.

Per a saber-ne més : 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1239764-dos-estendards-a-ripoll.html
• http://www.totmataro.cat/especials/reportatges/item/39675-un-simbol-recuperat  

Presentació de l'acte a càrrec d'Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: J. Turà]

Participants del col.loqui Joan Baptista Parés; Jaume Vellvehí; Alexis Serrano i jo mateix. [Fotografia: Eva Llovet]

Jaume Vellvehí i jo mateix, presidents de l'Entitat durant la confecció de l'Estendard i els artífexs del nou estendard  [Fotografia: Eva Llovet]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: J. Turà]